×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb encaparrar |
Freqüència total: 293 |
CTILC1 |
conat de nou aldarull, Ludovicus Baronet a Estanislau Forns. "Qui?", s' | encaparrava | l'últim. "Ella", medicava, caritatiu, per dissipar la congestió de | per l'era gran, muntets de mill mig picotats, mentre el sol ens | encaparra | . Costava de creure en la nit de pas difícil, la fosca en | . Aquests solen fer més bondat en casant-se. Ah, redimoni! Si l'únic que m' | encaparra | és l'aspecte malaltís d'Ernestina! Víctor. | prop del braser.)] Ernestina. No, Merceneta, ben lluny; m' | encaparra | . [(La Merceneta arrossega la glonxa a un extrem del menjador. | paciència, seguint els seus consells, trobaràs conhort. No deus cosir ni | encaparrar | -te; has de pendre bons aliments i eixir a passejar; riure i distreure't. | el tamboret arribava a moltes bandes. I en Cintet li va dir que no s'hi | encaparrés | , que potser aviat podria tenir un altre cuc en pot de vidre perquè ja se | Dorotea, pel compliment. —Home, no hi ha ganes d'ofendre... —I no s'hi | encaparri | , Dorotea; avui ja és sabut que fins els trinxeraires es perfumen i prenen | més aviat de mera ganduleria o d'un delicat egoisme per no voler-s'hi | encaparrar | . Bobby comprenia la vida de la seva mare, i la respectava íntegrament. | no he volgut mai pensar-hi massa. Estic segura que si m'hi comencés a | encaparrar | acabaria perdent la fe; la que sento ara és tan feble com la que sentia | setmanari local. —Despulla-la, i ja veuràs si és menjar fi. —No us hi | encaparreu | més —adverteix el secretari de la confraria de Sant Lluís, un afeccionat | el negoci del pare), en empobrir tot d'una, acceptà la vida d'obrer sense | encaparrar | -s'hi. Sol·licità i va obtenir la plaça de cotxer del cementiri; i tot | persuadits de tenir tota la vida davant d'ells; homes i dones s' | encaparraven | poc per llur cabellera i negligien llur aspecte; vivien a tall de | Estroncada la font dels sentiments pel gel de sas doctrinas, no s' | encaparrava | gens ni gota en cumplir sos sagrats debers; fret de geni com ell sol, ja | y fortas me semblava un impossible, y jo pensava (¡ara veyeu ab qué m' | encaparrava | !): cóm la deuhen posar al despenjarla, ¿dreta ó ajeguda?... Un dia, | vol carn... jo tinch ossos y 'm desprecía... fa be. ¡Vint y un dias! m' | encaparra | ! [(Conta 'ls pals de la pissarra.)] Si; vint y cinch. Ja ho he dit | també molesta, y com un bacallané tot lo dia remullá... després, á mí m' | encaparra | dormí y tocá la guitarra com los gossos, y rentá caras lletxas d' | es venjarà acusant-la d'una insignificant aventura amorosa... No vol | encaparrar | -s'hi; fidel al seu sistema modifica el curs dels seus pensaments. La | una mà sobre l'espatlla del seu fill. —El soldat Aguilera! No t'hi | encaparris | . La Perla de les Antilles se'n va anar de corcoll. Si no arriba a ser el | paraules de consol: —I encara que no hi guanyis res, fill meu, no t'hi | encaparris | ! Sempre hi sortiràs guanyant; la teva ànima anirà de dret al Paradís... | esquitllis! —vaig cridar per excitar-lo—. Jo crec que tu, murri, no t' | encaparres | gaire per la pàtria! S'enfadà, va clavar un cop de puny a la paret, van | de no res... És bona la sopa? Menja amb gana el pa dels homes i no t'hi | encaparris | . Zorbàs menjà amb delit, begué, s'eixugà els mostatxos. Ara tenia ganes | fins aquí havía perdut, encara que en sí fortes, no podíen, jo suposava, | encaparrar | -lo gaire seriosament, i molt menys afectar-lo d'una manera tant violenta. | meu càrcer? Però la meva ànima prenía un interès foll en futeses, i jo m' | encaparrava | en fer-me compte de l'error comesa en les meves mesures. La veritat a la | Durant uns quants minuts d'una distracció somniosa i trèmola, vaig | encaparrar | -me en vanes, inconexes conjectures. Durant aquesta estona, vaig reparar, | no sap nedar s'ofega, era cert, però també era cert que l'home que s'hi | encaparra | s'en va a fons molt més aviat, i jo havia nascut per