Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

conat de nou aldarull, Ludovicus Baronet a Estanislau Forns. "Qui?", s'	encaparrava	l'últim. "Ella", medicava, caritatiu, per dissipar la congestió de
per l'era gran, muntets de mill mig picotats, mentre el sol ens	encaparra	. Costava de creure en la nit de pas difícil, la fosca en
. Aquests solen fer més bondat en casant-se. Ah, redimoni! Si l'únic que m'	encaparra	és l'aspecte malaltís d'Ernestina! Víctor.
prop del braser.)] Ernestina. No, Merceneta, ben lluny; m'	encaparra	. [(La Merceneta arrossega la glonxa a un extrem del menjador.
paciència, seguint els seus consells, trobaràs conhort. No deus cosir ni	encaparrar	-te; has de pendre bons aliments i eixir a passejar; riure i distreure't.
el tamboret arribava a moltes bandes. I en Cintet li va dir que no s'hi	encaparrés	, que potser aviat podria tenir un altre cuc en pot de vidre perquè ja se
Dorotea, pel compliment. —Home, no hi ha ganes d'ofendre... —I no s'hi	encaparri	, Dorotea; avui ja és sabut que fins els trinxeraires es perfumen i prenen
més aviat de mera ganduleria o d'un delicat egoisme per no voler-s'hi	encaparrar	. Bobby comprenia la vida de la seva mare, i la respectava íntegrament.
no he volgut mai pensar-hi massa. Estic segura que si m'hi comencés a	encaparrar	acabaria perdent la fe; la que sento ara és tan feble com la que sentia
setmanari local. —Despulla-la, i ja veuràs si és menjar fi. —No us hi	encaparreu	més —adverteix el secretari de la confraria de Sant Lluís, un afeccionat
el negoci del pare), en empobrir tot d'una, acceptà la vida d'obrer sense	encaparrar	-s'hi. Sol·licità i va obtenir la plaça de cotxer del cementiri; i tot
persuadits de tenir tota la vida davant d'ells; homes i dones s'	encaparraven	poc per llur cabellera i negligien llur aspecte; vivien a tall de
Estroncada la font dels sentiments pel gel de sas doctrinas, no s'	encaparrava	gens ni gota en cumplir sos sagrats debers; fret de geni com ell sol, ja
y fortas me semblava un impossible, y jo pensava (¡ara veyeu ab qué m'	encaparrava	!): cóm la deuhen posar al despenjarla, ¿dreta ó ajeguda?... Un dia,
vol carn... jo tinch ossos y 'm desprecía... fa be. ¡Vint y un dias! m'	encaparra	! [(Conta 'ls pals de la pissarra.)] Si; vint y cinch. Ja ho he dit
també molesta, y com un bacallané tot lo dia remullá... després, á mí m'	encaparra	dormí y tocá la guitarra com los gossos, y rentá caras lletxas d'
es venjarà acusant-la d'una insignificant aventura amorosa... No vol	encaparrar	-s'hi; fidel al seu sistema modifica el curs dels seus pensaments. La
una mà sobre l'espatlla del seu fill. —El soldat Aguilera! No t'hi	encaparris	. La Perla de les Antilles se'n va anar de corcoll. Si no arriba a ser el
paraules de consol: —I encara que no hi guanyis res, fill meu, no t'hi	encaparris	! Sempre hi sortiràs guanyant; la teva ànima anirà de dret al Paradís...
esquitllis! —vaig cridar per excitar-lo—. Jo crec que tu, murri, no t'	encaparres	gaire per la pàtria! S'enfadà, va clavar un cop de puny a la paret, van
de no res... És bona la sopa? Menja amb gana el pa dels homes i no t'hi	encaparris	. Zorbàs menjà amb delit, begué, s'eixugà els mostatxos. Ara tenia ganes
fins aquí havía perdut, encara que en sí fortes, no podíen, jo suposava,	encaparrar	-lo gaire seriosament, i molt menys afectar-lo d'una manera tant violenta.
meu càrcer? Però la meva ànima prenía un interès foll en futeses, i jo m'	encaparrava	en fer-me compte de l'error comesa en les meves mesures. La veritat a la
Durant uns quants minuts d'una distracció somniosa i trèmola, vaig	encaparrar	-me en vanes, inconexes conjectures. Durant aquesta estona, vaig reparar,
no sap nedar s'ofega, era cert, però també era cert que l'home que s'hi	encaparra	s'en va a fons molt més aviat, i jo havia nascut per a surar amb
