×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb encantar |
Freqüència total: 1073 |
CTILC1 |
—o afeccionada, he de mirar-ho al F·—, i aquella terra m' | encanta | , m'enlluerna. L'Egipte, com un vici, el meu únic vici. De debò que ja | gairebé separats! —Mireu en Jeroni —digué un altre—: sembla que l'hagin | encantat | . —Què et passa, Jeroni? Quina en rumies? L'al·ludit —un pastor jove, | ¿no creieu que és d'ací d'on els antics poetes populars, els que | encantaven | la imaginació dels infants i dels homes; no creieu que és d'ací | havien aterrit de nena el seu cor, al costat de les altres que l'havien | encantada | . Una veu semblava sorgir d'aquell conjunt tenebrós, una veu que anava | pregunta sovint el nom de les flors, de les herbes i dels arbres. Ens | encantem | davant els freixes estilitzats, tan freqüents en les pintures dels | Cert que el cos perd el seu encant, però a mi el que m'ha | encantat | sempre han estat els altres cossos i no em veig més | la mà! Ben enlaire! ben enlaire! que s'hi puguin | encantar | els germans d'enllà de l'Ebre i els de més enllà del | que encara hi ha murs més alts! que puguin també | encantar | -s'hi i dur-hi la seva mà els germans de l'altra banda | Pau Claris enlairà l'hòstia i tots s'hi van | encantar | . Ell que també s'hi encanta de la resplendor que fa. | l'hòstia i tots s'hi van encantar. Ell que també s'hi | encanta | de la resplendor que fa. Quan fa una estona que hi | i les plantes dels peus blanques, semblava un estaquirot. M'hi vaig | encantar | tant que no em recordo del temps que va passar fins que em vaig sentir | l'estima, que seva se la voldria fer. Té la mar aquell fres de boca que s' | encanta | , un fil de salivera al corn del llavi moll; se sent | posà a la boca d'ell i a la boca d'ella un "camel" encès. Pat s' | encantà | estúpidament guaitant les ungles dels peus de Maria Lluïsa. Els peus | un món de meravella. XII Jardí polit on les albes s' | encanten | , i s'hi complau el ressò de besades, on ha esclatat | miracle. Ara, però, veig el món amb la claror que m' | encanta | de tenir-te dintre meu, que fa que no em cal | mesos no ho canviaries per cent Barcelones. Cert que la novetat del canvi | encanta | Laura. Passar un quant temps sense veure la Barcelona amarga, per a una | Aquells tresors lluiran amb l'esplendor que els pertoca. Els ulls se li | encanten | en l'escena romàntica d'un gravat perdut paret amunt del menjador, sobre | Tomàs distretament quan Laura intenta de senyalar-li algun detall que l' | encanta | i vol fer-hi aturar l'esguard del marit. Passeig amunt, cap a la plaça, | era una dona més ferma, la línia del cos una mica més ondulant. Ell s'hi | encantà | poc o molt; a més, en Laura hi havia la promesa i l'obligació d'un futur | Pugi qualsevol estona; li ensenyarem una col·lecció de miniatures que l' | encantaran | ; veurà dos manuscrits del segle XIV··è, florits com un jardí. | també tens una bona part de culpa. No m'estranyaria que en Pere s'hagués | encantat | de les teves gràcies; perquè t'ho vals; i amb els vestits que portes | ; al carrer de la Carassa, una cara de dona, de pedra, i jo sempre m'hi | encantava | . Tot m'era amic i jo ho era de tot. En una finestra alta dels darreres de | les peces amb les meves inicials; s'aturava amb l'agulla enlaire, s' | encantava | amb el seu desencantament de mare. Tots els somnis que havia fet pel seu | delícia viatjar amb tren! Com m'excita la imaginació! El paisatge m' | encanta | . Sec a l'esquerra del vagó, el sol ponent em banya, tot ho veig | va treure del seu davant amb l'amenaça de fer-me expulsar. De vegades m' | encantava | mirant el pany de mur del vell Fòrum romà que encara resta a la plaça i a | més lliure, més feliç que els amos d'aquelles mansions senyorials que