×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb encegar |
Freqüència total: 397 |
CTILC1 |
aquell perdulari, per aquell rodamón sense ofici ni benefici! Per què ens | encega | d'aquesta manera Nostre Senyor? Pietat li tinc a Mila, a fe de Déu! —És | carn, com un gos o com una mosca. Ell no es veu fornicar, i la fruïció l' | encega | . Però els altres el veuen: saben que fornica i com fornica. És la | de res, però, ¿qui podia respondre del que podia fer un home fora de si, | encegat | per l'ira? Per sí o per no, no badà. Es féu enrera amb un ràpid moviment | plor: —Maria Rosa! Amb la mirada en ella, a través de les llàgrimes que l' | encegaven | . El "tonto" Un retrat El poble tenia, aquell temps, cinc mil | són per Lita i per Henri. Henri té vint-i-dos mesos; jo no voldria que m' | encegués | l'amistat, però em penso que és la criatura més bonica que mai hagi vist. | d'un costat, i els camperols, de l'altre. A poc a poc puja la flama que | encega | l'esguard del pagès, i que des del xoc revolucionari de maig de | massa popular, ineducada i voleiadissa, només li restà de plànyer-se que, | encegada | per miratges revolucionaris, engrescant-se amb infantils il·lusions | i les tardes caminen per un or a clapes malsanes, que pesa i s' | encega | , toll darrera toll. (Un cor de mal drenatge. La | literàries sublims. —No es rigui de mi —vaig continuar. —Em trobo com | encegat | i humiliat per la presència de la bellesa. Vostè no sap com la seva | fos peixatera i vulgar? Era la bellesa terrible. Era la sensualitat que | encega | ! Encara m'hi vaig voler acostar altra vegada, il·lusionat, implorant, els | que bull, traspua. Jo em passo la mà pel rostre i rajo com ell. Estic | encegat | per la llum. El món és un infinit de llum on es fonen les coses. Encegat, | L'endemà de la meva arribada em robaven els diners i la meva angoixa m' | encegava | els ulls. Passava pels llocs sense veure'ls, trist, preocupat. Ara | es treu la gorra. Al fons del vial els vidres d'una finestra alta estan | encegats | pel sol. Quan ells arriben, dos coloms que reposaven al motllurat d'una | és la frescor de l'aigua. Bracejar, sentir el doll caure'm a ple rostre, | encegant | -me i ofegant-me, em proporcionava misterioses sensacions de repòs. | entre els llistons es descomponia en els vidres dels prismàtics i l' | encegava | amb verds i morats que fulguraven. S'atreví a col·locar-se al cantó | muntanya tal com m'agrada, sense fàcils verdors romàntiques. Una òliba, | encegada | per l'excessiva llum, amb els seus pàl·lids ulls rodons, s'havia ajocat | anomenada pel seny i la prudència? Mai no hauria dit que et poguessin | encegar | a tal punt la vanitat i l'amor propi. ¿Què vols que temi el gran poder de | amb una altra anomalia, que és la del marit impotent. Yerma ha estat | encegada | i duta allí on no calia per la seva pròpia obsessió. Però aquest | armes en l'aire i cridaven, aterroritzats: —Que es salvi qui pugui! I com | encegats | pel pànic, es llençaven a mar un darrera l'altre. Entre la | a Joan Antoni. Li vingué la idea que en un moment semblant, si massa s' | encegava | , Saumell, era capaç d'esberlar-se la testa amb igual frenesí que destruïa | feia veure perquè t'adonessis com menyspreo el teu orgull. Joan Antoni s' | encegà | , un vel de sang li enrogí els ulls i com si una mà invisible li donés | era abatre els mascles més ben plantats de París. Els tirava l'ham, els | encegava | amb el flux metzinós dels seus ulls i els citava davant la sabuda | punyida d'haver-la perduda, ni que fos per uns dies, era prou forta per a | encegar | -lo i deixar-li veure només allò que era més prop: la vergonya d'aparèixer | fet —deia un altre, ja entès en coses de justícia. —És que de vegades un s' | encega | ... Claudi escoltava sense escoltar, oïa sense oir. —Set punyalades!... | la mateixa justícia i no admeten cap apel·lació. Són la llum mateixa, que | encegarà | els dolents i glorificarà els