a surar amb | . Pot ser que tinguis raó, pot ser que no en tinguis. En fi, no ens hi | encaparrem | : el que hagi de ser, serà, i ja ho veuran els que ho vegin. Deixem- | en el profit i lluïment que pugui treure'n. L'Aigua deixava fer, sense | encaparrar | -s'hi altrament. Sabia cert que qui bé ama la llibertat, ningú no la hi | l'escoltar el rondineig ensopidor de la veu nassal d'aquell bon senyor y | encaparrar | se per entendre'l per què de tantes coses que no'ls importava saber sinó'l | fins aquí; i són més fortes i més grosses i més fresques cada dia. No us | encaparreu | : d'aquí a una setmana tindré elefant. Segur com la calor a l'istiu. | segur. Ha de ploure per espai de quaranta dies i quaranta nits. —No us hi | encaparreu | amb això, senyor meu: és una cosa que passa tot sovint en aquest país. | no poden adobar l'estropici, ara... Què pensarà de nosaltres? —Bah! No us | encaparreu | , no us encaparreu! Es pensarà que donàrem el telegrama a la gent de | ara... Què pensarà de nosaltres? —Bah! No us encaparreu, no us | encaparreu | ! Es pensarà que donàrem el telegrama a la gent de l'hotel i que ells... | Jo m'estaria badoquejant durant aquells quinze minuts, i sense | encaparrar | -m'hi. Seguí un interval molt silenciós i buit, i després vaig sentir una | això no en tenia gota de dubte. I, pel que feia a la juguesca, no me n' | encaparrava | poc ni gaire: sempre he estat home de sort. Doncs bé, jo calculava que el | trobés, ajocades en el cortirol, cinc oques en lloc de quatre. No s'hi | encaparrà | mica pensant que seria una ingratitud refusar el que Déu porta a casa. | suggerida, però calia donar-li alguns retocs definitius. Una cosa m' | encaparrava | . A quin dels matisos polítics del catalanisme pertanyia En Felipet? Seria | silenci que precedí el comentari d'en Víctor. S'ha de dir que no vaig | encaparrar | -m'hi gaire, i vaig decidir guardar una prudent reserva i deixar la tia | per davant d'un malalt, de qualsevol llei de mal que fos! Ell pla s'hi | encaparrava | ! Se fumia an el capçal del llit amb el dit a la rumiadora, i, rumia que | de pa que em restava, i bec en abundància una aigua gelada. Em comença a | encaparrar | la idea de trobar-me sol i perdut, veient que la nit s'atansa i que la | paternal. Fitre, fitre, quines coses vaig entenent! Però, alerta, no ens | encaparrem | . No hi vulguis tirar per savi, Jeroni, que de savi a boig hi va un negre | sota la porta; de manera que de totes passades entraré al jardí, i no m' | encaparro | del que passarà! Va menjar-ne una queixaladeta, i va dir-se | la cua del Ratolí:— però per què li dieu trista? —i ella continuà | encaparrant | -s'hi, mentre el Ratolí parlava, de manera que la seva idea de la història | —És la primera posició de la dansa —digué Alícia, però aquell tema l' | encaparrava | d'una manera terrible, i es dalia per canviar de conversa. —Aneu a | en aquell instant, Alícia experimentà una sensació molt curiosa, que va | encaparrar | -la d'allò més fins que va poder escatir què cosa era: començava de fer-se | ni res d'horripilant com les males llengües afirmen. Al nostre, no l' | encaparra | ni això. Amb la malícia dels seus ulls i endolat com va, sembla un vidu | trobés, ajocades en el cortirol, cinc oques en lloc de quatre. No s'hi | encaparrà | mica pensant que seria una ingratitud refusar el que Déu porta a casa. | que això de sa pamplina no ho hai pas entès. Però ès igual: no us | encaparreu | : ses vostres accions valen per totes ses paraules —contestà en Bonosi. I, | de l'escriptora. Rachilde sortí esverada, blanca com la paret. —No us | encaparreu | , senyora, —digué Jarry amb una gran serietat.— Si els mato ja us en faré | a la faisó del viatger d'un exprés que abraça el conjunt i no albira ni l' | encaparra | la grogor malaltissa d'un sembrat, l'arbre amb el fullam exhaurit per les | malastrucs, ja no eren els misteris de l'univers ni de la vida els que l' | encaparraven | , sinó d'altres de més obsessionants, aquells que únicament l'amor |
|