Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

a la salivera d'altres pedants, l'hemistiqui que obre la introducció a l'	encantadora	faula. Dafnis i Cloe Després d'un llarg aprenentatge, com tothom sap, en
poden suggestionar generacions de càndids lectors, que la formulació	encantadora	sol distreure de les raons formulades. En la llengua dels nostres veïns,
aquell color roig de sang de bou, les cases semblen de paper. És un poble	encantador	, que es fica a l'ànima. Ajuda al nou estat d'esperit la temperatura
—No té cap importància. Una petita habilitat. A hores perdudes, sóc	encantador	de mosques. Bon dia. Ja ens tornarem a veure. [Surt.] Escena
com buiracs, resplendents; i, amb dolç preludi d'	encantadora	simfonia, puja llur sagrat càntic, i provoca l'èxtasi:
les expressions amanerades espargides ací i allà; només he esmenat les	encantadores	faltes d'ortografia. Zorbàs agafava la ploma com si fos un pic, la feia
amb els seus pàl·lids ulls rodons, s'havia ajocat en una pedra, seriosa,	encantadora	, tota plena de misteri. Jo caminava amb pas lleu, però ella agafà por,
en el corrent circular de la gorga. Tots s'hi reflectien amb una precisió	encantadora	. N'hi havia que exploraven calmosament les herbes de la riba, tot evitant
noia hi havia la boca del qui l'acompanyava familiarment..." "Això és	encantador	! —pensà—. És completament encantador i atractívol! Que bells són, que
familiarment..." "Això és encantador! —pensà—. És completament	encantador	i atractívol! Que bells són, que plens de salut, que intel·ligents i
governar-se sense violència i desordre, i que els alemanys eren un poble	encantador	, poc pràctic i inepte en les indústries i els negocis. Qualsevol sap
dilació grotesca i literalment fastigosa. No pas l'última, per cert, de l'	encantadora	història de l'Espanya contemporània. Aquells espasmes de la inderrocable
, fins a treure-li del tot la por. ¿I on trobarem, Sòcrates, un bon	encantador	contra aquestes coses, féu ell, si tu ens deixes? Grècia, Cebes, és molt
pobles estrangers. Caldrà explorar-los tots ells a la recerca d'aquest	encantador	, sense plànyer-hi diners ni esforços; que res no hi ha en què més
Però en el punt d'anar a ferir el primer gegant, l'enveja dels malignes	encantadors	, sempre enemics de tota benfactora empresa, de tota glòria ben guanyada,
Els que trasmudaven altra hora gegants en molins de vent, eren	encantadors	de poca malícia. És d'una altra mena de traïdors, monstres i fetillers en
va imaginar a la seva alcova era gairebé una realitat. Quina parleria tan	encantadora	; heu's aquí un amant admirable; com resistir a la seva gràcia i enginy?
animant-se... La veig... Sa mirada m'envaeix, m'embriaga. Reparo detalls	encantadors	... És jove, cella-rossa, ulls de viola, cutis llentiós, o, més ben dit,
no; però m'apar que, si s'esmenessin sos defectes, no em resultaria tan	encantadora	. Oh la dama simpàtica! Totes les cél·lules del meu cos sedegen per ella,
salvatge, amb una gran barba blanca que hauria pogut ésser ben bé el savi	encantador	d'aquella plana; el qual, de sobte marxà amb una corredissa, agitant la
aleshores, també ell cridà els savis i els màgics; i també ells, els	encantadors	dels egipcis, feren igualment amb llurs fetilleries: gitaren cadascú son
Tot era sang dins la terra d'Egipte. Tanmateix feren semblantment els	encantadors	dels egipcis amb llurs fetilleries. I s'endurí el cor de Faraó i no se'ls
la granota, i cobrí ella la terra d'Egipte. Però igualment obraren els	encantadors	amb llurs fetilleries; i feren pujar les granotes sobre la terra
era mosquits, a tot arreu de la terra d'Egipte. I feren altre tal els	encantadors	amb llurs fetilleries, per fer sortir mosquits, i no pogueren. I foren
I foren els mosquits així en l'home com en la bèstia. I digueren els	encantadors	a Faraó: —"El dit de Déu és això!" Tanmateix s'endurí el cor de Faraó
