Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

fet a mi mateix una doble promesa, i vaig mantenir-la rigorosament: no	empenyoraria	cap objecte de la meva propietat ni manllevaria un cèntim a ningú...
el seu pare hagués hipotecat tal finca, o que ell s'hagués vist obligat a	empenyorar	les joies de la seva dona. I Frederic, en decidir-se, quan ja havien
s'havia cobrat un deute de baccarà, apropiant-se d'un brillant o anant a	empenyorar	ell mateix un abric de martes, sense fer cas de les llàgrimes d'elles ni
havia jugat tot pels carlins. Va estar desterrat deu anys a França; es va	empenyorar	fins la camisa: el govern liberal li havia confiscat els béns, i ell
senyal d'esclavatge; vacil·là un moment, pensant si se la vendria o si l'	empenyoraria	, però decidí llançar-la al mar. La seva infelicitat pueril li va fer
i vaig sortir sol, amb una idea fixa. Portava un farcell a la mà. Anava a	empenyorar	un vestit de llana, el millor que tenia i que no necessitaria fins a
de l'anell que portava en un dit i que no em servia per a res, ni per a	empenyorar	-lo. I somrient desdenyós el vaig llençar al mar. Va semblar-me que així
que no sofria contaminacions. Entre els vagabunds Tres dies més tard	empenyorava	el rellotge. Era l'últim recurs. Durant aquells tres dies havia après
, l'estiracordetes l'esbroncava ben bé, i, abans de deixar-la-hi, li feia	empenyorar	un tros de terra. I, quan ja li tingué tota la terra empenyorada,
d'en Jordi; però no en tenia poc ni molt, i, venent quatre misèries i	empenyorant	-se un bon xic, no pervingué més que a aplegar una quantitat tan mesquina,
si fos meu, em basquejaria per fer-ho arrabassar, mal tingués que	empenyorar	-me les orelles. El jove Aspriu feia el desentès. Comprenia les raons dels
, un estúpid! I és ell qui ara ens hauria d'ajudar! Tu saps que jo em vaig	empenyorar	; que després hem pres minyona perquè la meva germana no carregués amb
de les extensions ermes sota la condició de no poder ésser venudes ni	empenyorades	; a més havien d'ésser indivisibles tant per acte entre vius com per
tornà a treballar, sense que la sort l'acompanyés, car es veié obligat a	empenyorar	la impremta. El 1861 tornà a obrir establiment, aquesta vegada
a Ade de Paterna un debitori de 20.000 sous reials de València i	empenyorava	a favor seu els castells i viles d'Alfandec de Marinyèn, Pego i Alzira
Mont de Pietat havia d'alliberar de la usura els qui es veien obligats a	empenyorar	robes i joies, i a aquest efecte feia petits préstecs pel terme de sis
amb prous diners per anar vivint amb l'esquena dreta i cada any s'ha d'	empenyorar	un troç de terra. L'aficionat a la pesca de l'anguila que es sap el riu
li succeïa al mig del carrer, feia un suprem esforç. El record d'haver	empenyorat	la paraula, comprometent-se a vetllar per l'honra professional del dolç i
veure comprar, un dia, un gran brillant a terminis. Per pagar el primer,	empenyorà	el brillant que li havia comprat feia quinze dies. Els seus afers
es feien sobre penyora. Els reis no consideraven deshonorant	empenyorar	llurs corones, ni la burgesia el seu mobiliari. Del segle XII
tenia necessitat de diner, més que vendre i més que manllevar, preferia	empenyorar	. Primerament empenyoraven les herbes o pastures, amb els seus accessoris
més que vendre i més que manllevar, preferia empenyorar. Primerament	empenyoraven	les herbes o pastures, amb els seus accessoris i complements d'abeurades
se'n fan, però se'n cancel·len, i encara en subsisteixen. En tercer lloc,	empenyoraven	un nombre determinat d'arbres fruiters, generalment olivers, a vegades a
la varietat aquesta de cartes de gràcia. I finalment, com a últim recurs,	empenyoraven	o venien a carta de gràcia de redimir mitjançant, predis rústics o
dret de pasturatge que d'ell forma part. Quan el propietari d'una finca	empenyorava	les herbes o pastures, creava un dret real a favor del comprador, i
