Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

tornava amb records d'altres èpoques, de quan sopava impacient i el desig	enaiguava	els seus ulls... Cosme comptà les seves passes mentre baixava les
llunyanies blavisses mig esbalaïdes entre boirines... Mos ulls s'	enaiguaren	. Déu meu, aquell era el paisatge que jo enyorava! Quina poesia vessava
en les grans riuades l'home arriba a quedar-se enjòlit, que més sovint s'	enaigua	en una pura delícia espiritual tan plaent que no hi ha estat posterior
moltes de vegades el xaval s'entendria tant i tant, que fins i tot se li	enaiguaven	els ulls. A voltes, en mig del seu entendriment, li entrava un gran desig
podria ara recordar. Però quan la Ció la bescantava massa, ell li	enaigava	la follia, i no diré que la defensés, però li sabia greu que la
i és ell el que fascina els ulls i les oïdes de l'orat promès i el que li	enaigua	el cor d'una pura delícia. Pigmalió no és mort, ni dorm, ni sossega. Ell
cada dos arbres, com animetes adormides i llur esmorteïda resplendor no	enaiguava	el frèvol espurnejar dels estels. Els plàtans estiregassaven les enormes
se li va tornar espessa, el seu abans indòmit coratge es temperà, se li	enaiguà	el virus del seu pensament, i adéu Moisès i Soló i Pare Claret, i vinga
al trenc de la carena li arruixà el cor un enterniment tan gran que se li	enaiguaren	els ulls de llàgrimes. Ni els goigs cantats a l'ermita, ni la humil
cantar l'aigua d'un rierol així corria ell a la seva infantesa... S'	enaiguava	en la llum d'aquell record cada vegada més viu, aquell record que poc a
pare i la mare a l'entorn d'aquella taula gran... Pensà en son pare i s'	enaiguà	en aquella recordança que afalagava el seu orgull... Quina por i quina
de g o q, com en els verbs creuar,	enaiguar	, obliquar), aquelles terminacions s'escriuen sense dièresi: crear:
de ràbia als ulls. El mirall la hi reproduí i, en veure's així, se li	enaiguaren	per un plor sobtat, dolorosíssim. Era el descobriment del secret més
Bartomeu, al so melangiós d'un violí. Després d'aquesta peça emotiva que	enaiguava	els ulls de la gent senzilla, es feia esperar un acte de revenja, en el
a les parades de fira? Elles eren la temptació de la mainada que s'hi	enaiguaven	contemplant-les, i el turment dels pares, perquè com en un palau
ulls oberts y encantats s'enlluhentían poch a poch, s'encrestallavan, s'	enayguavan	tots y a la fí se'n desprenían dugues llàgrimes plenes, que queyan
, y no més murmurà: —¿Ah, sí?...— Però acte seguit els ulls se li	enaygaren	. Al pastor li semblà, en la foscor pampalluguejant de la pessa, qu'ella's
cap per les faldilles sense dir res. Aquella explosió d'afecte intens	enaygà	'ls ulls clars de la dòna. Se'l endugué a la cuyna y allà, asseguda en el
típiques postres de crema, malgrat que d'un parell d'anys ençà ens l'han	enaiguat	des de Madrid en declarar-lo dia laborable per a tothom, sense tenir en
de la pedra, digué: —El dia que em feu caure eixirà de mi un riu que	enaiguarà	tot el poble.— Segons una altra versió, sentint-se gran soroll subterrani
la escorça de la terra situades a certa fondaria no poden mancar de ser	enaygades	, y axís se formen les capes o vivers d'ayga, que sempre que'l llur nivell
torrent, se poden posar barreres á l' aygua y engegarla per demunt fent	ennaygar	el prat del tot, y d' aixó se 'n diu la regor enaygament. Est estil no es
ben penosament arrompuda, ni recar-li la mel ofrenada i no assaborida, ni	enaiguar	-se pel niu entreteixit i no gosat, ni doldre-li els flocs de llana
tal consell, bé te el donava en va, gallina amb plumes d'or	ennaigant	el fringaire. Sobre els rulls negrejant i al damunt del front llis
invisible... Encara canta una font i, sentint-la, el camp s'	enaigua	. Els núvols, qui sap on són! Si fossin a cercar
ulls, ovoides i clars com els d'un cavall, brillaren com si anessin a	enaiguar	-se: els llavis se li contragueren, i oprimí amb violència la tanca del
Ella, només que de veure l'aigua del mar, semblava que els ulls se li	enaigüessin	de llàgrimes. Quan vet aquí que, en tornant, el sol em venia de cara i,
trasbalsat, colpejà ab rabia les que tenía sota'ls peus. A n'ella se li	enaygaren	els ulls y li tremolà la barba. Y ell, aviat, afegí tot verinós, sense ni
i que tirava pera gegant, com el seu pare. Bon goig que ls hi deixés	ennaigar	, a l'estiu, quan la feina apretava; i, encara, perquè no podia donar
enllestir: lo dimoni, que't sab prou vida y miracles, t'espera y s'està	enaygant	, en termes que tot lo día remena la cua y's llepa'l bigoti de gust."
