×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb empresonar |
Freqüència total: 1112 |
CTILC1 |
| i una fosca cofa. Potser la paraula quasi inusitada no t'agradarà, si han | empresonat | el teu cervell i la teva llengua en closes, amb freqüència falsament | | un implacable poder que no se'm permet de combatre o de resistir m' | empresona | en la fosca absoluta d'una tàvega, on se m'esborra fins el més lleu | | impuls d'indignació i oposa un gest viril a l'acte covard, aquell dia l' | empresonen | ." Allò era el pitjor que a Candi podia succeir-li. Tino Costa ho | | remolí general per a desfer-se de la paret de veïns que a poc a poc l'ha | empresonat | . Enfonsa costelles, trepitja peus, fa rodolar el copalta d'un senyor que | | quals segueixen cinc xicots fermats amb una llarga i prima cadena que els | empresona | els canells. Les portes són plenes de dones que gemeguen i d'homes que | | que obeeixis —li xiuxiueja la noia. Ell estira el braç de les urpes que l' | empresonen | . —Ja hi vaig! Però un dels altres uniformats, el caporal, ja ha acudit, | | la noia discontínuament. —Al segle XVI Erasme fou acusat i | empresonat | ... per sospitar-se que... que la volia ressuscitar —panteixa ell sobre | | mica endavant i obligant-lo a seguir el moviment. Ell la recull per sota, | empresonant | -se sota el guiatge de les mans que aleshores l'abandonen en les | | El cap renega un metre enllà, embolicat amb els circells que volen | empresonar | -lo, els peus de la noia ensopeguen amb l'esquena immòbil i la marxa es fa | | diu. Avança cap a ella, se li asseu al costat i, amb tots els dits, li | empresona | la mà. La noieta es repenja al seu damunt. —Ahir... —comença. —Ja sé | | a la trampa i quan tornava a col·locar els coixins els braços de Jeroni l' | empresonaven | . Se'n desfeia pàl·lida i altiva i deia: —Me'n vaig. Però la veu suplicant | | de trobar-se a dalt, de sortir de l'espessa brossa del brancam que l' | empresonava | . La sang continuava escorrent-se del coll, però ja no en prenia cura. Amb | | Diego en uns moments en què Àngela Davis, PNN d'aquella Universitat, era | empresonada | ? Què opina de Tarradellas? Publicarà les cartes que li escriví Carles | | llurs darreres conquestes. Els uns i els altres foren perseguits, | empresonats | , ajusticiats. Dues grans porcions de la societat catalana s'allunyaren, | | es retallen i es cusen, s'insinuen fins que han | empresonat | els cossos rossos, els companys que han begut sol amb nosaltres | | prims llavis diuen tots els noms de la mort i m' | empresonen | en una lenta cançó. Com obriré camins al meu retorn? Passos i | | nou damunt la persona mateixa, desfent i travant amb agulles per tal d' | empresonar | bé totes les adipositats, la tendència de les quals és expandir-se. | | a una realitat que esquiva constantment la nostra avidesa d' | empresonar | -la, no serà sorprenent que, a l'inrevés del que s'esdevé en altres casos, | | l'aureola no és conceptuosa; és clara i senzilla, rodeja l'objecte sense | empresonar | -lo i sense ferir-lo. És una ironia universal i lluminosa. Comparada amb | | Oblidar la farsa d'aquella gent respectable, que la volta i la guarda i l' | empresona | ! Fugir!... —M'ha dit en Tomàs que no havia estat gaire bona, Laura!... | | per alliberar-se del reclosiment d'aquestes parets mediocres que l' | empresonen | . Senyor!: una mica de felicitat de no res... I mossèn Joan Serra | | Ens resta per mostrar com es poden també estrènyer per tal de filtrar i | empresonar | el real, però aquesta vegada en el límit inferior del sistema, | | del món físic que el sistema de les denominacions clàniques encara no ha | empresonat | entre les malles de la seva xarxa. Podria ésser, doncs, que la diferència | | agulla, y reconeixent á son fill, comensá á petonejarlo com una folla, l' | empresoná | entre sos brassos y esclatá en plors qu' arribavan á l' ánima. Un aaah! | | vida cridá: —Lluís! Lluís!