Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

l'envolten. La superioritat aliena —real o fictícia— ens mortifica o ens	empipa	. Per contra, necessitem proclamar-nos superiors als nostres veïns:
i a la fi, què hi busco, jo, en tot això? Un dia sóc capaç d'	empipar	-me i engegar-ho tot... Ella plorava. —No t'enfadis. Jo... —Tu
vol i va dir que més valia callar perquè, si anava a queixar-se, potser s'	empiparien	i li tirarien més coses. Es veia que s'havia afaitat de poc i s'havia fet
fills amb unes ganes terribles que el seu pare s'acabés de morir i no els	empipés	més. Al quart dia vingué el gran defalliment; ja no deia res, amb prou
El lema dels lliurepensadors era aquest: "No vull que el capellà m'	empipi	, però tampoc no vull que ningú molesti el meu capellà." Morgan.
Fuster i a Ramon Pelegero, a Francesca Moll i a tots quants he hagut d'	empipar	demanant llibres moltes vegades introbables; en especial, al llibreter
els seus monarques s'havien embolicat des del primer moment. I ningú s'	empipà	massa perquè entre els anys 1348 i 1409 no fóra nomenat
sobre totes les coses internes del seu país. I per suposat els	empipa	la manera absurda d'entendre les seves coses i la hilaritat que produeix
Per tant, com que se sent uniformista, la societat mallorquina es veu	empipada	per l'exemple de fidelitat a la tradició regional, que per ella hi ha
que per qui sap quines raons encara no ben aclarides, als illencs els	empipava	tot quant de responsabilitat hi havia en l'autodeterminació i el govern
si té la pega la pega d'esternudar: sols ho fa per	empipar	i perquè sap que carrega. Chor (en el qual s'aplegaven
És un trencacolls, a la llarga. —Vós què sabeu? Quietud. —Noi, si t'	empipes	, acabem-ho. A mi no em toca, al capdavall. És per un bé, que
protesten si els els toquen i estan tan avesats a protestar que també s'	empipen	si els ho deixem tot com ens ho han donat. Tants diners que han dat a En
nena està refredada; si demano silenci, fan més escàndol, com a posta per	empipar	-me... Car tots conspiren contra mi, em befen, m'arraconen; em tenen per
si no hi ets a temps, t'hauràs de resignar. La qüestió és que no ens	empipis	com fins ara! —Tu t'hauràs de resignar a la teva misèria —respongué Joan
esperi per demà. Amb els ulls semblaven dir-li: Joan Antoni amic, no ens	empipis	precisament avui que volem anar a dormir... L'anfitrió, pel seu compte,
; res de marits. El nostre ideal és un be negre, i com més be millor. M'	empipen	els homes de talent. Que insuportables són els homes de talent. Heu vist
. A la Ramoneta li fa molta gràcia l'estirabot, però a mi, us sóc franc, m'	emp...ipa	. No sé qui ha dit que no és Atlant qui serva en sa espatlla potent la
només puc donar-ne per a vuitanta —insistí el Tomàquet. Katczinsky s'	empipà	. —Que vols ser rellevat, o què, tu? No has pas rebut farratge per a
com jo... Jo m'esbravo cantant /Els Segadors\ perquè sé que	empipen	algú... I prou, home! Tu para la mà cada fi de mes... i tira! Endavant
més maco, encara!... Es veu que aquest ximple de tinent té ganes d'	empipar	la barriada, o busca pessetes. Ha posat una munta al Cisquet,
que si heu portat el llit és per muntar-lo, per dormir-hi... —El que	empipa	és que no s'hi veu gaire... Però a mitja llum, la Clàudia resulta més
a no produir en abundància el tipus d'home que, a mi almenys, és el que m'	empipa	més. L'home que m'empipa més és el que parla escoltant-se, el que es mira
tipus d'home que, a mi almenys, és el que m'empipa més. L'home que m'	empipa	més és el que parla escoltant-se, el que es mira les puntes de les
però encara potser ho és més esperar que s'acomiadi una persona que us	empipa	—i que no té mai pressa. Malgrat la passió que sento per les coses de la
