×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb empolainar |
Freqüència total: 101 |
CTILC1 |
també en altres èpoques—, l'afició de les senyores i les senyoretes a | empolainar | -se per agradar als homes, el gust dels àpats refinats i de les begudes | odi. I ¿què fan, durant el dia, les noies de Corint? Orestes. —S' | empolainen | , canten o toquen el llaüt, visiten les amigues i, a la nit, se'n van al | en les processons, en l'ofrena de flors. I les clavariesses s' | empolainen | , llavors, amb pinta i mantellina negra plena de caladets, a fi de fer més | als dels macers i als de les guites. I al vestit, al lloc de la cua, s' | empolainen | amb tres cartutxos més. Així que la cobla engega, els ajudants calen foc | matexes blusetes, agulles de pit y demés quincalla entelada ab que venía | empolaynant | se feya mitx sigle. Un altre magistrat jubilat, corvo y secardí com el | el matxo), i els cops de pota de l'animal en tenir-se de girar perquè l' | empolainés | un xicot que no li arribava a la gropa. El pare del xavalet li anava | de la bola del món. I cadascun d'aquests camps que ara tot just acaben d' | empolainar | -se amb una innocència angèlica, que n'han vistes de tragèdies, que n'han | de dinar sense pentinar-se i amb lleganyes als ulls. ¿Per qui s'hauria d' | empolainar | ni de fer-se bonica ara que el seu Tomàs, que d'aquella nit del | he trobat gaire bé i no he tingut humor per a res. Ara ja estic bé. Demà m' | empolainaré | una mica. A Canaletes ens vam acomiadar. Estava ben lluny del nostre | res, us trobeu que un ocellet us ha portat un bon esmorzar. Després els | empolainava | , els pentinava, i després de besar-los, els feia anar a estudi. Ella es | exemple, per posar un fre a la vanitat de les noies que es complavien a | empolainar | -se, hom explica que mentre una minyona es trobava davant del tocador | Allí deixaven els carruatges de viatge, es canviaven els vestits i s' | empolainaven | en pavellons aixecats a posta per la Municipalitat, i s'adreçaven al | d'esbarjo de temporada i d'inestabilitat. A l'estiu, no era qüestió d' | empolainar | -se ni de sotmetre's a la rigidesa d'un engavanyament enutjós; en temps de | al costat de les dames de ciutat, les pageses acomodades que s' | empolainaven | els dies de festa grossa, amb llurs fastuosos vestits de domàs i de | a servir els senyors en llur propi domicili, perquè la feina d' | empolainar | -los la testa era llarga i entretinguda i tenia, en molts casos, cert | no sempre corresponien a la categoria i la fama dels establiments que s' | empolainaven | amb aquests títols enlluernadors. La vida i el tragí dels hostals | endegar, apedaçar, agençar, ordenar, guarnir, destriar, triar, netejar, | empolainar | , engalindainar, solucionar, resoldre, combinar, etc., etc.. I es fa | robusta i autoritària. Ell és miop i vesteix passat de moda; ella va ben | empolainada | i té uns ulls que per damunt el bombí de l'espòs llencen en totes | camí ja s'havien comprat el que podien menester per a vestir-se o per a | empolainar | -se poc o molt el diumenge: una camisa, uns mitjons, de tant en tant unes | l'espectacle teatral: des de les que aconsellen a les senyores com han d' | empolainar | -se per assistir a una representació, i alternen anuncis de cosmètics i | criat. En aquella hisenda, hi vivia com un gran senyor i era allà on s' | empolainava | i es perfumava quan s'havia d'abillar amb vestits luxosos, ja que | poder dinar tranquilament. Per fi ja, després de dos hores i mitja per a | empolainar | -se cap a l'església; però allí nous problemes, perquè l'hora de sortida | casament i les sabates de xarol. Dones que no van mai enlloc es muden, s' | empolainen | i reviuen els moments inoblidables que precediren el seu casori. Alegres | en plegar se'n van a cuita-corrents a casa per enllestir el menjar, | empolainar | -se i esmunyir-se altra vegada al carrer per fer cap a un dancing | als carrers, ja