×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb encantat |
Freqüència total: 1436 |
CTILC1 |
"Filla, que no em sents? És que la meva veu no és prou forta? Sembles com | encantada | . Hum, has llegit potser Maragall, aquest poeta perillós que et tinc | a cercar-la enmig dels seus somnis, com la vella bruixa la princesa | encantada | al seu jardí, mentre dormia la bona padrina. Mila es despertà com | el govern de la casa. —Podríem sondejar Mila, què us en sembla? —Per mi, | encantat | —digué el pare—. Jo me'n vaig demà. El meu desig fóra que a la meva | he tornat a sentir el cucut, cap a la banda de Borderiol. El món semblava | encantat | , transfigurat, paradisíac. 9 abril. Seiem a l'ombra d'una | de roure per dissimular un llibant de ferro de la paret. Ens hi trobem | encantats | , amples, còmodes. La menuda hi circula i diu: "Coiti-coiti-coiti-có", | Les llunyanies són rosades i grises. Hi ha una calma d'èxtasi i de llums | encantades | . 9 març. Tot el matí treballo en la versió de Walter | s'havia mogut de ciutat, "que no havia sentit —diu— olor d'arbres". Està | encantat | d'aquests dos dies de repòs que l'esperen. Es queda a sopar amb | dels bous del Pujolar es retallava —com en un film— contra aquella fumera | encantada | . 8 novembre. Tot avui s'ha sentit, fortíssim, el | del gebre com unes espines meravelloses. "Sembla una orfebreria | encantada | ", deia en Duran i Sanpere, que m'ha vingut a veure al Noguer. És un | semblava, però, enamorat de la seva dona, i en aquell ambient se sentia | encantat | , perquè tenia una ànima angèlica i li semblava que aquell casament havia | de Papeete és una gran làmina llisa; fa l'efecte d'un almívar | encantat | , lleugerament tenyit de cirera. Hem arribat en un paradís autèntic? No ho | carregat, ni paradís de farsa. Només hi ha un Tahití autèntic: callat, | encantat | , inconscient i amb el somriure a punt de descordar-li l'ànima. A Tahití, | \. [(A Anguila, que se l'està mirant fixament.)] I bé, senyor | encantat | , què mires tant? /Anguila\ Em mirava a mi mateix a dintre dels | introduint els seus perversos costums. Ja costa esforços, a les platges | encantades | de Pollença o de Santa Ponça, tancar els ulls a la depravació que suposen | moral, un tendre i durable poema d'intimitat. —Bona nit tenga, Altesa. — | Encantat | de saludar-la, senyora. ¿Com es troba? Sempre tan bella, tan desmesurada | trobaré mai.) Per a José María Valverde Oh, aquests que peonen, | encantats | súbdits del rei de Babilònia! Cap aigua viva no et | molt més. Parleu d'esparvers i sóu una lloca. Jovita Beneit | encantat | creus que essent soldat faries carrera? Marcó Vós, cos boterut, | del sàlzer, més enllà de l'era. Golferic Ah la nit, dolça nit | encantada | ! Què m'espera? Tremolo. Per què? Jovita No voldreu reposar, tal | i si quan havia acabat hi veia una ombra, tornava a començar i em quedava | encantada | amb la brillantor. En Quimet volia que cada setmana li planxés els | més avall el nassarró i les boques mig obertes, sempre rient i | encantades | ; i a dalt de tot el front, lluent ran de cabells, per la goma seca amb què | que en Cintet vindria a veure'ns amb els ulls fora del cap, aquells ulls | encantats | de tan quiets, i amb la boca torta. A la nit, si em despertava, tenia tots | els ulls que li sortien del cap i ens vam mirar i vam quedar una estona | encantades | mirant-nos, perquè ella també devia veure els soldats morts, ella també | amb les vironeres de debò. I l'Antoni quan va veure que estàvem tan | encantats | , va agafar trampa i rata d'una revolada i va sortir al carrer i ho va | coses germàniques i freudianes sobre el ball flamenc. Hortènsia estava | encantada | de poder-lo escoltar. El Comte va voler fer una mica el Garcia Sanchiz, | va veure entre nuvolades, sobre un mar sagnant, la torre d'"El Castell" | encantat | .] [L'Ermità