Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

al vi. Vestia sempre una bata coberta de taques, greixosa, i tot ell	empestava	de males olors. Era aficionat a les lletres —encara que en ell dominava
Segon. —Bah! Amb uns quants morts humans n'hi ha prou per a	empestar	una sala de mil peus quadrats com aquesta. Diuen que els nostres morts
, patró?; a mi, tant me fa), rebentaré, em tornaré una carcassa pudent,	empestaré	el món, i el món es veurà obligat a colgar-me de terra per no morir-se
que t'hagis dignat a tornar —vaig dir, burleta—. No t'acostis, que	empestes	a sabó perfumat. —I si sabies com m'he rentat, patró! —mormolà—. M'
encens. Es fonia al bat del sol i Zorbàs l'arrossegà a l'ombra perquè no	empestés	tant. —Per què et vas fer monjo? —li preguntà Zorbàs, que havia menjat bé
roques; al davant, amb la nuca rígida, pesat, anava el boc; la seva pudor	empestava	l'aire. —Eh, company! Cap on tires? Què busques? Un pastor, enfilat dalt
de ser un infern. Redimiu-lo, redimiu-lo dels set pecats capitals que us	empesten	les entranyes! Ajudeu-vos a fer alegrement, la mà dins la mà, el camí de
per esbravada i asseguren que les seves despulles, cadàver insepult,	empesten	i emmetzinen la terra i són un destorb al bon ordre del món i fan
Veuràs que és una criatura exquisida i noble; seria un crim que Vilaret l'	empestés	amb el seu baf. —Vetllaré per ella —digué emocionat Joan Antoni,
no la veu; en el teatre, en el cafè, en la vida pública, la illa l'	empesta	amb la seva fetor i no la sent. Però no en parlessis pas, perquè al
un personatge seriós, mantenint un aire de ferotgia, com si haguessin	empestat	l'aire les seves llambregades comercials petites però substancioses. De
servit d'ell el llença al munt de les desferres, com un gos podrit que ja	empesta	! Capitalisme i comunisme són els dos noms pestilencials de les disfresses
cadàvers mig podrits i en ple procés de descomposició, llurs miasmes	empestaven	tant l'aire, que fou una raresa que no haguessin provocat una epidèmia.
de ferro havien estat substituïts per l'acetilè. De vegades la platja era	empestada	de la fortor desagradable del carbur de calci. En les nits seques i de
havia ni aigua perquè la gent es rentés. No hi havia llum. Les llumeneres	empestaven	l'aire. Persones i animals vivien enmig de la brutícia més sinistra. He
i pura que guardarà, en silenci i per sempre, el cadàver que més	empesta	a Catalunya: la turpilòquia. El remei sou, doncs, vosaltres. No és lluny,
d'haver celebrat dignament la diada, però fugint dels mamarratxos que	empestaven	la Puerta del Sol, vaig anar-me a refugiar entre els
error n'ha plogut aquesta calamitat de glosadors y definidors que	empestan	la premsa catalana, desde /La Veu de Catalunya\ a /L'Eco de
les converses y els esclats de rialles, omplían les pesses, y els ayres s'	empestavan	ab tuf de carn ensitjada, d'alenades impures, de vi begut, de menjes
depresa, causes qui pertorben lo procés evolutiu normal de la llengua,	empestant	-la de modes i modismes no sols estranys sinó ben asovint d'invenció
anys! Ja us podeu pensar la immundícia que hi havia. Aquell enorme femer	empestava	la contrada. Calia remeiar aquell estat de coses, del qual es planyia la
i caminem, que no n'hi ha prou amb plorar. Hem de lluitar. Quan un arbre s'	empesta	, l'ensolfatem i en tenim cura fins que torna a ser ben tendre i ufanós,
de vi, una fetor de bruticia i de resines socarrimades omplen de fum i	empesten	l'atmosfera. L'ideal s'apaga i els déus palideixen. Aquests déus grecs,
que s'haurá d'apartar de la vista dels homens per fastigosa, que	empestará	, ab son fetor, y que no tindrá més caricies que les dels cuchs que la
