Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i t'endinses o t'abismes en la idea, el teu discurs m'haurà d'	empetitir	a la força i et trairàs traint-me", em compadia el glaç de Thànatos.
que es nua sota la barbeta, molt tirat sobre el rostre. El seu cos s'ha	empetitit	i camina inclinada com si una càrrega invisible hagués vingut gravitant
una negació decidida i, per consegüent, un empetitiment. Però, en	empetitir	les coses, la mesura les està paradoxalment engrandint. Perquè, en
manifestació de l'engrandiment i de l'afirmació. La mesura engrandeix i	empetiteix	alhora; admet i a l'ensems exclou. L'home mesurat és, en suma, el que vol
dia. Després, un temps, vaig anar veient la mare, endolada, que s'anava	empetitint	—com aquells caps reduïts, obra de no sé quins indis americans— fins que
al meteix Lluís una ignorancia tan vergonyosa, que per sí sola podía	empetitir	l' objecte estimat d' un modo deplorable, crudel! Y cóm viure, sense
sempre a creure's inferior a la persona que té al costat, i, en efecte, s'	empetiteix	davant de tothom. És com una pobreta dona del poble, com aquella
la teva mort. Descartaràs compassió, afecte, benevolència: sentiments que	empetiteixen	l'home. Els deixaràs parlar; deixar-los parlar contribuirà a
que l'havia traït... Es tombava mentalment, i en la seva imaginació tot s'	empetitia	, retrocedia, com si estigués a punt de desaparèixer. Més enllà dels
deixés o que me'ls emportés amb mi. També tots dos van quedar enrera, s'	empetitiren	i van acabar per desaparèixer." "Aquell viatge tenia per a mi
per a desfogar-se." Josep tornava de l'escola ronsejant, desmanegat,	empetitit	per l'esclat del migdia. Mònica considerà aquella fràgil figura
també. Erasme es va treure la gorra, i aquell gest cohibit va semblar	empetitir	-lo, que el deixava indefens davant de Cosme. Cosme es va donar impuls en
sobre els ulls que susploraven. S'eixugava les llagrimetes. Per més que s'	empetitís	contra el fustam del compartiment, la gelor el penetrava fins al moll
tant, indici de poc refinament. Tot el mallorquí s'ha vist menyspreat i	empetitit	, perquè sempre sorgeix la comparació amb altres cultures i societats.
que es pot creure i admetre amb la condició d'acceptar que si En Balmes	empetitia	el criteri i l'estrenyia com si el volgués cloure en el puny de la mà
personal i es passa la vida rebatent les dels altres amb el propòsit d'	empetitir	-les per tal de fer preponderar la seva, no arribarem mai a l'aclariment
—(la paraula viva es digué malament a casa nostra anys enrera),— ha	empetitit	la dignitat de la paraula com instrument de l'escriptor. I per fugir de
que fins ara tingueren un esclat brillant envers de totes les coses, van	empetitint	-se més cada dia, cedint lloc a noves arrugues i aclucant-se, aclucant-se,
seguit les paraules s'ofegaven en la mateixa gola i l'ànima encongida s'	empetitia	. L'idil·li de la tardor passada havia encarnat en un nen que dintre seu
se li tornava dir: —Jo que he estat a Roma—; i enlairava la pompa romana	empetitint	per comparances la immediata realitat. La realitat era Déu; però ell,
havia badat boca. Li semblava que a dins seu l'ànima era un núvol que s'	empetitia	i que li venia baldera en el cos. Perquè si més no, una punyida dolorosa
mar sense veure-la. Se li allargassava la faç, de cera, i els ulls se li	empetitien	. Els nois es distreien. ...A la plaça de la Llana... Xisclets. Els
menyspreat, i aquest mossec no ve sinó a un esperit deprimit que s'	empetiteix	i es rebaixa. El savi, però, no és menyspreat de ningú, coneix bé la seva
i mecànica. La realitat màgica és més vital, més agradable —perquè	empetiteix	l'home i li fa veure el món d'una manera més pessimista. Plovia i feia
l'aire, i passa com una exhalació, entre núvols de fum i de pols, i cuita	empetitir	-se dins la blava claror del crepuscle. En Roc Vinaixa tornava amb la
