Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

humor. "¿Quina mena de Déu sóc jo —digué—, que no tinc homes que m'	encensin	o jurin pel meu nom i em facin passar el temps? Ja n'estic tip, de viure
és savi en aquest respecte: adular té una colla de sinònims: llepar,	encensar	, ensabonar, raspallar, rentar la cara... Fixem-nos com tots van cap a la
d'algun llaurador, de la faç honrada dels masos, les xemeneies dels quals	encensaven	a pleret l'hora litúrgica de l'Ave Maria. I una gran pau, una conformitat
la qual, colgant-nos el nas, ens dóna, en aquest temps, en el qual hom	encensa	amb els seus badius, un aspecte rural de formiguers; la meva silueta es
deixaven al bell cim, i des de llavors esdevindrien enormes pebeters que	encensarien	les valls amb llur fumera agrosa i arranada. Innocenci anava tot sovint a
fumar; sal, salar; fems, femar; sorra, sorrar; llast, llastar; encens,	encensar	; trena, trenar; nu, nuar; cargol, cargolar; cabdell, cabdellar; balma,
la Verge morta, aureolada, està voltada d'àngels, dos dels quals l'	encensen	; a l'esquerra hi ha el sepulcre de pedra on, segons els apòcrifs, la
flors boscanes i camperoles vessava sobre la ciutat, i la seva fragància	encensava	els altres productes de la terra i de la pagesia que s'oferien als
d'un record de guerrer que de la lleu preguera de gràcies que el pugui	encensar	per haver guarit la inflamació d'unes glàndules, parat un còlic nefrític,
les mans després d'haver realitzat algunes accions: rebre les ofrenes,	encensar	l'altar, etc.. La tendència al·legoritzant de l'Edat Mitjana va
Sant Climent de Taüll i Esterri d'Àneu. A Esterri de Cardós els serafins	encensen	l'Etern; a Esterri d'Àneu toquen, amb la brasa encesa de l'altar, les
hi ha, damunt l'altar, un encenser que sembla una copa. L'àngel està	encensant	. Zacaries s'aparta espantat, perquè, com diu l'Evangeli, "Zacaries, en
Ja heu vist quina honorable visita m'han fet, ell i els seus. Fins m'han	encensat	amb la xeringa de D. D. T., cosa que, segons sembla, és un honor
ens explicava el sentit que, en les esglésies catòliques, té l'acte d'	encensar	el chor i el poble. Digué que s'honorava amb el mateix encens l'altar de
a on. Insegur, vaig tornar a la cambra mortuòria. Continuava la conversa	encensant	el difunt. Vaig preguntar què n'opinaven, de la seva obra filosòfica. El
ha madurat, s'inclina des del seu peduncle i al més lleu ventijol "	encensa	" i sembra, literalment, fins amb el mateix gest del sembrador, les
seu cunyat Creon al temple de Delfos a consultar l'Oracle. I el poble l'	encensa	, al mateix temps que li prega. Pera fer sentir més lo profon de la fatal
celebrant, després d' haver benehit l' encens se 'n torna cap al altar y	encensa	tres vegades y de peu, la creu; després encensa dues vegades á cada
'n torna cap al altar y encensa tres vegades y de peu, la creu; després	encensa	dues vegades á cada costat les reliquies ó les imatges colocades entre
colocades entre 'ls candelers, (si es que n' hi há d' imatges); y en fí,	encensa	la part superior del altar, los costats y 'l frontal, á la dreta y á la
á la esquerra, després de fet lo qual torna l' encenser al diaca, que l'	encensa	tres vegades. Si está exposat lo Santíssim, se l' encensa agenollat. En
diaca, que l' encensa tres vegades. Si está exposat lo Santíssim, se l'	encensa	agenollat. En l' ofertori, avans d' encensar l' altar, lo sacerdot
exposat lo Santíssim, se l' encensa agenollat. En l' ofertori, avans d'	encensar	l' altar, lo sacerdot encensa les ofrenes, es á dir, la hostia y 'l
agenollat. En l' ofertori, avans d' encensar l' altar, lo sacerdot	encensa	les ofrenes, es á dir, la hostia y 'l cálzer. Després d' encensar l'
