Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

aquell perdulari, per aquell rodamón sense ofici ni benefici! Per què ens	encega	d'aquesta manera Nostre Senyor? Pietat li tinc a Mila, a fe de Déu! —És
carn, com un gos o com una mosca. Ell no es veu fornicar, i la fruïció l'	encega	. Però els altres el veuen: saben que fornica i com fornica. És la
de res, però, ¿qui podia respondre del que podia fer un home fora de si,	encegat	per l'ira? Per sí o per no, no badà. Es féu enrera amb un ràpid moviment
plor: —Maria Rosa! Amb la mirada en ella, a través de les llàgrimes que l'	encegaven	. El "tonto" Un retrat El poble tenia, aquell temps, cinc mil
són per Lita i per Henri. Henri té vint-i-dos mesos; jo no voldria que m'	encegués	l'amistat, però em penso que és la criatura més bonica que mai hagi vist.
d'un costat, i els camperols, de l'altre. A poc a poc puja la flama que	encega	l'esguard del pagès, i que des del xoc revolucionari de maig de
massa popular, ineducada i voleiadissa, només li restà de plànyer-se que,	encegada	per miratges revolucionaris, engrescant-se amb infantils il·lusions
i les tardes caminen per un or a clapes malsanes, que pesa i s'	encega	, toll darrera toll. (Un cor de mal drenatge. La
literàries sublims. —No es rigui de mi —vaig continuar. —Em trobo com	encegat	i humiliat per la presència de la bellesa. Vostè no sap com la seva
fos peixatera i vulgar? Era la bellesa terrible. Era la sensualitat que	encega	! Encara m'hi vaig voler acostar altra vegada, il·lusionat, implorant, els
que bull, traspua. Jo em passo la mà pel rostre i rajo com ell. Estic	encegat	per la llum. El món és un infinit de llum on es fonen les coses. Encegat,
L'endemà de la meva arribada em robaven els diners i la meva angoixa m'	encegava	els ulls. Passava pels llocs sense veure'ls, trist, preocupat. Ara
es treu la gorra. Al fons del vial els vidres d'una finestra alta estan	encegats	pel sol. Quan ells arriben, dos coloms que reposaven al motllurat d'una
és la frescor de l'aigua. Bracejar, sentir el doll caure'm a ple rostre,	encegant	-me i ofegant-me, em proporcionava misterioses sensacions de repòs.
entre els llistons es descomponia en els vidres dels prismàtics i l'	encegava	amb verds i morats que fulguraven. S'atreví a col·locar-se al cantó
muntanya tal com m'agrada, sense fàcils verdors romàntiques. Una òliba,	encegada	per l'excessiva llum, amb els seus pàl·lids ulls rodons, s'havia ajocat
anomenada pel seny i la prudència? Mai no hauria dit que et poguessin	encegar	a tal punt la vanitat i l'amor propi. ¿Què vols que temi el gran poder de
amb una altra anomalia, que és la del marit impotent. Yerma ha estat	encegada	i duta allí on no calia per la seva pròpia obsessió. Però aquest
armes en l'aire i cridaven, aterroritzats: —Que es salvi qui pugui! I com	encegats	pel pànic, es llençaven a mar un darrera l'altre. Entre la
a Joan Antoni. Li vingué la idea que en un moment semblant, si massa s'	encegava	, Saumell, era capaç d'esberlar-se la testa amb igual frenesí que destruïa
feia veure perquè t'adonessis com menyspreo el teu orgull. Joan Antoni s'	encegà	, un vel de sang li enrogí els ulls i com si una mà invisible li donés
era abatre els mascles més ben plantats de París. Els tirava l'ham, els	encegava	amb el flux metzinós dels seus ulls i els citava davant la sabuda
punyida d'haver-la perduda, ni que fos per uns dies, era prou forta per a	encegar	-lo i deixar-li veure només allò que era més prop: la vergonya d'aparèixer
fet —deia un altre, ja entès en coses de justícia. —És que de vegades un s'	encega	... Claudi escoltava sense escoltar, oïa sense oir. —Set punyalades!...
la mateixa justícia i no admeten cap apel·lació. Són la llum mateixa, que	encegarà	els dolents i glorificarà els bons, com el sol, en eixir, fa tornar als
