Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

com es va posar després d'aquella nit! A mi m'esglaià i tot. Després s'	encauà	a la ribera i no podíem treure-l'en. Ara està més animat. El Sagristà els
produeix. Per això hi ha tants "sords" a la falta de llibertat, que s'	encauen	en la submissió i en la inèrcia pacient: resignats, mai no en sabran
(que s'havien escapat d'una columna quan els traslladaven). Van poder	encauar	-s'hi just quan els soldats republicans arribaven ahir al pati. Va ser
neu (no ens ha caigut enguany), damunt la pedra que	encaua	el jaç del nostre milió, s'afeixuga el silenci violent
ja surt de rera la cortina! —indica una senyora d'un altre grup. —S'ha	encauat	a la saleta per poder aconsellar la Vilaplana. —Hi té la mà trencada, en
home i una dona que s'estan junts amagats de la gent? I ell es deu haver	encauat	en un recó o altre perquè no el vegin. —L'he deixat plorant. —Plorant? —
de neu, s'havia alçat un vent esgarrifós i sacsejava la cabana on m'havia	encauat	i volia aterrar-la. Però jo l'havia ben refermada, seia, tot sol, davant
mateix animal poden romandre per molt de temps distintes, per haver-se	encauat	en diferents paratges, per criar en temporades lleugerament diferents, o
pensaments fugen lluny tot just l'entreveuen. Les males passions cuiten a	encauar	-se en oir que s'acosta. I els rius s'aturen i parteixen les aigües,
privada, fugint de les vanitats d'aquet món tan plè de trenca-colls, pot	encauar	-se per la ciutat i anar-sen als carrers estrets plens de... ningú, i de
tota la mainada camina davant del carro, i quan troben algun forat, s'hi	encauen	totes plegades, i allí s'estan tota la tarda. Avall sempre, arribem al
y nivell les que'l trauaven. Axò, apart de que, algunes, se'm perdíen	encauant	se en l'esgayat batiment d'ombra qu'estampía a la cals l'ample ràfech, y,
que tan bonics no hi ha cap més ciutat del món que els tingui, anar-se a	encauar	amb els perduts i les males donotes!... En aquest punt de la seva
sota un xàfec, té la seva gràcia: hi ha aquelles corredisses, hom s'	encaua	a l'escaleta, ja plena d'éssers una mica escabellats, una mica
cavaller. Respectuós: —Temps ha que no el llambregava. Doncs, on s'havia	encauat	? —Xacres. Som vells. Esteve li feia la gara-gara. —No ho digui. Vostè rai
sospesa de les ales dels angels invisibles, aquell vespre havia estat	encauada	dintre la bocassa monstruosa. Aquell espectacle produia a tots un cert
que no quedàrem sinó vuitanta homes. Vàrem tornar de nit i de seguida ens	encauàrem	per poder, a la fi, fer una bona dormida; car Kat té raó; tot plegat no
posta de sol, les inclemències del febrer ens obliguen a arrecerar-nos, a	encauar	-nos. Angunioses hores del crepuscle, s'encongeix l'espai, la boira amara
t'arreplega pel ganyot, disposa d'humaníssims elements de judici, t'	encaua	, et sotmet a interminables hores de solitud, de saludable reflexió en una
la tela tibant?... I poca gent, els dies de pluja. Els dies que plou s'	encauen	. Sobretot el diumenge al matí. ¿No li agrada sentir aquesta olor de fulla
sense exposar-se a punicions severes. Per espai d'alguns dies vaig	encauar	-me fins i tot a casa, i treia el cap a la porta de la cuina abans d'
per l'aire que respiràvem tots dos. Vaig apagar el llum i vaig	encauar	-me al llit, però aquest ja era un llit inquiet, i ja no vaig tornar a
que quan són vocals: iode, hiena, joia, espaiar, Aldaia, Foios, meua,	encauar	, Alfauir, Alauar, Mauella, etc.. Tenen així mateix idèntica
igualtat (i-gual-tat), esglaiar (es-gla-iar),	encauar	(en-ca-uar); continental (con-ti-nen-tal), intransigent
encotxar; magatzem, emmagatzemar; gàbia, engabiar; grapa, engrapar; cau,	encauar	; presó, empresonar; cercle, encerclar; paret, emparedar; xarxa, enxarxar;
