Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

es podien rentar amb tota facilitat i que aquests baldonets de vegades s'	encarcaraven	amb la pols i s'havien d'alçar a cops de martell. Que era molt pràctic
aparèixer enèrgica i segura, quedava fàcilment malcarada i, en tot cas,	encarcarada	i limitada per la voluntat de no ensenyar-se diferent de com volia ésser.
a escriure en sol·licitar l'entrevista amb Cosme, i els dits se li	encarcararen	en agafar la ploma, com si el dolor els paralitzés. Calia superar les
més obstacle que un litigi formulari: tant hi feia, ja. Els gremis s'	encarcaren	i alguns es dissolen, "con la esterilidad de los tiempos". De
es feia més i més particular del Principat, i valencians i balears s'	encarcaraven	en llurs noms privatius. Potser si la Corona d'Aragó no hagués perdut la
era de topar amb els paraigües dels altres. Després vau començar d'	encarcarar	-vos, i el vostre padrí us va regalar un paraigua per a vosaltres:
gelar-los la sang a dins de les venes. Un ventet fi i gelat com la neu els	encarcarava	la roba xopa, i augmentava així la intensitat del fred. —Si poguéssim
a las Cuevas? Es usted tal vez argentino?... Per tota resposta, jo	encarcaro	les celles, tusso dos o tres cops i, finalment, li assenyalo el salakof.
que hi anàrem. Quina batalla, Déu dels exèrcits! Ací, el cavaller gris s'	encarcarà	com una llança, i pegà estrebada al seu mostatxo immens, imitació
redol; i a Maragda, no pas gaire més. Per la qual cosa llur vida s'anava	encarcarant	i ensopint com un tic-tac que mai no s'atrassa ni avança; en mig de llurs
Així que es veuen amb galons o amb un sabre, ja no són els mateixos, s'	encarcaren	com si haguessin menjat ciment armat. —Això ho fa l'uniforme —insinuo.
les petjades que s'acosten... —Ara! Com un cop de puny a la boca. Se t'	encarcaren	els braços; ell, en canvi, maniobra àgil, desenfunda la pistola de la
ombres immòbils un aspecte més tètric i macabre a aquelles despulles	encarcarades	per la nevada i la mort. En Vadoret romangué parat amb la mirada callada,
sobre els coixins i reposem una mica. Però Asisa apareix, i altre cop ens	encarcarem	sobre els peus, i les frases complimentoses i els somriures recomencen.
la goleta perilla. La latitud no està prou bé. La rosa dels vents s'ha	encarcarat	, el naufragi s'apropa. El nen esbatana els ulls ben rodons. Pregunta:
de pell, la primera providència era la de mantenir-lo flonjós, que no s'	encarcarés	i, per a lubricar-lo, s'empraven olis i matèries grasses, com greix de
seva mort. En aquella pintura, el seu uniforme de Mestrant de Granada li	encarcarava	una mica el cos i li mantenia el sotabarba rígid, però deixava endevinar,
veïnes. A causa d'aquests lligams encreuats, les fibres del col·lagen s'	encarcaren	gradualment i són menys solubles, i es modifica la cinètica de la
a ser combatuts l'apoliticisme i l'embadaliment enyoradís que havien	encarcarat	la Renaixença. Fora de Lo Rat Penat, o millor dit enfrontant-s'hi, una
"armes de foc" de "batre de lluny", el gust pel sistema, comencen a	encarcarar	, a suprimir les formes orgàniques. La Reforma, en privar l'occidental del
en aquell temps. A un món de privilegis en què les reglamentacions	encarcaraven	la societat, el liberalisme venia a ésser la crida a la llibertat i a la
el rem El rem ha d'agafar-se fort, bo i manejant-lo amb destresa, sense	encarcarar	les articulacions de la munyeca. La forma correcta de tenir el rem és
Ens posem els anoracs i l'aire fresc ens desvetlla la torpor dels membres	encarcarats	pel caliu. Tirem amunt. Aquesta vessant dóna al costat del sol ixent i
que els escriptors de la Renaixença, amb llur deler restaurador, havien	encarcarat	excessivament. Però la Geografia lingüística ens diu que la difusió dels