sacerdot encensa les ofrenes, es á dir, la hostia y 'l cálzer. Després d'	encensar	l' altar, s' incensa al clero y als fidels. ¿Per què als fidels y
y als fidels. ¿Per què als fidels y clergues inferiors tan sols se 'ls	encensa	poques vegades y á tots en general, mentres que als sacerdots y ministres
á tots en general, mentres que als sacerdots y ministres del altar se 'ls	encensa	per separat una ó més vegades? Pera reconeixer en aquest la sublimitat
de ser admesos al servey del altar. ¿Cóm ha d' estar los fidels quan s'	encensa	al poble? De peu. ¿Què ofereix de particular la elevació en las missas
sostenen prop del altar hatxas ó grans ciris encesos, y que 'l turiferari	encensa	al Cós y Sanch de Nostre Amo, mentres lo sacerdot los eleva oferintlos á
—Ofelia— Hamlet no la sent... La casta Verge es un perfum de roses y	encensa	al Prímpcep, jove, pura... Les seves mans escampen la santa herba del
com rica copa d' or Me obro al despuntar la llum Per	encensar	al Senyor. P· Com se forma la octava? R· Unas
discordar. delmar. esmenar. empedrar. clavar ab perns. començar.	encensar	. encetar. tancar. encomanar. cubrir ab alguna roba Alçar. ensangrentar.
fregar. gobernar. gelar. ferrar. folgar, descansar. trapitjar.	encensar	. fer condemnar. invernar. manifestar. anomenar. barenar. mostrar. fer
mestre Bernat, una trompa y una esmoladora. A n'en Fonoy, un encensé per	encensá	Mestre Tomeu Ciri. A n'en Lluís, una botella d'oli de fetge de bacallá
superbes nits que abrasen alcoves i jardins; les teves nits que	encensen	els astres, amoroses, tes nits profundes, plenes d'olor de
com d'una ofrena encar no consagrada d'hòsties matinals, que és	encensada	devotament pels romanins d'olor. Historial d'unes alzines
Maria: l'altar de sant Jordi hi fan, l'abat Oliva l'	encensa	i Ripoll vos ret honor. "Sant Jordi amb l'espasa blanca
vaig ara mateix al mercat públic: no em renyeu més: els furtaré l'afecte,	encensant	-los el cor, per tornâ a casa ben estimat dels menestrals de Roma. Me n'hi
cor meum\, se demana la benedicció, se porta l' encenser y s'	encensa	lo llibre: nos' portan cirials ni s' diu: /Dominus vobiscum\. Lo
á la dreta lo diáca y lo subdiáca á la esquerra. Dos acolits anirán	encensant	sempre fins al monument ahont se posará la Santíssima Eucaristía, y se
lo encenser, (sens benehirlo) sostenint lo diaca la naveta, y agenollat	encensa	lo Santíssim Sagrament. Després lo diaca trau de la urna lo calser ab lo
Arribant lo sacerdot al altar, posa en éll lo cálser y agenollantse lo	encensa	; després vá al altar, y trau la hostia del cálser, posantla en la patena,
cubreix ab la pália. Luego, sens benehirlo, posa encens en lo encenser y	encensa	la oferta y lo altar com se acostuma, fent genuflexió antes y després, y
antes y després, y sempre que passa devant lo Santíssim Sagrament. Quant	encensa	la oferta diu: Encensa lo altar, y diu entretant: Entrega lo encenser al
que passa devant lo Santíssim Sagrament. Quant encensa la oferta diu:	Encensa	lo altar, y diu entretant: Entrega lo encenser al diáca y diu: Y nos'
lo altar, y diu entretant: Entrega lo encenser al diáca y diu: Y nos'	encensa	al sacerdot. Després aquest un poch apartat del altar al costat de la
/Asperges me\, etc., sens cant ni salm: en igual forma los	encensa	. Entretant se apagan totas las llántias de la Iglesia, per tornarlas á
la barana ó sobre lo faristol que está enclavat en ella lo llibre y lo	encensa	. A la dreta del diáca estará lo subdiaca ab la creu y lo turiferari, y á
Patri\; diu la Confessió, puja al altar, lo besa y	encensa	; y habent acabat lo cor lo solemne cant dels Kyries, entona ab
y prossegueix lo cor. Luego se canta lo cántich de Maria Santíssima, y se	encensa	com se acostuma en las Véspres. Se repeteix la antífona:

Pàgina 1 (de 2)

50 següents