. Pot ser que tinguis raó, pot ser que no en tinguis. En fi, no ens hi	encaparrem	: el que hagi de ser, serà, i ja ho veuran els que ho vegin. Deixem-
en el profit i lluïment que pugui treure'n. L'Aigua deixava fer, sense	encaparrar	-s'hi altrament. Sabia cert que qui bé ama la llibertat, ningú no la hi
l'escoltar el rondineig ensopidor de la veu nassal d'aquell bon senyor y	encaparrar	se per entendre'l per què de tantes coses que no'ls importava saber sinó'l
fins aquí; i són més fortes i més grosses i més fresques cada dia. No us	encaparreu	: d'aquí a una setmana tindré elefant. Segur com la calor a l'istiu.
segur. Ha de ploure per espai de quaranta dies i quaranta nits. —No us hi	encaparreu	amb això, senyor meu: és una cosa que passa tot sovint en aquest país.
no poden adobar l'estropici, ara... Què pensarà de nosaltres? —Bah! No us	encaparreu	, no us encaparreu! Es pensarà que donàrem el telegrama a la gent de
ara... Què pensarà de nosaltres? —Bah! No us encaparreu, no us	encaparreu	! Es pensarà que donàrem el telegrama a la gent de l'hotel i que ells...
Jo m'estaria badoquejant durant aquells quinze minuts, i sense	encaparrar	-m'hi. Seguí un interval molt silenciós i buit, i després vaig sentir una
això no en tenia gota de dubte. I, pel que feia a la juguesca, no me n'	encaparrava	poc ni gaire: sempre he estat home de sort. Doncs bé, jo calculava que el
trobés, ajocades en el cortirol, cinc oques en lloc de quatre. No s'hi	encaparrà	mica pensant que seria una ingratitud refusar el que Déu porta a casa.
suggerida, però calia donar-li alguns retocs definitius. Una cosa m'	encaparrava	. A quin dels matisos polítics del catalanisme pertanyia En Felipet? Seria
silenci que precedí el comentari d'en Víctor. S'ha de dir que no vaig	encaparrar	-m'hi gaire, i vaig decidir guardar una prudent reserva i deixar la tia
per davant d'un malalt, de qualsevol llei de mal que fos! Ell pla s'hi	encaparrava	! Se fumia an el capçal del llit amb el dit a la rumiadora, i, rumia que
de pa que em restava, i bec en abundància una aigua gelada. Em comença a	encaparrar	la idea de trobar-me sol i perdut, veient que la nit s'atansa i que la
paternal. Fitre, fitre, quines coses vaig entenent! Però, alerta, no ens	encaparrem	. No hi vulguis tirar per savi, Jeroni, que de savi a boig hi va un negre
sota la porta; de manera que de totes passades entraré al jardí, i no m'	encaparro	del que passarà! Va menjar-ne una queixaladeta, i va dir-se
la cua del Ratolí:— però per què li dieu trista? —i ella continuà	encaparrant	-s'hi, mentre el Ratolí parlava, de manera que la seva idea de la història
—És la primera posició de la dansa —digué Alícia, però aquell tema l'	encaparrava	d'una manera terrible, i es dalia per canviar de conversa. —Aneu a
en aquell instant, Alícia experimentà una sensació molt curiosa, que va	encaparrar	-la d'allò més fins que va poder escatir què cosa era: començava de fer-se
ni res d'horripilant com les males llengües afirmen. Al nostre, no l'	encaparra	ni això. Amb la malícia dels seus ulls i endolat com va, sembla un vidu
trobés, ajocades en el cortirol, cinc oques en lloc de quatre. No s'hi	encaparrà	mica pensant que seria una ingratitud refusar el que Déu porta a casa.
que això de sa pamplina no ho hai pas entès. Però ès igual: no us	encaparreu	: ses vostres accions valen per totes ses paraules —contestà en Bonosi. I,
de l'escriptora. Rachilde sortí esverada, blanca com la paret. —No us	encaparreu	, senyora, —digué Jarry amb una gran serietat.— Si els mato ja us en faré
a la faisó del viatger d'un exprés que abraça el conjunt i no albira ni l'	encaparra	la grogor malaltissa d'un sembrat, l'arbre amb el fullam exhaurit per les
malastrucs, ja no eren els misteris de l'univers ni de la vida els que l'	encaparraven	, sinó d'altres de més obsessionants, aquells que únicament l'amor

Pàgina 1 (de 6)

50 següents