Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

o s'empantanegués dins de carns corrompudes. Tot-d'una, els mariners	encepegaren	contra l'entrada d'un vast edifici de sinistre aspecte; un udol més agut
i l'hora eren tot el que m'ocupava i m'aturdía. Les meves mans esteses	encepegaren	a la fí amb un obstacle sòlid. Era un mur, que semblava construit en
i relliscós. Vaig caminar a trontollons un quant temps, després vaig	encepegar	i vaig caure. La meva excessiva fatiga em decidí a romandre postrat; i el
la salvació. Amunt i fora! Corríem contents, satisfets, enriolats,	encepegant	amb les pedres, entrebancant-nos uns amb altres... Ens havíem escapat
de lluny, i entre el calitjós ambient propi de Barcelona, els seus ulls	encepegaren	amb una llenca de muntanya, uns pins no simètrics, unes margenades
amb referència a la seva possible canonització. Campreciós un dia hi	encepegà	amb una fotografia de D'Annunzio xollat al zero. L'endemà ell es feia
severament, les faccions es contreien com si el sentit gustatiu hagués	encepegat	amb la beguda més acerba de cal apotecari. Més enllà dels contertulis, el
al comptat. Però Aspriu observà que sols un home de molta sort podia	encepegar	amb una placa indicadora del nom del carrer per on transitava.
d'un home útil, humanitari, generós, considerat... Però, ¿com	encepegar	-los, perduts entre la multitud, confosos amb la gebrada indiferència i
ha entre ésser necessari i trobar-se necessitat. Passeig de Gràcia avall	encepega	amb alguna disfressa. Un galifardeu vestit d'Oncle Sam passeja una gran
i, anc que petit, ton peu mai es doblega; quasi mai tu	encepegues	ni t'estimbes. Mes ai! que ta ignocenta i noble vida,
trobant-se en situació apurada, després d'unes hores de persecució, s'	encepegà	al creuar un camí-carretera amb un cavall que portava al mercat una
el coixí. I com quan ún camina a les palpentes, i s'	encepega	un pou que està abscondit, i amb tres giravoltades violentes
m'amollava, sobtadament, quan ja els passava, ve que	encepec	, mon peu es trava, i caic, boca terrosa, morent i sense alè.
que als macs i tot mouría brega (als macs de Crau, que ara	encepega	la bestia), i amb sa punxa travessaría el sol. Talment, llançat
d'aquell qui duu la Creu igual se'n planyerà que del vil ca que un	encepega	mentre son amo l'apedrega! Ah! raça de jueus!
I, afeixugant el carro, que els bous van estirant, més lluny, la vista hi	encepega	l'herba dallada que es carrega, i l'hàbil carreter,
)] Preguem a Déu que no es faci esquerp. Per ara ja estem de sort. L'hem	encepegat	a casa. Podíem trobar-lo a fora, empaitant contribuents. [(S'atansa al
de terenyines i a la mitja llum de la cambra. Alguns s'imaginen haver	encepegat	amb un penjat i fugen dient incoerències. Magd·. Quina sort la
vagin. María 1a· Tinguin compte a caure. Senyora I a	encepegar	, eh? Tomasa I a embrutar-te. Senyora I que el gegant no
hem d'atravessar espesses tenebres, hem de sentir fatídiques veus, hem d'	encepegar	amb monstres repugnants i llefiscosos. No temis; contra la teva puresa no
el mal. Cordella El jutge duu una passa poc segura, l'hem vist	encepegar	... Damiá I ell, és un dir... Cordella Queixalada de
per entremitj de innumerables galeras y altres embarcacions, sens que may	ensepegás	en cap fusta, sens que may sos arreus se enrredasen en cap vela. Semblava
y sanglotant, cansava sos ulls y sa veu en busca de la mare; corrent,	ensepegant	y fins cahent á voltas, fatigava y llastimava son tendre cos, esperant en
de manera que fixavan á cada pas la planta ab forsa é inseguritat,	encepegant	sempre ab los peus y ab lo cos. Qué dirém de las caras de aquestos
ni de las malediccions que tiravan los cegos á aquell atropellador, que	encepegava	ab ells y ab sos gossos. —Deteniuvos, deteniuvos, deya la geperuda; mirau
la cua, ni el fum, sol com un pagre. Però si quan calava i era jove hagués	encepegat	una xicota igual que tu, jo et dic que no amollava i em veuries patró
I després, prosseguint nostre viatge cap a l'esquerra, l'ull n'	encepegà	un altre, encar més gran i més salvatge, Qui fou el mestre
Jesús respongué: ¿No hi ha dotse horas en lo dia? Lo qui va de dia no	ensepega	, perqué veu la llum d'aquest mon. 10 Mes lo qui va de nit
perqué veu la llum d'aquest mon. 10 Mes lo qui va de nit	ensepega	, perqué no hi ha llum en ell. 11 Digué estas cosas, y després
al mig-jorn. La carrera dels malvats tota és tenebrosa: no saben en què	encepegaran	. C. IV, v. 18 e 19. Guarda ton cor més que
aquest es va limitar a dir molt bé, gent, ho heu fet magistral: però si s'	ensepega	que algú vol gomitar durant la pròxima confiscació, em sentirà a cridar.
Tots els mals s'ajunten. Qui està de pega hasta amb els collons	ensepega	. Lo que em sap greu és no haver gravat un disco tots tres. N'hi havien