×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb encertar |
Freqüència total: 1795 |
CTILC1 |
| en saber-ho. "Per quin motiu? Potser tan sols perquè el modista no va | encertar | a guarnir-la adequadament i va ser així amb excés castigada. Amb roba, va | | Magdalena Blasi. "Tanmateix, en aquest punt concret de repetir, ell ho | encerta | . No és una pedra, sinó un plom. I aplica, impertinent, aquest vici a tots, | | predeia ahir que encara hi haurà pluges que tot ho adobaran, però no ho | encerta | ni per atzar. Tu i jo sabem que no cal fer gaire cas dels endevins, i no | | i acostar-se... acostar-se... Li costà una mica d'obrir; la mà nerviosa no | encertava | el pany. Féu girar la clau dues, tres vegades... i aparegué al seu | | amb altres nois a la plaça, una pedra disparada no se sap per qui, l' | encertà | al front i el tombà banyat en sang. El portaren a casa esvanit i hagué de | | amb tota la força de la seva còlera la hi descarregà enmig del rostre. L' | encertà | al front, damunt les celles, amb tanta força, que els ossos del crani | | no es guardaven rancor; no en tenien tampoc motiu. Així Tiago un dia que | encertaren | a encreuar-se tots dos pel carrer es dirigí a Quim espontàniament. Li | | llançà Miquel de Manteu, alt i forçut com un gegant, abrandat de furor: l' | encertà | en plena cara, al costat esquerre de la boca. Tot ell es sentí sotragat | | gairebé com udols: "Mila! Mila!" Una pedra llançada amb mà destra l' | encertà | sobre la boca i li tallà la veu; quasi al mateix temps una altra pedra li | | la raó, i per això solen tenir raó. O dit d'una altra manera: dubten, i | encerten | . 2) Aspecte moral: L'escepticisme és l'únic correctiu | | dos partits: sospitós de fer el joc a l'enemic. I el cas és que tothom | encertava | en la sospita. Erasme no era un adversari declarat, ni neutral —adversari | | Pedro com si es tractés dels autèntics profanadors de Melisendra: no n' | encerta | ni una. El fracàs era ineluctable, en tots i cada un dels casos. Don | | amb un mínim de coherència interna. Els sectaris de la virtut ho | encerten | , quan assenyalen les etapes de depravació col·lectiva com si fossin | | portes hi ha gent que truquen o parlen a crits amb els funcionaris que | encerten | a obrir, l'ordenança abandona de nou el despatx del vell i gairebé corre | | clau... Ell palpa per la banda de dins del muntant de pedra, acaba per | encertar | un forat i els dits es tanquen sobre un objecte de metall. —Ja el tinc. | | i, tancant els ulls, disparà de nou contra l'animal. Ara sí, l'havia | encertada | . Canela féu encara un esforç; aconseguí encara alçar-se a mitges i caigué | | " que no era; això li va ocórrer en una ocasió. Un dia, en efecte, van | encertar | -lo al pols, i caigué tan llarg com era, i es pensaren que ja havia anat al | | saltava en esquitxos, i ell continuava pegant fora de si. Començà a no | encertar | els cops i sentí un principi de feblesa. S'aturà de pegar; els braços li | | que la hi havia trobada dies ençà. Reproduïa perfectament la veu, però no | encertava | per altra banda la manera de mirar. Recordava vagament aquell gest dels | | de les tapisseries i cortinatges. Quan aquest sol acadèmicament dosificat | encertava | a caure damunt una cornucòpia, el saló s'alegrava de sobte i era com una | | jo! S'anava enfadant; comprenia que no l'acabassin de creure, però no | encertava | a reconstruir els fets. De sobte el director d'/El Adalid\ botà | | deduir que Mallorca és cosa perduda. Però jo us assegur que un poble que | encerta | a valorar el sentit esotèric d'aquesta frase: "sa meva neboda Maria | | maneres has obrat perfectament exposant-me els teus dubtes. Pensa mal i | encertaràs | . Ai, sí! Cal apressar el casament de l'Ernestina. Ens en malfiarem del | | mal cap. Jo vaig triar la vida més tranquila, tu el córrer foll. Qui ho | encertà | ? Perot Qui sap? Et soc franc... un hostal és una vinya. I si et | | primavera\ i /El noguer\, de Schumann, sense haver-ne