Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

minyó. Un Home [(tot deixant-se caure de genolls)]. —	Empudego	! Faig fortor! Sóc una carronya immunda! Mireu, les mosques em cobreixen
Però una bufada de vent de tardor, produhint una flamarada en el quinqué,	empudegà	aquell menjadoret, fumà tot el vidre y arrencà de la cadira a la noya,
una porta. La mare sortia: —Ets tu? Topava per les parets, embriaga.	Empudegava	l'alè d'aiguardent. —Ets tu? Ets tu? Una bafarada: —Mala bèstia! Donà
luxúria d'embriac, la vella passió abrivada. Ell, que la turmenta, que l'	empudega	de baballes i vi, que la sotmet als seus capricis de bèstia magnífica.
libacions. Llavors, saturat de vi, era de témer. Se us apropava fins a	empudegar	-vos amb la bravada del seu alè d'embriac i amb els esquitxos de la seva
! Beu, menja, atipa't, diverteix-te força... Vés, deixa'm sol i no	empudeguis	la meva noble agonia amb la ferum del teu propi cadàver que vas
civilitzades com jo, faci el favor de netejar-se la llengua; perquè m'	empudega	amb tantes defecacions linguals! —Què voleu dir, amb això? —replicà
farem santament d'anar a dormir; l'acetilè deprimeix molt més que no pas	empudega	. Bona nit. La coneguda fragància de les herbes, la marea del silenci que
Si alguna vegada m'han fet enfadar, ara reconec que jo també els he	empudegat	; ara veig que són bons; moltes vegades m'han defensat, altres vegades
esdentegar (de dent), esfilegar (de fil), gemegar,	empudegar	, estossegar. IV. {itzar}. Ex.: òrgan, organitzar;
. Això és el positiu. S'ha acabat allò de... Ja hi som: els Tarruell. M'	empudeguen	, però saben complir. ¿Amb els Fàbregas? Ja la ballem. Hauré de posar cara
era indispensable suportar la fermentació de baix erotisme que	empudega	aquell sector de la ciutat. Innocenci defallit, pensant en el sopar que
testimonis d'un devessall de llàgrimes, que de xampany; el mateix si els	empudega	la proximitat d'un cadàver, que si els desvetlla l'apetit un pollastre a
A la nit s'encenia l'extrem i la flama pujava poc a poc al sostre,	empudegant	de goma cremada la peça, i il·luminant-la. Calia, de tant en tant,
cutanis delicadament matisats, els seus cocktails provocatius, que	empudeguen	l'alè i desfermen els nervis a fuetades híbriques, la veritat, no fan per
l'anomenada, en aquella anomenada foscuda —com deia ella—, que ho	empudegava	tot, que semblava voler barrar-li totes les eixides... Abstreta en
petroli. El petroli taca els molls, els carrers, les aigües del port i	empudega	l'aire fins a ben lluny dels seus dipòsits i conduccions. El pare i jo
sabeu?, no sé ben bé per què. Era estúpida i tenia un alè que	empudegava	, però em feia gràcia, perquè deia comprar i sempre s'estava
que no podent suportar la calor —és el mes de juny i fa una calor que	empudega	— el treuen entre dos companys, perdut el coneixement. És un home camacurt
Una nit, mentre treballava al Gabinet, s'obrí la tapa de la bombona,	empudegant	l'estança amb la fetor de l'aiguardent, i lliscà enfora l'horrible
ametllers plantats en formació regular, les ratlles de les vinyes. L'home	empudega	el cotxe amb el fum espès del caliquenyo, ara la baixada una altra volta,
l'ascensor, esquerdaven la barana de fusta de l'escala, pixaven al replà,	empudegaven	les bústies amb cagarada de gos, perquè, segons la portera, la jovenalla
Avui quan ha entrat s'ha dirigit a la finestra. —Mare meva, com	empudega	aquest tabac. Et vas acostumar allí a fumar-ne. No. Ni tan sols se'm va
ni les guardes d'ovelles que, entrada de fosca, anaven a retirada	empudegant	el carrer. A na Joana li havia agradat, de petita, veure passar les
