Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

entrant a galop, quasi desbocat el cavall, a l'església de Santa Eulàlia,	encalçant	una dama, s'imposava sobre aquella altra molt més real d'ermità i màrtir.
data quasi fabulosa de la seva primera joventut, quan els pretendents l'	encalçaven	i a Ciutat no es parlava més que de la seva bellesa. —¡Aquell saló des
Jovita Ai Perot, estic tota trasbalsada. Tu aquí! I avui! No t'	encalçaven	pas? Perot Ni record hi ha al camí de petja humana; dorm entre
que no dissimula terboleses ni males passions. Fugir de la mà que l'	encalça	; fugir... Les clarors de la Rambla la retornen. S'adona que no la seguia
que és el mateix que aprendre d'estimar-la! L'angúnia et dura mentre t'	encalcen	encara la pols, el soroll i la brutícia del suburbi. Però, així que
el carrer. L'auto corre de pressa i les cases reculen. La veu de Gaspar l'	encalça	novament. —Aleshores, Pep, no ens ho vols dir? Josep s'arronsa
amb els cavalls i els cavallers de Memfis, mentre	encalçaven	amb perfídia i odi els estrangers de Gessen, que veieren,
de la muntanya, l'animal que domina les boscúries anà	encalçant	una parella dòcil, la millor que té el bosc: cérvol i cérvola;
esmunyint sobre els pantans, i, ràpida, conquista espai fins a	encalçar	els pagesos que tornen a llurs masos. Resplendia,
aire; té un cos veritable —ulls, boca, peus, ventre. És home o dona;	encalça	els homes o les dones... Per això diu també l'Evangeli: "El Verb es
són presa del llop, podria néixer un llobató amb una tendència innata a	encalçar	certes menes de preses. Això no ha d'ésser considerat improbable, per tal
Estats Units, l'una amb una lleugera semblança formal amb el gànguil, que	encalça	el cérvol, i l'altra més rabassuda, de potes més curtes, que ataca més
al damunt, i sempre, un pot de pebre ben picant perquè, en cas que l'	encalcin	els gossos, els pugui distreure. En el llenguatge de la comunicació
sotgen tot llenguatge que no es fonamenti purament sobre la parla social.	Encalçant	sempre endavant una sintaxi del desordre, la desintegració del llenguatge
ara quarts, que ara quarts de quart, el rellotge no para mai. Les hores	encalcen	les hores, i, o bé perden la corda i s'engeguen, o és que, com menys
Bau, ò Babau que li deyen els estudiants, del professor de Física s'	encalsà	les ulleres, y posantse'l paper a tres dits del nas, comensà a passar
cada un tenien una pista, i estaven espiant estretament alguna cosa, i li	encalçaven	els talons de valent. Però el dia passà sense cap altre resultat. Al
després peonaven dispersant-se com els de la partida d'En Serrallonga	encalçats	pels "Cadells". Només eren un poc condescendents amb el nostre guia.
mi? Més amunt ha vist els galls i els pavons i els faisans com criden i	encalcen	les famelles, i en Melrosada diu: —Coratge, Gaspar coratge! /Audaces
casa sense donar-se compte de còm hi era retornada. Els pensaments se li	encalçaven	uns amb altres sobre un sens fi de coses, en les que jamai havía parat
al pobre Baloo, que havia emprès un trot matusser amb l'esperança d'	encalçar	els simis. ¿De què servia que el mig matessis a trompades si no el sabies
impassibilitat. No fa cabal de res. La seva llum no sorprèn a ningú, no	encalça	a ningú, no coneix els sotsobres emotius, no té mai indecisions, no agita
amenaces a descabdellar la corda per a flagel·lar-los un cop els hauria	encalçat	: només que, amb prou feines havia posat en clar tres pams de corda
que jo el pogués veure. Els incendis, per violents que siguin, no poden	encalçar	un antílop. L'home, que no corre tant, i que, endemés, li sap greu d'
a la vora, quan els fills d'Israel alcen els ulls, i vet aquí, l'egipci	encalçava	darrera ells. Els fills d'Israel, esfereïts, tot era clamar a Jahvè, i
