DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
encantat A 1325 oc.
encantat M 34 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2019)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb encantat Freqüència total:  1359 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

"Filla, que no em sents? És que la meva veu no és prou forta? Sembles com encantada. Hum, has llegit potser Maragall, aquest poeta perillós que et tinc
a cercar-la enmig dels seus somnis, com la vella bruixa la princesa encantada al seu jardí, mentre dormia la bona padrina. Mila es despertà com
el govern de la casa. —Podríem sondejar Mila, què us en sembla? —Per mi, encantat —digué el pare—. Jo me'n vaig demà. El meu desig fóra que a la meva
he tornat a sentir el cucut, cap a la banda de Borderiol. El món semblava encantat, transfigurat, paradisíac. 9 abril. Seiem a l'ombra d'una
de roure per dissimular un llibant de ferro de la paret. Ens hi trobem encantats, amples, còmodes. La menuda hi circula i diu: "Coiti-coiti-coiti-có",
Les llunyanies són rosades i grises. Hi ha una calma d'èxtasi i de llums encantades. 9 març. Tot el matí treballo en la versió de Walter
s'havia mogut de ciutat, "que no havia sentit —diu— olor d'arbres". Està encantat d'aquests dos dies de repòs que l'esperen. Es queda a sopar amb
dels bous del Pujolar es retallava —com en un film— contra aquella fumera encantada. 8 novembre. Tot avui s'ha sentit, fortíssim, el
del gebre com unes espines meravelloses. "Sembla una orfebreria encantada", deia en Duran i Sanpere, que m'ha vingut a veure al Noguer. És un
semblava, però, enamorat de la seva dona, i en aquell ambient se sentia encantat, perquè tenia una ànima angèlica i li semblava que aquell casament havia
de Papeete és una gran làmina llisa; fa l'efecte d'un almívar encantat, lleugerament tenyit de cirera. Hem arribat en un paradís autèntic? No ho
carregat, ni paradís de farsa. Només hi ha un Tahití autèntic: callat, encantat, inconscient i amb el somriure a punt de descordar-li l'ànima. A Tahití,
\. [(A Anguila, que se l'està mirant fixament.)] I bé, senyor encantat, què mires tant? /Anguila\ Em mirava a mi mateix a dintre dels
introduint els seus perversos costums. Ja costa esforços, a les platges encantades de Pollença o de Santa Ponça, tancar els ulls a la depravació que suposen
moral, un tendre i durable poema d'intimitat. —Bona nit tenga, Altesa. —Encantat de saludar-la, senyora. ¿Com es troba? Sempre tan bella, tan desmesurada
trobaré mai.) Per a José María Valverde Oh, aquests que peonen, encantats súbdits del rei de Babilònia! Cap aigua viva no et
molt més. Parleu d'esparvers i sóu una lloca. Jovita Beneit encantat creus que essent soldat faries carrera? Marcó Vós, cos boterut,
del sàlzer, més enllà de l'era. Golferic Ah la nit, dolça nit encantada! Què m'espera? Tremolo. Per què? Jovita No voldreu reposar, tal
i si quan havia acabat hi veia una ombra, tornava a començar i em quedava encantada amb la brillantor. En Quimet volia que cada setmana li planxés els
més avall el nassarró i les boques mig obertes, sempre rient i encantades; i a dalt de tot el front, lluent ran de cabells, per la goma seca amb què
que en Cintet vindria a veure'ns amb els ulls fora del cap, aquells ulls encantats de tan quiets, i amb la boca torta. A la nit, si em despertava, tenia tots
els ulls que li sortien del cap i ens vam mirar i vam quedar una estona encantades mirant-nos, perquè ella també devia veure els soldats morts, ella també
amb les vironeres de debò. I l'Antoni quan va veure que estàvem tan encantats, va agafar trampa i rata d'una revolada i va sortir al carrer i ho va
coses germàniques i freudianes sobre el ball flamenc. Hortènsia estava encantada de poder-lo escoltar. El Comte va voler fer una mica el Garcia Sanchiz,
