Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i tornaràs, segura llum, a adreçar els passos cap a la volta que ens	empara	. Perquè la nostra esperança no deu ignorar que, sota l'aparença del glaç
d'un rei. Tal vegada algun altre: en certes feines, no filava gaire prim.	Emparava	els criminals que s'acollien a la seva benevolència. Ens cansarem més a
faran el seu vol més ràpid. Amic del vent, tal vegada essència del vent,	empara	els ramats, els camins, els mercaders i els lladres, tan fàcils de
piadosa, que s'acompleixi ben de pressa el meu destí, el meu desig d'	emparar	-me en el mur altíssim, en la llisa paret benigna de la mort. Bé,
seu com un arbre frondós sota les branques del qual podria tal vegada	emparar	-se. Això no obstant, no va trigar a comprendre que en la tempesta en què
—li diria més endavant Jeroni— és com si reblessis un clau. T'	empares	d'una frase i som-hi: piques, piques, piques, fins que enfonses el clau
els castells, concórrer a la host del príncep, jugar-se la vida per	emparar	la família, era un exercici tan sovintejat, que féu dels primers catalans
l'Església és el mateix poble, sinó que a Catalunya l'Església ha	emparat	el naixement de la comunitat i aquesta, viceversa, l'ha reformada i
vingué a Catalunya, amb l'urc de la seva grandesa i de la seva missió,	emparada	per la reialesa com a element de reforma del clericat de Catalunya i, més
dels Centres Catòlics fundats a València i Tortosa pel pare Vicent i	emparats	des de Barcelona per Comillas. Solució sense sortida en els dies de la
no respongué a les exigències de la base social que havia d'	emparar	-lo, d'ací el seguit de crisis, la imperfecció dels serveis
insurreccional mancat, no solament per fallida de l'Europa que l'havia	emparat	, sinó de la classe social que l'havia mogut, vacil·lant des dels primers
semblava mancar a l'espectacle. Això no obstant, la llengua i el tema l'	emparaven	, perquè les cupleteres solen sortir vestides de majas o de
llar i miraré com se li tanca, confiant que una mica	empara	aquell poder que la reprèn, si bé somniar que un
poder que la reprèn, si bé somniar que un poder	empara	, m'herissa de punxes (igual pels pares) de mals dubtes. Bé, ja
amb ira.)] Aquell home, Ernestina, estava baix la teva protecció, s'	emparava	a la teva vora, era el teu galant... Ernestina.
Verge Santa! Golferic Rosaura, sóu meva! Rosaura Cel,	ampara	'm! Golferic Amor, un sol bes! Rosaura Fujo, fujo!
la forca! Primer sê estimbat per un espadat! Ai, Verge del Carme, volgueu	amparar	-me! Tu salva, Perot, el nostre escamot! Prou cares parades, prou cames
les dones. L'element germànic i escandinau i, sobretot, els americans,	emparaven	les gitanes artistes de la casa i s'anaven tornant d'un roig de sang de
La casa d'Abraham és plena i rica, car Jehovà l'	empara	i glorifica, i el féu de tots els béns posseïdor.
