 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb encastar |
Freqüència total: 332 |
CTILC1 |
| allò que millor li semblava, sovint literalment en llargs passatges, i ho | encastava | en la seva pròpia obra, amb la major naturalitat i, és clar, sense | | del moment que ara disposa d'un bon espai per a forcejar. La porta s' | encasta | en la dent dels papers, la profunditza lleugerament, i ell torna a | | la cambra d'una boira densa, amb gust d'oli, amb un gust dolç que s' | encastava | al paladar. I tossia i escrivia, tossia i escrivia, tossia i escrivia | | contrau, us produeix l'horrible escarafall del vòmit, i de passada se us | encasta | al paladar i us hi deixa aquell gust de l'oli sabent i pestilencial de la | | en cap instant les dades del nostre "esperit objectivat", on s'han anat | encastant | tradicions, ensenyaments i experiències. El que acabem de dir per als | | el Gravat medalles a la cara. /Gravat\ Que potser vols que te n' | encasti | una al paladar? /Musclo\ Maurici! Deu de canya. L'aigua la | | per què, em va pujar un glop de pena calenta de molt endins i se'm va | encastar | al coll. I en comptes de pensar en el jardí i en les heures i en les | | vaig deslligar el lligam de la cintura perquè pogués respirar bé. Li vaig | encastar | la galta a l'esquena, contra els ossos rodet, i era com si sentís viure | | de la frescor i d'aquella innocència de rèptil que dóna la llum solar | encastant | a la pell i cauteritzant dintre els ossos del crani totes les ferides | | papers com si hagués nevat (Recordo que l'endemà va ploure, els bocins s' | encastaren | al fang. Durant un seguit de dies un tros de la carretera de Mataró | | branques fins a mi; jo abasto el fruit gras i tou mentre els peus se m' | encasten | a la terra fangosa; les gotes dels pàmpols em mullen les mans. Tot és | | al meu voltant els obrers esperaven. De sobte, Zorbàs es trasbalsà. | Encastà | l'orella a la paret de la galeria. A la llum de l'acetilè jo li distingia | | però es repensà. —Perdona'm, patró, sóc un pagerol. Les paraules se m' | encasten | a les dents com el fang als peus; jo no sé trenar frases boniques ni fer | | tot el llit de la mar es diposita sediment a un ritme prou ràpid per a | encastar | i preservar les restes fòssils. En una proporció enormement gran de | | de sediment fos suficient per a mantenir una mar poc profunda i per a | encastar | i preservar les restes abans que tinguessin temps de fer-se malbé. | | les formacions que suposem que s'hi acumulaven. Sospito que no hi serien | encastats | gaires dels animals estrictament litorals ni dels que visqueren damunt | | ni dels que visqueren damunt les roques submarines nues; i que si fossin | encastats | en còdols o en sorra no durarien pas fins a una època molt posterior. | | o en puja, o bé quan els sediments no hi queien prou de pressa per a | encastar | i preservar les restes orgàniques. Durant aquests llargs intervals buits, | | de la Mare de Déu que trasportava la de dalt, i recta, per la corda, s' | encasta | en el cap de la imatge. El públic aplaudeix com davant el malabarista, | | vols dir? Cada plaer i cada dolor, com si estigués proveït d'un clau, | encasta | l'ànima al cos, la hi rebla i la fa corpòria, persuadida que és ver tot | | llegendari, com un obrer que al seu taller escalaborna, talla, poleix i | encasta | la seva forma, al igual que un lapidari arrenca l'art de la matèria, a | | Hugh Tarpaulin, ajupint-se fins a posar el nas a nivell de la taula, i | encastant | -se les mans sobre'ls genolls, esclafí en un llarg, ferm i aixordador | | sec que el pa. Si jo piulava em donaven una empenta i una morrada, que m' | encastaven | a una porta. Si entrava algú no'l rebien i li deien que no hi eren i que | | en tenia per a qui es presentés. El seu mirar era dels que's clavava; s' | encastava | com les xinxes que a la nit cauen del sostre; un mirar de gata gelosa; un | | pinçans aixelats, de gelatina, que si les voleu besar, o bé se vos | encasten | als llavis o es fonen lo mateix