va veure entre nuvolades, sobre un mar sagnant, la torre d'"El Castell" encantat.] [L'Ermità demana a l'àguila si, en son vol, voldria portar-hi En
Un vespre volant, sobre el mar sagnant, vaig veure, emboirada, la torre encantada del "Castell d'Iràs i no Tornaràs". Ermità En ton vol lleuger
del Castell. N' Estel d'Or i En Bernat es dirigeixen a ses torres encantades per distints camins perquè no sia sospitada llur amor, que ha de redimir
la nota mordent, entra la protagonista i canta el romanç dels cavalls encantats, acompanyada la primera i darrera estrofes pel quartet de trompes. En
vora, vendran les filles del Rei i et podran donar clarícies de llur encantat Castell. Quan vengui Na Margarida no t'has de bategar gens, mes quan N'
que fa el mateix que havia fet Na Margalida. Canta la cançó dels cavalls encantats. Mentre renta, En Bernat li amaga l'anell).] Estel d'Or El
tot d'una el millor p'En Bernat, perquè pugui portar-lo al Castell encantat. [(Els follets porten un tonell ple de vi i al seu voltant s'acaba la
la dels actes precedents enllaça (13) amb el tema del Castell encantat (3) i (10). El Rei dóna la benvinguda a En Bernat,
al pensament d'Eliezer secret. I altres dones s'hi giren, encantades, com si el cor els digués que eixes figures viuran,
devora l'estimada deia mon vers amorós, mes ella féu encantada i amb el llavi tremolós: —/Vós em deis rosa
front. Puja a la sala; Laura seu en el mateix lloc del divan, l'esguard encantat en la resplendor violeta de l'estufa com si en el cor de la flama
enlloc: tot era humit i les sabates se'ns enfonsaven al fang: estàvem encantades. Hem rigut!... —Oh, el fang! —I Pere enveja la bona sort de poder
sis, quan ell entrava al saló i seia a la cadira, en mirar Laura amb ulls encantats, en aquell moment deliciós que creia impossible com un somni, per a ella
alhora que poc sorollosa; una dona no gens vulgar. La Isabel en va quedar encantada. L'endemà —el dia 21— jo no tenia gaire feina, i la vaig anar a
o sia part d'amunt de l'alçària de les cases, era un gran pany de claror encantada. Jo m'arraulia al balcó, de cara al cel. Per damunt la cornisa de
uns llibres misteriosos que havien d'arribar de Tarragona. Jo estava encantat i atordit alhora. Quina mena de col·legi més estrany! Veia que els nois
d'ordinaris, de blanquers, d'esparters i corders com qui travessa un món encantat les obagors i les sentors humides del qual més aviat eren un estimulant
el gos davant uns homes que mengen: veu passar els bocins pels seus ulls encantats; de lluny en lluny li'n cau un com per sort, bada una gran boca i se l'
que el camí, va enlairar-se un vol de perdius. Jo vaig seguir llur volada encantat. Després vaig sospitar que les perdius havien acampat en aquell recó
arbres del meu Camp, i no com arbres emergits d'un poema, amb aquell aire encantat de les il·luminacions dels llibres gòtics sinó com éssers creadors i
que els altres. Són les oliveres, que amb la lluna tenen una blancor encantada i fina. Són penetrats de lluna, que els traspua per les branques i en fa
és possible per a l'home que no ha dormit. Una masia et sembla un palau encantat. Si et conten que una vegada un cavall volà, no tens força per a
el riu. Per això m'aturava pels carrers. Perquè el riu, el gran riu encantat sota la lluna —jo no n'havia vist mai cap de nit— seria el final. No hi
mena d'expansions socialistes que havia tingut amb els obrers, estava encantat de la vida que feia a la Camarga, i m'agradava el treball corporal, el
veure els vels daurats de la llum, tot allò que abraçava el meu esguard encantat, tot ho admirava i adorava amb els ulls de l'amor que fa belles les
dir, que una altra amb un gavadal de xerrameca. Jo prop d'ella estava com encantat. Ara comprenia que el seu marit l'hagués preferida a l'altra. Era d'una

  Pàgina 1 (de 28) 50 següents »