Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Plora sense llàgrimes el seu infortuni. Després, de seguida, es vestirà i	emprendrà	de nou el rar i entrebancós camí. I nosaltres, admiradors d'aquesta bella
l'afecte reprovador dels altres, que no s'hi jugaven res, et va obligar a	emprendre	a contracor el basardós camí. Vas vèncer tots els obstacles i a la fi
tota la nit—, es calçà les espardenyes i, sense dir res als seus oncles,	emprengué	el camí cap a Santa Maria, separada d'allí dotze milles. Tino Costa, a
homes dels quals ha dit un savi que quan no tenen una gran obra per a	emprendre	o un alt honor per a acceptar es passen el temps sense saber on anar ni
Jo no voldria disgustar-te, Mila estimada... Però, ¿vols dir que no has	emprès	un mal camí? ¿Vols dir que no comets una follia, Mila? ¿Has pensat en el
pel poble visitant les tavernes. Entre dos foscants els vuit carros	emprengueren	la tornada cap a les riberes. Digueren que l'animal que conduïa Mates era
Tal vegada... I amb aquesta esperança i aquesta fe, Mila del Santo	emprendrà	el seu camí. Abans que res, ha de vigilar que Arcisa estigui ben
havia pogut sortir del poble, i Tino Costa, abrusat d'impaciències, havia	emprès	a peu el camí. Era cap al capvespre; el temps amenaçava, però ell no es
assegut un moment, panteixant; escoltà el silenci; s'aixecà de sobte i	emprengué	altra vegada la cursa amb la mateixa ardor. Ara pujava un pendent
i inconscient. Però hi és. Mirem quina hora és per acudir a una cita, per	emprendre	una feina, per agafar el tren, i en realitat —o simultàniament— el
un ample passadís, entre baranes de fusta, i, gairebé a la sortida, ens	emprenien	uns funcionaris anglesos alts i escardalencs, amb un uniforme com
fer una gran pressió en els cercles diplomàtics, però vacil·la abans d'	emprendre	la nova ofensiva, perquè sap que trobaria una dura resistència per part
cap a la qual, sense adonar-se'n, arrossega dos xicots que després se les	emprenen	a cops de colze per recobrar les posicions perdudes. —Tot marxa
que no ha tingut temps d'acabar de cordar-se els pantalons, i tots	emprenen	la marxa en seguiment del caporal que en travessar la porta apaga la
pocs venedors, la majoria acaben de carregar les caixes i es disposen a	emprendre	l'èxode cap a la porta, prop d'on s'arrengleren potser mitja dotzena de
1806 va comprendre, però, que seria inútil insistir que Erasme	emprengués	el viatge a Barcelona. A més, l'estiu passà tan de pressa! Anava i venia
anys. En el moment en què Jeroni oferia el braç a Carolina Masramon per	emprendre	el passeig del passepied que Cinta feia dringar en el pianoforte, no en
viatge de tornada i assenyadament es quedà a Venècia. Malalt i vençut va	emprendre	aquella llarga peregrinació a través de cadires de posta i diligències,
tot el seu sofriment, tota la seva abnegació, tota la seva rectitud,	emprengué	la tasca de salvar Jeroni. Salvar-lo ja no per a ella, car ni una paraula
ocasió, els vint quilòmetres que separaven el nostre poble de la masia i	emprendre	el regrés sense prendre's un descans. Moltes vegades tornava quan ja
aconseguí sortir dels arbres. Es trobà a dalt. Així que arribà volgué	emprendre	el camí del poble; no tenia cap altra idea: arribar a la masia. Però les
la regadora, tancava l'aigua allà fora al canal i amb l'aixada al muscle	emprenia	tranquil el camí cap a casa. I cada dia ho feia com si res, tan
, jo li he tret dues fotos, i de seguida l'hem deixat anar. El vol que ha	emprès	aigües endins ha estat ràpid i brillantíssim. Avui naveguem amb un temps
de negres més, amb pràctics i un magnífic remolcador al flanc, hem	emprès	la ruta del Canal. Com que enllà del port, sota una llum crua i