vicioses, es á dir que en una generació de raquitisme moral, en una época	empestada	per males costums y errades idees pot exir un héroe; y açó precisament
es senyal de sa puresa y vida, mes lo corrupte y mort si ho remenau	empesta	; fins en lo llenguatge comú, als extrets odorífichs de les plantes los
cessar en llur obra benéfica de devorar las substancias corrompudas qu'	empestan	l' ayre; nova proba de la paternal Providencia divina, que dona vida á
amb el fum dels egipcians emboquillats, les idees ridícoles que	empestaven	l'ambient, quan unes senyoretes se li atançaren per a fer-lo garlar: —Què
la justicia, oprimexen al débil, invitan y excitan als delictes,	empestan	y tacan tot cuant tocan, y despues de la ruina dels bens temporals que
Si tenian una ovella ronyosa, per cert la separarian del ramat, perque no	empestés	á las altras. Ab mólta mès rahó pues deuhen despatxar un deshonest en
anava escampant-se arreu, sense trobar més impediments que ls naturals, y	empestà	totes les vinyes, tenint avuy sas avançades a l'Aragó y regne de
embruixats! Però quan és una gran malaltía la que ha	empestat	la miseria del còs, torna de nou al pobret que's refía
vanitat canta la mar. Llegiràs moltes lletres i mentides, t'	empestarà	l'alè de cent mil balls, sabràs el gust de moltes pells de seda
fortor d'essencia estantiça que marejava; devía estar-ne xopa perque ho	empestava	tot de mala bravada: l'aire, el pa, les viandes i fins el fum del tabac.
com mai; i ells en sofreixen, car s'esperaven dissensions a dojo	empestant	els carrers i no pas veure els comerciants cantant en ses botigues i
Vénen les masses. I Ofídius és amb ell! vosaltres fóreu qui ens	empestà	el respir, tirant en l'aire eixos bonets que de greixosos puden, tot
atmosfera prenyada de deslleialtats, d'avarícies i de desenganys que ho	empestava	tot, homes, cors i consciències, començava a guanyar-li la partida.
meu aspecte. El meu aspecte de bonic sapastre. He decidit defensar-me.	Empestes	la cel·la i vull lliurar-la de les teves porqueries. Ens fas fàstic. Ets
somni? O no? Oloro les roques. Remunta la marea. És un foc que diuen que	empesta	. Aquest matí em sento magnànim. [(Alçant la veu.)] Roca lliure. Ja no
que els pobles de l'illa infesta, que arreu la ciutat	empesta	i amb sos horrors no estalvia vell ni infant ni jovençà.
ardida l'horrible nafra podrida del seu pit que	empesta	en vida... I ell, fulminat, tombà a terra i en llàgrimes
un caprici amb la Geperuda. Geperuda. Et crec capaç. Fuig, que	empestes	. D'on has tret el tabac? Vell. D'Oran. [(L'Oscat ha furejat el
dintre això no priva? que et van dî que fugissis lluny del poble, que	empestes	el bestiâ i portes malura, i que aquell dia vaig llançar-te els gossos?
Maria, Joseph! Y qué es lo que li han dat al pobre Joan, que de tal manera	empesta	? —Qué! Parla, digas. —Ay mare meva! Li surt un fetor, un baf
per baixesa natural? Mes si era així, ¿quí la feya casar, quí la feya	empestar	la sang y la casa d'un home honrat? ¿Per què no se'n anava cada día a
n' hi havía per creure en una influencia malèfica com d' una maluria qu'	empestés	la rahó dels que s' atrevían á trepitjar el llindar d' aquells jardins.
las festas enganyosas que vulguis ferme ab las mans y llabis qu'han	empestat	donotas sense conciencia ni vergonya, t'erras de mitx á mitx. ¿Per què
d'allò que mata. Entrà, en eixas rahons, l'escombriayre,	empestant	de la cuyna el greixós ayre, ficà l'olla al cabàs sens goig ni
En que 'ls fossars, entre gemecs obrintse, Y l' infern respirant, al món	empestan	. Ara podría jo la sanc calenta Beure 'm á dolls, y tals accions cometre
Paula A vostè y a tota la familia. Una dòna així tot ho	empesta	! Virginia Què dirá la gent, Deu meu! Què dirá de mi perque ho

Pàgina 1 (de 2)

50 següents