Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

sentit desarmada, i més, tractant-se d'un infant. Em donà una forta	empenta	que em llançà contra la paret, on vaig caure, i, no content amb això,
de la mà del rival aferrada al seu braç, mentre que amb una forta	empenta	el rebotia contra terra. A penes aquest havia caigut, Tiago corria ja
San Antonio... Ensopegà amb un que passava; l'altre li donà una	empenta	i el tombà contra un portal. —Maleït borratxo! Li donà un cop de peu i
els uns als altres quan trepitgem el peu del nostre veí, quan donem una	empenta	importuna i mal educada a qualsevol transeünt en la via pública, quan
esguards: l'un al costat de l'altre, mig girats d'esquena, es van donant	empentes	amb la intenció de fer-se amb un fragment més d'espai vital. Tots dos
. —No? —i el guàrdia avança, amenaçador—. Us hi amorraré! Li dóna una	empenta	, i ell vacil·la arran de toll, recobra l'equilibri, però el guàrdia ja
renglera de micròfons, encarat als oients que l'escolten drets, entre les	empentes	i cops de colze dels més entusiastes que, costi el que costi, i a despit
endinsa distretament els dits en un escot profund que li surt al pas, una	empenta	el projecta contra unes natges durament encotillades, però lentament va
l'ampit de la finestra, cap a la qual progressa a força de músculs. —Una	empenteta	? —proposa. —Sí, feu... L'empeny per les natges carnosetes i ella va
buscar-les. La noia rondinà. —Jo sola no hi pujo. La dida li donà una	empenta	. —Vés, boja! Mossèn Basili es queda aquí a la cuina. Et dic que li busquis
misèria, de l'incendi. Mai no serà cap plàcid record: serà una	empenta	, el pubis contra el pubis, una empenta afanyosa.
plàcid record: serà una empenta, el pubis contra el pubis, una	empenta	afanyosa. L'amor s'ha fet solemne, s'ha fet un ritu greu,
i el comerç practicats pels aventurers de galta dura i pels fetges d'	empenta	. Els missioners protestants, amb l'excusa de l'ànima, no descuidaren el
del seu avantpassat que creà el país. Certament, és feinejador i home d'	empenta	. Això ho portem a dins com a aptitud primària, i sense aquesta qualitat
gran Frederic d'Aragó i de Martí el Jove; enterraren el bo i millor de l'	empenta	catalana del Trescents. Desfet, el baronatge català passà amb mal peu la
pagesos, renovador dels estudis quirúrgics a Espanya, figura on s'alien l'	empenta	nadiua amb les ambicions científiques universals. Però com ell, molts
hagués mort, a hores d'ara, el Maurici, ves a saber allà on fóra. Perquè d'	empenta	en tenia més que el vent. Sense ella, és clar, vaig caure molt avall, tan
de vendre i en els crits de la plaça de vendre per acabar a dintre de les	empentes	, en un riu espès de dones i de cistells. La meva musclaire, amb maneguins
dels afalacs de tothom, trobava una voluptuositat especialíssima en l'	empenta	i en la mossegada d'un mariner begut. Aquella criatura, que males
homenot inofensiu els feia por, una por que els privava de donar-li una	empenta	, de contestar-li res. L'homenot insistia demanant "un cigarrillo
vergonyosa. No hi havia manera de fer-lo saltar del llit, de treure'l a	empentes	; estava allà clavat, rígid en la seva nuditat greixosa, blanca, morta.
una mica massa moderna; però Maria Carreres es sentia impotent davant l'	empenta	d'aquella xicota. Frederic estava aleshores completament divorciat de la
Una Barcelona de gent digna i estalviadora, fent ús d'una audàcia i d'una	empenta	que no sabia veure en la gent del seu temps. A més a més, Bobby apreciava
humanística. Aquestes preferències perduren, amb una major o menor	empenta	, fins al segle XIX; i no sols per les possibilitats d'ús
! —observa Tomàs, enorgullit.— Qui l'ha vist i qui el veu! I amb l'	empenta	que duu, d'aquí a deu anys serà desconegut. Mossèn Joan mira el nuvi;
