Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

sota un petit sopluig, com més íntim més plaent, sense bescanviar un mot,	ennartats	per aquella monotonia, contaminats per aquella sopitesa deixàvem
Les persones que, com jo, vivim sols com una òliba, som com els ocells	enartats	per la serp: no sabem el que ens passa. El mar no es movia. La boira era
Hölderlin demana a les Parques que li facin la mercè de poder-se	enhartar	de música abans de morir: "Un sol estiu, una tardor única, concediu-me; i
del desig de tallar el lligam i de la fascinació de la noia que l'	enartava	. Els mateixos sentiments marejaven el pit de la minyona, que els
em fixo més en les cares, cap de les quals no sembla sofrent, sinó com	enartada	per les joies de la maternitat triomfant, que encara descriu més bé la
i afluixes la bossa en pac i amb taules dansants t'	enartes	: al sac! Tu que ets amic de Sant Jordi i dónes
de la tristesa i de la fam i de la dejecció. Balneari No t'	enarti	l'octubre: prefereixo l'agost, ple de lliris de foc, de
De tant en tant, un cuc hi plora. VIII Ja no m'	enartes	, sol, vaixell salvat de l'ombra, que és l'ombra qui
Xopa de cants orba sirena muda Muda de cants te'm bado sol m'	enartes	Nàufrag altiu vaixell salvat de l'ombra Blat a les
el temps i viu en les estacions. La perseverança del pètal ja	enarta	la gola del rossinyol i la noia fosca munyeix la vaca amb
No et reservis, enze, t'ho conjuro. Aman A mi, amb franquesa, m'	enarta	la distinció de la graciosa reina. Rei Ai, d'acord, campanut,
dura que anés be per esclafar d' un sol cop aquell cap d' escorçó que l'	enartava	llençant-li per les dilatades pupiles tota la força nerviosa de son cos
d'una feyna, sentía tan aviat ratxes de fret com de calor, y els ulls,	enhartats	per visions internes, no's fixaven en lo que teníen al devant, ni el
de la que beguin els cavalls, que a n'aqueixos no hi ha por que'ls vulga	enhartar	cap dòna dolenta!" Y la Marceleta, després de la tirada imaginaria, ja
com si li robessen la carn á grapats, ella, que feya aquell goig que	enartava	¡tan grassoneta! Y surt ab uns estirabots!... Redeu, com s'es tornada! Hi
falses promeses. La vida, llavors, és un cant que ens	enarta	, un roserar amagat que en secret veiem créixer,
Reitera: és insalubre. 29 Fins avui que no m'enjova, ni m'	enarta	pravitat. No conec altre infortuni que cafir-me a
s'infiltra a discreció per l'ossada del català literari, i devia	enartar	positivament la clientela; inclús podem pensar que va esdevenir condició
estius esdevingueren espais experimentals. Entonàvem —	enartats	— estrofes entendridores, enlairàvem, entretant,
de juliol, el sol covat, ardent com les brases, rostia les sargantanes	enartades	i aixecava bombolles en la pell de les persones. A les ruïnes d'Empúries,
de juliol, el sol covat, ardent com les brases, rostia les sargantanes	enartades	i aixecava butllofes a la pell de les persones. A les ruïnes d'Empúries,
i llunyanes en l'aire fred i fosc. Jo les miro	enartat	. Més tard a la millor em recordaré d'aquestes grans
els ossos a un vulgar fossat on posaran floretes els	enartats	de la mort, tot tremolosos. amb el cap a la mà
Jo vaig alçar-la al meu cavall, i els senys em van quedar	enartats	; i és que, abocant-se, ella cantava uns cants
l'amor d'aquelles hodiernes; els sentits fàcilment ens queden	enartats	pels objectes perfectes pel Cel afaiçonats. Els