desenvolupa, els manipula, els deforma, els exagera, els augmenta o els	empetiteix	, projecta sobre d'ells el seu monòton mecanisme humorístic i converteix
. ¡Ah, quin esglai! Allò no era ballar; m'abraçava, em manava, em xuclava	empetitint	-me en els seus ulls llampeguejants. Callà la música; una colla d'embriacs
únic capaç de decidir. ¿Què passà en els seus ulls? La llum d'ells s'	empetití	com una carícia esperada, amb una insospitada obediència. Fou només un
i en la nit vasta d'estels i de silencis. I el vostre cor s'ha	empetitit	. I volíeu avançar i trucar a la porta i cridar-li de baix en baix al
de ciència que, protegits per tu, han fet estudis i recerques que han	empetitit	tot el que la humanitat havia fet abans, vénen a oferir-te tot el seu
definitivament el carro de parell, i el temut monstre de ferro s'ha	empetitit	de tal manera que ens fa la impressió d'una jugueta inofensiva i
tenia rebuts! Emprengueren el camí. Les piràmides, paulatinament, anaren	empetitint	-se darrera d'ells. Amb poques jornades n'hi hagué prou perquè no es veiés
engelosir; curiós, encuriosir; gros, engrossir; ros, enrossir; petit,	empetitir	; malalt, emmalaltir; cert, encertir-se; trist, entristir; valent,
Gaudí; però hi ha un fet reconegut per tothom, que explica la seva vàlua:	empetiteix	, minimitza i submergeix en la insignificància totes les obres properes,
dels recalcitrants; però aquests, amb llur tàctica, no aconseguien sinó	empetitir	el radi d'influència d'una cultura que compta ja amb vint segles
s'estanca i comença a minvar, en la mateixa mesura que el nostre món s'	empetitia	, s'empetitia l'home, el català. I poc a poc l'home s'esfuma, s'esgota
i comença a minvar, en la mateixa mesura que el nostre món s'empetitia, s'	empetitia	l'home, el català. I poc a poc l'home s'esfuma, s'esgota, i ja
generació, de les quals no hem dit pas tot el que en sabem per a no	empetitir	-los més, al Colon i al Ritz, hi ha un camí ben costerut que hem intentat
haurà de persistir sota cap aspecte l'actual concepció centralista que ha	empetitit	el Municipi i l'ha convertit en una dependència de l'Estat. I menys
a Zeni, cada vegada més a tocar, cada vegada agegantant-se, cada vegada	empetitint	-lo. Com un crit, com un xiscle (Zeni rebé l'atac sense poder defensar-se
es convertí, en perdre'l, en un desesper covard. Carme quedà atuïda, s'	empetití	com un ocell indefens, arraulit dins una gàbia voltada de reixes. Maria
possible? I els altres, tots els altres... ¿Els altres, què? Com s'havien	empetitit	en poques hores, en tan pocs dies! I que lluny se'n sentia, ell, August
es tornaria boig de gelosia, de ràbia. Que, en lloc de treure el geni, s'	empetitiria	fins arran de terra, com un llimac. Que les seves nits serien un infern,
crec. De novetat, no en té cap. L'únic que no comprenc és que es tracti d'	empetitir	el Nadal a base de dir que és un convencionalisme obscurantista i donant
passos. A intervals tombava el cap i veia les clarors de la casa que s'	empetitien	per l'allunyament fins que un petit turó les féu desaparèixer. En aquell
poc a poc, i no hi veu ningú. Només unes gallines minúscules, que semblen	empetitides	per una hereditària soledat. Per aquests carrers el matí té encara un
l'adolescència, els de la joventut, que solen ésser amargs, més aviat ens	empetiteixen	(de vegades fins al ridícul) les coses lligades amb l'ambient que
bé per tal d'obtenir les cadires a menor preu, s'afinaren els gruixos i s'	empetitiren	en totes llurs dimensions. Després, en ple segle XIX, la manca
la vida que és la llibertat; que obra impulsat per l'egoisme, que vol	empetitir	la lluita, pensant-se que aquesta és una guerra entre esquerres i dretes,
nosaltres, potser hi hauriem de cercar bona part de la causa que ha fet s'	empetitis	el concepte que de l'Anatomia comparada han tingut anteriors generacions,

Pàgina 1 (de 6)

50 següents