×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb enaiguar |
Freqüència total: 48 |
CTILC1 |
tornava amb records d'altres èpoques, de quan sopava impacient i el desig | enaiguava | els seus ulls... Cosme comptà les seves passes mentre baixava les | llunyanies blavisses mig esbalaïdes entre boirines... Mos ulls s' | enaiguaren | . Déu meu, aquell era el paisatge que jo enyorava! Quina poesia vessava | en les grans riuades l'home arriba a quedar-se enjòlit, que més sovint s' | enaigua | en una pura delícia espiritual tan plaent que no hi ha estat posterior | moltes de vegades el xaval s'entendria tant i tant, que fins i tot se li | enaiguaven | els ulls. A voltes, en mig del seu entendriment, li entrava un gran desig | podria ara recordar. Però quan la Ció la bescantava massa, ell li | enaigava | la follia, i no diré que la defensés, però li sabia greu que la | i és ell el que fascina els ulls i les oïdes de l'orat promès i el que li | enaigua | el cor d'una pura delícia. Pigmalió no és mort, ni dorm, ni sossega. Ell | cada dos arbres, com animetes adormides i llur esmorteïda resplendor no | enaiguava | el frèvol espurnejar dels estels. Els plàtans estiregassaven les enormes | se li va tornar espessa, el seu abans indòmit coratge es temperà, se li | enaiguà | el virus del seu pensament, i adéu Moisès i Soló i Pare Claret, i vinga | al trenc de la carena li arruixà el cor un enterniment tan gran que se li | enaiguaren | els ulls de llàgrimes. Ni els goigs cantats a l'ermita, ni la humil | cantar l'aigua d'un rierol així corria ell a la seva infantesa... S' | enaiguava | en la llum d'aquell record cada vegada més viu, aquell record que poc a | pare i la mare a l'entorn d'aquella taula gran... Pensà en son pare i s' | enaiguà | en aquella recordança que afalagava el seu orgull... Quina por i quina | de g o q, com en els verbs creuar, | enaiguar | , obliquar), aquelles terminacions s'escriuen sense dièresi: crear: | de ràbia als ulls. El mirall la hi reproduí i, en veure's així, se li | enaiguaren | per un plor sobtat, dolorosíssim. Era el descobriment del secret més | Bartomeu, al so melangiós d'un violí. Després d'aquesta peça emotiva que | enaiguava | els ulls de la gent senzilla, es feia esperar un acte de revenja, en el | a les parades de fira? Elles eren la temptació de la mainada que s'hi | enaiguaven | contemplant-les, i el turment dels pares, perquè com en un palau | ulls oberts y encantats s'enlluhentían poch a poch, s'encrestallavan, s' | enayguavan | tots y a la fí se'n desprenían dugues llàgrimes plenes, que queyan | , y no més murmurà: —¿Ah, sí?...— Però acte seguit els ulls se li | enaygaren | . Al pastor li semblà, en la foscor pampalluguejant de la pessa, qu'ella's | cap per les faldilles sense dir res. Aquella explosió d'afecte intens | enaygà | 'ls ulls clars de la dòna. Se'l endugué a la cuyna y allà, asseguda en el | típiques postres de crema, malgrat que d'un parell d'anys ençà ens l'han | enaiguat | des de Madrid en declarar-lo dia laborable per a tothom, sense tenir en | de la pedra, digué: —El dia que em feu caure eixirà de mi un riu que | enaiguarà | tot el poble.