×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb empenyorar |
Freqüència total: 105 |
CTILC1 |
fet a mi mateix una doble promesa, i vaig mantenir-la rigorosament: no | empenyoraria | cap objecte de la meva propietat ni manllevaria un cèntim a ningú... | el seu pare hagués hipotecat tal finca, o que ell s'hagués vist obligat a | empenyorar | les joies de la seva dona. I Frederic, en decidir-se, quan ja havien | s'havia cobrat un deute de baccarà, apropiant-se d'un brillant o anant a | empenyorar | ell mateix un abric de martes, sense fer cas de les llàgrimes d'elles ni | havia jugat tot pels carlins. Va estar desterrat deu anys a França; es va | empenyorar | fins la camisa: el govern liberal li havia confiscat els béns, i ell | senyal d'esclavatge; vacil·là un moment, pensant si se la vendria o si l' | empenyoraria | , però decidí llançar-la al mar. La seva infelicitat pueril li va fer | i vaig sortir sol, amb una idea fixa. Portava un farcell a la mà. Anava a | empenyorar | un vestit de llana, el millor que tenia i que no necessitaria fins a | de l'anell que portava en un dit i que no em servia per a res, ni per a | empenyorar | -lo. I somrient desdenyós el vaig llençar al mar. Va semblar-me que així | que no sofria contaminacions. Entre els vagabunds Tres dies més tard | empenyorava | el rellotge. Era l'últim recurs. Durant aquells tres dies havia après | , l'estiracordetes l'esbroncava ben bé, i, abans de deixar-la-hi, li feia | empenyorar | un tros de terra. I, quan ja li tingué tota la terra empenyorada, | d'en Jordi; però no en tenia poc ni molt, i, venent quatre misèries i | empenyorant | -se un bon xic, no pervingué més que a aplegar una quantitat tan mesquina, | si fos meu, em basquejaria per fer-ho arrabassar, mal tingués que | empenyorar | -me les orelles. El jove Aspriu feia el desentès. Comprenia les raons dels | , un estúpid! I és ell qui ara ens hauria d'ajudar! Tu saps que jo em vaig | empenyorar | ; que després hem pres minyona perquè la meva germana no carregués amb | de les extensions ermes sota la condició de no poder ésser venudes ni | empenyorades | ; a més havien d'ésser indivisibles tant per acte entre vius com per | tornà a treballar, sense que la sort l'acompanyés, car es veié obligat a | empenyorar | la impremta. El 1861 tornà a obrir establiment, aquesta vegada | a Ade de Paterna un debitori de 20.000 sous reials de València i | empenyorava | a favor seu els castells i viles d'Alfandec de Marinyèn, Pego i Alzira | Mont de Pietat havia d'alliberar de la usura els qui es veien obligats a | empenyorar | robes i joies, i a aquest efecte feia petits préstecs pel terme de sis | amb prous diners per anar vivint amb l'esquena dreta i cada any s'ha d' | empenyorar | un troç de terra. L'aficionat a la pesca de l'anguila que es sap el riu | li succeïa al mig del carrer, feia un suprem esforç. El record d'haver | empenyorat | la paraula, comprometent-se a vetllar per l'honra professional del dolç i | veure comprar, un dia, un gran brillant a terminis. Per pagar el primer, | empenyorà | el brillant que li havia comprat feia quinze dies. Els seus afers | es feien sobre penyora. Els reis no consideraven deshonorant | empenyorar | llurs corones, ni la burgesia el seu mobiliari. Del segle XII | tenia necessitat de diner, més que vendre i més que manllevar, preferia | empenyorar | . Primerament empenyoraven les herbes o pastures, amb els seus accessoris | més que vendre i més que manllevar, preferia empenyorar. Primerament | empenyoraven | les herbes o pastures, amb els seus accessoris i complements d'abeurades | se'n fan, però se'n cancel·len, i encara en subsisteixen. En tercer lloc, | empenyoraven | un nombre determinat d'arbres fruiters, generalment olivers, a vegades a | la varietat aquesta de cartes de gràcia. I finalment, com a últim recurs, | empenyoraven | o venien a carta de gràcia de redimir mitjançant, predis rústics o | dret de pasturatge que d'ell forma part. Quan