×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb encatifar |
Freqüència total: 83 |
CTILC1 |
al pont, a l'extrem oposat del carrer. El camí entre les dues barraques s' | encatifava | de fulles de murtra, de llorer, amb gespa verda i amb floretes escampades | plors de criatura i gemecs de vell; una gran quantitat d'uns i altres | encatifa | l'espai per on els llogaters han fet llur entrada. Algunes dones, | S'obre una altra porta, al fons, i surten a un tou de fulles que els | encatifa | els peus. —Ara ja hi som —diu la noia. Però encara han de recórrer tot un | Mercè. Lo primer, he fet tancar es armaris i comptar sa plata. Caldrà | encatifar | i... —Molt bé, Remei; però es capellà és lo primer. No vull que sa tia | practicava encara a l'església medieval en la qual, segons la festa, hom | encatifava | el cor de fenc, de jonc, d'heura o de sorra. Els herbolaris astrològics | superficie de la vall, des del riu a les muntanyes que la cenyíen, eren | encatifats | per una flonja, verda herba, espessa, menuda, perfectament llisa i | coberts de blancs atmetllers, que, a rengles, a grupos, a restelleres, | encatifen | tota l'illa i la fan destacar del mar, com una immensa panera eixint del | que corrien per aquelles roques, amb les molses de tots colors que | encatifaven | la Cova Petita, amb les pedres, com de vidre volador, que penjaven del | amb l'or i la fusta dels retaules. S'aprimava la cera dels canelobres i | encatifava | el sòl amb un teixit de gotes llardoses, com de suor. Tremolaven corrues | dia, després d'un bon dinar, tothom s'aquefera a enramar les cases i a | encatifar | els carrers amb una gruixa de branquillons de murtra tendra. El poble, | que s'estenien per totes bandes. Alguns es gitaven damunt la gespa que | encatifava | el replà del cim i s'abandonaven a la carícia de l'aire que bufava amb | mai les flors, més fi l'aire que ens esbandirà la cara, més bo el sol que | encatifarà | la nostra platja! ...Però, quan intentàvem l'ofrena d'un nou amorosiment, | paret, emparedar; xarxa, enxarxar; branca, embrancar-se; catifa, | encatifar | ; rajola, enrajolar; domàs, endomassar; garlanda, engarlandar; paper, | de la mà, s'adaleraven a clavar cops de peu a les fulles dels plàtans que | encatifaven | els caminals. El vent, a vegades, n'empenyia unes quantes damunt dels | atzavares, de suro pelagrí, de rames d'arboç, de gallerans, de grèvol, | encatifaven | l'empedrat. La molsa i els gallerans li evocaren un d'aqueixos records | discretament fressejant dels llorers-roses. Tota la pedra del balcó, | encatifada | pel verdet de molsa de les darreres pluges, era estrellada de floretes | pols del carrer, fina, lleugera, profunda, d'un blanc a penes daurat, que | encatifava | els passos en un silenci tou. Caminava en una penombra gòtica. Enlaire, | la tulipa... que de dia s'emparraven pels llistons de la glorieta o l' | encatifaven | , segons les estacions, i de nit, eren enllumenades amb globus de paper | amarat amb un cert deix de melangia, de passejar pels carrers solitaris | encatifats | per les fulles groguenques de les acàcies i les d'aram i or vell dels | capella dels claustres. Tenia lloc a les set del matí, i prèviament s' | encatifaven | les llosanes de farigola i espígol; a l'ofertori es distribuïen als | tocs de campana alegres i festívols i caigudes de fulles d'aram que | encatifaven | i envermellien la Devesa. Refranys i dites: Si a l'octubre fa bon fred, | Tossa a Blanes el rocam és blanc, rosat, grisenc i vermellós; les pinedes | encatifen | les muntanyes. Entre Lloret i Blanes hom veu Santa Cristina, blanca com | del fons, de moment tancada. Hi havia un dosser i tres graonets molt ben | encatifats | , que eren els que havia de pujar el pontífex per a l'audiència. Els allí | més qu'encenalls de sa quimera. En una reconada, sobre'l pallench qu' | encatifava | 'l sòl, vegeren un mocador de butxaca tot arrugat y ab un nus en un béch; | les vegades, una