×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb encaminar |
Freqüència total: 1491 |
CTILC1 |
el nostre modest gos, que empaita ara una última brillantor d'onada, i | encaminem | -nos, a poc a poc, cap al real sopar d'avui, saborosament amanit amb la | Per a tot cal un llarg aprenentatge", va reflexionar el vell. I s' | encaminava | al menjador, a esmorzar molt fort, com d'habitud, perquè res no li | del cementiri de Sinera i donava un profitós tomb per la vila, abans d' | encaminar | -se a estireganyar de bona hora els escassos cabells de la senyora Maria | talla el guàrdia—. Fa una setmana que no puc aclucar l'ull! Decidit, s' | encamina | a la porta que tanca de cop al seu darrera. Els dos xicots, rient, el | per davant dels ascensors i tot seguit retrocedeixen una mica com si s' | encaminessin | a l'exterior, però abans d'arribar-hi l'home tomba cap a l'esquerra, on s' | prosseguim, doncs? —li pregunta el seu company. —No, deixem-ho estar. S' | encaminen | a l'escaleta de mà que pugen feixugament, sota la pluja que els regalima | de fusta adossat a la paret que fa angle recte amb la de la llar i s'hi | encamina | mandrosament, com amb recança; s'asseu. —De tota manera, ja començava a | ho demana. —No vull veure res. L'home, però, ja s'ha aixecat, s' | encamina | a l'arxivador. —Ni que només sigui un. Hi tinc una obligació... El primer | de perfeccionament aguditzada, ja que tots els nostres passos s'han d' | encaminar | a aconseguir la plena integració de tots els elements que contribueixen | Bada la porta del vestíbul fosc, el travessen fins al pati ara desert i s' | encaminen | de nou al local de les dutxes. Però aquest cop el caporal els mena | i un dels uniformats va escollint persones de la cua vella a l'atzar, les | encamina | cap a la nova, on el tercer els diu l'indret exacte que han d'ocupar. —Vós | demana: —La documentació. —La tinc jo —diu la mestressa, i s' | encamina | al bar, darrera el qual s'ajup per recollir una cartera d'on treu | jo. Pel passadís de baix s'ensopega amb la mestressa que també s'hi | encamina | , l'hi cedeix educadament el pas, però després li cal empènyer | El seu col·lega assenyala cap a la quarta porta del fons. —És aquí. S'hi | encaminen | i, tot i que no hi han vist entrar ningú, l'home de l'orella partida | a empènyer-los cap a les escales, respectant però la parella que s' | encamina | al despatx del vell secardí, on el xicot té la precaució d'obrir sense | la vella amenaça. El dia escollit, va aixecar-se molt de matinada i s' | encaminà | a un tros d'oliveres i garrofers que tenien a les faldes del Montsià. | un llampec. Jaume agafà l'aixada i, pel marge que partia les terres, s' | encaminà | cap al fons de les hortes; allí s'aixecava el canyar i la sèquia de | (segon cas). Fou seguint aquesta darrera petja que l'obrerisme s' | encaminaria | cap a la negació de la idea d'Estat, l'acció directa i la revolució | bondat es dirigí al bufet però havent-se trobat amb el capità general s' | encaminaren | cap a un saló reservat a prendre el xampany tranquil·lament. Entretant, | tots tenim cor, però no ho sembla. Hem de juntar els nostres esforços i | encaminar | -los a un mateix fi. Sols d'aquesta manera podrem anar amb el cap ben alt | em tindràs al teu costat de nit i dia. [(La té agafada per la cintura, | encaminant | -la a la cambra. Ernestina es deixa conduir dòcilment. Es tapa els ulls | sabent-ne, però que guiat pels Maragall —no els pot veure gaire— es va | encaminant | al gust dels compradors. Deia també que admira l'ofici perfecte d'en | com els de ciutat, per molt que l'evolució iniciada els hagués | encaminats | a ésser diferents. Els homes portaven bigoti, i sovint barba, copiosos, i | essent capaços de judicar lliurement, perquè tot el que conta