A Colón hem carregat carbó i a les vuit del vespre hem tornat a	emprendre	la ruta cap a les Antilles. El mar Caribe aquesta vegada no ha estat tan
de repoblar els terrenys reconquerits de la Catalunya Nova i d'	emprendre	una nova vida en les viles del litoral, més actives i dinàmiques en llur
Els comtats catalans creixien i un d'ells, el de Barcelona, anava a	emprendre	una política de gran volada, d'un costat cap a les terres de l'Ebre, de
temptadores, no per això hem de silenciar les notables realitzacions que	emprenguérem	durant els segles XIV i XV a la Mediterrània. Hi veiem,
com a principi bàsic de la reestructuració del domini mediterrani	empresa	per aquest monarca. Des de finals del segle XIV, Mallorca,
política, base ineludible de l'aquiescència a tota tasca col·lectiva	empresa	per un poder forà. D'altra banda, la monarquia tingué en les
l'Espanya geogràfica era un país gairebé musulmà i els pobles disposats a	emprendre	aquella tasca eren tan diversos com catalans i aragonesos, bascos,
sinó en conillets d'Índia de l'experiència reformista que anaven a	emprendre	els Borbons. La Nova Planta significava l'erecció del territori al grau
o millor dit de l'Espanya que havia sorgit de l'acció castellanitzant	empresa	per les minories andaluses durant el segle XIX. A començaments
en el segle XIX constitueix un dels esforços més seriosos	empresos	per Catalunya per tal d'afaiçonar Espanya a imatge seva, que és una
dramàtic dels aixecaments populars. L'educació política de les masses l'	emprengueren	els demagogs i els agitadors. No exercí influència sobre els uns ni els
la penitència i el càstig ni han pas estalviat res...! [(Disparant-se;	emprenent	una peroració que el Querub ja ha resistit altres vegades.)] El sol
però en veure que aquest nom era desconegut a Palma, varià de tema i	emprengué	una campanya contra les modes de les senyores, les quals acusà de
més que tu —tumbaga fina penjoll hindú—	emprèn	i digues a ses amigues: —No sap ningú d'on
vol dir alhora ésser discret i circumspecte, és a dir, ésser home que	emprèn	, abans de cada acció decisiva, un examen reposat de les seves possibles
color d'una corbata a una orientació d'ordre moral que s'havia imaginat d'	emprendre	. Rosa el coneixia, el tolerava, l'entenia perfectament. Rosa era
ella.] [En Bernat pren comiat de l'Ermità i puja a damunt l'àguila, que	emprèn	el seu vol cap a les altures.] Anàlisi musical. [L'Ermità fa oració
la mà li posa sota el trèmol genoll, i se disposa a	empendre	son camí. II Al trot de sos camells, la caravana
del nou jorn, ja s'aparella, demanant comiat, per	empendre	la via del retorn. S'adoloreix la mare de que vulla
l'aflicció de la Verge dels Desemparats de l'escaparata. Li sembla que	emprèn	una tasca justa i noble. El seu guany i el seu càstig serà consumir-se
moment un xic improvisada per les greus circumstàncies, però que podia	emprendre	la fabricació d'armes molt diverses i de ginys artillers. 31.
de juliol He anat a veure don Ramon d'Abadal i li he dit que he	emprès	, junt amb d'altres, el camí de refer una política catalana, enfocada
veure gent de la nova generació que creu en Catalunya i vol ja des d'ara	emprendre	una altra vegada el camí. Si hi hagués gaires homes com ell! Veig clar
i amb vacances pagades i infal·libles. Segur que cap d'ells no ha	emprès	una feina o un negociet pel seu compte, que cap d'ells no viu la
que no vénen en un consultori o en un despatx. Segur que cap d'ells no ha	emprès	, ell tot sol, el camí de la lluita professional, o científica, o la del
és bastant gris, però lluminós, i no sembla pas que hagi de ploure. I he	emprès	l'escala del despatx. He contat tres quarts escassos, si fa no fa, de la

Pàgina 1 (de 106)

50 següents