×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb empipar |
Freqüència total: 320 |
CTILC1 |
l'envolten. La superioritat aliena —real o fictícia— ens mortifica o ens | empipa | . Per contra, necessitem proclamar-nos superiors als nostres veïns: | i a la fi, què hi busco, jo, en tot això? Un dia sóc capaç d' | empipar | -me i engegar-ho tot... Ella plorava. —No t'enfadis. Jo... —Tu | vol i va dir que més valia callar perquè, si anava a queixar-se, potser s' | empiparien | i li tirarien més coses. Es veia que s'havia afaitat de poc i s'havia fet | fills amb unes ganes terribles que el seu pare s'acabés de morir i no els | empipés | més. Al quart dia vingué el gran defalliment; ja no deia res, amb prou | El lema dels lliurepensadors era aquest: "No vull que el capellà m' | empipi | , però tampoc no vull que ningú molesti el meu capellà." Morgan. | Fuster i a Ramon Pelegero, a Francesca Moll i a tots quants he hagut d' | empipar | demanant llibres moltes vegades introbables; en especial, al llibreter | els seus monarques s'havien embolicat des del primer moment. I ningú s' | empipà | massa perquè entre els anys 1348 i 1409 no fóra nomenat | sobre totes les coses internes del seu país. I per suposat els | empipa | la manera absurda d'entendre les seves coses i la hilaritat que produeix | Per tant, com que se sent uniformista, la societat mallorquina es veu | empipada | per l'exemple de fidelitat a la tradició regional, que per ella hi ha | que per qui sap quines raons encara no ben aclarides, als illencs els | empipava | tot quant de responsabilitat hi havia en l'autodeterminació i el govern | si té la pega la pega d'esternudar: sols ho fa per | empipar | i perquè sap que carrega. Chor (en el qual s'aplegaven | És un trencacolls, a la llarga. —Vós què sabeu? Quietud. —Noi, si t' | empipes | , acabem-ho. A mi no em toca, al capdavall. És per un bé, que | protesten si els els toquen i estan tan avesats a protestar que també s' | empipen | si els ho deixem tot com ens ho han donat. Tants diners que han dat a En | nena està refredada; si demano silenci, fan més escàndol, com a posta per | empipar | -me... Car tots conspiren contra mi, em befen, m'arraconen; em tenen per | si no hi ets a temps, t'hauràs de resignar. La qüestió és que no ens | empipis | com fins ara! —Tu t'hauràs de resignar a la teva misèria —respongué Joan | esperi per demà. Amb els ulls semblaven dir-li: Joan Antoni amic, no ens | empipis | precisament avui que volem anar a dormir... L'anfitrió, pel seu compte, | ; res de marits. El nostre ideal és un be negre, i com més be millor. M' | empipen | els homes de talent. Que insuportables són els homes de talent. Heu vist | . A la Ramoneta li fa molta gràcia l'estirabot, però a mi, us sóc franc, m' | emp...ipa | . No sé qui ha dit que no és Atlant qui serva en sa espatlla potent la | només puc donar-ne per a vuitanta —insistí el Tomàquet. Katczinsky s' | empipà | . —Que vols ser rellevat, o què, tu? No has pas rebut farratge per a | com jo... Jo m'esbravo cantant /Els Segadors\ perquè sé que | empipen | algú... I prou, home! Tu para la mà cada fi de mes... i tira! Endavant | més maco, encara!... Es veu que aquest ximple de tinent té ganes d' | empipar | la barriada, o busca pessetes. Ha posat una munta al Cisquet, | que si heu portat el llit és per muntar-lo, per dormir-hi... —El que | empipa | és que no s'hi veu gaire... Però a mitja llum, la Clàudia resulta més | a no produir en abundància el tipus d'home que, a mi almenys, és el que m' | empipa | més. L'home que m'empipa més és el que parla escoltant-se, el que es mira | tipus d'home que, a mi almenys, és el que m'empipa més. L'home que m' | empipa | més és el que parla escoltant-se, el que es mira les puntes de les | però encara potser ho és més esperar que s'acomiadi una persona que us | empipa | —i que no té mai pressa. Malgrat la passió que sento per les coses de la | Jardí, però, produeix en la gent una espècie de calfred. Generalment els | empipa | . Si parlant d'aquestes coses ho fa curt, semblen escoltar-lo amb interès. | , no me'n refio mica". —Per què diu això, coi? Vejam si em farà | empipar | , ara. Per què no m'he de refiar de vostè? Vostè pensa massa i es capfica, | un començament de rialla. Torna, em diuen, torna. Però quan hi torno s' | empipen | : vine demà, encara no sabem res, vine demà passat. I un d'ells, el del | — Un barnús o una tovallola, el que trobi, però afanyi's.