×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb encativar |
Freqüència total: 19 |
CTILC1 |
de conèixer la vostra illa —atzur i or. Hi vinguí tot d'una... i tant m' | encativà | la sirena, que ja és aquesta la quarta vegada que retorn a sos braços. Jo | que no necessitan alabansas y qu' ab deixarse veure 'n tenen prou pera | encativar | á tots quants se las miran. Si fins ara no se 'n ha parlat (se enten á | acalen per mirarse dins lo net espill de ses clares aygues: los volcans | encativats | bramulen fent tremolar los monts: les fonts sospiren amoroses: canten les | la Magalí, qui, fugitiva del foll amor qui ens | encativa | , s'estimà més, com morta viva, al convent de Sant | perles i robins, l'altre l'amor de les dames per fê | encativâ | els fadrins". El pi i l'onada És a prop meu la muntanyana | el sentit —tu que en volies tancâ el vol ardit. Mon cant volgué | encativar | ma gaubança: morí la joia a l'estrenu combat. Si el | el goig del Pla Roig i el jovent. A lluir i | encativar | , amb voltes gentils, donzella! A trenar la dansa | amarga d'encant i solaç! Visió flotant en l'ensomni d'una hora | encativada | pel nostre neguit, quan ja la rosa de llum se'ns esflora | patria y sebre esquivar els nombrosos esculls que s'hi troben. De repent, | encativats | per la dolça veu del reclam enganyador, gìren en sec y s'en venen, com la | ab l' esglesia miniaturada de la vila, visurant els detalls qui més l' | encativaven | . Sortit de Missa aná a trescar la Ciutat ab n' Andreuet, el nin major del | no es de ferro que n' es de crestall. Los remayres tenen set noms qu' | encativan | , son sos ulls de gloria, son sos cabells d' or, los | Pero encara es tan hermosa Qu' á Don Juan bé l' | encativa | . —¿Per qué, li diu, prenda meua, T' he de veure tan alisa, | sempre de ton còs anar. Lo gay trajo vestint de pageseta | Encativares | tots los cors senzills, Y aprés, del claustre per la vía | esclatat en rius de lava. Sollerica planura Lo cor un temps | encativar | solía; Rich mantell de verdura A los ulls ofería, | parçoners amb Simó. I digué a Simó Jesús: No tinguis por; d'ara endavant | encativaràs | homes. I, en haver tornat les barques a terra, deixant-ho tot el | i descarregava bocois i saques, tot xiulant aquell aire que tant | encativava | els macips... El savi... La prova que ell n'era encara lluny era que | un debat més ampli, tot fent semblant que ell no hi era especialment | encativat | ...? Els comissionats, era impossible de saber a quin cantó | idesthai, una meravella que deixa en trànsit, esbalaeix i | encativa | . La primera dona s'està allà, davant dels déus i els homes encara units. | el tenen sense alè— un home encara en la memòria del vent, un home encara | encativat | pel vent, com per un vi... Com un home que ha begut a un tassó de terra |
|