ponderant l'Encarnació—. ¿És fina, eh? —Sí... Molt fina; però trobo que	empudega	massa —declarà en Joaquim en un rapte de sinceritat. —Oh, no diguis això!
una espansió de goig y d' agrado. Madrit se refocila, y desprès d' haver	empudegat	ab la sèva corrompuda atmósfera á la pobre república, vol tornar á ser
i cal que toqui pirandó. Matat el cuc, com de costum, ho	empudegàvem	tot de fum. Després de l'àpat, girant full, juguem a
i nit, i al poble no puc caminâ una passa que no me'n	empudegui	del brogit. I la mare d'Elvira està com folla i ens
i pot mirar-se els àngels sota el nas; que el que	empudega	són les mitjanies i els poca-penes que no veus ben clâs.—
més planer. En obrir-se les portes, l'aire del carrer	empudegà	dos mil somnis mig embastats. 1964 "/no, jo dic
dius prejudici. Escolta. En tornar al barri vaig topar amb un ambient que	empudegava	. Únicament tu eres educat. Saber que no creies fou una mica descoratjador
Senyor sogre, us asseguro... El senyor de Sotenville: Fugiu, que	empudegueu	! Jordi Dandin: Us prego, senyora... La senyora de
[Se'n va amb Verxinin i Fedòtik.] Irina. Aquest Solioni ho ha	empudegat	tot de tabac! [(Estranyada.)] El baró dorm... Baró! Baró!
Ara és el moment de fer-ho. Louis. —És una història que	empudega	; no la voldria remenar. A més, tampoc no tinc temps d'interrogar-lo.
carn de vas, rajà a dolls, i un baf com de sepultura	empudegà	la clausura... Mut el Comte de l'horrura i colpit
borden el crepuscle, de pensar que excessives races de generals	empudeguen	l'aire, de veure que els butxins es passegen amb un cor de joc
esdevinguts gorets acafetats, estavan salpicats de munts de fems qu'	empudegavan	l'atmòsfera. Y a l'esblaymada claror d'un sol sempre entelat pels
amb quatre grans de sal i un ragim de vinagre, i una arengada que	empudeguia	la cuina. Un rosegó de pa. I mig got de vi, d'aquell aspre. "Que
que esbufegava en un extrem de l'andana com qui se'n desentén,	empudegava	l'aire de cotó fluix brut, però en Mercader no s'hi va fixar. Estava prou
—A can Rigau fan roba de soldat. I el silenci, a més d'espès i agre,	empudegava	. Allò que molts sospitaven s'havia dit. En Misèries es va veure en
a la platja junts, a prendre el sol i fins a banyar-se, en aquella aigua	empudegada	per les clavegueres i les indústries. Malgrat la xafogor de l'estiu
del bany estava oberta. S'havia trencat una ampolla de colònia que havia	empudegat	tot el recinte. En Tony Amstrong, o en Toni Rojals, com vulgueu, era nu
de tot, ni un lloc decent on rentar-se un poc. Sols aquells pedaços que	empudegaven	en comptes de treure del cos l'olor de pixum. I aquella forma seca
degenerat, fastigós, bagasser, passa a rentar-te amb espart i lleixiu;	empudegues	a meuca!"—, sense permetre-li tocar res fins que no anava net com una
on no impera cap moral ni cap dogma, cistella de fruita podrida que	empudega	l'aire, corc i mort, prostíbul degradat, lenocini del fàstic, bagasseria
uns operaris municipals reparaven a la fi la claveguera, que vessava i ho	empudegava	tot des de feia mesos. Els veïns havien avisat reiteradament l'alcaldia
on es va rentar dins la bujola de l'Espineta, que per cert va deixar ben	empudegada	. Varen anar a cercar Genoveffa, la dona de Citabani, i Blau va quedar tot
i si no haguessin estat embolicades en aquell aire pansit que ho	empudegava	tot, hom hauria jurat que eren de plata, o de nacre, com copinyes de la
tancats en una càmara fosca, un munt de beneits, bavosa carn batejada	empudegant	la càmara amb una olor pesada i densa i especialment agra, que encara es
llengües i tions de calentura feréstega que exhalen alhora una olor que	empudega	i ho envesca tot... Això vaig veure amb visió tan certa i segura

Pàgina 1 (de 2)

50 següents