Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

I si vingués? —No et preocupis. Pugem. —És que... —Bah!... L'	empentejà	devers l'escala. Ella afegí, mentre s'endinsava pel portal: —A ell tant
li sembla que té l'obligació d'enfadar-se, i quan ve borratxo... L'	empentejà	de bell nou tot obligant-la a callar. En l'obscuritat l'abraçà i,
endavant i endarrera, amb un moviment de péndol gairebé imperceptible.	Empentejà	Tino Costa sense violència. —Tu vés-te'n, ocupa't de tu; perquè, si no
desinfecta. Calla, perquè ara s'ha aixecat la veu del ginecòleg que	empenteja	un dels seus ajudants i reclama: —Espèculum B! La infermera de
pugen de nou sense defallença fins que la porta s'obre a llur davant.	Empentegen	per tal d'incrustar-se en la massa de doctor i d'infermeres, dones de la
t'he parlat abans d'exèrcits), corren cap a llurs estendards,	empentejant	-se, així l'aquosa multitud oneja cap als indrets on
dels temps antics i moderns, de la meva terra i de les foranes, veníen	empentejant	-se als meus llavis, amb una munior de bonics epítets de noblesa, de
mil vagues rumors que corríen de les horrors de Toledo vingueren a	empentejar	-se dins la meva memoria. Es contaven estranyes coses d'aqueixos càrcers
per res. Esquivant el seu pàs, feinejaven sobre'l bandatge enllefernat. S'	empentejaven	—formiguejaven sobre mi en rimes cada cop més amuntegades. Se'm retorcíen
I comparegué també, tota traspostada, una dona alta i escultural, que	empentejava	tothom a tort i a dret, obrint-se pas entre els badocs. Era la pobra mare,
es passaren més de mitja hora fent-se escarafalls a cau d'orella i	empentejant	-se. Fins Noèmia, que era la mare de Maria Pia, caigué, aleshores, en això:
no la tregui, ni disparis mentre jo no dispari. D'acord, Santiago. Algú t'	empenteja	en posar-se a córrer per agafar el tramvia i, a contracop, entre densos
prova cop i recop de tombar el coix, repenjant-se-li al damunt i	empentejant	-lo; però la cama única del coix és ferma com una torre. Aferrats tots
Amb la carabina a la mà va manar-li que sortís del barquet. després l'	empentejà	violentament vers les barraques. La boca gitava insults... Es revenjava
quelcom de provisional i, a penes han triomfat, ja comencen a ésser	empentejades	per unes altres que freqüentment acaben fent-les enllà. Però Stahl,
que facin la veu opaca, el fet que els auditors s'hagin d'estar drets o	empentejant	-se mútuament, que faci massa fred o massa calor, són influències externes
es mesclaven amb els illencs al costat dels vaixells i dels avions, s'	empentejaven	, s'empenyien, s'encloïen per ser els primers a pujar, per no quedar a
vestits negres de tothom, de tota aquella gernació que omplia la casa i s'	empentejava	per arribar a un lloc estratègic des d'on poder-ho veure tot. —Margalida,
el sodrac de 1898, l'adveniment tumultuós d'un altre món que	empentejava	des d'avall —el món dels desheretats, dels humils, dels proletaris—,
A vora del portell els bous apilotats, de sobte, amb ira, s'	empentegen	, i dins l'arena ja negregen cinc bouetons d'ulls qui
broll seguit?— Llavors s'agafen, se saccegen; a qui més pugui s'	empentegen	; espatlla contra espatlla, l'artell contra l'artell,
comptats encara travessen la buidor que brunz,	empentejant	-se, amb una rara fúria d'exèrcit comandat pel pànic: així, quan
fa el pas que la separa del llindar i aleshores Melo, per darrera, l'	empenteja	i la fa penetrar dins la cambra. Ell i Pral s'hi precipiten també.)] Veu
una puta, saps? Policia tercer: Puta i comunista. [(Han deixat d'	empentejar	-la i hi ha uns moments de silenci mentre encenen cigarretes. La noia fa
exageradament, els ulls fits a terra. Topen els uns amb els altres, s'	empentegen	, aparentment sense ni adonar-se'n.)] Cònsol: Aug, aug, aug... Uf
converses sense il·lació, dos vells germans bessons que discutien i s'	empentejaven	, qualsevol altre capvespre amb els cotxes amunt i avall com un riu
jo en el nom del Senyor vaig capolar-les. Empès,	empentejat	he estat per caure, però el Senyor em dugué socors.
malvat salva'm, Senyor, guarda'm de l'home violent; d'	empentejar	mos passos ells rumien, orgullosos, m'amaguen una trampa
a crits que estava especialment exaltat. Els altres nois de la barra s'	empentejaven	. Valls va suposar que no estaven enfadats. Que només era una
començat a remoure les arrels més profundes, i la pujada de la saba s'	empentegés	en el monyó de la branca que no havia arribat a créixer mai, amb una
s'asseien precipitadament a les butaques lliures o restaven drets i eren	empentejats	... Hom havia tancat les portes del carrer, però el difunt continuava amb
sentí que dejunava massa. Un carretet estibat de caixes de suc l'	empentejà	. Mira per on vas, despistat! Es va tocar el turmell i quan escoltà
fan passar el temps en un no res, aquella ardada de temps que no sap com	empentejar	, que algunes hores pesa com si fos un carro sobreeixint de sacs de blat.
arribaven a les seves oïdes. La majoria passaven pel xuclador aviat,	empentejades	per altres que el seu transistor deixava anar cada nit per les veus sense
i sense amor descompartit. Goseu! Us espero aquí, rabiós d'	empentejar	-vos cap a la llacuna de sirenes blaves on esguardo,
de milions de persones de totes les races i de totes les menes brollant,	empentejant	-se, de totes les edats, de tots els temperaments, posseïdores de tots els
ej(ar) intensiu conversejar,	empentejar	, vagarejar 10.3.2d
analítica: donar empentes als companys / empentar (o	empentejar	) els companys, pegar bufetades al contrincant /