lleugera gruixa de neu, de pocs centímetres d'espessor, | encatifa | llavors el terrer igualadí i sol fer-hi poca estada, encarregant-se els | les roses, violes i llessamins, i la llum dels blauets i papallones que | encatifaren | la seva ruta. Camí del retorn a casa seva, noves flors i nous ocells | de molsa, que si reduïm les coses a llur proporció equivaldria a | encatifar | el sòl amb una sabana. Una mata de farigola plantada en aquesta verdor | a l'escenari per passadissos oberts entre el públic, passadissos que són | encatifats | , així com l'escena, per evitar el soroll del trepig, i són il·luminats | Sents com l'aire remoreja entre els arbres? Les fulles caigudes | encatifen | el nostre amagatall. Des del bon recer veiem les coses del món un xic | València un element importantíssim a les festes, com la murtra amb que s' | encatifa | els carrers. Sabut és que al País Valencià les festes de la majoria dels | amb flors, netejant els salomons del menjador i les aranyes del saló, | encatifant | el trespol, donant llustre a les olles d'aram, als canelobres de plata, a | d'espècies de les quals són goluts els bestiars bovins, glevats que | encatifen | les faldes de les muntanyes, fent la delícia dels botànics. Entre | dels vells. Els repetges florits de roges pentecosteres que | encatifen | els vessants de Costabona canvien a mesura que la vall s'estreny sota els | ve de grama, pel seu tramat tan genial. Planta sense cap orgull, ella | encatifa | aquells indrets que altres refugen més exigents. Usareu d'ella les | estampa. Rónegament posaven cubertors als balcons lo dumenge de la festa, | encatifant | tot lo carrer de abundosa y fresca enramada, ab dos archs de murtra á la | á Sant Vicent Ferrer, que apanyaven lo día del Sant ab draps de seda y | encatifaven | lo carrer de flayrosa enramada, per ser tradició constant, que 'n lo | faltan arbres de fullas perennes; las gramíneas cobréixen la terra | encatifant | la de vert y las criptógamas embelléixen los llochs frescos y ombrívols; | quilòmetres de la capital, bellament poblada d'arbres de tota mena, | encatifada | per una verda gespa, amb una edificació al mig i una petita piscina. Hom | La processó de Corpus Amb veritable delit els veïns s'han abocat a | encatifar | els carrers per on ha passat el Cos de Crist en processó; l'Eucaristia | hora escassa. El camí ha sigut cuidadosament arreglat y la murtra que l' | encatifa | 'ns assenyala per ont hem de passar. Aquesta excursió es ben interessant. | característica agulla del Médul, rodejada de tristos xipressos y | encatifada | per la naturalesa verge y selvática, tan com esplendenta y rica, nos | en 'quest món breu, s'emmantella l'alba testa i s' | encatifa | de neu, el bon Bernat se sent jove, es muda de cap a | ells et calciguen, tos ulls encara més espiguen i | encatifes | de verd el Nord com el Mig-jorn!— I aquí sa veu trobava una osca: | a on ve cada dia mon cor a reflorir, i encara l' | encatifen | com un nevat ruixim. I no en saben ni en volen de | per la veneració del seu poble, que el rep amb signes d'entusiasme foll, | encatifant | el camí, llençant per terra els mantells, sembrant la ruta amb fulles i | a cada costat formant una nau de fulles seques que cauen a terra i l' | encatifen | .] Escena primera [Estevet, Tomaseta, María 1a·, 2a· i | com ella havem de passar per la sort que se li senyale. Correm á morir, y | encatife | nostre sanch lo lloch ahont cayga'l mártir: així'l fum de nostra sanch | cel les llurs crestes moradenques. Exteses de prat, d'un vert esmeragdí, | encatifavan | grans trossos de planura, mentres el segador aterrava les daurades | de tamanyo. Apesar d' ésser al cor del hivern, las salas estavan sens | encatifar | , los balcons sense cortinatjes, las entradas sense portiers y los | nos fan membransa de nostra valentía, repetint en cor lo nostre nom y | encatifant | nos de llor la cambra, mentres la patria agrahida nos alsa á major altura |
|