— Segons una altra versió, sentint-se gran soroll subterrani | la escorça de la terra situades a certa fondaria no poden mancar de ser | enaygades | , y axís se formen les capes o vivers d'ayga, que sempre que'l llur nivell | torrent, se poden posar barreres á l' aygua y engegarla per demunt fent | ennaygar | el prat del tot, y d' aixó se 'n diu la regor enaygament. Est estil no es | ben penosament arrompuda, ni recar-li la mel ofrenada i no assaborida, ni | enaiguar | -se pel niu entreteixit i no gosat, ni doldre-li els flocs de llana | tal consell, bé te el donava en va, gallina amb plumes d'or | ennaigant | el fringaire. Sobre els rulls negrejant i al damunt del front llis | invisible... Encara canta una font i, sentint-la, el camp s' | enaigua | . Els núvols, qui sap on són! Si fossin a cercar | ulls, ovoides i clars com els d'un cavall, brillaren com si anessin a | enaiguar | -se: els llavis se li contragueren, i oprimí amb violència la tanca del | Ella, només que de veure l'aigua del mar, semblava que els ulls se li | enaigüessin | de llàgrimes. Quan vet aquí que, en tornant, el sol em venia de cara i, | trasbalsat, colpejà ab rabia les que tenía sota'ls peus. A n'ella se li | enaygaren | els ulls y li tremolà la barba. Y ell, aviat, afegí tot verinós, sense ni | i que tirava pera gegant, com el seu pare. Bon goig que ls hi deixés | ennaigar | , a l'estiu, quan la feina apretava; i, encara, perquè no podia donar | enllestir: lo dimoni, que't sab prou vida y miracles, t'espera y s'està | enaygant | , en termes que tot lo día remena la cua y's llepa'l bigoti de gust." | entrar dedins. En aquella casa hi havia una nina qui tot soviny se'ls hi | ennaygava | . Quan va veure'l bou estacat devant de la porta, se va posar a | casa: —Vinch a cerca'l bou... —Ay, bon home! La nina nos s'es | ennaygada | de fetge del bou, y no'l ha calgut matar per li'n donar. —Jo vull el | cua i cames ajudeu-me cap a casa... Però només deixava que els ulls se m' | enaigüessin | i quan notava que anaven a caure les llàgrimes, respirava fort i me les | una gran plata de pastissos. Tenien tan bon aspecte que l'Alícia es va | enaiguar | només de mirar-se'ls. «Tant de bo que ja haguessin acabat el procés», va | triomf de la resposta sobreixia dels ulls del pare; la sal àtica els hi | enaiguava | , i Obadiah ja no en va sentir parlar més. Tornem a la mort de mon germà. | I mentre feia bullir l'aigua, com una nena que s' | enaigua | anava admirant el jardí. I gairebé va defallir | i desvetllen a salts alegres devessalls que | enaigüen | els teulats i fan mil xaragalls? No se sap què s'esmuny, què rodola, què | vegades fins al cim del Tibidabo a veure si albira els boscos de casa, s' | enaigua | cada cop que li parlo del poble i de casa»—, i a vegades també de França, | els contorns es dissolien en l'atmosfera, i el seu color local s' | enaiguava | en una boira blavosa o grisosa. En poques paraules, el Mestre de | cita, però només se'ls sap en portuguès. Això alenteix les respostes. Les | enaigua | en meandres interminables quan l'autor intenta traduir-los al castellà i | n'hi ha per tant, anar-nos-en amb d'altres, i el dur verí m' | enaigua | en la contemplació d'aquest irrefrenable impuls, si | que et deixaries matar abans de reconèixer-ho.» I ens | enaiguem | al dia humit i gris que propicia contemplacions | buscat un altre Oswald, en Castany tenia encara dades per revelar. S' | enaigua | en la fatalitat de tenir una cosa tan bella i destructora a tocar, i no | vegada. A l'hospital, amb tres forats de bala al cos. La Vallivana s' | enaigua | en un posat greu. Torna cap a la taula. Els repics dels talons tenen | afalaga, afalagues; aireja, aireges; | enaigua | , enaigües; adequa, adeqües. 9.4.2. Les marques de | afalagues; aireja, aireges; enaigua, | enaigües | ; adequa, adeqües. 9.4.2. Les marques de persona Les marques | el diftong es resol gràficament amb la terminació ‑uo ( | enaiguo | de enaiguar, adequo de adequar). 9.6.2. Verbs amb | gràficament amb la terminació ‑uo (enaiguo de | enaiguar | , adequo de adequar). 9.6.2. Verbs amb alternances |
|