el propietari d'una finca | empenyorava | les herbes o pastures, creava un dret real a favor del comprador, i | magatzemers de gra i palla. Sol·licità nova ajuda dels seus protectors, s' | empenyorà | , demanà terminis, signà lletres, es veié acarat a amenaces | hores i hores en el local de la Plaza de las Descalzas, per | empenyorar | les coses més imprevistes, en el ram de joies, de vestits i d'objectes | d'un banc de fusta, respirant un aire de resclum i de llàgrimes, per | empenyorar | una trista forquilla de plata, era un espectacle que tallava la | en compte i no fer gaire cas dels qui aconsellen i empenyen... perquè s' | empenyorin | els altres. No fos cas que, més tard, es necessiti buscar en el "si no | Quan no en tenia prou el filantròpic Mestre Ramon amb la fiança, | empenyoraven | els estudiants lo més avinent que tenien: el llibre de text, que en el | disposat a "vendre-t'ho"). Capciosament pots insinuar, fins i tot, que | empenyoro | la meva llibertat: però la llibertat es diu del notar en això que el que | la captinença del joejar: és totalment fora de lloc insinuar que fas que | empenyori | la llibertat, car aquesta és un exercici que ni jo mateix no puc obviar o | sentit dalt esmentat. Hi ha, certament, una capciositat en l'argument d' | empenyorar | la llibertat: i és per l'ambigüitat que goses insinuar-lo. Total: l'únic | als encants tot quant ell i la seva dona tenien que es pogués vendre o | empenyorar | , i, acomplida, en fi, aquella trista almoneda, vet aquí que es trobaren | les nostres mans de fer, tot ho hem fet: hem venut els nostres béns, hem | empenyorat | drets i privilegis i ens hem despullat, per dir-ho en un mot, de tot allò | però veu la vida a través d'un prisma. Ai, mare, quin prisma... A mi m' | empenyorà | l'anell del brillant. I té unes teories... ai, quines teories... Com que | foren desertors que rectors: dissiparen tot ço del cenobi, vengueren i | empenyoraren | les robes, els utensilis, els llibres; alienaren en profit propi el calze | el bisbe Oliba, el 1027, obtingué d'uns propietaris veïns que li | empenyoressin | per dues unces d'or el dret de prendre i fer passar les aigües de la Tet | i fets Els qui "doctrinàriament" es diuen nacionalistes han | empenyorat | la Pàtria a l'estranger. El seu triomf portaria Espanya al coloniatge. | patrimoni; ja des de Pere el Cerimoniós el rei havia fet moltes vendes i | empenyorat | molts drets i la jurisdicció de diverses viles reials. La mateixa | serien de condició alodial i els homes amb facultat de donar, vendre i | empenyorar | lliurement els béns propis; recordem que els masovers particulars del | Vénen més tard els temps calamitosos i es desprenen de joies i anells, | empenyorant | avui un pectoral i demà una esmeragda o una cadena d'or. L'arquebisbe | punts de vista la seva sort no canviaria gaire, perquè ni podria vendre, | empenyorar | ni transmetre als seus, després de mort, aquella terra tan cobejada. Per | militars, fins a l'extrem que en certa ocasió es veuria obligat a | empenyorar | la cadira reial i l'escut ("cathedra et scutum | hi entren, en la casa del hom treballador, agutsils y notaris per' | empenyorar | lo ni inventariarli los bèns puig tots saben que aixis com —La peresa | et passarà. Nebot. D'on has tret aquest vi? Cunyada. Ha | empenyorat | el sac del tabac. Home. Com! Aquest tabac era l'única cosa que | És espantós! Perdut! El detesto! Rosa: Jo ja fa temps que m'he | empenyorat | el paraigua i la vaixella. Que baix que és el número u! Quina hora deu | és possible refiar-se'n perquè és un lloc molt exposat. Aleshores la vaig | empenyorar | . Rain· Empenyorar! Blun· Sí, ja ho sé; no és gaire | és un lloc molt exposat. Aleshores la vaig empenyorar. Rain· | Empenyorar | ! Blun· Sí, ja ho sé; no és gaire distingit, però, fet i fet, era | embarcat. Em va deixâ una carta per excusa i res més. I jo he anat | empenyorant | i defensant-me, i han vingut els altres, el vell que és una fura, i no |
|