×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb empestar |
Freqüència total: 74 |
CTILC1 |
al vi. Vestia sempre una bata coberta de taques, greixosa, i tot ell | empestava | de males olors. Era aficionat a les lletres —encara que en ell dominava | Segon. —Bah! Amb uns quants morts humans n'hi ha prou per a | empestar | una sala de mil peus quadrats com aquesta. Diuen que els nostres morts | , patró?; a mi, tant me fa), rebentaré, em tornaré una carcassa pudent, | empestaré | el món, i el món es veurà obligat a colgar-me de terra per no morir-se | que t'hagis dignat a tornar —vaig dir, burleta—. No t'acostis, que | empestes | a sabó perfumat. —I si sabies com m'he rentat, patró! —mormolà—. M' | encens. Es fonia al bat del sol i Zorbàs l'arrossegà a l'ombra perquè no | empestés | tant. —Per què et vas fer monjo? —li preguntà Zorbàs, que havia menjat bé | roques; al davant, amb la nuca rígida, pesat, anava el boc; la seva pudor | empestava | l'aire. —Eh, company! Cap on tires? Què busques? Un pastor, enfilat dalt | de ser un infern. Redimiu-lo, redimiu-lo dels set pecats capitals que us | empesten | les entranyes! Ajudeu-vos a fer alegrement, la mà dins la mà, el camí de | per esbravada i asseguren que les seves despulles, cadàver insepult, | empesten | i emmetzinen la terra i són un destorb al bon ordre del món i fan | Veuràs que és una criatura exquisida i noble; seria un crim que Vilaret l' | empestés | amb el seu baf. —Vetllaré per ella —digué emocionat Joan Antoni, | no la veu; en el teatre, en el cafè, en la vida pública, la illa l' | empesta | amb la seva fetor i no la sent. Però no en parlessis pas, perquè al | un personatge seriós, mantenint un aire de ferotgia, com si haguessin | empestat | l'aire les seves llambregades comercials petites però substancioses. De | servit d'ell el llença al munt de les desferres, com un gos podrit que ja | empesta | ! Capitalisme i comunisme són els dos noms pestilencials de les disfresses | cadàvers mig podrits i en ple procés de descomposició, llurs miasmes | empestaven | tant l'aire, que fou una raresa que no haguessin provocat una epidèmia. | de ferro havien estat substituïts per l'acetilè. De vegades la platja era | empestada | de la fortor desagradable del carbur de calci. En les nits seques i de | havia ni aigua perquè la gent es rentés. No hi havia llum. Les llumeneres | empestaven | l'aire. Persones i animals vivien enmig de la brutícia més sinistra. He | i pura que guardarà, en silenci i per sempre, el cadàver que més | empesta | a Catalunya: la turpilòquia. El remei sou, doncs, vosaltres. No és lluny, | d'haver celebrat dignament la diada, però fugint dels mamarratxos que | empestaven | la Puerta del Sol, vaig anar-me a refugiar entre els | error n'ha plogut aquesta calamitat de glosadors y definidors que | empestan | la premsa catalana, desde /La Veu de Catalunya\ a /L'Eco de | les converses y els esclats de rialles, omplían les pesses, y els ayres s' | empestavan | ab tuf de carn ensitjada, d'alenades impures, de vi begut, de menjes | depresa, causes qui pertorben lo procés evolutiu normal de la llengua, | empestant | -la de modes i modismes no sols estranys sinó ben asovint d'invenció | anys! Ja us podeu pensar la immundícia que hi havia. Aquell enorme femer | empestava | la contrada. Calia remeiar aquell estat de coses, del qual es planyia la | i caminem, que no n'hi ha prou amb plorar. Hem de lluitar. Quan un arbre s' | empesta | , l'ensolfatem i en tenim cura fins que torna a ser ben tendre i ufanós, | de vi, una fetor de bruticia i de resines socarrimades omplen de fum i | empesten | l'atmosfera. L'ideal s'apaga i els déus palideixen. Aquests déus grecs, | que s'haurá d'apartar de la vista dels homens per fastigosa, que | empestará | , ab son fetor, y que no tindrá més caricies que les dels cuchs que la | vicioses, es á dir