pogut | encertar | mai la melodia justa. I aquella veu de repte és la pròpia veu d'ella que | | làmpara i que inciten un rondineig de protesta en un vidre de balcó quan | encerta | el punt de coincidència de vibracions. Un eco del pensament de Mussorgsky | | tots serà l'oncle Llibori. Em té rancúnia perquè quan anem de cacera, jo | encerto | bé els trets, mentre que a ell li fa por l'escopeta i sap que ho | | esperança que Nostre Senyor ja procura que l'enteniment dels mortals | encerti | el camí més dreturer que mena als resultats favorables als propòsits | | de mi, què en pensaries? Tomàs vol respondre. Sembla que la seva boca no | encerti | a formular una amenaça prou contundent. Però veu l'actitud desolada de | | somriures, les boques fan una ganyota amarga. Amb el to més falaguer que | encerta | , canvia de conversa; comenta l'excel·lència del menjar: la benestança que | | negre! Però no li cal preguntar-ho del tot: pel mirall del moble acaba d' | encertar | l'esguard de la cunyada pres, del vidre estant, a l'esguard de Pere | | sofrien greus accidents quan abaixaven la llança massa aviat o no | encertaven | el cop, car l'arma, quan no topava amb l'adversari, es balancejava i es | | regna"), tragué l'atxa i començà de colpir l'adversari, el qual no | encertà | a embeinar la seva espasa per prendre ell també l'atxa, i es posà aquella | | Sovint —almenys quan ja me'n sento una mica segur— resulta que ho | encerto | i, de vegades, del tot, i fins em fa servei en la pràctica. Més per a | | els jugadors que han estat més encertats en un partit determinat, solen | encertar | el judici quan es tracta d'equips o de jugadors inconeguts, o poc | | crític, per bo que sigui, i que seria absurd de demanar-li que les | encerti | totes. Aleshores li demanem que ho intenti, que ens digui què pensa de | | ajudi a veure clara aquella obra; és a dir, que tiri a gol per veure si l' | encerta | . I qualsevol gran crític ho és pels judicis encertats, que si són prou | | cap rastre; vull dir, com a gran escriptor en l'ordre literari. Si ho | encerto | , hauré guanyat la meitat de l'aposta... Per a pronosticar sobre l'altra | | a la testa, nou per a mi, com l'art de Renan. El maligne company havia | encertat | : "Si trobéssiu una franceseta..." El professor em devia esperar aquella | | tot el dia pel poble i ens en tornarem sense veure Mistral. El company ho | encerta | . No em costaria gaire de fer marxa enrera. —Anem! Ens aturem, unes | | La boira de la tarda, espessida, enfosquida, plora. Caminem d'esma, no | encertem | a trobar l'ample vial per on hem entrat a la casa. El gran plaer Aquell | | ! ¿qué hi vol fer, fillet? L' amor es cego y aixis com endevina tot lo qu' | encerta | , altras vegadas fa fer uns cops de cap qu' estaborneixen y donar unas | | canti vá á la font... Xich. Que 's trenca. Pep. L'has | encertada | . Xich. Y ell que tant ódia als francesos ara estima á una | | promesa de tempesta? Bé, accepto aquesta semblança. Tant de bo que ho | encertis | ! Clitemnestra. —I tu? ¿Qui ets tu, que fites d'aquesta manera | | la vostra obra i la vostra santa intenció. Però insisteixo: no ho vau | encertar | . Malthus. —Què s'ha esdevingut? ¿És que Europa encara no sent la | | sàpigues, massa tard, que, de vegades, sols ho | encerten | uns pocs, quan milers s'erren". L'Enemic, amb desdeny, va contestar-li | | tingues fe, i que passi el que passi; o fallaràs el cop o bé | encertaràs | ! Una desena d'obrers que dormien vora la mina sentiren les cançons. | | Doncs, perquè vull veure si he trobat la inclinació justa. Si no l'he | encertada | , estem fotuts, patró. Com més aviat ho sabré, millor! Menjà a | | fina olor de la muntanya són les corrioletes que la crien. De vegades n' | encertes | un clap entre la llosa o les destries una per una en un camp de bruc. Són | | el sarronet a l'esquena, puja que pujaràs, s'encaminaven cap a la clina. | Encertaven | a vegades una roca llisa i s'aturaven per descansar una estona. Si per |
|