Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

sí en una relació cordial, gairebé afectuosa, però l'oncle necessitava	encabir	-hi la seva sentència. Tiago obeí. Tampoc no hi havia motiu per a que ell
Hi ballava tothom. S'apretaven els cossos, o més bé s'hi	encabien	, en el ritu del ball. Tothom, en el descans, bevia llimonada,
com si fóssim amics de tota la vida. Després de rodar per trobar lloc on	encabir	-nos, hem anat a parar a l'hotel Stuart, que sembla el més correcte, però
esma de bellugar-se, i per fer-les aixecar i caminar cap a proa, on les	encabiren	totes, era necessari que un dels nostres homes de bord els cargolés la
Parlava d'un passat remot i llarg (tant s'havia	encabit	en uns quants anys d'afecte atent), de festes i de ritus
el cotxe seu, el meu, el gran, tot pren espai: no sé on	encabirem	la cuina". I així oscil·lava el cor d'en Vilagut, i
els anys ha arreconat l'espontània manifestació de la seva voluntat, per	encabir	una segona naturalesa formulària, prudent. És una negativa dolorosa, de
seva família, que en dos anys ha après de no ser-li família. ¿Com s'hi	encabirà	de nou? No saben ni podran creure la seva veritat! —Treballaré, lliure...
pròxima de poder-les contar, i què sé jo. Però, a més, s'hi va	encabir	un altre element personalíssim que els canviava de to i els inclinava a
es de casa. —Sí, sí, jo só de casa; en una banda ó altra m'	encabirán	, vol dir, nó? Y si nó, vosté ja 'm fará una mica de lloch, eh
cementiri, cantaran les absoltes. Els enterramorts agafaran el taüt i l'	encabiran	en el nínxol de la família. La gent es dispersarà; i ell quedarà sol,
aquest esquema, sigui quin sigui, pot esdevenir massa estret en tractar d'	encabir	-hi noves experiències. La recerca científica ha mostrat en molts camps
problema complicat i han construït llurs cel·les de la forma adient per a	encabir	-hi la més gran quantitat de mel possible, despenent en llur construcció
cara, pot prolongar l'hexagon a qualsevol longitud requerida per a	encabir	-hi l'acumulació de mel; de la mateixa manera que el rude borinot afegeix
metre, la rima o el ritual de les imatges, tota la superfície dels mots s'	encabirà	en la doble equació de M. Jourdain: Poesia = Prosa
amb llur història s'han creat els motllos on viuen, i que si tractem d'	encabir	-los en uns altres de nous, obrarem amb violència, perquè els obligarem a
a lloc a la seva hora. ¡Qui pogués enxiquir el món més encara, fins a	encabir	-lo tot dins del cor, aquell petit cor de quan érem infants, tan ple de
o un pobre que no els bordi. A mi no deu saber del cert en quin graó	encabir	-me i el signe de la seva interior valoració muda extremadament d'un dia a
Ja està tot a punt? Heu ben repassat que no ens deixem res? S'ha ben	encabit	tot plegat dins de les maletes? Hi ha els tints per a les flors i els
i com a tals inexpressables, tots els aspectes que no hi hem pogut	encabir	. És aleshores, quan ja sembla que no ens queda cap recurs per a
de la nostra mentalitat. Aquesta és massa complexa perquè hom pugui	encabir	-ne l'estudi complert en poques pàgines. Però calia indicar que, bo i
riuada de parents y vehins que venía encrespantse escala amunt, va anar	encabint	se de mica en mica per les emblanquinades saletes y corredors que, ab tot
disposar-ne. Va ajeure-la, orientant-la de cara al migjorn, i s'hi	encabí	de la manera que Déu li va donar a entendre. Dintre el bocoi l'italià
el pubill havia conjuminat una baga amb la corda de l'euga, on va	encabir	-hi el ganxo del ternal. Aviat l'aparell macàbric restà a punt de
m'hagués interessat, d'un sol cop d'ull us hauria dit el que s'hi	encabia	. I Déu ens lliuri que fos bacallà sec, perquè el remullar-lo i el
