×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb emprar |
Freqüència total: 8469 |
CTILC1 |
| a combatre el baró de Déu. Una lluita aferrissada quedava entaulada. S' | empraven | per a vèncer el Sant tots els ardits, totes les astúcies. Els versos | | prosseguí encara: "Vaig esforçar-me per convèncer-la que m'esperés; vaig | emprar | tots els recursos: la vaig acariciar, li vaig fer promeses, juraments; | | Què vols que faci? Si la cosa girés en bé, ho donaria tot per ben | emprat | , malgrat l'escàndol. Mai no ho hauria cregut de Mila, a fe de Déu. És ben | | presencia l'emancipació de la dona. Emancipació és el mot que sol | emprar | -se en aquest context: no és massa segur, de tota manera, que sigui | | subratlla la nostra adhesió. No diem, però, "la nostra gent", si no és | emprant | el terme "gent" amb un sentit de precisa sinonímia amb qualssevol | | ha una altra referida o referible a la condemnació eterna. I segueixo | emprant | , no cal dir-ho, el lèxic adequat al tema. L'última esperança al·ludida, | | ni de bon tros, una sanció proporcionada a les seves malifetes. Continuo | emprant | la terminologia pròpia del cas. Amb els seus pensaments, les seves | | en posseir, sempre, un contingut lògic —si se'm permet el terme, que | empro | amb tota reserva— i una referència constant a l'esdeveniment humà en la | | punt de provocar en nosaltres una reacció d'odi. Crec que no exagero en | emprar | ací la paraula odi. Hi ha qui s'ofèn terriblement per alguna cosa que un | | Dir-ne "plagi", per tant, és excessiu. Ell no "copia": " | empra | " com a material literari el que els altres positivament hi han posat a | | paper pornogràfic perdria molts, o gairebé tots, els seus al·licients si | emprava | mots com "vulva" o "copular". El mal és que, enfront d'aquest lèxic | | ben estreta al cos; tal vegada per això, per la impossibilitat d' | emprar | les mans, ocupades a ajustar la manta, s'havia acostumat a gratar-se amb | | —seva perquè vostè l'escriví i meva perquè jo l'he viscuda— amb paraules | emprades | per vostè a les darreres ratlles, abans d'escriure "continuarà"? Em | | explicant-li la meva versió dels fets, donant-li el meu punt de vista, | emprant | però, per enllestir d'una vegada, els seus mots? "Tancar els ulls amb la | | d'aquests que opinen que ses coses s'espanyen tot d'una que les comença a | emprar | algú que no és son amo. Si jo li contàs ses enrabiades que prenia només | | paraules, iniciaré aquest monòleg dient-te que n'hi ha algunes de les que | empraré | que no tenen cap sentit. Digue'm, què vol dir per a nosaltres adulteri? | | els sabons olorosos, la colònia, malgrat el temps que feia que no n' | empraves | . La imatge de la Magdalena, la pecadora enamorada de Crist, vessant-li | | duia guants, no com ara que totes ses dones, a més de tantes màquines com | empren | , duen guants, uns guants de goma llargs de color vermellós. Bé, vostè en | | cada un —vull dir de llexiu i aigorràs—, a dins sa cuina perquè com que n' | emprava | tant, m'era més còmode no haver-ne d'anar cercar cada suara. I ja ho veu | | la llauna per a les teulades. Hi ha poquíssimes cases en les quals s'hagi | emprat | l'obra. Gairebé tots els edificis tenen amples i llargues verandes i | | callat, sense il·lusions i sense esperances. La forma que el cuiner xinès | empra | per a triar els llegums, espessir la salsa i dosificar les espècies del | | trenades) i amb aquest aparell, que no pot ser més primari —el mateix que | empraven | els maoris fa mil anys—, pesquem tot el peix sense patir ni suar. Una | | no ha cessat. Ja sé que la paraula mestissatge és forta. Algun autor ha | emprat | l'eufemisme "dissociació racial". Però ni ens ha de sorprendre, ni la | | llurs mines de ferro. El ferro es vengué car: s'exportà a Anglaterra i s' | emprà | llargament en l'equipament industrial espanyol durant la Restauració. | | i abans dels