que les noies del poble, si voleu més ben vestides, no s' | empolainen | fins a hora de completes. Sol post, els intel·lectuals del poble, | En lo camp s' han d' usar trajos senzills, desterrar lo luxo, res de | empolaynar | se; ¿qué mes elegant en las senyoras y senyoretas que lo cobrirse lo cap | haver-se'n de despedir. I, finalment, per pagar-li les males estones, l' | empolainen | i l'engrandeixen i li fan una plaça nova de trinca al davant. Val a dir | entaforada en el recer d'un pis. Ja pressento l'amor qui s' | empolaina | al tocador qui dóna al celobert. A l'hora que el veí | per la Riba, i els diumenges i les festes colendes m' | empolainaven | i m'assabentaven de com cal que es comporti un bon minyó. Ells | crià en la guerra des que pugué desenveinar una espasa, i ha mal-après d' | empolainar | sa llengua, que barreja amb descuit segó i farina. Deixeu que el vegi, i | Mercè. —Abans no hi anaves tant a la perruqueria. Per qui, t' | empolaines | , noia? Maria [(trista)]. —Per ningú. És el costum. | Vull que la gent es tombi a mirar-te. Ramon: No li cal | empolainar | -se massa, per a aconseguir-ho. Fanny: Sents el Ramon? Em fa la | es lleven a migdia, esmorzen al llit i es passen dues hores vestint-se i | empolainant | -se. Ho trobo horrible! Tinc tantes ganes de treballar com un assedegat té | I ara, a reveure, cor meu. Vigila la salut i no et descuidis d' | empolainar | -te i pintar-te cada dia, exactament com si jo fos aquí. És un detall molt | per a elles mateixes, sense cap d'aquests artificis amb els quals solen | empolainar | -se les dones: els cabells pentinats, llisos i recollits negligentment al | . Tindràs mil excuses: no és a casa, ha sortit a donar un tomb, dorm, s' | empolaina | , es banya, dina, està fent beguda, té feina, no té temps, no li és | deturant-la)]. No, espera aquí. En Baldiri ve de seguida... S'acaba d' | empolainar | . [(Surt per la dreta.)] [(Lluïsa resta dreta, divagant per la cambra | gran atenció a la senyora Mònica.)] Això va succeir-li mentre s'estava | empolainant | per un sopar de gala. La seva cambra s'escau damunt nostre; aquí, | L'Elí? Oscat. No ve! Alba. Tocatardà. S'ha quedat a | empolainar | -se? Oscat. No ve amb nosaltres. Alba. No va al veler? | se n'ha anat a la processó. A casa no hi ha ningú. Ara no tinc humor per | empolainar | -me. Escoltaré la processó per la ràdio. És més grossa que aquesta, la | de les armes. Quasi és pitjor que la força de l'or, que aquesta sí que s' | empolaina | i es banya tant, que tothom es creu totes les mentides que diu. Jo només | convehines que, per la forsa de la costum ò falta de refinament s' | empolaynavan | a Puigcerdà com si fos a Barcelona. Llavors, sentint esvahirse aquella | avuy al dia; es d' aquell temps de l' antigó. No 's casaria ara si no s' | empolainés | forsa. —¿Qué diu? al meu temps no 'm faltavan may mitja dotzena de | al pobre Foix. La noya arreconá la mantellinota, las robas vellas; s' | empolayná | com abans, tota cofoya. "Nó, nó, tot allò del vestir, per un home de | se m' enfadará may. Y tot dihent aixó, l' estudiant comensá á rentarse y | empolaynar | se, recorrent tots los mobles de l' habitació. S' asseya en una cadira | Per què? Per aquest vespre? Passarell I doncs? Que no haig d' | empolainar | -me? Madrona Sí, home, sí. La trobaras a la cadira dels peus del | Ja estic desseguida! En Quics Què fa? Ramonet Que s' | empolaina | ? Constança [(malhumorada)] I doncs! Francesc [(cridant | de la cuina". S'aixecava d'hora, i a fe que caminava amb agilitat, i s' | empolainava | com si anés a missa de dotze als Jesuïtes un diumenge de primavera. Anava | Però, què dius?, la mestressa no ho acabava de pair, per això t'has | empolainat | ?, vinga, no te'n riguis, pensa que anar a l'òpera és com tenir una cita | Hi ha dies que... 14 Una horeta de camí a bon pas. S'havia | empolainat | i clenxinat i duia un bon feix de bitllets a la vora del cor. Volia |
|