— El dia que s' | empipés | compraria un cadenat i lligaria els barnussos amb cadenes i només ell | llarg? ¿Per què no es poden llevar a l'hora que Déu mana? Per això m' | empipen | . Semblen els amos del món. Només em faltaria que el Ricard s'entestés a | com més ben orientats millor per a ells. El petroli, per exemple. Els | empipa | molt que en tinguem, és clar. No has dit que hi havia dos petrolers al | guardin per a ells, la farsa: sense que passi de la seva atmosfera i ens | empipin | ací!—" Ja llest de llivants i de corretges, a les tres! Paf! M'he | Té dos asseguradors: un d'inèrcia i l'altre mecànic. —Què és, inèrcia? —No | empipeu | ! El mecànic...— Va seguir amb les instruccions, massa apreses de memòria. | sofrir-ho. Jo m'hi adapto sense gaires compliments. La vida intensa m' | empipa | . Quan vaig veure que el tren enfilava un paisatge de terres altes, | altres els dóna una sensació de poca solidesa, de cosa fluida, que els | empipa | . És a dir: els empipa que els altres siguin com ells. Per això estan tan | sensació de poca solidesa, de cosa fluida, que els empipa. És a dir: els | empipa | que els altres siguin com ells. Per això estan tan bé quan estan sols. Ho | Però potser, a aquests insectes, tan meravellosament construïts per | empipar | -nos, els hauríem d'estar agraïts. A fer filosofia recreativa, sempre s'hi | a gronxar-se. però ell ha anat enraonant com si no veiés que el feia | empipar | i vinga dir que els refugiats havien de fer això i allò i en tota | mossa de la taverna. Millor. Em desagradaria tant que se n'adonessin... M' | empipa | tant que en Soleràs ho mig endevinés! Finalment la fosca s'espesseí i amb | veu és dolça i acompanyada d'un cert to aspre en alguns moments. Rius, t' | empipes | , calles, expliques i mai no mires. Jo escolto, ho escolto tot i guardo | que se'ns escapa quan una cosa no ens surt com volem, o quan algú ens | empipa | . Sortosament, el papa Gregori XIII es degué convèncer que l'absoluta | de la qual no en direm res perquè som considerats i no ens agrada d' | empipar | ningú. Però si el lector vol distreure's i no té a mà res que sigui més | seus germans. La Maria l'empenyé cap a l'aigua i cridà: "Juga sol i no | empipis | ". Dret, amb els llavis sortits, a punt de plorar, mirava com en Ramon | i dedicar-se a fer coses que li cridin l'atenció, la molestin o la facin | empipar | . 7) Pot fantasiejar, somiar en el pastís que es va prendre ahir | la mare abans d'anar-se'n a l'escola: encengué el llum. La mare es va | empipar | . El nen s'atansà al llit, s'ajupí per explicar en veu baixa que uns | parlant castellà. Decididament, el fill faria tard a col·legi i això l' | empipava | . Amb les ulleres a la mà tornà a la porta. Els homes no podien entrar. | n'adones i no vols esdevenir problema; un problema més. Ells ho veuen i s' | empipen | : "¿No tens confiança en mi?" I tu contestes que no és qüestió de | exactament de la mesura que li calia. Et volia donar els diners i tu vas | empipar | -te. "Au, fuig, xiqueta, què t'has cregut?" I ella que sí | de cabell totalment blanc, però és més jove que jo. Mai no l'havia anat a | empipar | per a res. A les reunions de pares d'alumnes que ell presidia gairebé | del neocapitalisme francès(?) i com que disposes de temps i ningú no t' | empipa | , reflexiones, rumies, t'afermes en la convicció que la civilització del |
|