Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

—o afeccionada, he de mirar-ho al F·—, i aquella terra m'	encanta	, m'enlluerna. L'Egipte, com un vici, el meu únic vici. De debò que ja
gairebé separats! —Mireu en Jeroni —digué un altre—: sembla que l'hagin	encantat	. —Què et passa, Jeroni? Quina en rumies? L'al·ludit —un pastor jove,
¿no creieu que és d'ací d'on els antics poetes populars, els que	encantaven	la imaginació dels infants i dels homes; no creieu que és d'ací
havien aterrit de nena el seu cor, al costat de les altres que l'havien	encantada	. Una veu semblava sorgir d'aquell conjunt tenebrós, una veu que anava
pregunta sovint el nom de les flors, de les herbes i dels arbres. Ens	encantem	davant els freixes estilitzats, tan freqüents en les pintures dels
Cert que el cos perd el seu encant, però a mi el que m'ha	encantat	sempre han estat els altres cossos i no em veig més
la mà! Ben enlaire! ben enlaire! que s'hi puguin	encantar	els germans d'enllà de l'Ebre i els de més enllà del
que encara hi ha murs més alts! que puguin també	encantar	-s'hi i dur-hi la seva mà els germans de l'altra banda
Pau Claris enlairà l'hòstia i tots s'hi van	encantar	. Ell que també s'hi encanta de la resplendor que fa.
l'hòstia i tots s'hi van encantar. Ell que també s'hi	encanta	de la resplendor que fa. Quan fa una estona que hi
i les plantes dels peus blanques, semblava un estaquirot. M'hi vaig	encantar	tant que no em recordo del temps que va passar fins que em vaig sentir
l'estima, que seva se la voldria fer. Té la mar aquell fres de boca que s'	encanta	, un fil de salivera al corn del llavi moll; se sent
posà a la boca d'ell i a la boca d'ella un "camel" encès. Pat s'	encantà	estúpidament guaitant les ungles dels peus de Maria Lluïsa. Els peus
un món de meravella. XII Jardí polit on les albes s'	encanten	, i s'hi complau el ressò de besades, on ha esclatat
miracle. Ara, però, veig el món amb la claror que m'	encanta	de tenir-te dintre meu, que fa que no em cal
mesos no ho canviaries per cent Barcelones. Cert que la novetat del canvi	encanta	Laura. Passar un quant temps sense veure la Barcelona amarga, per a una
Aquells tresors lluiran amb l'esplendor que els pertoca. Els ulls se li	encanten	en l'escena romàntica d'un gravat perdut paret amunt del menjador, sobre
Tomàs distretament quan Laura intenta de senyalar-li algun detall que l'	encanta	i vol fer-hi aturar l'esguard del marit. Passeig amunt, cap a la plaça,
era una dona més ferma, la línia del cos una mica més ondulant. Ell s'hi	encantà	poc o molt; a més, en Laura hi havia la promesa i l'obligació d'un futur
Pugi qualsevol estona; li ensenyarem una col·lecció de miniatures que l'	encantaran	; veurà dos manuscrits del segle XIV··è, florits com un jardí.
també tens una bona part de culpa. No m'estranyaria que en Pere s'hagués	encantat	de les teves gràcies; perquè t'ho vals; i amb els vestits que portes
; al carrer de la Carassa, una cara de dona, de pedra, i jo sempre m'hi	encantava	. Tot m'era amic i jo ho era de tot. En una finestra alta dels darreres de
les peces amb les meves inicials; s'aturava amb l'agulla enlaire, s'	encantava	amb el seu desencantament de mare. Tots els somnis que havia fet pel seu
delícia viatjar amb tren! Com m'excita la imaginació! El paisatge m'	encanta	. Sec a l'esquerra del vagó, el sol ponent em banya, tot ho veig
va treure del seu davant amb l'amenaça de fer-me expulsar. De vegades m'	encantava	mirant el pany de mur del vell Fòrum romà que encara resta a la plaça i a
més lliure, més feliç que els amos d'aquelles mansions senyorials que l'	encantaven	, i, per tant, no hauria tingut gens d'enveja d'ells. Perquè allò que ell
