×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb empremtar |
Freqüència total: 15 |
CTILC1 |
la seva superfície sempre la mateixa damunt la qual el temps no | empremta | la seva petjada visible, estan sotmesos a la gran llei d'un canvi | de la poesia; donat que el llenguatge és la matèria en la qual el poeta | empremta | la forma (com l'escultor l'empremta en el marbre o el pintor en el color | és la matèria en la qual el poeta empremta la forma (com l'escultor l' | empremta | en el marbre o el pintor en el color o en les línies), el llenguatge, | i la vitel·la en general resultava aspre i poc flonjo per a deixar-se | empremtar | amb motlle xilogràfic o metàl·lic i es feia esquerpa per a beure la tinta | no té res que el distingeixi dels desigs de les altres persones, que | empremten | constantment els més petits moviments de la vida afectiva respecte als | posats en el revers, lo qual demostra que se'n servíen per segellar. | Empremptaven | aquestes pedres sobre bossins de cera o greda d'Assia, per segellar els | cavallers, jurisperits i burgesos, durant la XIIIa· centuria, s' | empremptaren | en cera natural o bruna. Des de les darreríes d'aquest mateix segle i els | segell, en el revers, enterament convexe, excepte en el centre, quan s'hi | empremptava | el contra-segell. Com a exemple d'aquestes variants, podem citar el | seu segell en cera verda. Des del segle XIVè· fou d'ús constant | empremptar | llurs segells, els bisbes de Catalunya, en una capa de cera vermella, | pungta inpresi\. A més d'aquesta fórmula de validació, consistent en | empremptar | la punta del dit, sobre'l nom o signe dels atorgants, que l'escrivà havía | i /sigillo nostro sigillata; nostro sigillo munita\ (quan s' | empremptava | al dors dels documents, escrits en paper). Quan el document és segellat | "tallar lo senyal del general en 27 tanalles de ferro", per a | empremptar | la cera, pel dret de la canamassaria introduit en els comtats de Rosselló | deixa més senyalada dels àrabs. "No hi dubte que la dominació moresca va | emprentar | de tal mode en el valencià els seus usos, costums, caràcter i modes | cap de elles de emigrar durant lo periodo de tan tremenda lluyta. Se | empremptaren | y circolaren, ab gran profussió, fullas en que se donavan instruccions | inspirar-se en el de les monedes que han de comprovar, i poden ésser | empremtats | d'una cara o de dues cares. Els pesals múltiples o grossos es marquen |
|