×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb encís |
Freqüència total: 1502 |
CTILC1 |
| va veure, sí, aquell no sabia què d'exòtic i misteriós que constituïa l' | encís | principal de la seva persona, aquell no sabia què que parlava en ella | | Mila, com la brisa suau sobre les aigües de l'estany, per conferir un nou | encís | a l'afecte que els unia. En matèria de religió, el padrí era escèptic, i | | Mila, oblidada d'ell i de si mateixa, arravatada momentàniament per l' | encís | de la figura, la mirava i la tornava a mirar sense cansar-se. "Quina | | amb mecànica entonació, com podia parlar de la pluja d'antany o dels | encisos | de la seva àvia; amb gestos idèntics i mostrant al final, invariablement, | | romania callada, trista, tal vegada més bella, més plena per a ell d' | encís | , però sense aixecar l'esguard de la taula. Tino Costa després va | | prat. Esquelles, ovelles, pastors. 7 agost. Voldria dir l' | encís | , l'èxtasi d'aquests matins d'estiu, quan, a les vuit, obro la finestra. | | i ben feta, però els seus dits creen a l'entorn d'ell un inexplicable | encís | . Ha estat escolà a Montserrat, però ara ve de París, i la seva música ja | | produeix als qui hem viscut sota el seu poder, un idèntic | encís | , mentre ens sotmetem als periòdics interrogatoris, mentre arribem | | encert, es creuria capacitada per ajudar el seu marit, convençuda que l' | encís | , que ningú no li regatejà mai, era encara operant en aquell home, com ho | | gairebé empresonada a ca Bruzádola, com una vulgar intrigant, plena d' | encisos | val a dir-ho, que no ha parat fins a esquitllar-se al propi llit de Jeroni | | més. No es pot dir que la dona fos jove, però conservava encara molt d' | encís | . Era d'un caràcter alegre, tenia el riure sempre als llavis, parlava amb | | tendresa. Uns ulls que et fitoren amb tota la força, la ràbia i també l' | encís | , que mai no has trobat en cap altra manera de mirar... Un passeig | | consignat la màgia del meu primer contacte amb les terres tropicals i l' | encís | inoblidable de l'arribada a Guadalupe. Tahití no m'ha sorprès potser amb | | hagi estat en aquests països difícilment se'ls podrà figurar mai. Tot l' | encís | i tot el silenci d'aquell matí conjuraren a favor d'un capbussó i d'unes | | té una epidermis enlluernada, i darrera no hi ha res que respongui a l' | encís | d'aquesta epidermis. Hi ha, si voleu, una bellesa prehistòrica que | | amb una lentitud aclaparadora. El Pacífic no té ara les sorpreses ni l' | encís | de quan anàvem a Tahití. El cel tapat i plujós, l'aigua irascible i el | | parlen del país dels somnis com d'una cosa cansada, rebregada, sense cap | encís | , sense malícia de color ni plomalls de màgia. Aquestes comares netes de | | i delit, que no defuig cap sacrifici, darrera les banderes de l' | encís | . Ens mobilitzem en massa, en una reacció social encadenada. En aquest | | caricatura de pepa fràgil. Els anys, que no perdonen, engoliren els seus | encisos | adiposos. Les mans i els peus eren senyorials. L'esperit, el seguí | | ha graneres. Jo he estat molt ben formada... I descriví els seus passats | encisos | adiposos exagerant-los fins a la monstruositat. Les esquelètiques | | que no es podia saber ben bé en què consistia. ¿Era potser un | encís | físic, ja que Dona Maria Antònia havia estat, i era encara ara, una | | les estridències ni les ordinarieses: aquesta criatura d'excepció, l' | encís | de la qual seria difícil de comprendre, es tornava de pedra al menor | | La seva imaginació ociosa projectava damunt aquells cossos joves tots els | encisos | carnals que la poetessa no havia viscut. Naturalment que ella no es | | no hi està feta ella als galanteigs. Pepe. Això és un nou | encís | que la fa més envejable encara. Va tan escassa la innocència avui en dia, | | en aquells invertits i aquelles prostitutes, que no tenien altre | encís | que la més