d'ironia dolça, que, àdhuc quan esdevenia sarcasme, no tenia amargor; m'	encantava	de veure sobresortir d'enmig de les seves accions suspectes la seva
una gasa darrera la qual les coses són toves, fantàstiques. M'	encanta	aquesta bellesa de Lió. Em dol anar mal vestit. —Demà, dic a Josep, ens
amb les seves grans urpes—. Per què vols que l'escanyi?, digues. M'	encanta	sentir-lo cridar el nom que dius. A la nit, la malvada el penja damunt
teu portamonedes, li roda el cap, se t'aferra, perd la seva llibertat i l'	encanta	de perdre-la, perquè darrera, saps?, hi ha el teu portamonedes que
selvatges. L'agulla enmiralla —una gran flor rosa; el noguer s'	encanta	—de l'ombra que fá... Sobre 'l ram del pí el parpellol posa son
del fum que s'hi escampa i del pas lent de les vaques. La vida pastoral l'	encanta	. Encara que sembli impossible, s'acostuma a la vista de l'home i no la
fragments d'arcades o de pilars. I no anéssiu a creure que les ruïnes m'	encantin	. Al centre del pati s'obria l'ample esvoranc d'una cisterna. L'aigua
alegria tradicional. II. Cerdanya oberta i esbatanada ¿Qui no s'	encanta	de veure d'ací estant tanta extensió de terra de conreu, de pastura i de
de la gleva. Una igual remor d'aigües i d'esquelles se renovava per	encantar	el silenci. Era un esquellejar tranquil i penetrant que dies després
les gràcies amb un somrís als qui li retien homenatge, l'acabaren d'	encantar	." D'encantar qui? Doncs Hans Castorp, el protagonista de /La
amb un somrís als qui li retien homenatge, l'acabaren d'encantar." D'	encantar	qui? Doncs Hans Castorp, el protagonista de /La muntanya
i aprovar-li la doctrina, que és una doctrina que als llullistes ens	encanta	tant que només de pensar-hi ja ens extasiem i què si En Ramon Llull la va
segons les exigències d'una economia elegant o decorativa. Hom se sent	encantat	per la formulació que els uneix, no per llur força o bellesa pròpies.
una hora darrera l'altra hora, jo m'emperesía al costat d'ella, i m'	encantava	amb la música de la seva veu —fins que per fí la melodía se'n tenyía de
l'escriptor de l'escrivent, no perquè el groc "fa imatge"; sinó perquè	encanta	el sentit intencional, gira la parla cap a una mena de deçà del
prou magre, em va començar a mirar, i ulls amb llàgrimes, i no mengem, i	encantar	-se a mirar la lluna quan no'm tenia a mí al davant, i dir que volia morir
que aixís la cridaven), nom que'm sonà com un càntic, però que m'hauria	encantat	lo mateix si s'hagués dit Tuies o Paula, i després... que aquella nit
nostre jo, sinó que sempre li descobrirem camins inèdits, que ens poden	encantar	o ens poden fer avergonyir. Precisament perquè no podem separar la fe de
i el torcen, que tenen pera divertir-s'hi un any. Qualsevol cosa els	encanta	. L'anar a plaça i vigilar si bada alguna verdulera pera haver les cols
de la farola hi hà una vista que, el que hi puja una hora, s'hi	encanta	; però lo que tampoc el reglament ha arribat a sospitar és que no hi hà
, on, si no li donaven cent unces d'or o el fill més petit que tenien, els	encantava	, fent-los tornar, per sempre més, botes marines o mates d'alguer?... I
una família... En Pelifet restà bocabadat i fins les llagrimetes se li	encantaren	de sorpresa. Mai hauria pensat que la dona li sortís amb aquella. ¡Tenir
algú que visqué intensament un període o una generació, i ens sabia	encantar	amb una dèu inestroncable de records i d'anècdotes, és tot aquell
la claror iridescent de l'hora, el silenci intensíssim qu'apar haverho	encantat	tot, qu'ha d'aclapararho tot, fins els pins y bàlechs que sota meu

Pàgina 1 (de 22)

50 següents