Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
encaminar V 1261 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb encaminar Freqüència total:  1261 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

el nostre modest gos, que empaita ara una última brillantor d'onada, i encaminem-nos, a poc a poc, cap al real sopar d'avui, saborosament amanit amb la
Per a tot cal un llarg aprenentatge", va reflexionar el vell. I s'encaminava al menjador, a esmorzar molt fort, com d'habitud, perquè res no li
del cementiri de Sinera i donava un profitós tomb per la vila, abans d'encaminar-se a estireganyar de bona hora els escassos cabells de la senyora Maria
talla el guàrdia—. Fa una setmana que no puc aclucar l'ull! Decidit, s'encamina a la porta que tanca de cop al seu darrera. Els dos xicots, rient, el
per davant dels ascensors i tot seguit retrocedeixen una mica com si s'encaminessin a l'exterior, però abans d'arribar-hi l'home tomba cap a l'esquerra, on s'
prosseguim, doncs? —li pregunta el seu company. —No, deixem-ho estar. S'encaminen a l'escaleta de mà que pugen feixugament, sota la pluja que els regalima
de fusta adossat a la paret que fa angle recte amb la de la llar i s'hi encamina mandrosament, com amb recança; s'asseu. —De tota manera, ja començava a
ho demana. —No vull veure res. L'home, però, ja s'ha aixecat, s'encamina a l'arxivador. —Ni que només sigui un. Hi tinc una obligació... El primer
de perfeccionament aguditzada, ja que tots els nostres passos s'han d'encaminar a aconseguir la plena integració de tots els elements que contribueixen
Bada la porta del vestíbul fosc, el travessen fins al pati ara desert i s'encaminen de nou al local de les dutxes. Però aquest cop el caporal els mena
i un dels uniformats va escollint persones de la cua vella a l'atzar, les encamina cap a la nova, on el tercer els diu l'indret exacte que han d'ocupar. —Vós
demana: —La documentació. —La tinc jo —diu la mestressa, i s'encamina al bar, darrera el qual s'ajup per recollir una cartera d'on treu
jo. Pel passadís de baix s'ensopega amb la mestressa que també s'hi encamina, l'hi cedeix educadament el pas, però després li cal empènyer
El seu col·lega assenyala cap a la quarta porta del fons. —És aquí. S'hi encaminen i, tot i que no hi han vist entrar ningú, l'home de l'orella partida
a empènyer-los cap a les escales, respectant però la parella que s'encamina al despatx del vell secardí, on el xicot té la precaució d'obrir sense
la vella amenaça. El dia escollit, va aixecar-se molt de matinada i s'encaminà a un tros d'oliveres i garrofers que tenien a les faldes del Montsià.
un llampec. Jaume agafà l'aixada i, pel marge que partia les terres, s'encaminà cap al fons de les hortes; allí s'aixecava el canyar i la sèquia de
(segon cas). Fou seguint aquesta darrera petja que l'obrerisme s'encaminaria cap a la negació de la idea d'Estat, l'acció directa i la revolució
bondat es dirigí al bufet però havent-se trobat amb el capità general s'encaminaren cap a un saló reservat a prendre el xampany tranquil·lament. Entretant,
tots tenim cor, però no ho sembla. Hem de juntar els nostres esforços i encaminar-los a un mateix fi. Sols d'aquesta manera podrem anar amb el cap ben alt
em tindràs al teu costat de nit i dia. [(La té agafada per la cintura, encaminant-la a la cambra. Ernestina es deixa conduir dòcilment. Es tapa els ulls
sabent-ne, però que guiat pels Maragall —no els pot veure gaire— es va encaminant al gust dels compradors. Deia també que admira l'ofici perfecte d'en
com els de ciutat, per molt que l'evolució iniciada els hagués encaminats a ésser diferents. Els homes portaven bigoti, i sovint barba, copiosos, i