desesperada tristesa sexual encastada als ossos, com una | | una mica tirant a farmàcia d'aquella casa del carrer d'Escudellers. Tot l' | encís | del "Pingouin" venia de la seva gramola amb sordina, i de la | | i els sumptuosos palaus copsen tes notes suaus l' | encís | d'amigues llunyanes. Abans, ma cambra deserta era en silenci | | A dins la santa quietud de l'arca cauen els cossos, de l' | encís | esclaus. He vist, a la llum feble, la turgència, la blavor del | | L'anhel de l'amorosa confidència ha obert mon cor al palpitant | encís | . El bosc gemia de llunyana absència i em contava el | | cap, vestida amb robes sumptuoses; i serà com si es deixés portar per l' | encís | d'un dels contes del pare mort. Feliç! Sí, que serà feliç; i estimarà | | muntanya que m'ha fet molta gràcia —gosa dir Laura. —Comarquinal és ple d' | encisos | ; però cal descobrir-los a poc a poc. —I tant! —observa Tomàs, enorgullit | | Amb bona voluntat seva i de la cunyada, hauria pogut anar descobrint els | encisos | d'una llar tan sòlida com aquella; però Teresa, engelosida, no cedí; i | | home; que ell i ella han sofert una embriaguesa dels sentits. Esvaït l' | encís | de la novetat, sense cap lligam moral, els cossos es separen. Ella podria | | -se. —Ara sí, que li ho contaré tot —diu, abandonant-se a l' | encís | de poder plorar i sabent que serà escoltada com les persones importants,— | | fix amb obstinació en un sol ésser: en aquell Pere Gifreda que omplia d' | encís | una hora o dues de totes les seves tardes, mentre que la resta del temps | | es tomben i miren amb el mateix enuig aquella intrusa, que els dilueix l' | encís | del diàleg sense paraules, que els servia de mútua confessió d'amor. | | prou bé a la disciplina conventual; però de mica en mica n'ha descobert l' | encís | ; l'esperit s'hi reposa; ocell marí aturat un moment al pal major del | | manera prodigiosa, i quan veus gent culta del segle passat te n'adones.) | Encís | i simpatia pel tracte, pel gest i pel meravellós aspecte físic, al qual | | i —cal dir-ho també— la meva bona disposició, m'ha produït aquella mena d' | encís | que, tot escoltant, immobilitza els nervis en un sol punt. 9 | | la manera com el lector rebrà allò que li és contat. És possible que l' | encís | de la pertorbadora simplicitat aparent de Gide aconseguís, anys enrera, | | ho era). Sigui com sigui, mai no em vaig deixar endur per aquell | encís | ; el que em passava era que no sabia veure prou clar per quina raó tendia | | més lo paper de comparsas; mes com á la vegada se sentían atrets per son | encís | , no li donavan la culpa ni sabían á qui darla. Allí no hi havía artifici, | | má, y sa veu, pronunciadament acontralada, arribava al cor ab especial | encís | . Los amichs de lo extraordinari haurían dit qu' havía sigut robada d' | | coneguts estranyavan. Trobava á la Mercé de pasta d' artista, lo meteix | encís | . No obstant son amor, aquellas apariencias de qué hem parlat, apariencias | | havían perdut aquella ingénua expressió que constituhía son principal | encís | ; los tenía com encesos, ab la mirada esgarriada, vacilant, de qui sosté | | Però a encesa de llums, el món es transfigurava. La nit em cridava amb un | encís | terrible; no hi havia poesia diabòlica ni alcohol maligne que li fos | | sang—; jo no tremolava tampoc de vessar la seva, i l'aterrava. Desfet l' | encís | , la mare m'omplia de besades, se m'agenollava als peus per dir-me el seu | | Cada dia, en veure-la, em sentia torbat; cada dia em venia de nou el seu | encís | embriagador. Alta, harmoniosa i fortament musculada, caminava damunt els | | El charme francès, era l'hechizo castellà? Era el nostre " | encís | "? Em semblava dubtós. El diccionari deia que sí: jo deia que no. Jo | | jo deia que no. Jo trobava altres matisos dintre la paraula francesa i un | encís | diferent del que em donaven la prosa catalana i la castellana. I ve't |
|