que un bolado. Anava a sortir mig avorrit | | de bars, de cases de tango, de coves i de dònes enlluernades, anant-se a | encastar | an els vidres com papellones de nit. Quasi a sota mateix, l'"Edén", no | | de mitges promeses. Li agafa sòn, pensa en Catalunya, es fica al llit, | encasta | de pas la darrera etiqueta que troba de la casa Puig i Comandita a la | | se sol posar an els fills de làpida! Quina pressa a obrir un carrer per a | encastar | -hi el meu nom per tota una eternitat i quina manera de preparar-se per a | | de muralles no tinguessin tanta pressa a tirar parets velles a terra pera | encastar | -hi cases noves d'arquitectura de fielat; els murs són la sèu de | | semblança, es podria dir que belluguen. Hi hà la torre d'un català que ha | encastat | plats a la fatxada, com un escudeller estilisat. Hi hà qui ha omplert | | a aquest acompanyament. Una hora ben bona vaig estar allí assegut, tot | encastant | una síl·laba d'aquelles rimes a cada "clac" separat i precís que feien | | després reganyà les fesomies, espolsant la brutícia. La pell groga se li | encastava | als ossos. Estava enfutismat per la nostra barrila. Volia mossegar-nos. | | uns i altres es van confondre a les rotllades dels focs on la gent s'hi | encasta | com a les tartanes plenes. Tots feien el mateix posat, alhora dissipat i | | cisellaràs les dues pedres amb els noms dels fills d'Israel. I les | encastaràs | amb un entrellaçat de fils d'or. I posaràs les dues pedres a les | | ." "El quart reng, un tarsis, un ònix i un jaspi." "I seran | encastades | amb fil d'or, en col·locar-les. Les pedres seran segons els noms dels | | reng, un tarsis, un ònix i un jaspi. I, enrotllades de fil d'or, foren | encastades | en llurs muntures. Així les pedres amb els noms dels fills d'Israel eren | | de fora pugui abarcar-se amb un cop d'ull la totalitat de la peça) i hi | encastà | una molla de pa remullada amb aigua, fent una pasta com el màstic. Però | | perdut. La dona s'aïrà: —Com? Amb quina cara ho dius? A veure si t' | encasto | una galeta! Queia, molt sonora, la plantofada. Nou davassall de llàgrimes | | les veié estretes, transportades per moviments a angle recte fins a ésser | encastades | al plom, novament transportades on les garfia el braç elevador que les | | sorgint de les canals secretes, aplegades en ratlla, dutes a ésser | encastades | al plom, alçades, ràpides pel braç elevador. I era com obeint a hipnòtics | | com sempre, la intimitat bucal. Ell va defugir-la, abraçant la noia, | encastant | -li la galta a la galta, per tal de respirar a l'esquena d'ella. Respirà | | pensava intensament en el poema de la linotip... "Així tu, idea, t' | encastes | al plom... Sobirana bellesa del mot on el plom fos es llança de sobte... | | havia embassat. La camisa, estripada i tenyida d'una color vinosa, se li | encastava | al costellam. Per entre la filagarsa de les calces li morrejava el genoll | | la llengua que ens és familiar i evitar el ridícul merescut d'aquells que | encasten | mots grecs en la conversa, també en les nostres accions i en la nostra | | dos nàufrags tremolaven de fred. Les robes molles, regalimant aigua se'ls | encastaven | a la pell i els gelaven les carns. Els dos amics es van mirar. L'un a l' | | darrera seu, en passant pel mateix lloc el carreter nou, de tal manera va | encastar | el carro en el fangal que no el pogué treure de cap de les maneres. Tot | | Joan Antoni sentí que aquell record s'aferrava a la seva ment, que s'hi | encastava | amb dolça violència, que hi volia romandre. —Es l'únic record que em | | Sigues home com nosaltres! —I agafant la joveneta pel cos, l' | encastà | damunt Joan Antoni, ventre per ventre. Aquest deixà caure el puny | | la vista; del cel llis i vellutat davalla un polsim de blavor que se us | encasta | a les pestanyes, i la gleva exhala una acidesa de saó, una picantor | | desvergonyit el pallasso, tot cridant: Pigmalió, fes-me un petó, | encastava | un ou de farina a la cara de l'estrenu filàntrop. En aquell moment |
|