essent capaços de judicar lliurement, perquè tot el que conta ho encamina a la recerca freturosa d'un judici favorable. Per això, fins quan ens fa
totalment diferent, en l'ordre d'una "ficció" ben altrament ordenada i encaminada a unes altres finalitats, alguna cosa d'aquesta mena em passa davant de
d'alguna manera, ella mateixa. Això no exclou la impressió que deu ésser encaminada a allò que l'autor es proposava; en el cas de Poussin, ja s'entén, a la
saber prou bé què ens havia volgut dir. Tant se val; el propòsit era ben encaminat. Venia a ésser que no es tracta d'un precepte, ni de cap fórmula per a
deixar correr la fresca. Prengué després siti á l' altra part de taula y encaminá la conversa á alabar la seva casa, á tranquilisarla respecte 'ls
Madrona contrariada y plena de confusió alhora. Una darrera l' altra, s' encaminaren á la cuyna, aufegant llurs passos en la tovor de l' estora y sens dir un
ardents era pur, ideal i quimèric. De vegades, després de dinar, quan m'encaminava a la farmàcia, si veia el seu carrer desert de gent, jo pujava a casa la
-me a classe. Sol, les nits d'hivern, amb fred i amb vent, jo m'encaminava al carrer dels Tallers amb una tenacitat exemplar. Aquesta vegada
un tomb per la ciutat i, de vegades, ens pagava el cafè. Després ens encaminàvem als darreres de l'hotel on treballava i per l'escala del servei pujàvem,
amb el vehicle. Si a les dotze no havia vingut, jo tenia ordres d'encaminar-me a peu al mas. Així ens vàrem fer amics. Un dia va dir-me:
ja devia cloure benignament els ulls dels altres. Aleshores, en lloc d'encaminar-me a l'estable on tenia la meva encofurnada couchette, travessava
per les mosques! La gent d'Argos són uns grans pecadors, però ara s'encaminen per la via de la redempció. Deixa'ls, minyó, deixa'ls, respecta la seva
Cal que hi siguin tots dos. L'esperit sintètic que faci la integració i encamini la ciència de l'Home. L'esperit analític, intervingut o no, també és
que observi i sintetitzi. Que arrenqui abstraccions útils i que encamini els analistes per la via que més fruit ha de reportar a l'Home. Del
metàl·lics, obra del sofre. Amb una alada pressa s'encaminà una multitud nombrosa cap aquell puig: talment com quan les
una estrella d'ínfima magnitud prop de la lluna. S'hi encamina aleshores amb desfici, carregat de malèfica venjança,
que hi ha als teus peus i que fluint murmuren, m'encamino de nit; i no m'oblido dels altres dos, iguals a mi en
d'or, com el Cel per la fulgència, va seduir els seus ulls. Va encaminar-s'hi pel firmament calmós (si avall o enlaire o en
una aquosa plana, fent-s'hi immòbils i pures com l'atzur. M'hi encamino amb pensaments molt inexperts, i em poso damunt de
i resplendia amb diamants fulguradors, aurífic. S'hi encaminà Uriel, dins de la tarda lliscant damunt d'un raig de sol, tan
temia haver ofès. Llavors, de sobte, tenint-ho aclarit tot, s'encaminaren pressosament cap als sembrats, i a penes van sortir
massa sever per a ésser vist, i, amb còlera, s'encaminà a combatre els adversaris. I, de sobte, aquells Quatre
la fressa d'un gran torrent o d'un nombrós exèrcit. S'encaminà vers els impius contraris, fosc com la nit. Ardents, les seves
al Cel, i així, agraïda, sap d'on baixa el seu bé, i, encaminant-hi cor i veu i mirades fervoroses, adora el Déu
homes, dintre el serpent, mal hoste, i cap a Eva s'encaminà, no com després, llisquívol, estès damunt el terra amb
tu ets el meu cap, no em prohibires d'anar-me'n, si al perill m'encaminava, com llavors em vas dir? Massa benigne, molt poc m'ho
puguis en mi, el Fill estimat, complaure't sempre. M'encamino a la Terra per jutjar-hi aquells dos transgressors; però no

  Pàgina 1 (de 26) 50 següents »