perquè a cada cop de peu de l'amo a l'accelerador, la velocitat avivava l'	empenta	de l'aire contra el front de la barcelonina; el paisatge tardoral es
sabem, dies ha, que tu ets de les complicades —insisteix el marit amb l'	empenta	de qui pot deseixir-se d'un pensament guardat temps ha. —Ells no m'han
com altres vegades, Laura clama: —Déu meu, ajudeu-me!... —I d'una	empenta	aboca el vell contra l'escriptori. —Què et passa? —li pregunta l'oncle,
S'aixecà i, quan el seu adversari intentava de fer-ho, li donà una	empenta	, l'aterrà, li posà els genolls al pit per tal de retenir-lo estès i així
barretes de tub de ferro per isolar el conductor. Ja hi començava a haver	empentes	, i ara, amb el trànsit que hi ha a la línia, sembla impossible que
per ells mateixos, però no gaire en relació amb el conjunt. Calia una	empenta	per a fer-me arrencar. L'estada al Mont-Dore va ésser l'empenta. M'hi
Calia una empenta per a fer-me arrencar. L'estada al Mont-Dore va ésser l'	empenta	. M'hi vaig sentir, potser per primera vegada, del tot jo mateix. Més ben
molta animació. 30 d'octubre Sovint, els homes de molta	empenta	—en els afers, vull dir— no són homes de gaire valentia. Temps enrera —en
de fer lo xitxarello y de passejarse enguantat y vestit per entre	empentas	com se passeja á Barcelona, menos aficionat encara á la vida de saló y de
ahont vivía. Caminava procurant salvar ab constants giragonsas las	empentas	de la munió d' obrers qu' en aquella hora de plegar inundava tot aquell
peu á parlar del carrer d' en Roig, y encara qu' enrahoná refrenant l'	empenta	dels seus entusiasmes, que la poesía de la lluna y la soledat del carrer
descarregar didas, criaturas y pares candorosos. Ficada entre aquellas	empentas	, hont la llum del dia semblava migrarse y 'l tropell feya anar esvarat,
broma las cosas més sérias!— L' Agneta tregué de la cuyna al criat ab una	empenta	amistosa. Ningú d' aquella casa havía tingut esment de lo passat á la
remor general y á l' estrebada dels cotxeros y de don Rafel responía l'	empenta	del desordre impossibilitant la fugida y clavant altra volta las mans de
dida botava escala avall ab lo nen de la Toneta, ja 's confonía entre las	empentas	d' aquell garbuix, ja demanava pas ab tota la forsa dels seus pulmons
prenien paciència per tal que aprovéssim un altre curs, encara que fos a	empentes	i rodolons. La nostra indisciplina s'aprofitava de la situació. Fèiem
De diverses causes, quina és la determinant? Quina força dóna la darrera	empenta	? De cent forces que estiren en un mateix sentit, quina és la que fa
defensa molt llarga. La duia preparada i va prendre més proporcions, més	empenta	que no pas la que vaig fer davant del policia. En aquella audiència, quan
per aturar-me, i, en sentir els seus braços al coll, jo li vaig donar una	empenta	tan forta, que la vaig llançar a terra contra la paret. Jo encara me
Però de seguida vaig adonar-me que en aquella Borsa jo no era un valor. A	empentes	i a cops de colzes els meus rivals se'm treien del davant. Vaig rebre i
que és el taverner, se li llança al damunt, li pega al clatell, li dóna	empentes	, se l'emporta pel braç carrer enllà. —Anem per justícia, anem; jo
—Au, al dimoni tu i la justícia, vieux barbon! Amb una darrera	empenta	el deixa, i el vell se'n va plorant i gesticulant, fosca endins, enmig de
m'he salvat, dic amagant la meva angoixa." I la torno a sentir. Sento l'	empenta	del riu, la grapada de l'home a l'espatlla. Veig l'hostal d'Aimargues,
quiet y respectim! —li vaig dir jo, al mateix temps que, donantli una	empenta	, fugia de sos brassos. L' Esparver, per xó, no 's desanimá.
[(Resistint)] No vull. Timb· [(Donantli una	empenta	lo tira al fosso)] Mirého. En lo pecat vindrá la penitencia.

Pàgina 1 (de 60)

50 següents