magatzemers de gra i palla. Sol·licità nova ajuda dels seus protectors, s'	empenyorà	, demanà terminis, signà lletres, es veié acarat a amenaces
hores i hores en el local de la Plaza de las Descalzas, per	empenyorar	les coses més imprevistes, en el ram de joies, de vestits i d'objectes
d'un banc de fusta, respirant un aire de resclum i de llàgrimes, per	empenyorar	una trista forquilla de plata, era un espectacle que tallava la
en compte i no fer gaire cas dels qui aconsellen i empenyen... perquè s'	empenyorin	els altres. No fos cas que, més tard, es necessiti buscar en el "si no
Quan no en tenia prou el filantròpic Mestre Ramon amb la fiança,	empenyoraven	els estudiants lo més avinent que tenien: el llibre de text, que en el
disposat a "vendre-t'ho"). Capciosament pots insinuar, fins i tot, que	empenyoro	la meva llibertat: però la llibertat es diu del notar en això que el que
la captinença del joejar: és totalment fora de lloc insinuar que fas que	empenyori	la llibertat, car aquesta és un exercici que ni jo mateix no puc obviar o
sentit dalt esmentat. Hi ha, certament, una capciositat en l'argument d'	empenyorar	la llibertat: i és per l'ambigüitat que goses insinuar-lo. Total: l'únic
als encants tot quant ell i la seva dona tenien que es pogués vendre o	empenyorar	, i, acomplida, en fi, aquella trista almoneda, vet aquí que es trobaren
les nostres mans de fer, tot ho hem fet: hem venut els nostres béns, hem	empenyorat	drets i privilegis i ens hem despullat, per dir-ho en un mot, de tot allò
però veu la vida a través d'un prisma. Ai, mare, quin prisma... A mi m'	empenyorà	l'anell del brillant. I té unes teories... ai, quines teories... Com que
foren desertors que rectors: dissiparen tot ço del cenobi, vengueren i	empenyoraren	les robes, els utensilis, els llibres; alienaren en profit propi el calze
el bisbe Oliba, el 1027, obtingué d'uns propietaris veïns que li	empenyoressin	per dues unces d'or el dret de prendre i fer passar les aigües de la Tet
i fets Els qui "doctrinàriament" es diuen nacionalistes han	empenyorat	la Pàtria a l'estranger. El seu triomf portaria Espanya al coloniatge.
patrimoni; ja des de Pere el Cerimoniós el rei havia fet moltes vendes i	empenyorat	molts drets i la jurisdicció de diverses viles reials. La mateixa
serien de condició alodial i els homes amb facultat de donar, vendre i	empenyorar	lliurement els béns propis; recordem que els masovers particulars del
Vénen més tard els temps calamitosos i es desprenen de joies i anells,	empenyorant	avui un pectoral i demà una esmeragda o una cadena d'or. L'arquebisbe
punts de vista la seva sort no canviaria gaire, perquè ni podria vendre,	empenyorar	ni transmetre als seus, després de mort, aquella terra tan cobejada. Per
militars, fins a l'extrem que en certa ocasió es veuria obligat a	empenyorar	la cadira reial i l'escut ("cathedra et scutum
hi entren, en la casa del hom treballador, agutsils y notaris per'	empenyorar	lo ni inventariarli los bèns puig tots saben que aixis com —La peresa
et passarà. Nebot. D'on has tret aquest vi? Cunyada. Ha	empenyorat	el sac del tabac. Home. Com! Aquest tabac era l'única cosa que
És espantós! Perdut! El detesto! Rosa: Jo ja fa temps que m'he	empenyorat	el paraigua i la vaixella. Que baix que és el número u! Quina hora deu
és possible refiar-se'n perquè és un lloc molt exposat. Aleshores la vaig	empenyorar	. Rain· Empenyorar! Blun· Sí, ja ho sé; no és gaire
és un lloc molt exposat. Aleshores la vaig empenyorar. Rain·	Empenyorar	! Blun· Sí, ja ho sé; no és gaire distingit, però, fet i fet, era
embarcat. Em va deixâ una carta per excusa i res més. I jo he anat	empenyorant	i defensant-me, i han vingut els altres, el vell que és una fura, i no

Pàgina 1 (de 3)

50 següents