I s'escampà damunt d'ells, de nit, ell i els seus hòmens, i els ferí,	encalçant	-los fins a Hoba al nord de Damasc. I s'entornà tots els béns i recobrà Lot
i quin és el meu mancament, quin pecat és el meu, que així furient m'	encalcis	? Ja has furgat tot el meu bagatge. Què has trobat, doncs, de tota
I no eren gaire lluny, que diu Josep al majordom de sa casa: —Corre,	encalça	aquells hòmens i, assolits, els dius: És prou que torneu mal per bé. No
al darrera. La noia li feia pam-i-pipa. —Elis, elis! La dona	encalçava	a Laia. L'atrapava. —Diantre de mossota! A veure si... Té i té! Li
Un lladruc. Empal·lidiren. —El Ca-Borreg! S'imaginaven el gos del dimoni,	encalçant	-los. Monstre empeltat de boc, de llop i d'home, segons la consella. Les
Tereseta. Seguí amb melangia: —M'agradaria saber com acabà. Els civils l'	encalçaven	i ell desaparegué call avall. No l'he vist més. Es tombà: Sap qui vull
d'una travada, de la grapa enemiga. Fugia a través de la nit estelada. L'	encalçaven	els altres, i eren unes siluetes grotesques a la claror de la lluna.
la persecució de les quals és pròpia de caçadors i d'homes rústics, ni	encalçà	monstres a foc i ferro, ni visqué en uns temps en què fos creïble que la
del tot. Deixades aquelles coses que és impossible o difícil de fer,	encalcem	les properes i encoratjadores de la nostra esperança, però sapiguem que
i per desempallegar-se de qualsevol mal esperit que en aquell moment els	encalci	, sinó en d'altres circumstàncies; sobretot en una circumstància tinguda
havia tornat a emprendre el vol arranat a la tira de sarments per si l'	encalçava	un tret barroer. Després, plantat en una branca de suro alterós, no gaire
sec com un aspre, pelut com un senglar, amo de la millor canilla que	encalçava	conills en deu llegües a l'entorn. Es deia Fructuós, i per mal nom, el
seu traspàs formidable, que el feien semblar ubic. Mentre els gossos no	encalçaven	, ell, pels baixos, ajudava al Corbo a esgargamellar-se com un esperitat,
amb violència contra aquells baixos, com podia ésser que arribessin a	encalçar	-los sense dany. Tot d'una en Boi deixà córrer les seves reflexions per
cop de picot. —Pel que més estimis et demano que fugis, Bau, que jo ja t'	encalçaré	. Agafa la barca, voga cap a ponent i queda't amagat dins de l'estret de
Boi li havia dit: "Pel que més estimis et demano que fugis, que jo ja t'	encalçaré	", i immediatament se les repetia perquè no l'abandonés l'esperança de
va ésser de gran esglai. La idea que el terrible marxant l'havia	encalçada	fou el primer pensament que se li va acudir en sentir-se agafada pel
les paraules amb què l'acomiadà. No li calgué córrer gaire a en Bau per	encalçar	l'escamot d'arquers que portaven en Boi Delit. Com que altres persones
de l'època imperial, altius, vestits d'una manera afectada i brillant,	encalçant	sobre aquest paisatge la gent dolça i grassoneta del país, pagesos i
s'esmunyia de pressa, com si el seu únic desig fos la intenció perversa d'	encalçar	el vell i la criatura. Ja més a prop semblava un escorpí monstruós que a
ningú i l'home amolla el sac i, empès pel seu sangro cinegètic, surt a	encalçar	les perdius amb una porfídia incansable. Ui, si fos possible d'amuntegar
Joan Antoni i no havent-lo trobat, l'havien seguit perfidioses fins a	encalçar	-lo a casa de la tia. —De qui són? —havia preguntat la mare— no
En el seu estat d'embriaguesa, havien hagut de fer un gran esforç per	encalçar	-lo i ara estaven abocats damunt d'ell, apretats, la suor perlejant llurs
i li espolsava també els vestits amb una suavitat tota manyaga: —L'idea d'	encalçar	-lo fins aquí dalt —seguia el pintor— és ben meva. Però tu necessites més
el barrancó, que venia una costeta, Joan Antoni, en quatre gambades,	encalçà	a Vilaret. —Hola! —li digué prenent-lo pel braç—. Has perdut a Maria

Pàgina 1 (de 12)

50 següents