×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb empentar |
Freqüència total: 146 |
CTILC1 |
là, je te dis!\ I prenia un braç del carret i ell mateix es posava a | empentar | , violentament. A la gent que s'interposava al pas del carretó els | d'aquelles paraules. —/Là-bas tu en trouveras\, va dir una, tot | empentant | -me, al moment en què jo passava pel seu davant. Sentia a les galtes la | les forques a l'espatlla, cantant i rient, fent-se jocs l'un a l'altre, | empentant | -se o donant-se cops, com els infants quan surten d'escola, més d'una | cos. Fujo, corro, trobo que el meu company camina poc, torno enrera, l' | empento | follament. Sóc així, en la joia com en la tristesa; m'hi lliuro tot amb | més alegria. A cada moment s'obria la porta i els qui entraven ho feien | empentant | -se entre ells i rient, com els italians de la Camarga. Portaven a la sala | als altres, entremesclant-se les branques, empesonant els animals, | empentant | -se els homes, topetant els troncs amb grans perills d'anar a terra i ser | zel fins a defensar l'obrer de Marx, demostrant a Marx que l'obrer ""és | empentat | per la necessitat"" i ""que(...) aquesta necessitat no és altra cosa | ha passat el minut... Joan Antoni romania aturat, com un badoc. L'home l' | empentà | al cotxe, ell es deixà violentar sense protesta, l'home tancà la portella | es desprengué febrós. S'encarà amb les dones, les prengué pel braç, les | empentà | fora la cambra. Elles protestaren: —Som les que hem de vestir-la! Som | —. Ara sí que Déu te'l torni, en bona fe... —Aneu! —cridà Joan Antoni | empentant | -la—. La meva mare no em respondria d'altra manera. Aneu! Us conec, us | després es trobà envoltat per un mur de cossos i Tristany davant d'ell | empentat | per la colla; oí xiulets al carrer, volia fugir cap a la sala, topava amb | d'estès... Ara ja et pots valdre. Vès-te'n! Amb un darrer insult, l' | empentà | cap a la sala, li obrí la porta de ferro. —No tornis mai més, fill de | ulls mig oberts, uns ulls grocs, com vells botons de banya. El sanitari m' | empenta | : —Te'n duus les seves coses? Faig que sí amb el cap. Ell segueix: — | de Valldonzella. Caminava fent bracet amb la seva filla, enjogassats a | empentar | -se infantilment. La baixa temperatura del carrer reprenia Angelina, que | a la piragua, vaig fer un capbussó de caimà i vaig fer-la sotsobrar, | empentant | -la per dessota. El filòsof de l'/Heptaplus\ va caure a l'aigua i | blancs que flairen a menta i volen recordar als ulls la neu de l'estepa. | Empento | una porta d'una boira de cotó fluix, que sembla posada per privar | traca. —He pensat alguna vegada, llegendari sant Vladimir, que us pogué | empentar | a la conversió el nom immastegable dels déus pagans de l'olimp rus. Sé | Senyor Jesucrist 1135. Precisament quan el poble àrab peninsular | empentava | els almoràvits amb coratjós interés per fer-los repassar els camins de la | del camí, amb geni quasi de vinagre, dolent-se en la pèrdua, però... com | empentat | per una força interior que ara s'adonava era la mà de Déu. Maliciosament | dels monjos; i, dissortadament, li calia deixar-la. Els companys l' | empentaven | , que el temps discorria inútilment i sense profit. Però ell ho esmà i ho | inesperada notícia, com no pogué amagar-ho per l'angoixa que sentí. Déu l' | empentà | , però. Se n'anà a casa del rector de Sarreal i li va demanar el cos de l' | ocasió, o en una altra pareguda, va sentir també la mà de Déu que l' | empentava | senzillament i afanyosa a retornar a Carlet, la seua pàtria. Talment, la | per oracions d'ànimes desconegudes. I com vós vinguéreu al monestir, | empentat | per la mà de Déu, també ells poden anar a altra banda. Sembla imprudent | —Déu us ho pague. Sóc l'home més benaurat del món. Suara obeiré Déu, que m' | empenta | a les terres on vaig nàixer. Us promet ser germà i fill agraït. Vull