DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
encarnar V 1087 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb encarnar Freqüència total:  1087 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

i del XVIII —lluites entre les Monarquies nacionals que encarnen la força expansiva dels pobles excel·lits— ho fan veure ben clarament. No
havia trobat en la novel·la /Quo vadis?\ i després se m'havia encarnat en la figura del doctor Estanyol, el nostre llunyà professor de Dret
ha volgut enlluernar els homes, jo asseguraria que aquest déu es complau encarnant-se dintre els ossos i la carn de Mari. És imprescindible pensar en
Crist de bronze, Crist vent, Crist tramuntana, torneu-vos a encarnà a dalt d'aquell cim, la pietat se'ns fa molt més humana
anticipava alhora les directrius de la Reforma i de la Contrareforma: encarnà la comminatòria irrupció de la religió enmig d'un món paganitzat, puix
que entre aquells dos grups de pintors existiren: fauves i cubistes encarnen, a principis del segle XX, una doble constant de la pintura
realitat de tipus psicològic o pseudofilosòfic, la qual, de tota manera, encarna en objectes del món exterior més o menys estranyament combinats. Però açò
regne dels epígons, sobretot havent ja desaparegut els grans mestres que encarnaren el zenit del no figurativisme: Mondrian, Klee, Kandinski. Una tradició
—pel camí que suggereix aquesta bella frase—, el surrealisme podia haver encarnat en una pintura plenament viva i creadora. De fet, ell vetlà l'aparició
de la societat general. Però amb aquesta actitud els homes renuncien a encarnar el costat feliç de l'existència, car no el poden regir i personificar a
/fasma\ i /manta\, ja a dues divinitats, però que encarnen comportaments antitètics: senyor Savi i senyor Talòs. (Frazer, vol.
alimentària corresponent, i a Ulawa és el moribund qui "contamina" tot encarnant-s'hi una espècie animal o vegetal la consumació de la qual serà prohibida
de lliurar-se a la idea redemptora del darrer moment i als homes que l'encarnen. El poble viu en una eterna fe, constantment renovada, que les infinites
el Fuster, un imatger que abarrocava ingènuament les escultures i les encarnava amb aquelles coloraines vives i llampants, tan boniques, segons el gust
a ser una bèstia, i, barrejat amb bestial mucílag, a encarnar i embrutir la seva essència, ell que aspirava a una divina
allotja nobles edificis del barroc i cases de veïnat del XIX, i encarna el més autèntic esperit de la menestralia i la petita classe mitjana de
vénen assenyalats per la presència d'un personatge simbòlic que encarna la ciutat mateixa. I per diversos parlaments que exalten l'ús de la
de pagès, genet a les curses des Pla, on obté el màxim triomf; Bartomeu encarna les virtuts dels ciutadellencs i Francisca, en escollir-lo per xicot,
cada any el 28 i el 29 de desembre. Un actor que encarna la figura del guaita arriba a Elx procedent de la costa i comunica al
insensiblement, i que, no obstant això, en virtut d'una idea que s'havia encarnat, era un llaç de l'esperit que els unia tots; una dignitat i una severitat
comú. L'opressió és genèrica: discrepen en la manera de formular i encarnar la seva repulsa. Cal partir d'això, si realment desitgem de comprendre el
la seva professió de "model", com perquè la referida xicota havia "encarnat" —amb poques carns, certament— un ideal de figura femenina que l'última
que muntaven en velocípede. Sí: unes tendríssimes bicicletes venien a encarnar l'esperança de salubritat en la respiració del veïnat de les ciutats
un mer utensili per a anar fent, sinó una "matèria noble" en la qual s'encarnen episodis esplèndids de l'esperit humà. Però la constatació no obliga
Consell qui decidia. En tota la nostra història, els lloctinents encarnen la primera magistratura civil. La situació dels governadors era
Govern constituïa un enfilall de prohoms, entre els quals el Bisbe Nadal encarnava el liderat del progressisme. Però les necessitats d'obtenir els recursos
que li reservava la situació regional. Quan lògicament hauria hagut d'encarnar l'esperit de la Renaixença, feia seves les paraules que Max Jacob posava
d'ésser alguns "artistes" —notaris, mercaders, juristes, etc.—, que encarnaven, en molts aspectes, plenament, les virtuts d'empresa i d'agilitat social
econòmica: el País Basc, el Principat, Aragó. El liberalisme, que encarnava l'altra rama de dinastes, era cosa de ciutat: de la burgesia mercantil,
es fa indulgent amb els qui discrepen o potser s'oposen a allò que ell encarna o està obligat a encarnar. Però també interessa, o interessa més, l'altre
qui discrepen o potser s'oposen a allò que ell encarna o està obligat a encarnar. Però també interessa, o interessa més, l'altre costat: el fet mateix de
era específicament tradicionalista. A Cadis, en 1812, ja l'encarna Francesc Xavier Borrull, que, per cert, hi proposà la restauració del
Però li manca la capacitat directiva. No "fa seu" el país ni l'encarna o el representa en la mesura que caldria. Seria sobrera qualsevol
i que és la novel·la que serveix a En Ramon Llull per a novel·litzar i encarnar la seva ambició en el protagonista de l'obra que és En Blanquerna, que és
místiques, perquè si les unes són plenes d'alegories que representen i encarnen les idees, les altres o sien les místiques o líriques les canten i les
d'agafar aquesta mateixa fórmula que és l'esquelet del pensament i encarnar-la en paraules naturals que tothom les entengui i se les empassi sense
generals de la filosofia meridional i septentrional, que eren les que encarnaven i representaven, o sia que Sant Tomàs, veient la realitat dels fets, no's
molt, trobarem que és el mateix principi de l'escola evolucionista, que encarna el volicionisme abstracte dels germànics, en la fórmula concreta de la
del caos, i de les seves atraccions i goigs tèrbols; acostar-se i encarnar tot el que té forma, rebutjant el que no en té, o prenent trossos
de totes les potències, com un pensament del pensament que viu, s'encarna en la llum i la fecunda. I ens és grat de retrobar-nos dins aquest
sinó un pensament reiterat, una experiència de mil·lenis que ja s'ha encarnat en nosaltres? En política, cal interpretar aquestes idees profundes, que
un pare, l'únic digne d'aquest nom que ofereix el teatre de Calderón, i encarna en el seu càrrec l'esperit democràtic municipal, la protesta contra els
de gràcia, no ho era per a les de justícia, i sempre podia encarnar la protesta popular enfront de l'altre govern, el que administrava les
on va succeir a Francesc Macià. El President de la Generalitat encarnava, per aquell article de l'Estatut que era la clau de la nostra autonomia,
Qui vol consolidar una creació o una renovació política, procura d'encarnar-la en una burocràcia. La burocràcia del Primer Imperi, encara dura a
circumstàncies excepcionals provocades per la inèpcia dels mateixos que l'encarnen o sostenen. És molt possible que la democràcia espanyola, el tel de
les minories i els ciutadans en nom de la sobirania dels més; per a encarnar perfectament l'esperit liberal i democràtic? Alguns no saben el que
ve del fet sobrenatural, sinó del terreny on arrela, del natural en què s'encarna. Els homes som tremendament ambigus en la majoria de les nostres
la fe, que és do i és gràcia, que ve de Déu i d'ell depèn, s'encarna, per dir-ho així, en un home. I allò que existeix en realitat és l'home
cop d'aire. Ens dóna la seguretat que, en la nostra feblesa, s'hi ha encarnat tot el poder de Déu. Sant Pau en va fer una experiència dolorosa i

  Pàgina 1 (de 22) 50 següents »