un exemple vulgar, palpable gairebé. A veure: condescendir, equivocar-se,	encegar	-se, al·lucinar-se amb els defectes dels amics i àdhuc apreciar o admirar
que no et miren. Darrera el seu cabell, a tocar els vidres de la galeria	encegats	per la claror del llum, aquest barri on es neix vell, el barri que et
de les ferides, del metall del canó dels fusells i, d'improvís, t'	encega	l'esclat d'una llum feridora, t'eixorda l'estrident explosió de la
en fracàs o acabin en èxit a penes es planteja. El nostre organisme viu	encegat	per la il·lusió de la permanència física. El que els observadors i
és tan petita que em perdonarà". Fou la confiança i l'optimisme el que l'	encegà	. Estic segur que allargà la mà fredament, sense tremolar, amb els ulls
les coses d'esma. Don Sebastià, de sobte, obrí un ull i el tancà de cop,	encegat	pel llum que li tenia en Pepe just damunt el nas. I després els va obrir
cas. Escandalós que és, li puja la sang al cap, ni sap què diu quan s'	encega	. Et vares tresbalsar molt, potser, quan et varen donar la nota? Mare de
Forcejant, Trinidad s'acosta al foc i es crema un turmell. El dolor l'	encega	i sense pensar res, agafa un tub de ferro i pega amb totes les forces al
La dona li va dir que la cadernera estava a punt de tirar-se al mar	encegada	pel soroll de l'aigua. Aleshores ell se'n va anar cap a la nena, li va
de les mans se li crispen, la quimera li puja a la gola, els ulls se li	enceguen	; li cruixen les dents... i acaba per fer-se córrer amunt la
inicial, per la qual els redactors es comprometen a no deixar-se	encegar	per "un esperit de partit". Altrament, diversos comentaris
La llum ha d'ésser la justa: ni massa ni poca, puix que totes dues coses	enceguen	"i els cecs no hi veuen". És el que succeeix a les regions de la terra
envidreir-se; fera, enfereir-se; brut, embrutar; ple, emplenar; cec,	encegar	; pitjor, empitjorar; badoc, embadocar; negre, ennegrir; tendre,
per la raó d'aquest equilibri de llum: ni massa ni poca, perquè les dues	enceguen	i els cecs no hi veuen; al Mediterrani s'imposa la visió concreta de les
La llum té d'ésser justa, ni massa ni poca, ja que tant l'una com l'altra	enceguen	; hi té d'haver la llum suficient per a poder llegir el missal i prendre
L'experiència del P. S. U. C.. Seria al nostre entendre un greu error	encegar	-se en la injúria en lloc de fer la crítica necessaria que el socialisme
en la pau i benedicció del Senyor, pogueren aturar-los ni desdir-los. S'	encegaren	com tants d'altres que en tots temps fugiren del camp per anar a la
peninsular. Veié en aquest la salvaguarda dels seus interessos i es deixà	encegar	per l'egoisme. Les organitzacions sindicals oposaren una ferma
la seva davallada. Té una gran frescor al cap i als ulls, que se li	enceguen	. Que llarg que és el carrer... Hauria d'estar contenta, car res no s'ha
homes, et quedaràs esgarrifada. Van de dret a allò —Aloma no l'entén— i s'	enceguen	, que s'estavellarien contra les parets.— Diu que va venir malalt, que va
Repeteix allò que ha dit Anna, de què després ha copsat el significat: —S'	enceguen	i passarien per damunt de tot. Els és fàcil d'enamorar-se. Era jo que
polsos li baten i té amargor a la boca. La claror radiant del carrer l'	encega	. Es mira les mans que li semblen d'una persona morta. Ell li ha besat la
en una entrada. El crit de Maria Lluïsa, imperatiu, terrible, li	encegava	els ulls com l'espasa de l'àngel foragitant els nostres primers pares de
no nascut, com ho era de les dels nascuts d'Eugènia? Potser més; potser s'	encegaria	estimant-lo i negligiria els altres. —Aqueixos altres que, fet i fet,
personalitat. I els amics? Disposava d'alguns de ben sincers. Però no els	encegaria	l'afecte que li tenien i la identitat de criteri que els havia unit? No

Pàgina 1 (de 8)

50 següents