Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

consciència de les mestresses no restés el dubte turmentós de si s'hauria	encadarnat	. Perquè el peix —cal dir el que sigui— mai més no fou altre, i no
recuita, i Déu ens lliuri d'una topada massa seriosa amb ells. Si s'	encadarnen	o s'enfebren és ben bé que la matèria és fràgil i la vida transitòria.
portat una mena de seny melangiós, la frescor agressiva d'algunes nits ha	encadarnat	a més de quatre, els parèntesis de pluja han decidit la gent a jugar a
ja estarà calent com un torronet i podrà ficar-s'hi sense perill d'	encadarnar	-se. —Escalfar el meu llit? —feu el pare Pancraci—. Això sí que no
perdona'm —digué de cor Aspriu, i davallà l'escala. En aquestes, Aspriu s'	encadarnà	. Ell, que es tirava a l'aigua caçant ànecs per les maresmes de l'Empordà
de suportar la gens amable que regnava en la seva cambra-escriptori. S'	encadernà	, però seguí escrivint. "La voluntat de l'home pot molt; que no es digués
un coixí tou en migdiada xafogosa, un meneo de faldilles capaç d'	encadarnar	a qui li passés a la vora i, finalment, amb un espetec d'anells,
mare, comprensiva, els ho va privar. —Vosaltres, aquí, furots! Que voleu	encadarnar	-vos, amb aquest griso tan fi que fa?... —I com les criatures,
Sinó que sortint d'aqueixa fornal, fins un estornuch sembla qu'haja d'	encadarnar	. —Sí qu'es calent, a dintre. —Ho cregui pla bé! Més m'estimi la
—insistí Ricós amb veu aparentment serena—; fa fred, és molt propensa a	encadarnar	-se, i això ens caldria: un altre malalt a la casa! —Jo ja saps que
contrari, si m'ho permet, me tornaré a cobrir. Allí, a l'obra, m'he	encadarnat	y...— Y abans de qu'En Bordons formulés l'invitació, ja estava l'altre
dona que passava. Perqué t'estás á la finestra en camisa? No tens por de	encadarnar	te? —La Mare!... la Mare!... Jo vull la Mare! deya, mes esclamant
de mans s'allargaren barroheras. —Canay, que pessigan! —No s'han pas	encadarnat	! —Que bé s'espallofan! Y, mentres uns se bufavan los dits, los altres
sala y la finestra que donava a un carreró, talment com si tingués por d'	encadarnar	se. S'havía dut de casa una canya llarga y una candela; ficà la candela al
cosa á sobre, ó tórnaten al llit que t' enravenarás de fret y arriscus d'	encadernar	te. —Noys no toqueu sobre tot! Espereuse; tu, portam l' armilla. —¡
á terra y més cortesías. Jo: Cobreixis, home, no fassi cumpliments que s'	encadarnará	(tenía un cap llis que semblava estucat, com un xino). Oh, era un cuyner
amb nosaltres fins l'endemà de Reis, però la gran, Ileana, s'havia	encadarnat	i els seus pares van creure que era millor emportar-se-la. L'altra, la