fer | una censura ètica, formal, a l'erotisme modern, sinó que més aviat ens | empenta | a cercar una comprensió de les causes dels fracassos i les oportunitats | cada vegada més gran dels vinyars cap a l'interior, a mesura que els | empenten | en la mateixa direcció els nous regadius que avancen des del litoral; | de les nostres terres. Eduard Buil, poeta, periodista i autor dramàtic, | empentava | aquella joventut i entre tots dos vàrem escriure un himne a veus per | di anima e di corpo, d'Emilio del Cavalieri i Laura Guidiccioni, | empentaren | la irradiació del naixent gènere operístic, que ben prompte fou cultivat | unfla les veles de la nau musical; és el sentiment romàntic qui les | empenta | . Podem distingir en la gran tasca artística del segle XIXé· tres | durant la pixada si hom volia resistir la pressió de tota la fila que | empentava | darrere. I per terra, ran de la paret, corria l'ampla séquia de pixum, | levita i barret de copa alta, repartint entre uns quants pidolaires que s' | empenten | i cauen, torró de caritat i d'esperança. El torró! Magnífica paraula! | i malalt de gota en mans i peus marxà a la capital de França, però l' | empentava | la set de la glòria, ell mateix deia en un dels seus autógrafs: "jo | decidit quan una estúpida reacció del porter castillista Cabales, que va | empentar | Campuzano abans de xutar de porteria, li va suposar un penal en contra | avuy á una de las més poderosas palancas qu' aixecan á gran altura y | empentan | decididament cap avant nostre moviment comercial. Així, donchs, per més | de primer entuvi les ventatjoses proposicións que li feyen, y jo tinguí d' | empentar | lo per decidirlo. Poch temps després, y al efecte de burlar les dures | de fa molt de temps, desitjos d'expressar la meua disconformitat. Tant m' | empentaven | aquests desitjos, que he hagut d'explotar per mitjà d'aquest llibret. Us | per contra cim i abisme d'efecte anàleg, oh seny..., oh seny! | Empenta | l'ala rendida! III. Scherzo en afany Fuig, seny, que | nuesa i fins la veu em rente. I aguarde l'aire que vers Déu m' | empente | . (Adam jo entre les fulles, a les fulles hi ha un aire de | dels dies sense epitafi, al sol, on hi ha gossos i nins que s' | empenten | cercant als fems tresors de faula. L'aire és ple de | i de gambes, em cruix dessota els peus. (No sigues animal i no m' | empentes | !) Nemorós, Nemorós! Et cride sempre. 3 El marge de la | dintre els balcons, per tal de saber si els pares continuen | empentant | els fills a la suïcida fugina del vernacle. Potser, | que va haver d'esvanir-se com un somrís de fulla, | empentada | pel rostre atònit i esglaiat. L'amor sempre demana més futur, | vent color de pruna, la vela al mar. Si l' | empenta | el gregal, el llebeig l'atura; que la vela al mar | Oosterhout, lleva't del mig! No em faces dubtar de la teua virtut! [(L' | empenta | cap un costat. Enfrontant-se amb el lloc d'on provenien els bruits.)] | els desinflarà. Acabeu les vostres baralles al carrer. [(Peeter's | empenta | a la gent i als mariners. Vol tancar les vitreres.)] Geperuda. | cap del Llop. El Llop puja les escales d'una faisó estranya. El Cuiner l' | empenta | per sota... Mitja fosca a coberta. El capvespre es fa obscur.)] | meva prova no era aquesta. Però si ell s'ha begut el rom algú l'hi haurà | empentat | . Isma· Tenia fred i set. El Llop m'esguarda astorat. Vegeu-lo! | exactament. Aquest rellotge avança cinc minuts. Au, aneu-vos-en! —em diu, | empentant | -me. 2 Avui he trobat feina. La nit passada, cansat de vagarejar | oberts de bat á bat. L'Ajuntament anaba á missa. Córrehi derrera d'ell, | empentant | suaument la gent per passar, donant al mateix temps lo bon dia per las | passat la custodia, lo Sr. Bisbe, la tropa y la ja tradicional carrossa, | empentada | per la multitut de desficiosa gent que allavors s' acumula en lo curs de |
|