×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb encalçar |
Freqüència total: 585 |
CTILC1 |
entrant a galop, quasi desbocat el cavall, a l'església de Santa Eulàlia, | encalçant | una dama, s'imposava sobre aquella altra molt més real d'ermità i màrtir. | data quasi fabulosa de la seva primera joventut, quan els pretendents l' | encalçaven | i a Ciutat no es parlava més que de la seva bellesa. —¡Aquell saló des | Jovita Ai Perot, estic tota trasbalsada. Tu aquí! I avui! No t' | encalçaven | pas? Perot Ni record hi ha al camí de petja humana; dorm entre | que no dissimula terboleses ni males passions. Fugir de la mà que l' | encalça | ; fugir... Les clarors de la Rambla la retornen. S'adona que no la seguia | que és el mateix que aprendre d'estimar-la! L'angúnia et dura mentre t' | encalcen | encara la pols, el soroll i la brutícia del suburbi. Però, així que | el carrer. L'auto corre de pressa i les cases reculen. La veu de Gaspar l' | encalça | novament. —Aleshores, Pep, no ens ho vols dir? Josep s'arronsa | amb els cavalls i els cavallers de Memfis, mentre | encalçaven | amb perfídia i odi els estrangers de Gessen, que veieren, | de la muntanya, l'animal que domina les boscúries anà | encalçant | una parella dòcil, la millor que té el bosc: cérvol i cérvola; | esmunyint sobre els pantans, i, ràpida, conquista espai fins a | encalçar | els pagesos que tornen a llurs masos. Resplendia, | aire; té un cos veritable —ulls, boca, peus, ventre. És home o dona; | encalça | els homes o les dones... Per això diu també l'Evangeli: "El Verb es | són presa del llop, podria néixer un llobató amb una tendència innata a | encalçar | certes menes de preses. Això no ha d'ésser considerat improbable, per tal | Estats Units, l'una amb una lleugera semblança formal amb el gànguil, que | encalça | el cérvol, i l'altra més rabassuda, de potes més curtes, que ataca més | al damunt, i sempre, un pot de pebre ben picant perquè, en cas que l' | encalcin | els gossos, els pugui distreure. En el llenguatge de la comunicació | sotgen tot llenguatge que no es fonamenti purament sobre la parla social. | Encalçant | sempre endavant una sintaxi del desordre, la desintegració del llenguatge | ara quarts, que ara quarts de quart, el rellotge no para mai. Les hores | encalcen | les hores, i, o bé perden la corda i s'engeguen, o és que, com menys | Bau, ò Babau que li deyen els estudiants, del professor de Física s' | encalsà | les ulleres, y posantse'l paper a tres dits del nas, comensà a passar | cada un tenien una pista, i estaven espiant estretament alguna cosa, i li | encalçaven | els talons de valent. Però el dia passà sense cap altre resultat. Al | després peonaven dispersant-se com els de la partida d'En Serrallonga | encalçats | pels "Cadells". Només eren un poc condescendents amb el nostre guia. | mi? Més amunt ha vist els galls i els pavons i els faisans com criden i | encalcen | les famelles, i en Melrosada diu: —Coratge, Gaspar coratge! /Audaces | casa sense donar-se compte de còm hi era retornada. Els pensaments se li | encalçaven | uns amb altres sobre un sens fi de coses, en les que jamai havía parat | al pobre Baloo, que havia emprès un trot matusser amb l'esperança d' | encalçar | els simis. ¿De què servia que el mig matessis a trompades si no el sabies | impassibilitat. No fa cabal de res. La seva llum no sorprèn a ningú, no | encalça | a ningú, no coneix els sotsobres emotius, no té mai indecisions, no agita | amenaces a descabdellar la corda per a flagel·lar-los un cop els hauria | encalçat | : només que, amb prou feines havia posat en clar tres pams de corda | que jo el pogués veure. Els incendis, per violents que siguin, no poden | encalçar | un antílop. L'home, que no corre tant, i que, endemés, li sap greu d' | a la vora, quan els fills d'Israel alcen els ulls, i vet aquí, l'egipci | encalçava | darrera ells. Els fills d'Israel, esfereïts, tot era clamar a Jahvè, i | I