— Y sos brassos sèchs y esquerdalenchs de morta | empresonaren | ab deliri l' humiliada testa de son estimat. La sorpresa pasmá á tots los | | la seva llengua fins per a apendre a resar, s'els ha perseguit, s'els ha | empresonat | , i tot per un sol delicte: per negar-se a voler esdevenir alemanys. Ja | | criatures assaltaren l'escola i algunes d'aquelles bones dones foren | empresonades | mesos i mesos per el delicte d'haver volgut impedir que llurs fills | | ultraviolades. Són invisibles, però s'estenen com una xarxa que | empresona | el cosmos de punta a punta. La xarxa d'heterodines és igualment acceptada | | més infantils perquè coneixen un tros més petit de l'home i, a l'hora d' | empresonar | -lo, l'han d'encongir més, l'han de deformar més. La Biologia està | | inspiració no hagués estat sinó un somni; i jo no volia que quedés | empresonada | , envilida, per les paraules. Aquell dia plovia, dolçament, lànguidament. | | pels afídids —per així dir-ho, el bestiar domèstic— que són retinguts o | empresonats | per les nostres formigues europees. Hom pensarà realment que tinc una | | i el buròcrata que va redactar la sol·licitud, Josep Ortís, foren | empresonats | al castell de Pamplona, i ja ningú no gosa prosseguir les gestions en | | a Catalunya i a l'estranger contra la dictadura de Primo de Rivera, que l' | empresonà | a la Model de Barcelona i el desterrà a Morella; fundador, amb Rafael | | en defensa pròpia, aquella va haver de provar que no hi havia motiu per a | empresonar | -me. Així s'explicaven els boches del restaurant la meva llibertat | | d'orelles prodigioses, totavegada, que sense dubte eren impossibles d' | empresonar | , torrejaven-li dins l'aire de l'estada amunt, i eren de temps en temps | | temps la joia i les festes. I tots els ministres dels falsos déus foren | empresonats | , i els que no es volgueren convertir passats a degolla, com la seva | | de milers han estat ensinistrats en la tasca d'espiar i de perseguir, d' | empresonar | i de torturar qui no vulgui ajupir la testa, doblegar el genoll o vinclar | | d'ell mateix son ritme... fins que, a la temporada vinent, fou de nou | empresonat | a casa els avis, i aleshores, sens contemplacions, retingut fins al terme | | pel president Machado, o als nacionalistes catalans que han estat | empresonats | i expulsats del país per aquest agent directe de l'imperialisme americà, | | i condemnades a mort més d'un centenar. A l'Índia, en 1918, són | empresonades | 10.000 persones, de les quals 2.000 són condemnades a | | al primer amb bandera brasilera, i descobert l'engany innocent, fou | empresonat | i condemnat a mort. Però abans parlà amb franquesa, digué que el portava | | viuria trenta dies, fos com fos, sobre aquell milió i sense que l' | empresonessin | . El germà A acceptà la juguesca. El germà B davallà al | | la mateixa fruita." I amb això m'entrava una mica de corcó d'haver | empresonat | aquelles aus tan gentils i, en veure com maldaven per escapar i com | | l'única cosa que em reca és que llur massa, dolçament gronxadissa, m' | empresoni | quan em vaga de badoquejar. Trobo un excés de dorsos i capells en els | | vivíssim de la miseria passada amb els esplendors presents. ¡Oh, com vos | empresona | l'ànima la llegendaria visió del príncep enamorat de la filla del no res! | | Tots l'escoltaven. Parlava com un il·luminat: —Aleshores la xarxa les | empresona | . Rebullen. Després, el boquejar d'agonia, dalt, en l'aire sec. Em fan una | | conèixer ningú i amb l'amenaça a sobre d'ésser, d'un moment a l'altre, | empresonat | . Hi vaig viure d'aquesta manera, setze mesos mortals, amb una cara de | | el vidre d'un finestró contra el qual s'estaborneix l'ocell que ha estat | empresonat | en una cambra. Aquell navegar ideal per un mar de boira, amb Eugènia a la | | on trobà una expressió adequada al seu temperament. On gairebé aconseguí | empresonar | la llum en la seva paleta. "Però no de faisó analítica i amb fins | | deia. En Bau no va tenir cap inconvenient a respondre la veritat. —Han | empresonat | un amic meu, què dic un amic, un germà, que és innocent de tota culpa. El |
|