×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb encarnar |
Freqüència total: 1299 |
CTILC1 |
i del XVIII —lluites entre les Monarquies nacionals que | encarnen | la força expansiva dels pobles excel·lits— ho fan veure ben clarament. No | trobat en la novel·la Quo vadis? i després se m'havia | encarnat | en la figura del doctor Estanyol, el nostre llunyà professor de Dret | ha volgut enlluernar els homes, jo asseguraria que aquest déu es complau | encarnant | -se dintre els ossos i la carn de Mari. És imprescindible pensar en | Crist de bronze, Crist vent, Crist tramuntana, torneu-vos a | encarnà | a dalt d'aquell cim, la pietat se'ns fa molt més humana | anticipava alhora les directrius de la Reforma i de la Contrareforma: | encarnà | la comminatòria irrupció de la religió enmig d'un món paganitzat, puix | que entre aquells dos grups de pintors existiren: fauves i cubistes | encarnen | , a principis del segle XX, una doble constant de la pintura | realitat de tipus psicològic o pseudofilosòfic, la qual, de tota manera, | encarna | en objectes del món exterior més o menys estranyament combinats. Però açò | regne dels epígons, sobretot havent ja desaparegut els grans mestres que | encarnaren | el zenit del no figurativisme: Mondrian, Klee, Kandinski. Una tradició | —pel camí que suggereix aquesta bella frase—, el surrealisme podia haver | encarnat | en una pintura plenament viva i creadora. De fet, ell vetlà l'aparició | de la societat general. Però amb aquesta actitud els homes renuncien a | encarnar | el costat feliç de l'existència, car no el poden regir i personificar a | i manta, ja a dues divinitats, però que | encarnen | comportaments antitètics: senyor Savi i senyor Talòs. (Frazer, vol. | alimentària corresponent, i a Ulawa és el moribund qui "contamina" tot | encarnant | -s'hi una espècie animal o vegetal la consumació de la qual serà prohibida | de lliurar-se a la idea redemptora del darrer moment i als homes que l' | encarnen | . El poble viu en una eterna fe, constantment renovada, que les infinites | el Fuster, un imatger que abarrocava ingènuament les escultures i les | encarnava | amb aquelles coloraines vives i llampants, tan boniques, segons el gust | a ser una bèstia, i, barrejat amb bestial mucílag, a | encarnar | i embrutir la seva essència, ell que aspirava a una divina | allotja nobles edificis del barroc i cases de veïnat del XIX, i | encarna | el més autèntic esperit de la menestralia i la petita classe mitjana de | vénen assenyalats per la presència d'un personatge simbòlic que | encarna | la ciutat mateixa. I per diversos parlaments que exalten l'ús de la | de pagès, genet a les curses des Pla, on obté el màxim triomf; Bartomeu | encarna | les virtuts dels ciutadellencs i Francisca, en escollir-lo per xicot, | cada any el 28 i el 29 de desembre. Un actor que | encarna | la figura del guaita arriba a Elx procedent de la costa i comunica al | insensiblement, i que, no obstant això, en virtut d'una idea que s'havia | encarnat | , era un llaç de l'esperit que els unia tots; una dignitat i una severitat | comú. L'opressió és genèrica: discrepen en la manera de formular i | encarnar | la seva repulsa. Cal partir d'això, si realment desitgem de comprendre el | la seva professió de "model", com perquè la referida xicota havia " | encarnat | " —amb poques carns, certament— un ideal de figura femenina que l'última | que muntaven en velocípede. Sí: unes tendríssimes bicicletes venien a | encarnar | l'esperança de salubritat en la respiració del veïnat de les ciutats | un mer utensili per a anar fent, sinó una "matèria noble" en la qual s' | encarnen | episodis esplèndids de l'esperit humà. Però la constatació no obliga | Consell qui decidia. En tota la nostra història, els lloctinents | encarnen | la primera magistratura civil. La situació dels governadors era | Govern constituïa un enfilall de prohoms, entre els quals el Bisbe Nadal | encarnava | el liderat del progressisme. Però les necessitats d'obtenir els recursos | que li reservava la situació regional. Quan lògicament hauria hagut d' | encarnar | l'esperit de la Renaixença, feia seves les paraules que Max Jacob posava | d'ésser alguns "artistes" —notaris, mercaders, juristes, etc.