demana a l'àguila si, en son vol, voldria portar-hi En | Un vespre volant, sobre el mar sagnant, vaig veure, emboirada, la torre | encantada | del "Castell d'Iràs i no Tornaràs". Ermità En ton vol lleuger | del Castell. N' Estel d'Or i En Bernat es dirigeixen a ses torres | encantades | per distints camins perquè no sia sospitada llur amor, que ha de redimir | la nota mordent, entra la protagonista i canta el romanç dels cavalls | encantats | , acompanyada la primera i darrera estrofes pel quartet de trompes. En | vora, vendran les filles del Rei i et podran donar clarícies de llur | encantat | Castell. Quan vengui Na Margarida no t'has de bategar gens, mes quan N' | que fa el mateix que havia fet Na Margalida. Canta la cançó dels cavalls | encantats | . Mentre renta, En Bernat li amaga l'anell).] Estel d'Or El | tot d'una el millor p'En Bernat, perquè pugui portar-lo al Castell | encantat | . [(Els follets porten un tonell ple de vi i al seu voltant s'acaba la | la dels actes precedents enllaça (13) amb el tema del Castell | encantat | (3) i (10). El Rei dóna la benvinguda a En Bernat, | al pensament d'Eliezer secret. I altres dones s'hi giren, | encantades | , com si el cor els digués que eixes figures viuran, | devora l'estimada deia mon vers amorós, mes ella féu | encantada | i amb el llavi tremolós: —/Vós em deis rosa | front. Puja a la sala; Laura seu en el mateix lloc del divan, l'esguard | encantat | en la resplendor violeta de l'estufa com si en el cor de la flama | enlloc: tot era humit i les sabates se'ns enfonsaven al fang: estàvem | encantades | . Hem rigut!... —Oh, el fang! —I Pere enveja la bona sort de poder | sis, quan ell entrava al saló i seia a la cadira, en mirar Laura amb ulls | encantats | , en aquell moment deliciós que creia impossible com un somni, per a ella | alhora que poc sorollosa; una dona no gens vulgar. La Isabel en va quedar | encantada | . L'endemà —el dia 21— jo no tenia gaire feina, i la vaig anar a | o sia part d'amunt de l'alçària de les cases, era un gran pany de claror | encantada | . Jo m'arraulia al balcó, de cara al cel. Per damunt la cornisa de | uns llibres misteriosos que havien d'arribar de Tarragona. Jo estava | encantat | i atordit alhora. Quina mena de col·legi més estrany! Veia que els nois | d'ordinaris, de blanquers, d'esparters i corders com qui travessa un món | encantat | les obagors i les sentors humides del qual més aviat eren un estimulant | el gos davant uns homes que mengen: veu passar els bocins pels seus ulls | encantats | ; de lluny en lluny li'n cau un com per sort, bada una gran boca i se l' | que el camí, va enlairar-se un vol de perdius. Jo vaig seguir llur volada | encantat | . Després vaig sospitar que les perdius havien acampat en aquell recó | arbres del meu Camp, i no com arbres emergits d'un poema, amb aquell aire | encantat | de les il·luminacions dels llibres gòtics sinó com éssers creadors i | que els altres. Són les oliveres, que amb la lluna tenen una blancor | encantada | i fina. Són penetrats de lluna, que els traspua per les branques i en fa | és possible per a l'home que no ha dormit. Una masia et sembla un palau | encantat | . Si et conten que una vegada un cavall volà, no tens força per a | el riu. Per això m'aturava pels carrers. Perquè el riu, el gran riu | encantat | sota la lluna —jo no n'havia vist mai cap de nit— seria el final. No hi | mena d'expansions socialistes que havia tingut amb els obrers, estava | encantat | de la vida que feia a la Camarga, i m'agradava el treball corporal, el | veure els vels daurats de la llum, tot allò que abraçava el meu esguard | encantat | , tot ho admirava i adorava amb els ulls de l'amor que fa belles les | dir, que una altra amb un gavadal de xerrameca. Jo prop d'ella estava com | encantat | . Ara comprenia que el seu marit l'hagués preferida a l'altra. Era d'una |
|