que en una generació de raquitisme moral, en una época | empestada | per males costums y errades idees pot exir un héroe; y açó precisament | es senyal de sa puresa y vida, mes lo corrupte y mort si ho remenau | empesta | ; fins en lo llenguatge comú, als extrets odorífichs de les plantes los | cessar en llur obra benéfica de devorar las substancias corrompudas qu' | empestan | l' ayre; nova proba de la paternal Providencia divina, que dona vida á | amb el fum dels egipcians emboquillats, les idees ridícoles que | empestaven | l'ambient, quan unes senyoretes se li atançaren per a fer-lo garlar: —Què | la justicia, oprimexen al débil, invitan y excitan als delictes, | empestan | y tacan tot cuant tocan, y despues de la ruina dels bens temporals que | Si tenian una ovella ronyosa, per cert la separarian del ramat, perque no | empestés | á las altras. Ab mólta mès rahó pues deuhen despatxar un deshonest en | anava escampant-se arreu, sense trobar més impediments que ls naturals, y | empestà | totes les vinyes, tenint avuy sas avançades a l'Aragó y regne de | embruixats! Però quan és una gran malaltía la que ha | empestat | la miseria del còs, torna de nou al pobret que's refía | vanitat canta la mar. Llegiràs moltes lletres i mentides, t' | empestarà | l'alè de cent mil balls, sabràs el gust de moltes pells de seda | fortor d'essencia estantiça que marejava; devía estar-ne xopa perque ho | empestava | tot de mala bravada: l'aire, el pa, les viandes i fins el fum del tabac. | com mai; i ells en sofreixen, car s'esperaven dissensions a dojo | empestant | els carrers i no pas veure els comerciants cantant en ses botigues i | Vénen les masses. I Ofídius és amb ell! vosaltres fóreu qui ens | empestà | el respir, tirant en l'aire eixos bonets que de greixosos puden, tot | atmosfera prenyada de deslleialtats, d'avarícies i de desenganys que ho | empestava | tot, homes, cors i consciències, començava a guanyar-li la partida. | meu aspecte. El meu aspecte de bonic sapastre. He decidit defensar-me. | Empestes | la cel·la i vull lliurar-la de les teves porqueries. Ens fas fàstic. Ets | somni? O no? Oloro les roques. Remunta la marea. És un foc que diuen que | empesta | . Aquest matí em sento magnànim. [(Alçant la veu.)] Roca lliure. Ja no | que els pobles de l'illa infesta, que arreu la ciutat | empesta | i amb sos horrors no estalvia vell ni infant ni jovençà. | ardida l'horrible nafra podrida del seu pit que | empesta | en vida... I ell, fulminat, tombà a terra i en llàgrimes | un caprici amb la Geperuda. Geperuda. Et crec capaç. Fuig, que | empestes | . D'on has tret el tabac? Vell. D'Oran. [(L'Oscat ha furejat el | dintre això no priva? que et van dî que fugissis lluny del poble, que | empestes | el bestiâ i portes malura, i que aquell dia vaig llançar-te els gossos? | Maria, Joseph! Y qué es lo que li han dat al pobre Joan, que de tal manera | empesta | ? —Qué! Parla, digas. —Ay mare meva! Li surt un fetor, un baf | per baixesa natural? Mes si era així, ¿quí la feya casar, quí la feya | empestar | la sang y la casa d'un home honrat? ¿Per què no se'n anava cada día a | n' hi havía per creure en una influencia malèfica com d' una maluria qu' | empestés | la rahó dels que s' atrevían á trepitjar el llindar d' aquells jardins. | las festas enganyosas que vulguis ferme ab las mans y llabis qu'han | empestat | donotas sense conciencia ni vergonya, t'erras de mitx á mitx. ¿Per què | d'allò que mata. Entrà, en eixas rahons, l'escombriayre, | empestant | de la cuyna el greixós ayre, ficà l'olla al cabàs sens goig ni | En que 'ls fossars, entre gemecs obrintse, Y l' infern respirant, al món | empestan | . Ara podría jo la sanc calenta Beure 'm á dolls, y tals accions cometre | Paula A vostè y a tota la familia. Una dòna així tot ho | empesta | ! Virginia Què dirá la gent, Deu meu! Què dirá de mi perque ho |
|