DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
empentar V 147 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb empentar Freqüència total:  147 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

là, je te dis!\ I prenia un braç del carret i ell mateix es posava a empentar, violentament. A la gent que s'interposava al pas del carretó els
d'aquelles paraules. —/Là-bas tu en trouveras\, va dir una, tot empentant-me, al moment en què jo passava pel seu davant. Sentia a les galtes la
les forques a l'espatlla, cantant i rient, fent-se jocs l'un a l'altre, empentant-se o donant-se cops, com els infants quan surten d'escola, més d'una
cos. Fujo, corro, trobo que el meu company camina poc, torno enrera, l'empento follament. Sóc així, en la joia com en la tristesa; m'hi lliuro tot amb
més alegria. A cada moment s'obria la porta i els qui entraven ho feien empentant-se entre ells i rient, com els italians de la Camarga. Portaven a la sala
als altres, entremesclant-se les branques, empesonant els animals, empentant-se els homes, topetant els troncs amb grans perills d'anar a terra i ser
zel fins a defensar l'obrer de Marx, demostrant a Marx que l'obrer ""és empentat per la necessitat"" i ""que(...) aquesta necessitat no és altra cosa
ha passat el minut... Joan Antoni romania aturat, com un badoc. L'home l'empentà al cotxe, ell es deixà violentar sense protesta, l'home tancà la portella
es desprengué febrós. S'encarà amb les dones, les prengué pel braç, les empentà fora la cambra. Elles protestaren: —Som les que hem de vestir-la! Som
—. Ara sí que Déu te'l torni, en bona fe... —Aneu! —cridà Joan Antoni empentant-la—. La meva mare no em respondria d'altra manera. Aneu! Us conec, us
després es trobà envoltat per un mur de cossos i Tristany davant d'ell empentat per la colla; oí xiulets al carrer, volia fugir cap a la sala, topava amb
d'estès... Ara ja et pots valdre. Vès-te'n! Amb un darrer insult, l'empentà cap a la sala, li obrí la porta de ferro. —No tornis mai més, fill de
ulls mig oberts, uns ulls grocs, com vells botons de banya. El sanitari m'empenta: —Te'n duus les seves coses? Faig que sí amb el cap. Ell segueix: —
de Valldonzella. Caminava fent bracet amb la seva filla, enjogassats a empentar-se infantilment. La baixa temperatura del carrer reprenia Angelina, que
a la piragua, vaig fer un capbussó de caimà i vaig fer-la sotsobrar, empentant-la per dessota. El filòsof de l'/Heptaplus\ va caure a l'aigua i
blancs que flairen a menta i volen recordar als ulls la neu de l'estepa. Empento una porta d'una boira de cotó fluix, que sembla posada per privar
traca. —He pensat alguna vegada, llegendari sant Vladimir, que us pogué empentar a la conversió el nom immastegable dels déus pagans de l'olimp rus. Sé
Senyor Jesucrist 1135. Precisament quan el poble àrab peninsular empentava els almoràvits amb coratjós interés per fer-los repassar els camins de la
del camí, amb geni quasi de vinagre, dolent-se en la pèrdua, però... com empentat per una força interior que ara s'adonava era la mà de Déu. Maliciosament
dels monjos; i, dissortadament, li calia deixar-la. Els companys l'empentaven, que el temps discorria inútilment i sense profit. Però ell ho esmà i ho
inesperada notícia, com no pogué amagar-ho per l'angoixa que sentí. Déu l'empentà, però. Se n'anà a casa del rector de Sarreal i li va demanar el cos de l'
ocasió, o en una altra pareguda, va sentir també la mà de Déu que l'empentava senzillament i afanyosa a retornar a Carlet, la seua pàtria. Talment, la
per oracions d'ànimes desconegudes. I com vós vinguéreu al monestir, empentat per la mà de Déu, també ells poden anar a altra banda. Sembla imprudent
—Déu us ho pague. Sóc l'home més benaurat del món. Suara obeiré Déu, que m'empenta a les terres on vaig nàixer. Us promet ser germà i fill agraït. Vull fer
una censura ètica, formal, a l'erotisme modern, sinó que més aviat ens empenta a cercar una comprensió de les causes dels fracassos i les oportunitats
cada vegada més gran dels vinyars cap a l'interior, a mesura que els empenten en la mateixa direcció els nous regadius que avancen des del litoral;
de les nostres terres. Eduard Buil, poeta, periodista i autor dramàtic, empentava aquella joventut i entre tots dos vàrem escriure un himne a veus per
di anima e di corpo, d'Emilio del Cavalieri i Laura Guidiccioni, empentaren la irradiació del naixent gènere operístic, que ben prompte fou cultivat
unfla les veles de la nau musical; és el sentiment romàntic qui les empenta. Podem distingir en la gran tasca artística del segle XIXé· tres
durant la pixada si hom volia resistir la pressió de tota la fila que empentava darrere. I per terra, ran de la paret, corria l'ampla séquia de pixum,
levita i barret de copa alta, repartint entre uns quants pidolaires que s'empenten i cauen, torró de caritat i d'esperança. El torró! Magnífica paraula!
