×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb emparar |
Freqüència total: 1806 |
CTILC1 |
i tornaràs, segura llum, a adreçar els passos cap a la volta que ens | empara | . Perquè la nostra esperança no deu ignorar que, sota l'aparença del glaç | d'un rei. Tal vegada algun altre: en certes feines, no filava gaire prim. | Emparava | els criminals que s'acollien a la seva benevolència. Ens cansarem més a | faran el seu vol més ràpid. Amic del vent, tal vegada essència del vent, | empara | els ramats, els camins, els mercaders i els lladres, tan fàcils de | piadosa, que s'acompleixi ben de pressa el meu destí, el meu desig d' | emparar | -me en el mur altíssim, en la llisa paret benigna de la mort. Bé, | seu com un arbre frondós sota les branques del qual podria tal vegada | emparar | -se. Això no obstant, no va trigar a comprendre que en la tempesta en què | —li diria més endavant Jeroni— és com si reblessis un clau. T' | empares | d'una frase i som-hi: piques, piques, piques, fins que enfonses el clau | els castells, concórrer a la host del príncep, jugar-se la vida per | emparar | la família, era un exercici tan sovintejat, que féu dels primers catalans | l'Església és el mateix poble, sinó que a Catalunya l'Església ha | emparat | el naixement de la comunitat i aquesta, viceversa, l'ha reformada i | vingué a Catalunya, amb l'urc de la seva grandesa i de la seva missió, | emparada | per la reialesa com a element de reforma del clericat de Catalunya i, més | dels Centres Catòlics fundats a València i Tortosa pel pare Vicent i | emparats | des de Barcelona per Comillas. Solució sense sortida en els dies de la | no respongué a les exigències de la base social que havia d' | emparar | -lo, d'ací el seguit de crisis, la imperfecció dels serveis | insurreccional mancat, no solament per fallida de l'Europa que l'havia | emparat | , sinó de la classe social que l'havia mogut, vacil·lant des dels primers | semblava mancar a l'espectacle. Això no obstant, la llengua i el tema l' | emparaven | , perquè les cupleteres solen sortir vestides de majas o de | llar i miraré com se li tanca, confiant que una mica | empara | aquell poder que la reprèn, si bé somniar que un | poder que la reprèn, si bé somniar que un poder | empara | , m'herissa de punxes (igual pels pares) de mals dubtes. Bé, ja | amb ira.)] Aquell home, Ernestina, estava baix la teva protecció, s' | emparava | a la teva vora, era el teu galant... Ernestina. | Verge Santa! Golferic Rosaura, sóu meva! Rosaura Cel, | ampara | 'm! Golferic Amor, un sol bes! Rosaura Fujo, fujo! | la forca! Primer sê estimbat per un espadat! Ai, Verge del Carme, volgueu | amparar | -me! Tu salva, Perot, el nostre escamot! Prou cares parades, prou cames | les dones. L'element germànic i escandinau i, sobretot, els americans, | emparaven | les gitanes artistes de la casa i s'anaven tornant d'un roig de sang de | La casa d'Abraham és plena i rica, car Jehovà l' | empara | i glorifica, i el féu de tots els béns posseïdor. | la pobra mare, al peu d'aquelles forques els seus fillets | ampara | . D'un feble tronc armada contra enemics ocults, | aconseguirà pas l'amor que Teresa ha de deixar que cremi encongit, com si | emparés | amb la mà el flamaró d'una llàntia. No se'n gaudirà cap dona; i amb els | de suprem abandó de qui lliura la darrera defensa. Però Laura refusa; s' | empara | rera els mobles. —Anar-me'n, voldria, per no veure't més, ni veure | un terreny diferent, perquè també es funda en una lògica qualitativa: s' | empara | de parelles d'oposicions formades per fonemes, però l'esperit de cada | "menja" monòtona; per consegüent, el fill de la parella AB s' | emparà | del producte femení de la parella CD, i així successivament per | fá no fá, y vejentla sens' aca ni barraca, qué havía de fer jo? La