×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb enartar |
Freqüència total: 25 |
CTILC1 |
| sota un petit sopluig, com més íntim més plaent, sense bescanviar un mot, | ennartats | per aquella monotonia, contaminats per aquella sopitesa deixàvem | | Les persones que, com jo, vivim sols com una òliba, som com els ocells | enartats | per la serp: no sabem el que ens passa. El mar no es movia. La boira era | | Hölderlin demana a les Parques que li facin la mercè de poder-se | enhartar | de música abans de morir: "Un sol estiu, una tardor única, concediu-me; i | | del desig de tallar el lligam i de la fascinació de la noia que l' | enartava | . Els mateixos sentiments marejaven el pit de la minyona, que els | | em fixo més en les cares, cap de les quals no sembla sofrent, sinó com | enartada | per les joies de la maternitat triomfant, que encara descriu més bé la | | i afluixes la bossa en pac i amb taules dansants t' | enartes | : al sac! Tu que ets amic de Sant Jordi i dónes | | de la tristesa i de la fam i de la dejecció. Balneari No t' | enarti | l'octubre: prefereixo l'agost, ple de lliris de foc, de | | De tant en tant, un cuc hi plora. VIII Ja no m' | enartes | , sol, vaixell salvat de l'ombra, que és l'ombra qui | | Xopa de cants orba sirena muda Muda de cants te'm bado sol m' | enartes | Nàufrag altiu vaixell salvat de l'ombra Blat a les | | el temps i viu en les estacions. La perseverança del pètal ja | enarta | la gola del rossinyol i la noia fosca munyeix la vaca amb | | No et reservis, enze, t'ho conjuro. Aman A mi, amb franquesa, m' | enarta | la distinció de la graciosa reina. Rei Ai, d'acord, campanut, | | dura que anés be per esclafar d' un sol cop aquell cap d' escorçó que l' | enartava | llençant-li per les dilatades pupiles tota la força nerviosa de son cos | | d'una feyna, sentía tan aviat ratxes de fret com de calor, y els ulls, | enhartats | per visions internes, no's fixaven en lo que teníen al devant, ni el | | de la que beguin els cavalls, que a n'aqueixos no hi ha por que'ls vulga | enhartar | cap dòna dolenta!" Y la Marceleta, després de la tirada imaginaria, ja | | com si li robessen la carn á grapats, ella, que feya aquell goig que | enartava | ¡tan grassoneta! Y surt ab uns estirabots!... Redeu, com s'es tornada! Hi | | falses promeses. La vida, llavors, és un cant que ens | enarta | , un roserar amagat que en secret veiem créixer, | | Reitera: és insalubre. 29 Fins avui que no m'enjova, ni m' | enarta | pravitat. No conec altre infortuni que cafir-me a | | s'infiltra a discreció per l'ossada del català literari, i devia | enartar | positivament la clientela; inclús podem pensar que va esdevenir condició | | estius esdevingueren espais experimentals. Entonàvem — | enartats | — estrofes entendridores, enlairàvem, entretant, | | de juliol, el sol covat, ardent com les brases, rostia les sargantanes | enartades | i aixecava bombolles en la pell de les persones. A les ruïnes d'Empúries, | | de juliol, el sol covat, ardent com les brases, rostia les sargantanes | enartades | i aixecava butllofes a la pell de les persones. A les ruïnes d'Empúries, | | i llunyanes en l'aire fred i fosc. Jo les miro | enartat | . Més tard a la millor em recordaré d'aquestes grans | | els ossos a un vulgar fossat on posaran floretes els | enartats | de la mort, tot tremolosos. amb el cap a la mà | | Jo vaig alçar-la al meu cavall, i els senys em van quedar | enartats | ; i és que, abocant-se, ella cantava uns cants | | l'amor d'aquelles hodiernes; els sentits fàcilment ens queden | enartats | pels objectes perfectes pel Cel afaiçonats. Els |
|