l' | encantaven | , i, per tant, no hauria tingut gens d'enveja d'ells. Perquè allò que ell | d'ironia dolça, que, àdhuc quan esdevenia sarcasme, no tenia amargor; m' | encantava | de veure sobresortir d'enmig de les seves accions suspectes la seva | una gasa darrera la qual les coses són toves, fantàstiques. M' | encanta | aquesta bellesa de Lió. Em dol anar mal vestit. —Demà, dic a Josep, ens | amb les seves grans urpes—. Per què vols que l'escanyi?, digues. M' | encanta | sentir-lo cridar el nom que dius. A la nit, la malvada el penja damunt | teu portamonedes, li roda el cap, se t'aferra, perd la seva llibertat i l' | encanta | de perdre-la, perquè darrera, saps?, hi ha el teu portamonedes que | selvatges. L'agulla enmiralla —una gran flor rosa; el noguer s' | encanta | —de l'ombra que fá... Sobre 'l ram del pí el parpellol posa son | del fum que s'hi escampa i del pas lent de les vaques. La vida pastoral l' | encanta | . Encara que sembli impossible, s'acostuma a la vista de l'home i no la | fragments d'arcades o de pilars. I no anéssiu a creure que les ruïnes m' | encantin | . Al centre del pati s'obria l'ample esvoranc d'una cisterna. L'aigua | alegria tradicional. II. Cerdanya oberta i esbatanada ¿Qui no s' | encanta | de veure d'ací estant tanta extensió de terra de conreu, de pastura i de | de la gleva. Una igual remor d'aigües i d'esquelles se renovava per | encantar | el silenci. Era un esquellejar tranquil i penetrant que dies després | les gràcies amb un somrís als qui li retien homenatge, l'acabaren d' | encantar | ." D'encantar qui? Doncs Hans Castorp, el protagonista de /La | amb un somrís als qui li retien homenatge, l'acabaren d'encantar." D' | encantar | qui? Doncs Hans Castorp, el protagonista de /La muntanya | i aprovar-li la doctrina, que és una doctrina que als llullistes ens | encanta | tant que només de pensar-hi ja ens extasiem i què si En Ramon Llull la va | segons les exigències d'una economia elegant o decorativa. Hom se sent | encantat | per la formulació que els uneix, no per llur força o bellesa pròpies. | una hora darrera l'altra hora, jo m'emperesía al costat d'ella, i m' | encantava | amb la música de la seva veu —fins que per fí la melodía se'n tenyía de | l'escriptor de l'escrivent, no perquè el groc "fa imatge"; sinó perquè | encanta | el sentit intencional, gira la parla cap a una mena de deçà del | prou magre, em va començar a mirar, i ulls amb llàgrimes, i no mengem, i | encantar | -se a mirar la lluna quan no'm tenia a mí al davant, i dir que volia morir | que aixís la cridaven), nom que'm sonà com un càntic, però que m'hauria | encantat | lo mateix si s'hagués dit Tuies o Paula, i després... que aquella nit | nostre jo, sinó que sempre li descobrirem camins inèdits, que ens poden | encantar | o ens poden fer avergonyir. Precisament perquè no podem separar la fe de | i el torcen, que tenen pera divertir-s'hi un any. Qualsevol cosa els | encanta | . L'anar a plaça i vigilar si bada alguna verdulera pera haver les cols | de la farola hi hà una vista que, el que hi puja una hora, s'hi | encanta | ; però lo que tampoc el reglament ha arribat a sospitar és que no hi hà | , on, si no li donaven cent unces d'or o el fill més petit que tenien, els | encantava | , fent-los tornar, per sempre més, botes marines o mates d'alguer?... I | una família... En Pelifet restà bocabadat i fins les llagrimetes se li | encantaren | de sorpresa. Mai hauria pensat que la dona li sortís amb aquella. ¡Tenir | algú que visqué intensament un període o una generació, i ens sabia | encantar | amb una dèu inestroncable de records i d'anècdotes, és tot aquell | la claror iridescent de l'hora, el silenci intensíssim qu'apar haverho | encantat | tot, qu'ha d'aclapararho tot, fins els pins y bàlechs que sota meu |
|