DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
en AR 79433 oc.
en F 1 oc.
en P 229122 oc.
en PFX 10 oc.
en PO 1342156 oc.
èn SFX 1 oc.
en SIG 6 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb en Freqüència total:  1650729 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

titella, és un home també vell que fa cinquanta anys que aprèn a escriure en català, aquesta petita llengua inconeguda, que alguns designen baleàric,
del tot inepte per a qualsevol altre feinós encanteri. Persisteix, doncs, en aquesta afecció, que no se li esvanirà fins que li tanquin per sempre els
de barnilles, entre el copiosíssim de la fèrria i ampla faixa." "I n'ofereix el tacte d'unes quantes làmines de l'embalum —d'entre les
quantes làmines de l'embalum —d'entre les conjecturades, com és obvi— en cent curtes proses, inclòs el meu parlament, sobre alguns mites grecs i
comentaris a dibuixos de diversos artistes, si les escolteu o llegiu, en un brevíssim llibre, tal volta us distrauran un moment dels vostres
personals i intricats problemes i dels gravíssims del país i del món. En sortir d'escena, us previnc amb recança que jo no seré l'únic que
la doble violència, tan rude, amb la qual s'encarava i va procurar, en assuavir-la, de neutralitzar-la per sempre, amb savis consells. Del Caos,
i quiet com la gallina després de pondre l'ou. Uranos Gea, sola o en companyia, no parava d'engendrar i parir, tal com li esqueia. Com que
seva intrínseca naturalesa, no es podia estar de res, es va unir aviat, en invencible incest, amb Uranos. Varen tenir també molts fills, tots
del cel. Uranos, que hi governava, els repel·lia per la lletgesa i en temia el poder. Res més estimat que el poder, pels déus i pels homes.
pels déus i pels homes. Ningú no l'abandona mai de grat, i Uranos no en va ser una excepció. Es va negar de sobte a multiplicar més l'estirp i,
que es va entendre amb Cronos, hagut d'Uranos, per escarmentar el darrer, en inferir-li un màxim ultratge. El prudent noi va esperar una distracció,
que el silenci és la norma de la prudència que ens convé més d'adoptar en aquesta tan aparatosa confusió. Cronos Després de l'operació soferta per
de vida, tots els petits déus englotits. O Cronos els conservava sencers en el seu ventre, com en un sac, o patia d'estranys i miraculosos trastorns
déus englotits. O Cronos els conservava sencers en el seu ventre, com en un sac, o patia d'estranys i miraculosos trastorns digestius,
el vell va ser precipitat al Tàrtar o si Zeus el va confinar gentilment en alguna de les illes dels Benaurats. Zeus va quedar, doncs, l'amo, però de
reserva d'una sobirania inapel·lable. Com a déu màxim, es va quedar en exclusiva amb el cel i la llum. Va cedir liberalment en mandat a Posidó
es va quedar en exclusiva amb el cel i la llum. Va cedir liberalment en mandat a Posidó els oceans, els mars i les aigües. Va atribuir, amb la
pintat, des del somni de la raó, per don Francisco de Goya y Lucientes. En ell, Cronos endrapa a trossos el fill que devora. Goya, que complica així
pintor com Pickman. Però aquest tenia els models al seu davant. Goya, en canvi, reproduïa Cronos, el berenar i altres monstruoses i tètriques
implacable, la seva raó. Els Curetes Pel que sabem, els Curetes eren, en les tradicions més antigues, dos, en el seu començ joves i ben plantats.