bons, com el sol, en eixir, fa tornar als | un exemple vulgar, palpable gairebé. A veure: condescendir, equivocar-se, | encegar | -se, al·lucinar-se amb els defectes dels amics i àdhuc apreciar o admirar | que no et miren. Darrera el seu cabell, a tocar els vidres de la galeria | encegats | per la claror del llum, aquest barri on es neix vell, el barri que et | de les ferides, del metall del canó dels fusells i, d'improvís, t' | encega | l'esclat d'una llum feridora, t'eixorda l'estrident explosió de la | en fracàs o acabin en èxit a penes es planteja. El nostre organisme viu | encegat | per la il·lusió de la permanència física. El que els observadors i | és tan petita que em perdonarà". Fou la confiança i l'optimisme el que l' | encegà | . Estic segur que allargà la mà fredament, sense tremolar, amb els ulls | les coses d'esma. Don Sebastià, de sobte, obrí un ull i el tancà de cop, | encegat | pel llum que li tenia en Pepe just damunt el nas. I després els va obrir | cas. Escandalós que és, li puja la sang al cap, ni sap què diu quan s' | encega | . Et vares tresbalsar molt, potser, quan et varen donar la nota? Mare de | Forcejant, Trinidad s'acosta al foc i es crema un turmell. El dolor l' | encega | i sense pensar res, agafa un tub de ferro i pega amb totes les forces al | La dona li va dir que la cadernera estava a punt de tirar-se al mar | encegada | pel soroll de l'aigua. Aleshores ell se'n va anar cap a la nena, li va | de les mans se li crispen, la quimera li puja a la gola, els ulls se li | enceguen | ; li cruixen les dents... i acaba per fer-se córrer amunt la | inicial, per la qual els redactors es comprometen a no deixar-se | encegar | per "un esperit de partit". Altrament, diversos comentaris | La llum ha d'ésser la justa: ni massa ni poca, puix que totes dues coses | enceguen | "i els cecs no hi veuen". És el que succeeix a les regions de la terra | envidreir-se; fera, enfereir-se; brut, embrutar; ple, emplenar; cec, | encegar | ; pitjor, empitjorar; badoc, embadocar; negre, ennegrir; tendre, | per la raó d'aquest equilibri de llum: ni massa ni poca, perquè les dues | enceguen | i els cecs no hi veuen; al Mediterrani s'imposa la visió concreta de les | La llum té d'ésser justa, ni massa ni poca, ja que tant l'una com l'altra | enceguen | ; hi té d'haver la llum suficient per a poder llegir el missal i prendre | L'experiència del P. S. U. C.. Seria al nostre entendre un greu error | encegar | -se en la injúria en lloc de fer la crítica necessaria que el socialisme | en la pau i benedicció del Senyor, pogueren aturar-los ni desdir-los. S' | encegaren | com tants d'altres que en tots temps fugiren del camp per anar a la | peninsular. Veié en aquest la salvaguarda dels seus interessos i es deixà | encegar | per l'egoisme. Les organitzacions sindicals oposaren una ferma | la seva davallada. Té una gran frescor al cap i als ulls, que se li | enceguen | . Que llarg que és el carrer... Hauria d'estar contenta, car res no s'ha | homes, et quedaràs esgarrifada. Van de dret a allò —Aloma no l'entén— i s' | enceguen | , que s'estavellarien contra les parets.— Diu que va venir malalt, que va | Repeteix allò que ha dit Anna, de què després ha copsat el significat: —S' | enceguen | i passarien per damunt de tot. Els és fàcil d'enamorar-se. Era jo que | polsos li baten i té amargor a la boca. La claror radiant del carrer l' | encega | . Es mira les mans que li semblen d'una persona morta. Ell li ha besat la | en una entrada. El crit de Maria Lluïsa, imperatiu, terrible, li | encegava | els ulls com l'espasa de l'àngel foragitant els nostres primers pares de | no nascut, com ho era de les dels nascuts d'Eugènia? Potser més; potser s' | encegaria | estimant-lo i negligiria els altres. —Aqueixos altres que, fet i fet, | personalitat. I els amics? Disposava d'alguns de ben sincers. Però no els | encegaria | l'afecte que li tenien i la identitat de criteri que els havia unit? No |
|