vaig | amparar | . Lo de casa, está clar, no s'hi va oposar gens ni mica, per alló que | baixava per l' escala de marbre quasi bé sense esma. Los municipals s' | ampararen | de l' atahut y 'ls polissons sostenían y contenían á l'hora á la Toneta | seu entorn. Un dia té una ombra de remordiment. Es confessa, diu que vol | emparar | -nos la mare i a mi. El confessor, joiós del seu triomf, anuncia la bona | pressosament; els més grans em fugien i jo no els aturava, però havia d' | emparar | els petitets. Les cases, la gent que corria, l'aire fred, tot tenia cara | que jo havia fet? Sense coratge per a contar les meves vergonyes, m'havia | emparat | en les intimitats de la meva mare per a produir un efecte dramàtic, per a | no hi havia desesperació, sinó una resignació potser massa dolça. M' | emparava | en la renúncia, en l'abandó, com els flonjos i els covards. La renúncia | de M. Ponchon. Nosaltres podíem anar pel món segurs, ell romandria allí | emparant | -nos davant la llei, la societat, les contingències de la vida. S'ofendria | algú a voler-nos fer mal. No et creguis que et deixés sol i que m'escapés | emparat | en la fosca. Tant és així, que ara mateix he pensat comprar-me un ganivet | que saludas lo taller pera socorre als teus fills, ajudar á ton espos y | amparar | á los teus pares. Tú ets lo sér privilegiat que prestas al mon l' ajuda, | que una dona desmayada... —Fassi 'l que puga, —contestá 'l senyor que 'ns | amparaba | . L' apotecari arronsá las espatllas y respongué: —Me sembla que un metje | pe 'ls seus papás per culpa meva. Los bons senyors me volian protegir y | amparar | tant al peu de la lletra, que cada vegada que 'l seu nen se propassaba ab | órfana de pare y mare, desde la edat de dotse anys. Uns vehins la varen | amparar | , y mes endevant la feren entrar á teixir en una frábrica. De mica | á lo millor de la funció un jove se va posar resoltament al meu costat, y | amparant | me ab lo seu braç, me va dir: —¡No tingas por, Gracieta!... Jo | ha home sense home. Jo no sé lo que fora de mí si no hagués trobat qui m' | amparés | quan me vaig quedar sola en lo mon; vosaltres mateixas, aixis ta mare com | moment a l'altre. Abans de creuar la calçada Lluís s'entregirà; Mònica s' | emparà | del somriure encoratjador que ell va adreçar-li. Hauria volgut cridar: | de claudicar, apel·lava desesperadament al meu orgull. Sí, només ell m' | emparava | , em defensava, em proporcionava l'energia suficient per a no | la seva mare i, sense dir-li res, tornà a la seva tasca absurda. "Vas | emparar | el teu fill amb coratge admirable. Només amb un orgull semblant al meu | aquest costat fidel que va donar-te l'ésser i que t' | empara | i que et defensa. Si el risc i el deshonor la dona espien, | llop de mar va sospirar: —Digueu! Què serà del capità Lemonis? Que Déu l' | empari | ! Llançà una ferotge mirada cap a la mar. —Fotuda, esgarriaparelles! | se'n va cap al monestir de la Mare de Déu Degollada —que ella ens | empari | !—. Arriba, entra a l'església sense fer ni el senyal de la creu, tan gran | Vull sentir els càntics a la Mare de Déu. —Que la seva Gràcia t' | empari | ! Apressà el pas i m'aconseguí. —La teva senyoria és la societat, que | El vell va fer el senyal de la creu. —Que la santíssima Degollada ens | empari | ! —mormolà—. Té un cop de punyal al coll i treu sang. En temps dels | xiprers S'enlaira la filera austera dels xiprers, per | amparar | del vent el meu presseguer rosa, que 'l regui dolçament l'aigua | al clot de la mà, s'adormia. L'hora passava com un murmuri. El Canigó l' | emparava | o més aviat l'oblidava en sa falda. Jo creia allavores en la bondat de la | com per fer-li de tornaveu i dominen les teulades per demostrar que les | emparen | . Són oratoris comunals. Dels que vigilen més enllà dels conreus, direm |
|