Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
encastar V 332 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb encastar Freqüència total:  332 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

allò que millor li semblava, sovint literalment en llargs passatges, i ho encastava en la seva pròpia obra, amb la major naturalitat i, és clar, sense
del moment que ara disposa d'un bon espai per a forcejar. La porta s'encasta en la dent dels papers, la profunditza lleugerament, i ell torna a
la cambra d'una boira densa, amb gust d'oli, amb un gust dolç que s'encastava al paladar. I tossia i escrivia, tossia i escrivia, tossia i escrivia
contrau, us produeix l'horrible escarafall del vòmit, i de passada se us encasta al paladar i us hi deixa aquell gust de l'oli sabent i pestilencial de la
en cap instant les dades del nostre "esperit objectivat", on s'han anat encastant tradicions, ensenyaments i experiències. El que acabem de dir per als
el Gravat medalles a la cara. /Gravat\ Que potser vols que te n'encasti una al paladar? /Musclo\ Maurici! Deu de canya. L'aigua la
per què, em va pujar un glop de pena calenta de molt endins i se'm va encastar al coll. I en comptes de pensar en el jardí i en les heures i en les
vaig deslligar el lligam de la cintura perquè pogués respirar bé. Li vaig encastar la galta a l'esquena, contra els ossos rodet, i era com si sentís viure
de la frescor i d'aquella innocència de rèptil que dóna la llum solar encastant a la pell i cauteritzant dintre els ossos del crani totes les ferides
papers com si hagués nevat (Recordo que l'endemà va ploure, els bocins s'encastaren al fang. Durant un seguit de dies un tros de la carretera de Mataró
branques fins a mi; jo abasto el fruit gras i tou mentre els peus se m'encasten a la terra fangosa; les gotes dels pàmpols em mullen les mans. Tot és
al meu voltant els obrers esperaven. De sobte, Zorbàs es trasbalsà. Encastà l'orella a la paret de la galeria. A la llum de l'acetilè jo li distingia
però es repensà. —Perdona'm, patró, sóc un pagerol. Les paraules se m'encasten a les dents com el fang als peus; jo no sé trenar frases boniques ni fer
tot el llit de la mar es diposita sediment a un ritme prou ràpid per a encastar i preservar les restes fòssils. En una proporció enormement gran de
de sediment fos suficient per a mantenir una mar poc profunda i per a encastar i preservar les restes abans que tinguessin temps de fer-se malbé.
les formacions que suposem que s'hi acumulaven. Sospito que no hi serien encastats gaires dels animals estrictament litorals ni dels que visqueren damunt
ni dels que visqueren damunt les roques submarines nues; i que si fossin encastats en còdols o en sorra no durarien pas fins a una època molt posterior.
o en puja, o bé quan els sediments no hi queien prou de pressa per a encastar i preservar les restes orgàniques. Durant aquests llargs intervals buits,
de la Mare de Déu que trasportava la de dalt, i recta, per la corda, s'encasta en el cap de la imatge. El públic aplaudeix com davant el malabarista,
vols dir? Cada plaer i cada dolor, com si estigués proveït d'un clau, encasta l'ànima al cos, la hi rebla i la fa corpòria, persuadida que és ver tot
llegendari, com un obrer que al seu taller escalaborna, talla, poleix i encasta la seva forma, al igual que un lapidari arrenca l'art de la matèria, a
Hugh Tarpaulin, ajupint-se fins a posar el nas a nivell de la taula, i encastant-se les mans sobre'ls genolls, esclafí en un llarg, ferm i aixordador
sec que el pa. Si jo piulava em donaven una empenta i una morrada, que m'encastaven a una porta. Si entrava algú no'l rebien i li deien que no hi eren i que
en tenia per a qui es presentés. El seu mirar era dels que's clavava; s'encastava com les xinxes que a la nit cauen del sostre; un mirar de gata gelosa; un
pinçans aixelats, de gelatina, que si les voleu besar, o bé se vos encasten als llavis o es fonen lo mateix que un bolado. Anava a sortir mig avorrit
de bars, de cases de tango, de coves i de dònes enlluernades, anant-se a encastar an els vidres com papellones de nit. Quasi a sota mateix, l'"Edén", no
de mitges promeses. Li agafa sòn, pensa en Catalunya, es fica al llit, encasta de pas la darrera etiqueta que troba de la casa Puig i Comandita a la
se sol posar an els fills de làpida! Quina pressa a obrir un carrer per a encastar-hi el meu nom per tota una eternitat i quina manera de preparar-se per a
de muralles no tinguessin tanta pressa a tirar parets velles a terra pera encastar-hi cases noves d'arquitectura de fielat; els murs són la sèu de
semblança, es podria dir que belluguen. Hi hà la torre d'un català que ha encastat plats a la fatxada, com un escudeller estilisat. Hi hà qui ha omplert
a aquest acompanyament. Una hora ben bona vaig estar allí assegut, tot encastant una síl·laba d'aquelles rimes a cada "clac" separat i precís que feien
després reganyà les fesomies, espolsant la brutícia. La pell groga se li encastava als ossos. Estava enfutismat per la nostra barrila. Volia mossegar-nos.