dominant un poble dòcil, voltava el tron. Els conqueridors assiris havien	encarcarat	les esquenes per no fer afront als déus de llur pàtria; però els
de roig i plans com ninots d'ombres, trenquen les dures siluetes que ls	encarcaren	i adopten formes i moviments grandiosos. L'art, deslliurat de les
avui, un aire de circumstància joiosa i repetida. L'estil no s'hi	encarcara	mai en l'encotillament que cenyia les anatomies del temps i n'evitava els
romana; es veu el picapedrer, que sab executar formes geomètriques,	encarcarar	el fullatje y com l'idea del capitell se transforma y es desnaturalisa.
com una mena de model dels advocats, o més encara que això —que podia	encarcarar	la seva figura—, m'ha semblat que el consideraven tan indiscutible que
el pap. I et seguien les galtes ploraneres, i tu ens	encarcaraves	més el llom, com si tinguessis dret a ser com eres;
repetida mil vegades, segons uns esquemes que es van	encarcarant	davant unes necessitats sempre iguals. No sobra temps per fer gaires jocs
aquesta confusió que afebleix el poder polític derivat de l'econòmic i	encarcara	i burocratitza el servei administratiu de l'Estat. Encara avui en molts
de seguida s'acaba tot. Veuràs que salta i crida, i	encarcarant	-se com un rei covard, la seva glòria de vermells esbomba, i
esbulladís el pentinat i humits els llavis que la pô	encarcara	. I, després, un banquer de pacífic posat, epicuri col·lega d'un
No sabèm què devía ferhi allí dins.— Llavors, En Fontanet, decantantse,	encarquerant	el còs y ficantse'ls dits grossos de les mans en les axelles de la
que em dexaria trinchar? pues vaya un tros de bandúa, tot es coll m'ha	encarcarat	. Patronitla, Patronitla, ell ja té s'aumut pes cap, es tort ja es á sa
mà! [(Vladimir es tomba de cara a Estragó)] Abraça'm! [(Vladimir s'	encarcara	)] No em diguis que no! [(Vladimir s'estova. S'abracen. Estragó recula)
i em fa nosa: necessito algú que m'ajudi. Gilbert-Folliot [(	encarcarant	-se)]. Jo només puc servir l'Església. Rei. Mireu, bisbe: no fem
i maldestre. Es miren tots dos. Olga li deixa anar el braç. Hugo s'	encarcara	una mica.)] I després, un dia, us vau dir: encara li falten tres anys
lo per tan poca cosa. [A Eloïsa.] Adéu, cor meu. [La presonera s'	encarcara	visiblement, però li continua oferint coratjosament el somriure, fins al
la seva dignitat a cadascú el seu compliment amb justa mesura, que si s'	encarcara	impassible com si no el veiés quan passa un desconegut, torna als seus, a
pesanta, negra y coberta d'una mena de borriçol cendrós; tenia'ls dits	encarquerats	per la suprema crispadura y las unglas plenas de sang, en la que
del destraler s'enarcava, la cara devenia vermella, los braços ferrenys s'	encarqueravan	y, ab una contracció vigorosa, la destral quedava lliure y tornava a
la malaltia. El seu cervell era tenebra deslligada dels membres	encarcarats	pel rigor de la mort, embotits en el taüt en el qual penetraven,
podràs". Als ulls li clava els ulls com una llança, i altiu	encarcarava	el front i el pit, com si tingués l'Infern en menyspreança. I
i pensaments per guanyar desimboltura, car una rigidesa severa els	encarcarava	, així que posaven el peu a l'estrep... L'acròbata i també el funàmbul
somrient, pensant per fi una persona que coneixes, i els llavis se'm van	encarcarar	perquè no tenia ni idea de qui era aquell home gras, baix, jove i imbècil
captat alumnes, per exemple. Era clar que tot allò anava afluixant i s'	encarcarava	. Jo no en sortia perjudicat quant a imatge pública, com no n'havia sortit
l'elegància desitjables. Més incòmode em sentia jo dins un complet que m'	encarcarava	. Els avions dels anys cinquanta es capbussaven com llúdries juganeres
escenogràfiques del cinema... Peces canviants i indòcils, que ballen i s'	encarcaren	, fugen i s'apropen, desapareixen i es recreen, en contínua metamorfosi.

Pàgina 1 (de 2)

50 següents