s'escampà damunt d'ells, de nit, ell i els seus hòmens, i els ferí, | encalçant | -los fins a Hoba al nord de Damasc. I s'entornà tots els béns i recobrà Lot | i quin és el meu mancament, quin pecat és el meu, que així furient m' | encalcis | ? Ja has furgat tot el meu bagatge. Què has trobat, doncs, de tota | I no eren gaire lluny, que diu Josep al majordom de sa casa: —Corre, | encalça | aquells hòmens i, assolits, els dius: És prou que torneu mal per bé. No | al darrera. La noia li feia pam-i-pipa. —Elis, elis! La dona | encalçava | a Laia. L'atrapava. —Diantre de mossota! A veure si... Té i té! Li | Un lladruc. Empal·lidiren. —El Ca-Borreg! S'imaginaven el gos del dimoni, | encalçant | -los. Monstre empeltat de boc, de llop i d'home, segons la consella. Les | Tereseta. Seguí amb melangia: —M'agradaria saber com acabà. Els civils l' | encalçaven | i ell desaparegué call avall. No l'he vist més. Es tombà: Sap qui vull | d'una travada, de la grapa enemiga. Fugia a través de la nit estelada. L' | encalçaven | els altres, i eren unes siluetes grotesques a la claror de la lluna. | la persecució de les quals és pròpia de caçadors i d'homes rústics, ni | encalçà | monstres a foc i ferro, ni visqué en uns temps en què fos creïble que la | del tot. Deixades aquelles coses que és impossible o difícil de fer, | encalcem | les properes i encoratjadores de la nostra esperança, però sapiguem que | i per desempallegar-se de qualsevol mal esperit que en aquell moment els | encalci | , sinó en d'altres circumstàncies; sobretot en una circumstància tinguda | havia tornat a emprendre el vol arranat a la tira de sarments per si l' | encalçava | un tret barroer. Després, plantat en una branca de suro alterós, no gaire | sec com un aspre, pelut com un senglar, amo de la millor canilla que | encalçava | conills en deu llegües a l'entorn. Es deia Fructuós, i per mal nom, el | seu traspàs formidable, que el feien semblar ubic. Mentre els gossos no | encalçaven | , ell, pels baixos, ajudava al Corbo a esgargamellar-se com un esperitat, | amb violència contra aquells baixos, com podia ésser que arribessin a | encalçar | -los sense dany. Tot d'una en Boi deixà córrer les seves reflexions per | cop de picot. —Pel que més estimis et demano que fugis, Bau, que jo ja t' | encalçaré | . Agafa la barca, voga cap a ponent i queda't amagat dins de l'estret de | Boi li havia dit: "Pel que més estimis et demano que fugis, que jo ja t' | encalçaré | ", i immediatament se les repetia perquè no l'abandonés l'esperança de | va ésser de gran esglai. La idea que el terrible marxant l'havia | encalçada | fou el primer pensament que se li va acudir en sentir-se agafada pel | les paraules amb què l'acomiadà. No li calgué córrer gaire a en Bau per | encalçar | l'escamot d'arquers que portaven en Boi Delit. Com que altres persones | de l'època imperial, altius, vestits d'una manera afectada i brillant, | encalçant | sobre aquest paisatge la gent dolça i grassoneta del país, pagesos i | s'esmunyia de pressa, com si el seu únic desig fos la intenció perversa d' | encalçar | el vell i la criatura. Ja més a prop semblava un escorpí monstruós que a | ningú i l'home amolla el sac i, empès pel seu sangro cinegètic, surt a | encalçar | les perdius amb una porfídia incansable. Ui, si fos possible d'amuntegar | Joan Antoni i no havent-lo trobat, l'havien seguit perfidioses fins a | encalçar | -lo a casa de la tia. —De qui són? —havia preguntat la mare— no | En el seu estat d'embriaguesa, havien hagut de fer un gran esforç per | encalçar | -lo i ara estaven abocats damunt d'ell, apretats, la suor perlejant llurs | i li espolsava també els vestits amb una suavitat tota manyaga: —L'idea d' | encalçar | -lo fins aquí dalt —seguia el pintor— és ben meva. Però tu necessites més | el barrancó, que venia una costeta, Joan Antoni, en quatre gambades, | encalçà | a Vilaret. —Hola! —li digué prenent-lo pel braç—. Has perdut a Maria |
|