Pel que sabem, els Curetes eren, en les tradicions més antigues, dos, en el seu començ joves i ben plantats. Per les escenes pintades a la
per embolicar-se amb ella la resta del cos, com a defensa del fred. No en sofrien pas, sinó que suaven a raig —amb una olor molt agra, és de
els plors i les rebequeries de Zeus, el nou nat, que la mare amagava en una caverna del Dicté o de l'Ida. La cèlebre cabra Amaltea, sense
moltes que ho són o ho aparenten —centenars de milions—, potser perquè en provenen, retiren tant a cabrum, sobretot per la brillantor de la
amb aquella innocent irresponsabilitat d'eines a punt esmolades que en el fons tan sols eren. Zeus, al seu torn, temorós d'Hera, per demostrar-li
-li que no s'acovardia, no per amor al fill i a Iò, que tant se li'n donaven, va ordenar la mort dels Curetes, sense recordar-ne els antics
que tant se li'n donaven, va ordenar la mort dels Curetes, sense recordar-ne els antics serveis, als quals tant devia. Heus aquí l'agraïment del
poderosos i d'altres que no ho són tant. Desitjo que els meus amics, si en tinc algun, o els simples coneguts, que me'n sobren, abans que creditors
que els meus amics, si en tinc algun, o els simples coneguts, que me'n sobren, abans que creditors a la gratitud siguin víctimes d'un odi clar i
fins que tots desembocaven —com els rius, petits o grans, al mar— en un mateix i essencial acabament", va dir Arístocles a Euforió.
però imparcial, i que aquesta divinitat era per a ells la llei, que en aparença, en contacte amb nosaltres, es dividia en parts, els trossos de
i que aquesta divinitat era per a ells la llei, que en aparença, en contacte amb nosaltres, es dividia en parts, els trossos de la llei que
a ells la llei, que en aparença, en contacte amb nosaltres, es dividia en parts, els trossos de la llei que ens assignen a cadascú. És probable que
complet la sobtada i estranya implicació—, de Moiragetes. Ja t'explicaré en una altra oportunitat l'al·lusió a Lavínia, remota en l'avenir, i com
Ja t'explicaré en una altra oportunitat l'al·lusió a Lavínia, remota en l'avenir, i com Zeus va muntar una organització sobre la força de
la gran Moira no va cedir ni un bri de la seva alta independència i està, en últim terme, per damunt de l'intel·ligent engranatge armat i manipulat
veig que hem emplenat a seny les xarxes." Les Moires "L'eterna Moira, en pactar amb Zeus, ens va fer néixer, sigui de la Nit, sigui de la
"La veritat és que l'eterna Moira va descarregar el treball sencer en les nostres espatlles. Jo filo i embullo a vegades els destins, tanmateix
desenrotlles sobre l'esfera del món un inacabable pergamí cilíndric i en llegeixes, amb la vista tan cansada, els decrets que dicta la indiferent
prima, a penes, i gràcies. És estrangera, no grega, i no ens visita mai. En canvi, nosaltres hem d'assistir, de grat o a la força, als matrimonis
la seva estatura i la seva corpulència a unes agradables proporcions. En la Teogonia, Zeus és alhora marit de Metis, plena de saviesa i de
de les llistes telefòniques, per exemple, i no saben distingir en canvi un gos d'un ós. Per això, ofesos els animals amb justícia, l'un o l'
presidir les bodes —i vigilar, per escreix, les obtuses conseqüències que en resulten— i de governar en teoria, amb un poder cada cop més i més
per escreix, les obtuses conseqüències que en resulten— i de governar en teoria, amb un poder cada cop més i més discutit, la poesia eròtica. No
disparitat tan notòria. Clares vegades l'esmentada lírica s'apuntala en el matrimoni. Quan el miracle s'esdevé, ens sorprenem i reprimim amb
d'apaivagar eternes disputes conjugals i també d'endreçar una mica, en una munió de cervells obscurs i vanitosos, atapeïts de noses i d'espesses
de fresc i sense discerniment a diccionaris, que es confegiran després en el paper, segons unes rares però nècies lleis de pacients,
dolentes, corcades, efímeres marqueteries. Encara que dubtem del seu èxit en un camp o en l'altre, desitgem, cortesos, a la coratjosa amiga la
efímeres marqueteries. Encara que dubtem del seu èxit en un camp o en l'altre, desitgem, cortesos, a la coratjosa amiga la il·lusió d'un

  Pàgina 1 (de 33015) 50 següents »