×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb empenta |
Freqüència total: 2975 |
CTILC1 |
sentit desarmada, i més, tractant-se d'un infant. Em donà una forta | empenta | que em llançà contra la paret, on vaig caure, i, no content amb això, | de la mà del rival aferrada al seu braç, mentre que amb una forta | empenta | el rebotia contra terra. A penes aquest havia caigut, Tiago corria ja | San Antonio... Ensopegà amb un que passava; l'altre li donà una | empenta | i el tombà contra un portal. —Maleït borratxo! Li donà un cop de peu i | els uns als altres quan trepitgem el peu del nostre veí, quan donem una | empenta | importuna i mal educada a qualsevol transeünt en la via pública, quan | esguards: l'un al costat de l'altre, mig girats d'esquena, es van donant | empentes | amb la intenció de fer-se amb un fragment més d'espai vital. Tots dos | . —No? —i el guàrdia avança, amenaçador—. Us hi amorraré! Li dóna una | empenta | , i ell vacil·la arran de toll, recobra l'equilibri, però el guàrdia ja | renglera de micròfons, encarat als oients que l'escolten drets, entre les | empentes | i cops de colze dels més entusiastes que, costi el que costi, i a despit | endinsa distretament els dits en un escot profund que li surt al pas, una | empenta | el projecta contra unes natges durament encotillades, però lentament va | l'ampit de la finestra, cap a la qual progressa a força de músculs. —Una | empenteta | ? —proposa. —Sí, feu... L'empeny per les natges carnosetes i ella va | buscar-les. La noia rondinà. —Jo sola no hi pujo. La dida li donà una | empenta | . —Vés, boja! Mossèn Basili es queda aquí a la cuina. Et dic que li busquis | misèria, de l'incendi. Mai no serà cap plàcid record: serà una | empenta | , el pubis contra el pubis, una empenta afanyosa. | plàcid record: serà una empenta, el pubis contra el pubis, una | empenta | afanyosa. L'amor s'ha fet solemne, s'ha fet un ritu greu, | i el comerç practicats pels aventurers de galta dura i pels fetges d' | empenta | . Els missioners protestants, amb l'excusa de l'ànima, no descuidaren el | del seu avantpassat que creà el país. Certament, és feinejador i home d' | empenta | . Això ho portem a dins com a aptitud primària, i sense aquesta qualitat | gran Frederic d'Aragó i de Martí el Jove; enterraren el bo i millor de l' | empenta | catalana del Trescents. Desfet, el baronatge català passà amb mal peu la | pagesos, renovador dels estudis quirúrgics a Espanya, figura on s'alien l' | empenta | nadiua amb les ambicions científiques universals. Però com ell, molts | hagués mort, a hores d'ara, el Maurici, ves a saber allà on fóra. Perquè d' | empenta | en tenia més que el vent. Sense ella, és clar, vaig caure molt avall, tan | de vendre i en els crits de la plaça de vendre per acabar a dintre de les | empentes | , en un riu espès de dones i de cistells. La meva musclaire, amb maneguins | dels afalacs de tothom, trobava una voluptuositat especialíssima en l' | empenta | i en la mossegada d'un mariner begut. Aquella criatura, que males | homenot inofensiu els feia por, una por que els privava de donar-li una | empenta | , de contestar-li res. L'homenot insistia demanant "un cigarrillo | vergonyosa. No hi havia manera de fer-lo saltar del llit, de treure'l a | empentes | ; estava allà clavat, rígid en la seva nuditat greixosa, blanca, morta. | una mica massa moderna; però Maria Carreres es sentia impotent davant l' | empenta | d'aquella xicota. Frederic estava aleshores completament divorciat de la | Una Barcelona de gent digna i estalviadora, fent ús d'una audàcia i d'una | empenta | que no sabia veure en la gent del seu temps. A més a més, Bobby apreciava | humanística. Aquestes preferències perduren, amb una major o menor | empenta | , fins al segle XIX; i no sols per les possibilitats d'ús | ! —observa Tomàs, enorgullit.