glànola que produïa úlceres en l'home i en la bèstia. I no pogueren els	encantadors	estar a la faç de Moisès a causa de la glànola, car era la glànola en els
estar a la faç de Moisès a causa de la glànola, car era la glànola en els	encantadors	, així com en tothom d'Egipte. Tanmateix endurí Jahvè el cor de Faraó, i
esponjat de joia per les preferències que era objecte per part d'aquella	encantadora	amiga seva, que no era altra que la mateixa que temps endarrera, quan
subtilíssimes games, aconsegueix el mestre suscitar a nostra imaginació l'	encantador	espectacle de llunyans horitzons entrevistos com en somnis, de riberes
que a principis de segle en féu Ramon Miquel i Planas, trobem una torre	encantadora	que en un dels episodis té la funció d'espai D'. En
ha de cuitar a sortir-ne si no vol quedar encantat. El Nen va a la torre	encantadora	a buscar-hi una "branca amb flors de tota mena", i en reïx. El
com d'acció de gràcies, amb el cap alt de cara al pastor, és cosa tan	encantadora	com la contemplació de la mar i de sa escuma i de sos moviments,
es planyia aquesta dama, i que ha estat seguida d'una sèrie de visions	encantadores	, lleugerament acolorides de feredat, a les quals ella s'havia resignat
aquella nit! Ara era Fe la que cridava, amb aquella seva veu agradosa,	encantadora	. —Prou!... Me'n vaig!... no em veureu mai més!... Ja no tinc
infantívol, l'havien neguitejat tot el dia esperant l'hora del sopar. Era	encantador	de retrobar-se amb els companys que divuit anys enrera constituïren la
no es va adonar que la llei esmentada es referia només als endevins, als	encantadors	i als màgics, que els hebreus anomenen "malfactors" en llur idioma; si
que aquell dia la veu del senyor Cumané em semblà infinitament melodiosa,	encantadora	, fascinant... Surto al carrer a prendre una mica la fresca. No em canso
davant de les dones arribaren a l'erola de l'ermita. Quin panorama tan	encantador	s'albirava des d'aquell cim! Les nores esbalaïdes respiraven a tot pulmó
de vida íntima reblerta de romanticisme i exhalava uns efluvis subtils	encantadors	. La pàtina, perfum de la història, vivia vetllant aquelles belleses
manera inexplicable. El company de Lídia, joveníssim, fi, d'una timidesa	encantadora	, em pregà de dir-li si en veritat jo creia que Lídia estava malalta, i
possible que Si Mahamed ben Brahim pertanyi a la mateixa raça que aquells	encantadors	de serps de Marraqueix, ni tampoc a la mateixa d'aquells mendicants amb
els joglars, els dansaires, els acròbates i els pallassos; els faquirs i	encantadors	de serps. Fan sonar flabiols i gunubris, tamborins i derbuques per
al so del tamborí i del gunubri. Més enllà hi ha un concert... Ací l'	encantador	de serps ens fa posar pell de gallina. Se les heu amb un parell de cobres
després la meitat del cos i per últim es queden damunt la cua. Més tard l'	encantador	de serps, que és negre, llarg, prim, amb el cap pelat i un sol manyoc de
als recitadors de l'Alcorà, als rapsodes tràgics o picarescos, als	encantadors	de serps, als xeüls... Jo passava al bell mig de la plaça sempre amb
dels nostres llegendaris. Com ens resultarien llavors vulgars i poc	encantadors	aquella sèrie interminable de senyors Esteves mal caricaturitzats, de
les feres s'han aprimat fins a semblar serpents i el conjunt recorda els	encantadors	de serpents dels mercats africans. Així és representat Daniel en moltes
aquesta hora i, sobretot, amb aquest ritme? Wolfran adreçant-se a l'astre	encantador	amb un acompanyament de charleston! ¿no ens hem pas equivocat? No, no: és
no calia: els seus llavis eren perfectes, les galtes d'una frescor	encantadora	. —No. És que et fas gran. De seguida trobaren una conversa fàcil, que
després de quina es tractava. "És estrany; uns peus tan bonics, tan	encantadors	i mai ningú, ningú! no me n'ha parlat. ¿De què em serveix, en realitat

Pàgina 1 (de 12)

50 següents