×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb encarregat |
Freqüència total: 3193 |
CTILC1 |
| època de prosperitat. Aleshores l'habitaven un matrimoni i un mosso | encarregat | de l'única i flaca cavalcadura, amb la qual anaven llaurant les terres; | | ha presentat, en totes les èpoques, proporcions considerables, que els | encarregats | de la policia dels bons costums han volgut —inútilment— reprimir. Els | | més lleves. A la tarda la vídua Bofill i Mates em diu que em deixa | encarregada | la publicació de les cartes del seu marit, per a quan ella sigui morta. | | —És a l'aire lliure —explica l'altre. —Això és diferent. —Hi ha un | encarregat | , però no li diguis res. Anant amb mi, potser no et farà cap pregunta, | | que els molesti que visitin la fossa comuna. —Destorben els funcionaris | encarregats | del recompte. Si es descompten han de tornar a començar, i no els agrada. | | on només hi ha un home que beu en una cantimplora folrada de pell. —És l' | encarregat | —xiuxiueja el seu acompanyant—. Recorda el que t'he dit. L'individu, | | És clar que amb aquest temps... Quedarem xops. Darrera d'ells la veu de l' | encarregat | , que ja ha deixat la cantimplora, els proposa: —Us puc donar uns | | del cos científic —diu ell. —I heu escollit un dia com avui? —s'estranya l' | encarregat | . Ell no perd la sang freda: —M'interessa comprovar alguns dels efectes de | | —Potser sí, que amb el temps un es deixa influir una mica... —On és, l' | encarregat | ? —pregunta ell. —No ho sé. Els impermeables, els podem deixar aquí | | deuen haver baixat els homes que cobrien les fosses, i potser el mateix | encarregat | , perquè el terra és ple de peuades de fang a les quals barregen les de | | bis. —Per què, el bis? —pregunta l'oficial. —Una distracció de l'escrivent | encarregat | de la filiació, senyor. No se l'autoritza a repetir les fitxes. Sembla | | moment hi desemboca una patrulla amb uniformes especials, probablement l' | encarregada | d'expulsar els tardaners, fa mitja volta, esguarda esmaperdut al seu | | —Em podeu deixar —insinua ell. —Cal que us confiem personalment a l' | encarregat | del registre. —Ara obren —fa l'altre, i s'aixeca. Ell l'imita i tots | | a baix amb la mateixa reiteració i es torna a reunir amb ells mentre l' | encarregat | del registre empeny la porta i desapareix a l'altra banda. —Què diu? | | go... I aleshores es bada la porta, però, encara no és per a ells, l' | encarregat | del registre de la tercera secció els somriu amb posat d'excusa, es toca | | tot consultant-se ara i adés amb una mirada maliciosa i entremaliada. L' | encarregat | de la secció tercera torna a fer la seva aparició precipitada, avança | | que encara esperen a la sala. En aquell precís instant, la veu de l' | encarregat | de la tercera secció diu des del llindar de la seva porta: —Ja podeu | | dret mateix expliquen les circumstàncies que els menen al despatx, i l' | encarregat | va assentint mentre carrega una pipa. —Si correspon a aquesta secció, ho | | sent obligat a dir: —Sí. És aquesta. —Doncs no hi ha problema —ratifica l' | encarregat | —. Pot costar una mica, però no hi ha problema. Heu vingut aviat. I, si | | de cap, polidament, i quan calla ho aprofiten per a acomiadar-se, però l' | encarregat | els acompanya fins a la porta, on s'ha de prémer contra el muntant per | | la ràdio i el telèfon que hi ha a terra, a frec de la butaca... L' | encarregat | entra de nou, ara acompanyat de la noia que treballa a la secció | | Queda una mica d'espai... —Sí... És qüestió d'organitzar-se —torna l' | encarregat | , i se li adreça—: Vós sou més jove i sembleu més àgil. Què us sembla, | | la cerimònia. —Quina cerimònia? —Els casats, home! —gairebé udola l' | encarregat | per tal de fer-se sentir. Es culiva al costat de la butaca, engega el seu | | pit, l'altra mà seguint la inclinació de la fusta per tal de guiar-se. L' | encarregat | diu: —Només que fóssiu de l'any quaranta-u, tot seria més fàcil. És la | | descoratjat, i un glop de bramuls acompanya la seva acció, perquè l' | encarregat | ha obert novament la porta