Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

a combatre el baró de Déu. Una lluita aferrissada quedava entaulada. S'	empraven	per a vèncer el Sant tots els ardits, totes les astúcies. Els versos
prosseguí encara: "Vaig esforçar-me per convèncer-la que m'esperés; vaig	emprar	tots els recursos: la vaig acariciar, li vaig fer promeses, juraments;
Què vols que faci? Si la cosa girés en bé, ho donaria tot per ben	emprat	, malgrat l'escàndol. Mai no ho hauria cregut de Mila, a fe de Déu. És ben
presencia l'emancipació de la dona. Emancipació és el mot que sol	emprar	-se en aquest context: no és massa segur, de tota manera, que sigui
subratlla la nostra adhesió. No diem, però, "la nostra gent", si no és	emprant	el terme "gent" amb un sentit de precisa sinonímia amb qualssevol
ha una altra referida o referible a la condemnació eterna. I segueixo	emprant	, no cal dir-ho, el lèxic adequat al tema. L'última esperança al·ludida,
ni de bon tros, una sanció proporcionada a les seves malifetes. Continuo	emprant	la terminologia pròpia del cas. Amb els seus pensaments, les seves
en posseir, sempre, un contingut lògic —si se'm permet el terme, que	empro	amb tota reserva— i una referència constant a l'esdeveniment humà en la
punt de provocar en nosaltres una reacció d'odi. Crec que no exagero en	emprar	ací la paraula odi. Hi ha qui s'ofèn terriblement per alguna cosa que un
Dir-ne "plagi", per tant, és excessiu. Ell no "copia": "	empra	" com a material literari el que els altres positivament hi han posat a
paper pornogràfic perdria molts, o gairebé tots, els seus al·licients si	emprava	mots com "vulva" o "copular". El mal és que, enfront d'aquest lèxic
ben estreta al cos; tal vegada per això, per la impossibilitat d'	emprar	les mans, ocupades a ajustar la manta, s'havia acostumat a gratar-se amb
—seva perquè vostè l'escriví i meva perquè jo l'he viscuda— amb paraules	emprades	per vostè a les darreres ratlles, abans d'escriure "continuarà"? Em
explicant-li la meva versió dels fets, donant-li el meu punt de vista,	emprant	però, per enllestir d'una vegada, els seus mots? "Tancar els ulls amb la
d'aquests que opinen que ses coses s'espanyen tot d'una que les comença a	emprar	algú que no és son amo. Si jo li contàs ses enrabiades que prenia només
paraules, iniciaré aquest monòleg dient-te que n'hi ha algunes de les que	empraré	que no tenen cap sentit. Digue'm, què vol dir per a nosaltres adulteri?
els sabons olorosos, la colònia, malgrat el temps que feia que no n'	empraves	. La imatge de la Magdalena, la pecadora enamorada de Crist, vessant-li
duia guants, no com ara que totes ses dones, a més de tantes màquines com	empren	, duen guants, uns guants de goma llargs de color vermellós. Bé, vostè en
cada un —vull dir de llexiu i aigorràs—, a dins sa cuina perquè com que n'	emprava	tant, m'era més còmode no haver-ne d'anar cercar cada suara. I ja ho veu
la llauna per a les teulades. Hi ha poquíssimes cases en les quals s'hagi	emprat	l'obra. Gairebé tots els edificis tenen amples i llargues verandes i
callat, sense il·lusions i sense esperances. La forma que el cuiner xinès	empra	per a triar els llegums, espessir la salsa i dosificar les espècies del
trenades) i amb aquest aparell, que no pot ser més primari —el mateix que	empraven	els maoris fa mil anys—, pesquem tot el peix sense patir ni suar. Una
no ha cessat. Ja sé que la paraula mestissatge és forta. Algun autor ha	emprat	l'eufemisme "dissociació racial". Però ni ens ha de sorprendre, ni la
llurs mines de ferro. El ferro es vengué car: s'exportà a Anglaterra i s'	emprà	llargament en l'equipament industrial espanyol durant la Restauració.
