DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
empilar V 38 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb empilar Freqüència total:  38 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

p\). Ex.: bagul, embagular; bóta, embotar; cove, encovenar; pila, empilar; beina, embeinar; dolla, endollar; butxaca, embutxacar; barca, embarcar;
de 150 a 250 quilos. Aquestes pannes són tot seguit empilades, per mantenir-les aplanades i per a ésser toscades com més de pressa
les operacions de la pansa, com esténdrerla, girarla y plegarla, amen d' empilar, pues d' açó no s' escapa ningú quant el temps amenaça pluja: si les
les serres quan l'estova el xaloc, després que el ponent l'ha empilada, i a mesura que es fon els rius corrents se n'emplenen:
fins a la plaça carbonera (el lloc on es courà la llenya) i empilar-los. Un cop feta la pila (munt de llenya llesta per a coure, en
on els havien de coure era la meitat de la campanya; la segona meitat era empilar la llenya, embrumar-la (recobrir-la de rama), enterrar-la, coure-
tros avall, perquè pobres dels carboners que deixessin un buscall sense empilar i l'amo ho veiés! Hom feia confluir en el seu camí la buscallada,
a la plaça, ajustada, que en deien, calia deixar-la llesta per a empilar, per a dreçar la pila. Aleshores, damunt la terra que hom havia decantat
lliure el centre de la plaça, que és on es bastia la pila. Abans d'empilar, però, la llenya havia d'estar mínimament ordenada: hom procurava posar
hom procurava posar els buscalls gruixuts, els primers amb què s'empilava, a la part superior de la rotllana; i, a segon terme (sigui a sota, als
la plaça és la punta del terrer, i és aquí per on es començava a empilar. Per a fer una pila s'ha de començar per l'ull, que n'és l'eix
de manera que la pila va creixent en diàmetre i en alçada. A mesura que s'empila, la llenya va ocupant la plaça i enfilant-se pel terrer. La part de la
que deien) a còpia d'anar-hi posant parells de buscalls. Rarament, alguns empilaven en gàbia fins a dalt de tot de la pila. Si hom es limitava a empilar
empilaven en gàbia fins a dalt de tot de la pila. Si hom es limitava a empilar només els dos primers parells de buscalls usant el sistema abans descrit,
per damunt de la gàbia, de la rotllana o del burro que hi hàgim fet, s'empilen en sentit horitzontal, de manera que ofereixin la corona a l'ull. I,
de la terra que s'hi ha de posar al damunt. A mesura que anem empilant i acostant-nos al que serà la part més externa de la pila, la llenya que
de l'espai de què es disposi o de l'angle més o menys obert amb què s'empili la llenya. Si la pila té terrer (i a vegades també encara que no en
que és el vessant més curt d'aquella, des d'on s'accedeix a l'ull) s'hi empila molta menys llenya i, a més a més, la llenya és relativament prima. A
asimètric amb el davant força més petit i curt que el darrere. Tot i que empilar en principi és senzill, una empilada feta amb poca cura podia dur molts
cedir sota els peus del carboner. Com hem dit no gaires pàgines enrere, empilar amb buscalls massa llargs podia dur problemes... Problemes d'aquesta
en abatre els arbres, de manera que, quan els carboners havien capolat i empilat la llenya i calia embalumar la pila, els embalums ja s'havien assecat
del forat i una llosa a sobre, a manera de pont; o que, a l'hora d'empilar, posaven uns bastons a cada banda, i també lloses a sobre, a manera de
a sobre, a manera de túnel que s'endinsa en la pila. I uns altres, encara, empilaven posant un bastó al lloc de cada espiera i l'anaven enretirant a mesura
fer o no fer tot al volt; això depenia del carboner i de si s'havia empilat posant llenya més prima en un costat de la pila (com si la pila tingués
però daltabaix de la pila (Pere Busquets). Recordeu que comentàvem que empilar deixant massa espai entre els buscalls era perillós. Doncs bé, ho era
se'n deslliuraven els carboners). I entre tot plegat: tallar i capolar, empilar i enterrar, rescaldar i ensarriar el carbó, fàcilment passaven dos o tres
Es calculava que en un dia un home feia la feina equivalent a tallar, empilar, coure i rescaldar una càrrega, de manera que tres carboners trigarien
la feina era poca, especialment per a fer la cuita. Mentre que per a empilar i enterrar cinc o sis piles un home sol trigava massa, per a controlar-ne
cuita, és a dir, les piles que hi hagués en foc, els altres podien anar empilant unes altres piles de la mateixa campanya. Tot i que el sistema més
que disposava d'estones lliures per a dedicar-les ara a arrabassar, ara a empilar... Amb la branca i rabassa no hi havia problemes de saba, tant se valia.
i coure tot l'any sempre que la terra estigués assaonada. Si era estiu, s'empilava i es deixava llesta per poder-la enterrar i coure tan bon punt caigués un
Amb la pila rodona se seguia el sistema que el lector ja coneix. Hom empilava primer les soques, amb l'esternoc apuntant a terra perquè així el culot
amb la terra fa que la llenya generalment no quedi ben cuita). A sobre empilaven la branca, tallada a quatre o cinc pams de llargada. S'hi feia ull per
es cavava una mica de sot per a poder-les-hi entaforar. Començant a empilar pel marge, pel cul (el darrere) de la pila, i posant les
(i la llenya més gruixuda), que van dretes; al damunt, en canvi, s'hi empilen la branca i la branqueta, en posició pràcticament horitzontal, a banda i
de la pila. També calia capolar-ne en trossos més curts per tal de poder empilar el davant, que, recordem-ho, era progressivament més petit. Així, quedava
hom tallava els arbres afectats i, a fi d'aprofitar-los, els picava, els empilava i els coïa per fer-ne carbó. I, parlant de foc, prou curiós és el cas
Hilari Sacalm, cada setembre, dins el concurs de tallada de troncs, s'empila, s'embruma, s'enterra i es fa l'encesa d'una petita pila. D'ençà de les