en aquell petit edifici de la comunitat. Pare, mare i tres fills s'	encabiren	entre el fustam vell, els cordatges esfilagassats, els coves inútils, les
garrelles terriblement matxucades, dones de calvari a punt de plorar s'hi	encabeixen	amb una pressa insòlita. Nosaltres tenim de pendre el passatge. El pendre
La foscor que hi regna no ens permet endevinar quina mena d'ésser s'hi	encabeix	. El que ha tingut la sort d'arrambar-se a la finestreta llòbrega i
aquesta veritat i ens suggestionava només l'enigma vivent que s'	encabia	a l'armari. Cadascú es representava aquell ésser a la seva manera. Ens
s'engrillonaren amb la millor voluntat de la terra. El "Llarg" s'	encabí	, de la manera que son enginy li aconsellà, el cap postís. La nit afavoria
fan portar el paraigua. La dificultat més grossa, que ens faria dubtar d'	encabir	la nostra novíssima classificació en el sistema internacional de la
fos definitiva la seva retirada, li cercaren influències i el pogueren	encabir	a l'oficina d'Eixamplis. De llavors ençà que en Víctor duia una vida
que fi que estén les urpes feres, i els peixatons es va	encabint	amb dolces barres rioleres! —Estic segura que no són pas
un gran saquet de canyamàs, lligat a la boca amb cordills: dins d'ell van	encabir	el conill d'Índies, començant pel cap, i després van seure-hi al damunt.)
la muller us dona el paraigua quan creu que el temps fa mala carota, i	encabeix	, sense consultar-vos, en el portamantes que dureu per al viatge, el
arreu i no pesava més que una palla i era vincladís com un jonc i s'	encabia	per un forat de gatonera, difícilment deixava d'introduir-se allí on en
tots, dos minúsculs vehicles, tirats per un cavall cada un. Ara calgué	encabir	les tres noies en un, i el senyor I· i jo dintre l' altre.
eren sovint els més florits, hi havia les dificultats materials de poder	encabir	les esmenes en lloc avinent. Les roges paraules d'Arnau havien
els braços amb aquest intent; però no havia trobat paraules, ni manera d'	encabir	-les entre el davassall de les que el ferien, i havia romàs mut i astorat.
completaria la seva felicitat. Innocenci no era pas un noi presumit.	Encabir	-lo en un vestit nou i endogalar-lo amb coll planxat i emmidonat era
en guia i mentor d'Innocenci. El matriculà a la Universitat i aconseguí d'	encabir	-lo en la mateixa dispesa on s'estatjava ell. Es tractava d'una família
ja no hi fou a temps. Quan eixí al carrer, el món no era prou ample per a	encabir	la ventura i ensems la recança del jove. Es considerava capaç de tot per
prou serenitat per a apuntar-la bé i d'esperar el moment propici d'	encabir	-hi els balins de la seva escopeta en una entranya vital. Tot amb tot, i
pintoresc aquell instant. Quan tothom havia menjat i begut a bastament i	encabit	al sarró la porció o les porcions de carn de senglar que els pertocava,
d'impaciència. La paella del Nassos sofregia el botifarram —destinat a	encabir	se en els sarrons— amb xiuxiueigs discrets i fumeres odorants, i el morter
procurant que els grossos caiguessin sobre els petits, per tal d'	encabir	-los junts a les piles; i si venia a tant la càrrega, ja podia amanir-se
el capdell va ésser desfet fins que tots els fills i néts s'hi pogueren	encabir	en processó i, cantant com una mena d'absoltes i amb tota cerimònia fou
peça! Jo vaig voler portar-la; però i poder! No; havíem d'ésser dos.	Encabírem	en cistells i mocadors les altres coses, les duguérem a casa i ens
a missa major i llavors la gent de les dues cases es barrejaven, s'	encabien	les dues àvies a la tartana del matxo més vell i més assenyat i es feia
els passaria per alt allò que se'n diu res. Els altres de la comitiva s'	encabirien	com podrien en les altres tartanes i carrets, i no faltaria algun cosí

Pàgina 1 (de 14)

50 següents