×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb emportament |
Freqüència total: 23 |
CTILC1 |
que no duu en les seves idees un rigor metodista i científic, sinó aquell | emportament | clar, fill d'una intel·ligència privilegiada d'una pregona | fora. La poesia èpica (actes de fora) ha de comunicar entusiasme, | emportament | —o indignació, que és un sentiment equivalent en sentit invers. La | seus poemes estan plens de punts elevadíssims que revelen uns instants d' | emportament | , expressats amb "paraules vives", al costat de les dureses que no | i els idealitzi. En poesia cal superar-se i fer-se personal. Els estats d' | emportament | no són, tal vegada, els més idonis per a trobar la bellesa. Entre els | Després de les darreres exclamacions degué ell mateix adornar-se del seu | emportament | , i, de sobte, tornà cendrosament pàl·lid. —Ah! Perdoneu! Perdoneu-me, | Començava de sentir-se home. Cada dia se li feia més insofrible i en un | emportament | de ràbia se li va llançar a sobre sense mirament. L'embriac va caure | desnuament; embarcar, embarcament; embargar, embargament; emportar-se, | emportament | ; endegar, endegament; enraonar, enraonament; enrederar, enrederament; | aquella bèstia policèfala que s'anomenà la Tetrarquia. No és certament l' | emportament | de l'ardor apologètic el qui fa dir al retòric africà Lactanci, convertit | resultats, una figura d'empenta genial, Verdaguer, fa transcendir l' | emportament | de les lletres catalanes més enllà del seu marc i del marc peninsular. I | com en /La patata\ (1928), totes les formes semblen expressar l' | emportament | per un gran vent arremolinat. Al Paisatge català (1929) | nostre estimat general, que tenia ja un peu al sepulcre, lliurem-nos als | emportaments | d'una sana i justa joia." "La vostra Junta, que no es queda enrera en l' | i encongir pel viure petit, interessat, sense tremolors de verge i sense | emportaments | de cor; abeureu la vostra afectivitat, assedegada de fineses de sentiment | tardor que arriba: al cos fluix et vindran lleugers | emportaments | . Diumenge, Déu volent, podrem anar a la riba. | seu ardor sega els genolls i precipita el cor fins a llanguir. | Emportament | de flames en l'obscura nit primigènia; madura, la | les cantades dels goigs entonats a l'església i amb els comentaris i els | emportaments | dels curiosos davant la rastellera de presentalles, de braços trencats i | tant noble pacte. Pròsper de Vianya, [ja en plena convicció i | emportament | complet] Companys, lleals companys, vostres paraules, bellament preludíen | va?... Jo vui seguir-lo! [(Guaita a l'entorn i el segueix amb son | emportament | piedós. En tant, a l'interior de la taverna i mentres els burgits de la | branques negres, humides de rosada. Silenci quadrat al pati. Hi ha un | emportament | contingut en les branques que pressenten el sol. Per damunt el pati volen | anys plens de forsa y jovenesa. Nomenada de boig pels seus cops d' | emportament | . Sapat y fornit. Te cara de bondat, si be els ulls ben aviat li brillen | llengua y callo... o com fujo y no torno més de la vida per aquí. [(Ab | emportament | .)] Berta Bironday! Bironday Es el meu flach. M'encench | et torbis, no et torbis... Sents? [(Pel nen y com tornant en sí de cert | emportament | )] Bironday Fes bondat, Berta. [(Es mira el rellotje)] Apa | no puch tenir aquet dret? Berta Un temps, el teu bell parlar, l' | emportament | de les teves paraules, varen robarme lo que de millor tenía en mí... avuy | al rei obligat a fer llit. Sens dubte la imatgeria és acolorida per l' | emportament | del sacrament reservat als malalts i als moribunds, però la processó és |
|