Jardí, però, produeix en la gent una espècie de calfred. Generalment els	empipa	. Si parlant d'aquestes coses ho fa curt, semblen escoltar-lo amb interès.
, no me'n refio mica". —Per què diu això, coi? Vejam si em farà	empipar	, ara. Per què no m'he de refiar de vostè? Vostè pensa massa i es capfica,
un començament de rialla. Torna, em diuen, torna. Però quan hi torno s'	empipen	: vine demà, encara no sabem res, vine demà passat. I un d'ells, el del
— Un barnús o una tovallola, el que trobi, però afanyi's.— El dia que s'	empipés	compraria un cadenat i lligaria els barnussos amb cadenes i només ell
llarg? ¿Per què no es poden llevar a l'hora que Déu mana? Per això m'	empipen	. Semblen els amos del món. Només em faltaria que el Ricard s'entestés a
com més ben orientats millor per a ells. El petroli, per exemple. Els	empipa	molt que en tinguem, és clar. No has dit que hi havia dos petrolers al
guardin per a ells, la farsa: sense que passi de la seva atmosfera i ens	empipin	ací!—" Ja llest de llivants i de corretges, a les tres! Paf! M'he
Té dos asseguradors: un d'inèrcia i l'altre mecànic. —Què és, inèrcia? —No	empipeu	! El mecànic...— Va seguir amb les instruccions, massa apreses de memòria.
sofrir-ho. Jo m'hi adapto sense gaires compliments. La vida intensa m'	empipa	. Quan vaig veure que el tren enfilava un paisatge de terres altes,
altres els dóna una sensació de poca solidesa, de cosa fluida, que els	empipa	. És a dir: els empipa que els altres siguin com ells. Per això estan tan
sensació de poca solidesa, de cosa fluida, que els empipa. És a dir: els	empipa	que els altres siguin com ells. Per això estan tan bé quan estan sols. Ho
Però potser, a aquests insectes, tan meravellosament construïts per	empipar	-nos, els hauríem d'estar agraïts. A fer filosofia recreativa, sempre s'hi
a gronxar-se. però ell ha anat enraonant com si no veiés que el feia	empipar	i vinga dir que els refugiats havien de fer això i allò i en tota
mossa de la taverna. Millor. Em desagradaria tant que se n'adonessin... M'	empipa	tant que en Soleràs ho mig endevinés! Finalment la fosca s'espesseí i amb
veu és dolça i acompanyada d'un cert to aspre en alguns moments. Rius, t'	empipes	, calles, expliques i mai no mires. Jo escolto, ho escolto tot i guardo
que se'ns escapa quan una cosa no ens surt com volem, o quan algú ens	empipa	. Sortosament, el papa Gregori XIII es degué convèncer que l'absoluta
de la qual no en direm res perquè som considerats i no ens agrada d'	empipar	ningú. Però si el lector vol distreure's i no té a mà res que sigui més
seus germans. La Maria l'empenyé cap a l'aigua i cridà: "Juga sol i no	empipis	". Dret, amb els llavis sortits, a punt de plorar, mirava com en Ramon
i dedicar-se a fer coses que li cridin l'atenció, la molestin o la facin	empipar	. 7) Pot fantasiejar, somiar en el pastís que es va prendre ahir
la mare abans d'anar-se'n a l'escola: encengué el llum. La mare es va	empipar	. El nen s'atansà al llit, s'ajupí per explicar en veu baixa que uns
parlant castellà. Decididament, el fill faria tard a col·legi i això l'	empipava	. Amb les ulleres a la mà tornà a la porta. Els homes no podien entrar.
n'adones i no vols esdevenir problema; un problema més. Ells ho veuen i s'	empipen	: "¿No tens confiança en mi?" I tu contestes que no és qüestió de
exactament de la mesura que li calia. Et volia donar els diners i tu vas	empipar	-te. "Au, fuig, xiqueta, què t'has cregut?" I ella que sí
de cabell totalment blanc, però és més jove que jo. Mai no l'havia anat a	empipar	per a res. A les reunions de pares d'alumnes que ell presidia gairebé
del neocapitalisme francès(?) i com que disposes de temps i ningú no t'	empipa	, reflexiones, rumies, t'afermes en la convicció que la civilització del

Pàgina 1 (de 6)

50 següents