anglesos, els qui donàrem una reeixida prova dels mètodes | emprats | per l'angle mariner de la mentalitat imperial. I això perquè quan | | com a aragonesos; que en parlar de la nostra expansió mediterrània s' | emprés | el qualificatiu d'aragonesa. Hem acudit als procediments més refinats per | | el poder de Castella cap al Migdia d'Espanya. La força no es sabé | emprar | quan encara s'hi era a temps —ens referim al moment crític de la mort de | | i somnia en el fons transformar Castella, Extremadura i Andalusia | emprant | institucions catalanes. Catalans seran els pagesos que reeixiran a | | foren capaços de dominar. Ben cert, els ho feien impossible els mitjans | emprats | simultàniament pel govern de Madrid i els seus funcionaris a Catalunya. | | hipotecades) ses finques de son pare. Si jo heretàs sa tia Obdúlia, | empraria | gran part de s'herència en obres piadoses; a propagar sobretot sa devoció | | moltes vegades meravelloses, esdevenen infecundes. Si —per continuar | emprant | el mateix símil— la frase de la vida humana que correspon al primer tipus | | és tampoc exactament el saber que pot posseir del món qui s'ha limitat a | emprar | la raó per a definir-lo. En realitat, la raó pot conduir a la definició, | | literatura, àdhuc en les formes més pures de la poesia, és —pel sol fet d' | emprar | el llenguatge— un art eminentment intel·lectual. Podrà aproximar-se fins | | i s'abocava a la feina de provar sort, d'aquella manera fofa i voraç | emprada | per les sangoneres quan es tracta de xuclar sang d'una pell estomacada. | | semblava que trobessin ressò en la forma de nedar i guardar la roba | emprada | per Guillem en totes les tempestats familiars. Aquell minyó havia | | amb Déu, a la qual han aspirat alguns místics de confessió monoteista, | emprant | aquests procediments una mica sàdics. L'altre fenomen ple de força | | amb les horribles conseqüències materials. Certes pedagogies | empren | imatges convincents: no s'estan de projectar al viu les catàstrofes de | | apropiant-se el gust per l'arabesc dels fauves, els fantasistes | empren | les formes i els colors sense el rigor matemàtic que preocupava els | | No respon, ans xoca efectivament amb la tradició humanística d'Europa —i | empre | ara el terme "humanístic" lato sensu. Potser algun artista abstracte, | | l'optimisme. Aquests estímuls —que es donen en tota pintura—, si fossen | emprats | exclusivament, rebaixarien la pintura al nivell de qualsevol excitant | | la qual cosa ens impedeix de saber quins eren els noms vulgars | emprats | per Bera i Sanila. 3. Entrant pròpiament en el nostre terreny, | | i en francès, devia tenir a Catalunya un cert matís culte o literari. L' | empra | Guillem de Berguedà quan escriu "al bran d'acer ne clam | | s'adaptarà sota la forma "quixote" i, segles després, serà | emprat | humorísticament per Cervantes per a donar nom al protagonista de la seva | | pàg. 178). En tractar del capell de ferro Ramon Llull | empra | un simbolisme que ajuda a comprendre la forma d'aquest casc. Escriu: | | (cap. 113; IV, pàg. 21); i de vegades, | emprant | la part pel tot, Desclot dóna a la llança el nom d'asta: | | amagat per una gramalla i un caperó, però serà bo de comparar els termes | emprats | per Desclot, que ja hem estudiat (§ 14), amb els emprats pel | | termes emprats per Desclot, que ja hem estudiat (§ 14), amb els | emprats | pel cronista de Peralada, el qual, essent fidel al seu predecessor, usa | | cobrir amb el caperó de la gramalla. Hi retrobem només dos dels noms | emprats | per Desclot: la gramalla i el caperó, o sia els civils; els termes | | coberts de llorigues i perpuntes, mots que Muntaner no | empra | mai quan es refereix a l'armament humà. Així escriu: "E jo ab un bon | | que es tracta de peces rígides. Per indicar aquesta qualitat hom | emprava | també l'expressió "de peça". Així, en una lletra de l'infant Joan, |
|