— Qui l'ha vist i qui el veu! I amb l' | empenta | que duu, d'aquí a deu anys serà desconegut. Mossèn Joan mira el nuvi; | perquè a cada cop de peu de l'amo a l'accelerador, la velocitat avivava l' | empenta | de l'aire contra el front de la barcelonina; el paisatge tardoral es | sabem, dies ha, que tu ets de les complicades —insisteix el marit amb l' | empenta | de qui pot deseixir-se d'un pensament guardat temps ha. —Ells no m'han | com altres vegades, Laura clama: —Déu meu, ajudeu-me!... —I d'una | empenta | aboca el vell contra l'escriptori. —Què et passa? —li pregunta l'oncle, | S'aixecà i, quan el seu adversari intentava de fer-ho, li donà una | empenta | , l'aterrà, li posà els genolls al pit per tal de retenir-lo estès i així | barretes de tub de ferro per isolar el conductor. Ja hi començava a haver | empentes | , i ara, amb el trànsit que hi ha a la línia, sembla impossible que | per ells mateixos, però no gaire en relació amb el conjunt. Calia una | empenta | per a fer-me arrencar. L'estada al Mont-Dore va ésser l'empenta. M'hi | Calia una empenta per a fer-me arrencar. L'estada al Mont-Dore va ésser l' | empenta | . M'hi vaig sentir, potser per primera vegada, del tot jo mateix. Més ben | molta animació. 30 d'octubre Sovint, els homes de molta | empenta | —en els afers, vull dir— no són homes de gaire valentia. Temps enrera —en | de fer lo xitxarello y de passejarse enguantat y vestit per entre | empentas | com se passeja á Barcelona, menos aficionat encara á la vida de saló y de | ahont vivía. Caminava procurant salvar ab constants giragonsas las | empentas | de la munió d' obrers qu' en aquella hora de plegar inundava tot aquell | peu á parlar del carrer d' en Roig, y encara qu' enrahoná refrenant l' | empenta | dels seus entusiasmes, que la poesía de la lluna y la soledat del carrer | descarregar didas, criaturas y pares candorosos. Ficada entre aquellas | empentas | , hont la llum del dia semblava migrarse y 'l tropell feya anar esvarat, | broma las cosas més sérias!— L' Agneta tregué de la cuyna al criat ab una | empenta | amistosa. Ningú d' aquella casa havía tingut esment de lo passat á la | remor general y á l' estrebada dels cotxeros y de don Rafel responía l' | empenta | del desordre impossibilitant la fugida y clavant altra volta las mans de | dida botava escala avall ab lo nen de la Toneta, ja 's confonía entre las | empentas | d' aquell garbuix, ja demanava pas ab tota la forsa dels seus pulmons | prenien paciència per tal que aprovéssim un altre curs, encara que fos a | empentes | i rodolons. La nostra indisciplina s'aprofitava de la situació. Fèiem | De diverses causes, quina és la determinant? Quina força dóna la darrera | empenta | ? De cent forces que estiren en un mateix sentit, quina és la que fa | defensa molt llarga. La duia preparada i va prendre més proporcions, més | empenta | que no pas la que vaig fer davant del policia. En aquella audiència, quan | per aturar-me, i, en sentir els seus braços al coll, jo li vaig donar una | empenta | tan forta, que la vaig llançar a terra contra la paret. Jo encara me | Però de seguida vaig adonar-me que en aquella Borsa jo no era un valor. A | empentes | i a cops de colzes els meus rivals se'm treien del davant. Vaig rebre i | que és el taverner, se li llança al damunt, li pega al clatell, li dóna | empentes | , se l'emporta pel braç carrer enllà. —Anem per justícia, anem; jo | —Au, al dimoni tu i la justícia, vieux barbon! Amb una darrera | empenta | el deixa, i el vell se'n va plorant i gesticulant, fosca endins, enmig de | m'he salvat, dic amagant la meva angoixa." I la torno a sentir. Sento l' | empenta | del riu, la grapada de l'home a l'espatlla. Veig l'hostal d'Aimargues, | quiet y respectim! —li vaig dir jo, al mateix temps que, donantli una | empenta | , fugia de sos brassos. L' Esparver, per xó, no 's desanimá. | [(Resistint)] No vull. Timb· [(Donantli una | empenta | lo tira al fosso)] Mirého. En lo pecat vindrá la penitencia. |
|