i abans dels anglesos, els qui donàrem una reeixida prova dels mètodes	emprats	per l'angle mariner de la mentalitat imperial. I això perquè quan
com a aragonesos; que en parlar de la nostra expansió mediterrània s'	emprés	el qualificatiu d'aragonesa. Hem acudit als procediments més refinats per
el poder de Castella cap al Migdia d'Espanya. La força no es sabé	emprar	quan encara s'hi era a temps —ens referim al moment crític de la mort de
i somnia en el fons transformar Castella, Extremadura i Andalusia	emprant	institucions catalanes. Catalans seran els pagesos que reeixiran a
foren capaços de dominar. Ben cert, els ho feien impossible els mitjans	emprats	simultàniament pel govern de Madrid i els seus funcionaris a Catalunya.
hipotecades) ses finques de son pare. Si jo heretàs sa tia Obdúlia,	empraria	gran part de s'herència en obres piadoses; a propagar sobretot sa devoció
moltes vegades meravelloses, esdevenen infecundes. Si —per continuar	emprant	el mateix símil— la frase de la vida humana que correspon al primer tipus
és tampoc exactament el saber que pot posseir del món qui s'ha limitat a	emprar	la raó per a definir-lo. En realitat, la raó pot conduir a la definició,
literatura, àdhuc en les formes més pures de la poesia, és —pel sol fet d'	emprar	el llenguatge— un art eminentment intel·lectual. Podrà aproximar-se fins
i s'abocava a la feina de provar sort, d'aquella manera fofa i voraç	emprada	per les sangoneres quan es tracta de xuclar sang d'una pell estomacada.
semblava que trobessin ressò en la forma de nedar i guardar la roba	emprada	per Guillem en totes les tempestats familiars. Aquell minyó havia
amb Déu, a la qual han aspirat alguns místics de confessió monoteista,	emprant	aquests procediments una mica sàdics. L'altre fenomen ple de força
amb les horribles conseqüències materials. Certes pedagogies	empren	imatges convincents: no s'estan de projectar al viu les catàstrofes de
apropiant-se el gust per l'arabesc dels fauves, els fantasistes	empren	les formes i els colors sense el rigor matemàtic que preocupava els
No respon, ans xoca efectivament amb la tradició humanística d'Europa —i	empre	ara el terme "humanístic" lato sensu. Potser algun artista abstracte,
l'optimisme. Aquests estímuls —que es donen en tota pintura—, si fossen	emprats	exclusivament, rebaixarien la pintura al nivell de qualsevol excitant
la qual cosa ens impedeix de saber quins eren els noms vulgars	emprats	per Bera i Sanila. 3. Entrant pròpiament en el nostre terreny,
i en francès, devia tenir a Catalunya un cert matís culte o literari. L'	empra	Guillem de Berguedà quan escriu "al bran d'acer ne clam
s'adaptarà sota la forma "quixote" i, segles després, serà	emprat	humorísticament per Cervantes per a donar nom al protagonista de la seva
pàg. 178). En tractar del capell de ferro Ramon Llull	empra	un simbolisme que ajuda a comprendre la forma d'aquest casc. Escriu:
(cap. 113; IV, pàg. 21); i de vegades,	emprant	la part pel tot, Desclot dóna a la llança el nom d'asta:
amagat per una gramalla i un caperó, però serà bo de comparar els termes	emprats	per Desclot, que ja hem estudiat (§ 14), amb els emprats pel
termes emprats per Desclot, que ja hem estudiat (§ 14), amb els	emprats	pel cronista de Peralada, el qual, essent fidel al seu predecessor, usa
cobrir amb el caperó de la gramalla. Hi retrobem només dos dels noms	emprats	per Desclot: la gramalla i el caperó, o sia els civils; els termes
coberts de llorigues i perpuntes, mots que Muntaner no	empra	mai quan es refereix a l'armament humà. Així escriu: "E jo ab un bon
que es tracta de peces rígides. Per indicar aquesta qualitat hom	emprava	també l'expressió "de peça". Així, en una lletra de l'infant Joan,

Pàgina 1 (de 170)

50 següents