i malalt de gota en mans i peus marxà a la capital de França, però l'empentava la set de la glòria, ell mateix deia en un dels seus autógrafs: "jo
decidit quan una estúpida reacció del porter castillista Cabales, que va empentar Campuzano abans de xutar de porteria, li va suposar un penal en contra
avuy á una de las més poderosas palancas qu' aixecan á gran altura y empentan decididament cap avant nostre moviment comercial. Així, donchs, per més
de primer entuvi les ventatjoses proposicións que li feyen, y jo tinguí d'empentarlo per decidirlo. Poch temps després, y al efecte de burlar les dures
de fa molt de temps, desitjos d'expressar la meua disconformitat. Tant m'empentaven aquests desitjos, que he hagut d'explotar per mitjà d'aquest llibret. Us
per contra cim i abisme d'efecte anàleg, oh seny..., oh seny! Empenta l'ala rendida! III. Scherzo en afany Fuig, seny, que
nuesa i fins la veu em rente. I aguarde l'aire que vers Déu m'empente. (Adam jo entre les fulles, a les fulles hi ha un aire de
dels dies sense epitafi, al sol, on hi ha gossos i nins que s'empenten cercant als fems tresors de faula. L'aire és ple de
i de gambes, em cruix dessota els peus. (No sigues animal i no m'empentes!) Nemorós, Nemorós! Et cride sempre. 3 El marge de la
dintre els balcons, per tal de saber si els pares continuen empentant els fills a la suïcida fugina del vernacle. Potser,
que va haver d'esvanir-se com un somrís de fulla, empentada pel rostre atònit i esglaiat. L'amor sempre demana més futur,
vent color de pruna, la vela al mar. Si l'empenta el gregal, el llebeig l'atura; que la vela al mar
Oosterhout, lleva't del mig! No em faces dubtar de la teua virtut! [(L'empenta cap un costat. Enfrontant-se amb el lloc d'on provenien els bruits.)]
els desinflarà. Acabeu les vostres baralles al carrer. [(Peeter's empenta a la gent i als mariners. Vol tancar les vitreres.)] Geperuda.
cap del Llop. El Llop puja les escales d'una faisó estranya. El Cuiner l'empenta per sota... Mitja fosca a coberta. El capvespre es fa obscur.)]
meva prova no era aquesta. Però si ell s'ha begut el rom algú l'hi haurà empentat. Isma· Tenia fred i set. El Llop m'esguarda astorat. Vegeu-lo!
exactament. Aquest rellotge avança cinc minuts. Au, aneu-vos-en! —em diu, empentant-me. 2 Avui he trobat feina. La nit passada, cansat de vagarejar
oberts de bat á bat. L'Ajuntament anaba á missa. Córrehi derrera d'ell, empentant suaument la gent per passar, donant al mateix temps lo bon dia per las
passat la custodia, lo Sr. Bisbe, la tropa y la ja tradicional carrossa, empentada per la multitut de desficiosa gent que allavors s' acumula en lo curs de

  Pàgina 1 (de 3) 50 següents »