entrar dedins. En aquella casa hi havia una nina qui tot soviny se'ls hi	ennaygava	. Quan va veure'l bou estacat devant de la porta, se va posar a
casa: —Vinch a cerca'l bou... —Ay, bon home! La nina nos s'es	ennaygada	de fetge del bou, y no'l ha calgut matar per li'n donar. —Jo vull el
cua i cames ajudeu-me cap a casa... Però només deixava que els ulls se m'	enaigüessin	i quan notava que anaven a caure les llàgrimes, respirava fort i me les
una gran plata de pastissos. Tenien tan bon aspecte que l'Alícia es va	enaiguar	només de mirar-se'ls. «Tant de bo que ja haguessin acabat el procés», va
triomf de la resposta sobreixia dels ulls del pare; la sal àtica els hi	enaiguava	, i Obadiah ja no en va sentir parlar més. Tornem a la mort de mon germà.
I mentre feia bullir l'aigua, com una nena que s'	enaigua	anava admirant el jardí. I gairebé va defallir
i desvetllen a salts alegres devessalls que	enaigüen	els teulats i fan mil xaragalls? No se sap què s'esmuny, què rodola, què
vegades fins al cim del Tibidabo a veure si albira els boscos de casa, s'	enaigua	cada cop que li parlo del poble i de casa»—, i a vegades també de França,
els contorns es dissolien en l'atmosfera, i el seu color local s'	enaiguava	en una boira blavosa o grisosa. En poques paraules, el Mestre de
cita, però només se'ls sap en portuguès. Això alenteix les respostes. Les	enaigua	en meandres interminables quan l'autor intenta traduir-los al castellà i
n'hi ha per tant, anar-nos-en amb d'altres, i el dur verí m'	enaigua	en la contemplació d'aquest irrefrenable impuls, si
que et deixaries matar abans de reconèixer-ho.» I ens	enaiguem	al dia humit i gris que propicia contemplacions
buscat un altre Oswald, en Castany tenia encara dades per revelar. S'	enaigua	en la fatalitat de tenir una cosa tan bella i destructora a tocar, i no
vegada. A l'hospital, amb tres forats de bala al cos. La Vallivana s'	enaigua	en un posat greu. Torna cap a la taula. Els repics dels talons tenen
afalaga, afalagues; aireja, aireges;	enaigua	, enaigües; adequa, adeqües. 9.4.2. Les marques de
afalagues; aireja, aireges; enaigua,	enaigües	; adequa, adeqües. 9.4.2. Les marques de persona Les marques
el diftong es resol gràficament amb la terminació ‑uo (	enaiguo	de enaiguar, adequo de adequar). 9.6.2. Verbs amb
gràficament amb la terminació ‑uo (enaiguo de	enaiguar	, adequo de adequar). 9.6.2. Verbs amb alternances