uns i altres es van confondre a les rotllades dels focs on la gent s'hi encasta com a les tartanes plenes. Tots feien el mateix posat, alhora dissipat i
cisellaràs les dues pedres amb els noms dels fills d'Israel. I les encastaràs amb un entrellaçat de fils d'or. I posaràs les dues pedres a les
." "El quart reng, un tarsis, un ònix i un jaspi." "I seran encastades amb fil d'or, en col·locar-les. Les pedres seran segons els noms dels
reng, un tarsis, un ònix i un jaspi. I, enrotllades de fil d'or, foren encastades en llurs muntures. Així les pedres amb els noms dels fills d'Israel eren
de fora pugui abarcar-se amb un cop d'ull la totalitat de la peça) i hi encastà una molla de pa remullada amb aigua, fent una pasta com el màstic. Però
perdut. La dona s'aïrà: —Com? Amb quina cara ho dius? A veure si t'encasto una galeta! Queia, molt sonora, la plantofada. Nou davassall de llàgrimes
les veié estretes, transportades per moviments a angle recte fins a ésser encastades al plom, novament transportades on les garfia el braç elevador que les
sorgint de les canals secretes, aplegades en ratlla, dutes a ésser encastades al plom, alçades, ràpides pel braç elevador. I era com obeint a hipnòtics
com sempre, la intimitat bucal. Ell va defugir-la, abraçant la noia, encastant-li la galta a la galta, per tal de respirar a l'esquena d'ella. Respirà
pensava intensament en el poema de la linotip... "Així tu, idea, t'encastes al plom... Sobirana bellesa del mot on el plom fos es llança de sobte...
havia embassat. La camisa, estripada i tenyida d'una color vinosa, se li encastava al costellam. Per entre la filagarsa de les calces li morrejava el genoll
la llengua que ens és familiar i evitar el ridícul merescut d'aquells que encasten mots grecs en la conversa, també en les nostres accions i en la nostra
dos nàufrags tremolaven de fred. Les robes molles, regalimant aigua se'ls encastaven a la pell i els gelaven les carns. Els dos amics es van mirar. L'un a l'
darrera seu, en passant pel mateix lloc el carreter nou, de tal manera va encastar el carro en el fangal que no el pogué treure de cap de les maneres. Tot
Joan Antoni sentí que aquell record s'aferrava a la seva ment, que s'hi encastava amb dolça violència, que hi volia romandre. —Es l'únic record que em
Sigues home com nosaltres! —I agafant la joveneta pel cos, l'encastà damunt Joan Antoni, ventre per ventre. Aquest deixà caure el puny
la vista; del cel llis i vellutat davalla un polsim de blavor que se us encasta a les pestanyes, i la gleva exhala una acidesa de saó, una picantor
desvergonyit el pallasso, tot cridant: Pigmalió, fes-me un petó, encastava un ou de farina a la cara de l'estrenu filàntrop. En aquell moment

  Pàgina 1 (de 7) 50 següents »