×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb encauar |
Freqüència total: 112 |
CTILC1 |
com es va posar després d'aquella nit! A mi m'esglaià i tot. Després s' | encauà | a la ribera i no podíem treure-l'en. Ara està més animat. El Sagristà els | produeix. Per això hi ha tants "sords" a la falta de llibertat, que s' | encauen | en la submissió i en la inèrcia pacient: resignats, mai no en sabran | (que s'havien escapat d'una columna quan els traslladaven). Van poder | encauar | -s'hi just quan els soldats republicans arribaven ahir al pati. Va ser | neu (no ens ha caigut enguany), damunt la pedra que | encaua | el jaç del nostre milió, s'afeixuga el silenci violent | ja surt de rera la cortina! —indica una senyora d'un altre grup. —S'ha | encauat | a la saleta per poder aconsellar la Vilaplana. —Hi té la mà trencada, en | home i una dona que s'estan junts amagats de la gent? I ell es deu haver | encauat | en un recó o altre perquè no el vegin. —L'he deixat plorant. —Plorant? — | de neu, s'havia alçat un vent esgarrifós i sacsejava la cabana on m'havia | encauat | i volia aterrar-la. Però jo l'havia ben refermada, seia, tot sol, davant | mateix animal poden romandre per molt de temps distintes, per haver-se | encauat | en diferents paratges, per criar en temporades lleugerament diferents, o | pensaments fugen lluny tot just l'entreveuen. Les males passions cuiten a | encauar | -se en oir que s'acosta. I els rius s'aturen i parteixen les aigües, | privada, fugint de les vanitats d'aquet món tan plè de trenca-colls, pot | encauar | -se per la ciutat i anar-sen als carrers estrets plens de... ningú, i de | tota la mainada camina davant del carro, i quan troben algun forat, s'hi | encauen | totes plegades, i allí s'estan tota la tarda. Avall sempre, arribem al | y nivell les que'l trauaven. Axò, apart de que, algunes, se'm perdíen | encauant | se en l'esgayat batiment d'ombra qu'estampía a la cals l'ample ràfech, y, | que tan bonics no hi ha cap més ciutat del món que els tingui, anar-se a | encauar | amb els perduts i les males donotes!... En aquest punt de la seva | sota un xàfec, té la seva gràcia: hi ha aquelles corredisses, hom s' | encaua | a l'escaleta, ja plena d'éssers una mica escabellats, una mica | cavaller. Respectuós: —Temps ha que no el llambregava. Doncs, on s'havia | encauat | ? —Xacres. Som vells. Esteve li feia la gara-gara. —No ho digui. Vostè rai | sospesa de les ales dels angels invisibles, aquell vespre havia estat | encauada | dintre la bocassa monstruosa. Aquell espectacle produia a tots un cert | que no quedàrem sinó vuitanta homes. Vàrem tornar de nit i de seguida ens | encauàrem | per poder, a la fi, fer una bona dormida; car Kat té raó; tot plegat no | posta de sol, les inclemències del febrer ens obliguen a arrecerar-nos, a | encauar | -nos. Angunioses hores del crepuscle, s'encongeix l'espai, la boira amara | t'arreplega pel ganyot, disposa d'humaníssims elements de judici, t' | encaua | , et sotmet a interminables hores de solitud, de saludable reflexió en una | la tela tibant?... I poca gent, els dies de pluja. Els dies que plou s' | encauen | . Sobretot el diumenge al matí. ¿No li agrada sentir aquesta olor de fulla | sense exposar-se a punicions severes. Per espai d'alguns dies vaig | encauar | -me fins i tot a casa, i treia el cap a la porta de la cuina abans d' | per l'aire que respiràvem tots dos. Vaig apagar el llum i vaig | encauar | -me al llit, però aquest ja era un llit inquiet, i ja no vaig tornar a | que quan són vocals: iode, hiena, joia, espaiar, Aldaia, Foios, meua, | encauar | , Alfauir, Alauar, Mauella, etc.. Tenen així mateix idèntica | igualtat (i-gual-tat), esglaiar (es-gla-iar), | encauar | (en-ca-uar); continental (con-ti-nen-tal), intransigent | encotxar; magatzem, emmagatzemar; gàbia, engabiar; grapa, engrapar; cau, | encauar | ; presó, empresonar; cercle, encerclar; paret, emparedar; xarxa, enxarxar; | i la paperassa de la casa; les unces, quan no hi havien banques, s' | encauaven | en amagatalls que sovint sols l'amo coneixia. A dalt, les golfes, on s'hi | conills, anaven entaforant-se entre la malesa. El menut s'hi divertia, | encauant | -se per allà dins. Li semblava que hagués sortit del món i que allí, | per exemple. Era simpàtic aquell home. Semblava mentida que s'hagués | encauat | de rector d'aquell poble. Net, polit, amb aquelles sabates tan normals i | cert era que ara estava desfeta. Després de tant d'anar i venir, decidí | encauar | -se, ficar-se al seu niu i dormir. Seria el que li provaria més. Ni | seva força: en sentir-se enganxats per l'ham, el seu primer moviment és | encauar | -se o enraganar-se en una escletxa del roquisser. En aquests casos hi ha | amb l'acostament de Montjuïc, vorejat d'un engrut de barraques on s' | encaua | el rebuig de la misèria peninsular. En un tombant, al fons del pla | no feia pas un dia enlluernador, i, tanmateix, la llum, o l'aire net | encauant | -se dins del pit, o qui sap si fins només la pau, el silenci després del | profundes de les coves; l'home, en aquestes terres, no tenia necessitat d' | encauar | -se per llargues temporades, i les coves i recers li devien servir | en un piset del carrer del Bisbe; un piset sense presentació, on solia | encauar | -se fastiguejat de tot i amb una mena de problemes morals i sentimentals, | avui només representa un nom, una manifestació comercial i una manera d' | encauar | famílies en pisos més o menys tristos. Algú em dirà que encara en aquests | i un nombre no molt gran s'escarrilen per l'estret de Gibraltar, anant a | encauar | -se finalment en els grans golfs italians, produint de pas llevantades i | se mossegava les mans... Com la bestia que se sent mal ferida y s' | encaua | pera morir, resolgué no tornar a baixar de la montanya. De la mateixa | (als quals s'adaptaren els arbres de fulla caduca i els rèptils petits | encauant | -se) que es van accentuar a darreries del Cretaci. Com sigui que les | de les masses continentals tal com suposava Wegener. Impossibilitats d' | encauar | -se els enormes rèptils, per a hivernar, i afectant els canvis climàtics | Enganxat amb un ham de palangre o de llença és difícil treure'l si s' | encaua | . Si agafeu un cap de nero i en feu una sopa de peix el resultat serà de | que el seu pare li havia explicat que en la seva joventut se'ls hi havia | encauat | un conill, que per traure'l havien alçat la tapa, i que hi havien vist | les bèsties selvatgines (senglars, llops, guineus), que refiadament s'hi | encauen | . L'explotació del castanyer, de l'alzina surera, i àdhuc de l'alzina comú | entrega dels criminals que perseguia. —¿Donchs y si 'ls perseguits se | encahuen | en punt que no sia gayre trobador? —Digui, Doctor, y si se refugen en | en la sèrra ahon els lladrits del gos li vaen demostrar qu' este havía | encauat | una peça. Va acudir, y davant de la boca estava l' animalet dient al | als taus y als toixons, sens' esmentar cent altres animalons que s' | encauen | dessota terra, viuen demunt y fan mes mal que be allí'hont passan. —Y | eixint de la representació d'un vodevila dels de dexa'm templar, s' | encauaren | en una botillería, fent una considerable trencadiça de | enterrar. errar. escarmentar. embrutar. tornarse lloca. encontrar. | encauar | . encordar. engrössir. enrodar. esforçarse. fregar. fregar. ferrar. | de mentes i lligabosc ungit, com una serp qui, balba, se t' | encaués | al pit arrossegant-m'hi vulgues que no. Semblen petxines | m' hi formaliso... ¡Sento soroll per aquest costat! [(Senyala al foro.)] | Encauhem | nos! [(Se 'n torna á las estoras.)] Escena V [Martí, Manel] | No resisteixo les provocacions, jo, i no he parat fins a enxampar-la i | encauar | la seva eina parladora dins la meva boca, cosa que m'ha anat força bé de |
|