i la paperassa de la casa; les unces, quan no hi havien banques, s'	encauaven	en amagatalls que sovint sols l'amo coneixia. A dalt, les golfes, on s'hi
conills, anaven entaforant-se entre la malesa. El menut s'hi divertia,	encauant	-se per allà dins. Li semblava que hagués sortit del món i que allí,
per exemple. Era simpàtic aquell home. Semblava mentida que s'hagués	encauat	de rector d'aquell poble. Net, polit, amb aquelles sabates tan normals i
cert era que ara estava desfeta. Després de tant d'anar i venir, decidí	encauar	-se, ficar-se al seu niu i dormir. Seria el que li provaria més. Ni
seva força: en sentir-se enganxats per l'ham, el seu primer moviment és	encauar	-se o enraganar-se en una escletxa del roquisser. En aquests casos hi ha
amb l'acostament de Montjuïc, vorejat d'un engrut de barraques on s'	encaua	el rebuig de la misèria peninsular. En un tombant, al fons del pla
no feia pas un dia enlluernador, i, tanmateix, la llum, o l'aire net	encauant	-se dins del pit, o qui sap si fins només la pau, el silenci després del
profundes de les coves; l'home, en aquestes terres, no tenia necessitat d'	encauar	-se per llargues temporades, i les coves i recers li devien servir
en un piset del carrer del Bisbe; un piset sense presentació, on solia	encauar	-se fastiguejat de tot i amb una mena de problemes morals i sentimentals,
avui només representa un nom, una manifestació comercial i una manera d'	encauar	famílies en pisos més o menys tristos. Algú em dirà que encara en aquests
i un nombre no molt gran s'escarrilen per l'estret de Gibraltar, anant a	encauar	-se finalment en els grans golfs italians, produint de pas llevantades i
se mossegava les mans... Com la bestia que se sent mal ferida y s'	encaua	pera morir, resolgué no tornar a baixar de la montanya. De la mateixa
(als quals s'adaptaren els arbres de fulla caduca i els rèptils petits	encauant	-se) que es van accentuar a darreries del Cretaci. Com sigui que les
de les masses continentals tal com suposava Wegener. Impossibilitats d'	encauar	-se els enormes rèptils, per a hivernar, i afectant els canvis climàtics
Enganxat amb un ham de palangre o de llença és difícil treure'l si s'	encaua	. Si agafeu un cap de nero i en feu una sopa de peix el resultat serà de
que el seu pare li havia explicat que en la seva joventut se'ls hi havia	encauat	un conill, que per traure'l havien alçat la tapa, i que hi havien vist
les bèsties selvatgines (senglars, llops, guineus), que refiadament s'hi	encauen	. L'explotació del castanyer, de l'alzina surera, i àdhuc de l'alzina comú
entrega dels criminals que perseguia. —¿Donchs y si 'ls perseguits se	encahuen	en punt que no sia gayre trobador? —Digui, Doctor, y si se refugen en
en la sèrra ahon els lladrits del gos li vaen demostrar qu' este havía	encauat	una peça. Va acudir, y davant de la boca estava l' animalet dient al
als taus y als toixons, sens' esmentar cent altres animalons que s'	encauen	dessota terra, viuen demunt y fan mes mal que be allí'hont passan. —Y
eixint de la representació d'un vodevila dels de dexa'm templar, s'	encauaren	en una botillería, fent una considerable trencadiça de
enterrar. errar. escarmentar. embrutar. tornarse lloca. encontrar.	encauar	. encordar. engrössir. enrodar. esforçarse. fregar. fregar. ferrar.
de mentes i lligabosc ungit, com una serp qui, balba, se t'	encaués	al pit arrossegant-m'hi vulgues que no. Semblen petxines
m' hi formaliso... ¡Sento soroll per aquest costat! [(Senyala al foro.)]	Encauhem	nos! [(Se 'n torna á las estoras.)] Escena V [Martí, Manel]
No resisteixo les provocacions, jo, i no he parat fins a enxampar-la i	encauar	la seva eina parladora dins la meva boca, cosa que m'ha anat força bé de

Pàgina 1 (de 3)

50 següents