ho | encamina | a la recerca freturosa d'un judici favorable. Per això, fins quan ens fa | totalment diferent, en l'ordre d'una "ficció" ben altrament ordenada i | encaminada | a unes altres finalitats, alguna cosa d'aquesta mena em passa davant de | d'alguna manera, ella mateixa. Això no exclou la impressió que deu ésser | encaminada | a allò que l'autor es proposava; en el cas de Poussin, ja s'entén, a la | saber prou bé què ens havia volgut dir. Tant se val; el propòsit era ben | encaminat | . Venia a ésser que no es tracta d'un precepte, ni de cap fórmula per a | deixar correr la fresca. Prengué després siti á l' altra part de taula y | encaminá | la conversa á alabar la seva casa, á tranquilisarla respecte 'ls | Madrona contrariada y plena de confusió alhora. Una darrera l' altra, s' | encaminaren | á la cuyna, aufegant llurs passos en la tovor de l' estora y sens dir un | ardents era pur, ideal i quimèric. De vegades, després de dinar, quan m' | encaminava | a la farmàcia, si veia el seu carrer desert de gent, jo pujava a casa la | -me a classe. Sol, les nits d'hivern, amb fred i amb vent, jo m' | encaminava | al carrer dels Tallers amb una tenacitat exemplar. Aquesta vegada | un tomb per la ciutat i, de vegades, ens pagava el cafè. Després ens | encaminàvem | als darreres de l'hotel on treballava i per l'escala del servei pujàvem, | amb el vehicle. Si a les dotze no havia vingut, jo tenia ordres d' | encaminar | -me a peu al mas. Així ens vàrem fer amics. Un dia va dir-me: | ja devia cloure benignament els ulls dels altres. Aleshores, en lloc d' | encaminar | -me a l'estable on tenia la meva encofurnada couchette, travessava | per les mosques! La gent d'Argos són uns grans pecadors, però ara s' | encaminen | per la via de la redempció. Deixa'ls, minyó, deixa'ls, respecta la seva | Cal que hi siguin tots dos. L'esperit sintètic que faci la integració i | encamini | la ciència de l'Home. L'esperit analític, intervingut o no, també és | que observi i sintetitzi. Que arrenqui abstraccions útils i que | encamini | els analistes per la via que més fruit ha de reportar a l'Home. Del | metàl·lics, obra del sofre. Amb una alada pressa s' | encaminà | una multitud nombrosa cap aquell puig: talment com quan les | una estrella d'ínfima magnitud prop de la lluna. S'hi | encamina | aleshores amb desfici, carregat de malèfica venjança, | que hi ha als teus peus i que fluint murmuren, m' | encamino | de nit; i no m'oblido dels altres dos, iguals a mi en | d'or, com el Cel per la fulgència, va seduir els seus ulls. Va | encaminar | -s'hi pel firmament calmós (si avall o enlaire o en | una aquosa plana, fent-s'hi immòbils i pures com l'atzur. M'hi | encamino | amb pensaments molt inexperts, i em poso damunt de | i resplendia amb diamants fulguradors, aurífic. S'hi | encaminà | Uriel, dins de la tarda lliscant damunt d'un raig de sol, tan | temia haver ofès. Llavors, de sobte, tenint-ho aclarit tot, s' | encaminaren | pressosament cap als sembrats, i a penes van sortir | massa sever per a ésser vist, i, amb còlera, s' | encaminà | a combatre els adversaris. I, de sobte, aquells Quatre | la fressa d'un gran torrent o d'un nombrós exèrcit. S' | encaminà | vers els impius contraris, fosc com la nit. Ardents, les seves | al Cel, i així, agraïda, sap d'on baixa el seu bé, i, | encaminant | -hi cor i veu i mirades fervoroses, adora el Déu | homes, dintre el serpent, mal hoste, i cap a Eva s' | encaminà | , no com després, llisquívol, estès damunt el terra amb | tu ets el meu cap, no em prohibires d'anar-me'n, si al perill m' | encaminava | , com llavors em vas dir? Massa benigne, molt poc m'ho | puguis en mi, el Fill estimat, complaure't sempre. M' | encamino | a la Terra per jutjar-hi aquells dos transgressors; però no |
|