que tanca al seu darrera. —Era una simple | | pensava fer res més ni enfilar-me enlloc. —És molt sensible —reflexiona l' | encarregat | —. No ho havíeu d'haver dit. És clar que esteu en el vostre dret, no teniu | | de trepitjar, anava a calar foc. —En tinc molts —la tranquil·litza l' | encarregat | —. Us en donaré un altre. S'estira de nou cap a la capsa, els remena, | | als dos feiners, prop dels quals s'atura, observant la nova pilera que l' | encarregat | inicia a tocar de la porta. —No veieu que després no podrem passar? —Ho | | d'una naixença natural i ja sabeu que en aquests casos cal la firma dels | encarregats | de totes les seccions perquè normalment les criatures són inscrites als | | , compreneu? —acaba. —Ben cert —fa ell, seriós—. Però jo no sóc | encarregat | de cap secció. —No hi fa res. Us puc delegar, tinc atribucions... Però no | | sacsons del ventre, s'enfilen un darrera l'altre a la pilera, des d'on l' | encarregat | atreu ben fort la porta contra seu amb unes mans blanques i grasses | | la seva curta absència la muntanya ha crescut mig metre més, però l' | encarregat | de la secció tercera ha tingut cura d'anar-la bastint una mica decantada | | -se al despatx, ajusta i contorneja la pilera. —Tot bé, oi? —pregunta l' | encarregat | , però sense esperar resposta diu—: Ja veieu que hem treballat de valent. | | . —Quan, abans? —Abans —repeteix simplement ell, sostenint-li la mirada. L' | encarregat | desvia la seva, esguarda cap a la dona que té els ulls clavats al seu | | l'aparell de l'habitació. —Tu —reafirma ell. —Ho podíeu haver dit —fa l' | encarregat | . —No té res a veure amb el desordre... —Sempre n'hi ha hagut —es defensa | | àtoms, o partícules d'àtoms? És lògic, oi? —Es podria fer —contesta l' | encarregat | ben seriós, pensarós. —Sí. Per què no? —assenteix ell. Assenyala cap al | | estar molt bé. —No podeu anar pel món sense documentació —l'adverteix l' | encarregat | —. Us ho dic pel vostre bé. De fet, teniu l'obligació de procurar-vos- | | , i alça un peu per enfilar-se a la muntanya que el menarà a la porta. L' | encarregat | l'atura. —No us rebrà, sense una recomanació oficial. Ningú no pot | | els llavis, pensarosa, i aleshores diu: —Cal un imprès. —Sí —corrobora l' | encarregat | —. I ara no sé si en queda cap... S'allunya cap a la taula, sense pressa | | mentida, les regava mon pare. Ens començàrem a veure sovint. En Pau era s' | encarregat | local de ses joventuts. Tenia una feinada! No s'estava un moment aturat. | | dona i les criatures i que porten algun savi o algun periodista a bord, | encarregats | de segregar literatura polinèsia. Acostumen a ésser gent d'una gran bona | | Borabora) es fa amb una regularitat molt relativa. Les dues goletes | encarregades | d'aquesta línia són la "Denise" i la "Potiiraiatea". La "Denise" és | | prim i més esmolat arriba amb la camioneta i deixa els altres queviures | encarregats | a Papeete. Aquests dos asiàtics representen l'únic contacte que tenim amb | | general —primerament conegut com a procurador general—: el primogènit, | encarregat | d'assegurar la justícia i la llei en nom del monarca en el país on aquest | | Més avall encara, els portantveus de governador general, els oficials | encarregats | de representar el primogènit en la guarda de l'ordre públic i | | combatia la pensada d'haver posat en un lloc tan compromès com era el d' | encarregat | del seu escriptori, un individu malalt d'una mena de tuberculosi | | comanador de Granyena. L'altre rebut, signat pel mateix mercader i | encarregat | de la mateixa manera, es refereix a un altre arnès, destinat a mossèn | | banda que sempre en roden molts per aquí— pel fet que tots devien tenir | encarregades | les habitacions de molt de temps ençà, i quan ha vingut l'hora s'han | | de procurar als altres grups la planta o l'animal que està especialment | encarregat | de "produir". Així, un caçador solitari del clan de l'emú no pot tocar | | l'una simple, l'altra escindida; i qualitativament: l'una | encarregada | de la pau, l'altra de la guerra—, i individual, però igualment asimètrica |
|