—, que | encarnaven | , en molts aspectes, plenament, les virtuts d'empresa i d'agilitat social | econòmica: el País Basc, el Principat, Aragó. El liberalisme, que | encarnava | l'altra rama de dinastes, era cosa de ciutat: de la burgesia mercantil, | es fa indulgent amb els qui discrepen o potser s'oposen a allò que ell | encarna | o està obligat a encarnar. Però també interessa, o interessa més, l'altre | qui discrepen o potser s'oposen a allò que ell encarna o està obligat a | encarnar | . Però també interessa, o interessa més, l'altre costat: el fet mateix de | era específicament tradicionalista. A Cadis, en 1812, ja l' | encarna | Francesc Xavier Borrull, que, per cert, hi proposà la restauració del | Però li manca la capacitat directiva. No "fa seu" el país ni l' | encarna | o el representa en la mesura que caldria. Seria sobrera qualsevol | i que és la novel·la que serveix a En Ramon Llull per a novel·litzar i | encarnar | la seva ambició en el protagonista de l'obra que és En Blanquerna, que és | místiques, perquè si les unes són plenes d'alegories que representen i | encarnen | les idees, les altres o sien les místiques o líriques les canten i les | d'agafar aquesta mateixa fórmula que és l'esquelet del pensament i | encarnar | -la en paraules naturals que tothom les entengui i se les empassi sense | generals de la filosofia meridional i septentrional, que eren les que | encarnaven | i representaven, o sia que Sant Tomàs, veient la realitat dels fets, no's | molt, trobarem que és el mateix principi de l'escola evolucionista, que | encarna | el volicionisme abstracte dels germànics, en la fórmula concreta de la | del caos, i de les seves atraccions i goigs tèrbols; acostar-se i | encarnar | tot el que té forma, rebutjant el que no en té, o prenent trossos | de totes les potències, com un pensament del pensament que viu, s' | encarna | en la llum i la fecunda. I ens és grat de retrobar-nos dins aquest | sinó un pensament reiterat, una experiència de mil·lenis que ja s'ha | encarnat | en nosaltres? En política, cal interpretar aquestes idees profundes, que | un pare, l'únic digne d'aquest nom que ofereix el teatre de Calderón, i | encarna | en el seu càrrec l'esperit democràtic municipal, la protesta contra els | de gràcia, no ho era per a les de justícia, i sempre podia | encarnar | la protesta popular enfront de l'altre govern, el que administrava les | on va succeir a Francesc Macià. El President de la Generalitat | encarnava | , per aquell article de l'Estatut que era la clau de la nostra autonomia, | Qui vol consolidar una creació o una renovació política, procura d' | encarnar | -la en una burocràcia. La burocràcia del Primer Imperi, encara dura a | circumstàncies excepcionals provocades per la inèpcia dels mateixos que l' | encarnen | o sostenen. És molt possible que la democràcia espanyola, el tel de | les minories i els ciutadans en nom de la sobirania dels més; per a | encarnar | perfectament l'esperit liberal i democràtic? Alguns no saben el que | ve del fet sobrenatural, sinó del terreny on arrela, del natural en què s' | encarna | . Els homes som tremendament ambigus en la majoria de les nostres | la fe, que és do i és gràcia, que ve de Déu i d'ell depèn, s' | encarna | , per dir-ho així, en un home. I allò que existeix en realitat és l'home | cop d'aire. Ens dóna la seguretat que, en la nostra feblesa, s'hi ha | encarnat | tot el poder de Déu. Sant Pau en va fer una experiència dolorosa i |
|