la pobra mare, al peu d'aquelles forques els seus fillets	ampara	. D'un feble tronc armada contra enemics ocults,
aconseguirà pas l'amor que Teresa ha de deixar que cremi encongit, com si	emparés	amb la mà el flamaró d'una llàntia. No se'n gaudirà cap dona; i amb els
de suprem abandó de qui lliura la darrera defensa. Però Laura refusa; s'	empara	rera els mobles. —Anar-me'n, voldria, per no veure't més, ni veure
un terreny diferent, perquè també es funda en una lògica qualitativa: s'	empara	de parelles d'oposicions formades per fonemes, però l'esperit de cada
"menja" monòtona; per consegüent, el fill de la parella AB s'	emparà	del producte femení de la parella CD, i així successivament per
fá no fá, y vejentla sens' aca ni barraca, qué havía de fer jo? La vaig	amparar	. Lo de casa, está clar, no s'hi va oposar gens ni mica, per alló que
baixava per l' escala de marbre quasi bé sense esma. Los municipals s'	ampararen	de l' atahut y 'ls polissons sostenían y contenían á l'hora á la Toneta
seu entorn. Un dia té una ombra de remordiment. Es confessa, diu que vol	emparar	-nos la mare i a mi. El confessor, joiós del seu triomf, anuncia la bona
pressosament; els més grans em fugien i jo no els aturava, però havia d'	emparar	els petitets. Les cases, la gent que corria, l'aire fred, tot tenia cara
que jo havia fet? Sense coratge per a contar les meves vergonyes, m'havia	emparat	en les intimitats de la meva mare per a produir un efecte dramàtic, per a
no hi havia desesperació, sinó una resignació potser massa dolça. M'	emparava	en la renúncia, en l'abandó, com els flonjos i els covards. La renúncia
de M. Ponchon. Nosaltres podíem anar pel món segurs, ell romandria allí	emparant	-nos davant la llei, la societat, les contingències de la vida. S'ofendria
algú a voler-nos fer mal. No et creguis que et deixés sol i que m'escapés	emparat	en la fosca. Tant és així, que ara mateix he pensat comprar-me un ganivet
que saludas lo taller pera socorre als teus fills, ajudar á ton espos y	amparar	á los teus pares. Tú ets lo sér privilegiat que prestas al mon l' ajuda,
que una dona desmayada... —Fassi 'l que puga, —contestá 'l senyor que 'ns	amparaba	. L' apotecari arronsá las espatllas y respongué: —Me sembla que un metje
pe 'ls seus papás per culpa meva. Los bons senyors me volian protegir y	amparar	tant al peu de la lletra, que cada vegada que 'l seu nen se propassaba ab
órfana de pare y mare, desde la edat de dotse anys. Uns vehins la varen	amparar	, y mes endevant la feren entrar á teixir en una frábrica. De mica
á lo millor de la funció un jove se va posar resoltament al meu costat, y	amparant	me ab lo seu braç, me va dir: —¡No tingas por, Gracieta!... Jo
ha home sense home. Jo no sé lo que fora de mí si no hagués trobat qui m'	amparés	quan me vaig quedar sola en lo mon; vosaltres mateixas, aixis ta mare com
moment a l'altre. Abans de creuar la calçada Lluís s'entregirà; Mònica s'	emparà	del somriure encoratjador que ell va adreçar-li. Hauria volgut cridar:
de claudicar, apel·lava desesperadament al meu orgull. Sí, només ell m'	emparava	, em defensava, em proporcionava l'energia suficient per a no
la seva mare i, sense dir-li res, tornà a la seva tasca absurda. "Vas	emparar	el teu fill amb coratge admirable. Només amb un orgull semblant al meu
aquest costat fidel que va donar-te l'ésser i que t'	empara	i que et defensa. Si el risc i el deshonor la dona espien,
llop de mar va sospirar: —Digueu! Què serà del capità Lemonis? Que Déu l'	empari	! Llançà una ferotge mirada cap a la mar. —Fotuda, esgarriaparelles!
se'n va cap al monestir de la Mare de Déu Degollada —que ella ens	empari	!—. Arriba, entra a l'església sense fer ni el senyal de la creu, tan gran
Vull sentir els càntics a la Mare de Déu. —Que la seva Gràcia t'	empari	! Apressà el pas i m'aconseguí. —La teva senyoria és la societat, que
El vell va fer el senyal de la creu. —Que la santíssima Degollada ens	empari	! —mormolà—. Té un cop de punyal al coll i treu sang. En temps dels
xiprers S'enlaira la filera austera dels xiprers, per	amparar	del vent el meu presseguer rosa, que 'l regui dolçament l'aigua
al clot de la mà, s'adormia. L'hora passava com un murmuri. El Canigó l'	emparava	o més aviat l'oblidava en sa falda. Jo creia allavores en la bondat de la
com per fer-li de tornaveu i dominen les teulades per demostrar que les	emparen	. Són oratoris comunals. Dels que vigilen més enllà dels conreus, direm

Pàgina 1 (de 37)

50 següents