Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

en saber-ho. "Per quin motiu? Potser tan sols perquè el modista no va	encertar	a guarnir-la adequadament i va ser així amb excés castigada. Amb roba, va
Magdalena Blasi. "Tanmateix, en aquest punt concret de repetir, ell ho	encerta	. No és una pedra, sinó un plom. I aplica, impertinent, aquest vici a tots,
predeia ahir que encara hi haurà pluges que tot ho adobaran, però no ho	encerta	ni per atzar. Tu i jo sabem que no cal fer gaire cas dels endevins, i no
i acostar-se... acostar-se... Li costà una mica d'obrir; la mà nerviosa no	encertava	el pany. Féu girar la clau dues, tres vegades... i aparegué al seu
amb altres nois a la plaça, una pedra disparada no se sap per qui, l'	encertà	al front i el tombà banyat en sang. El portaren a casa esvanit i hagué de
amb tota la força de la seva còlera la hi descarregà enmig del rostre. L'	encertà	al front, damunt les celles, amb tanta força, que els ossos del crani
no es guardaven rancor; no en tenien tampoc motiu. Així Tiago un dia que	encertaren	a encreuar-se tots dos pel carrer es dirigí a Quim espontàniament. Li
llançà Miquel de Manteu, alt i forçut com un gegant, abrandat de furor: l'	encertà	en plena cara, al costat esquerre de la boca. Tot ell es sentí sotragat
gairebé com udols: "Mila! Mila!" Una pedra llançada amb mà destra l'	encertà	sobre la boca i li tallà la veu; quasi al mateix temps una altra pedra li
la raó, i per això solen tenir raó. O dit d'una altra manera: dubten, i	encerten	. 2) Aspecte moral: L'escepticisme és l'únic correctiu
dos partits: sospitós de fer el joc a l'enemic. I el cas és que tothom	encertava	en la sospita. Erasme no era un adversari declarat, ni neutral —adversari
Pedro com si es tractés dels autèntics profanadors de Melisendra: no n'	encerta	ni una. El fracàs era ineluctable, en tots i cada un dels casos. Don
amb un mínim de coherència interna. Els sectaris de la virtut ho	encerten	, quan assenyalen les etapes de depravació col·lectiva com si fossin
portes hi ha gent que truquen o parlen a crits amb els funcionaris que	encerten	a obrir, l'ordenança abandona de nou el despatx del vell i gairebé corre
clau... Ell palpa per la banda de dins del muntant de pedra, acaba per	encertar	un forat i els dits es tanquen sobre un objecte de metall. —Ja el tinc.
i, tancant els ulls, disparà de nou contra l'animal. Ara sí, l'havia	encertada	. Canela féu encara un esforç; aconseguí encara alçar-se a mitges i caigué
" que no era; això li va ocórrer en una ocasió. Un dia, en efecte, van	encertar	-lo al pols, i caigué tan llarg com era, i es pensaren que ja havia anat al
saltava en esquitxos, i ell continuava pegant fora de si. Començà a no	encertar	els cops i sentí un principi de feblesa. S'aturà de pegar; els braços li
que la hi havia trobada dies ençà. Reproduïa perfectament la veu, però no	encertava	per altra banda la manera de mirar. Recordava vagament aquell gest dels
de les tapisseries i cortinatges. Quan aquest sol acadèmicament dosificat	encertava	a caure damunt una cornucòpia, el saló s'alegrava de sobte i era com una
jo! S'anava enfadant; comprenia que no l'acabassin de creure, però no	encertava	a reconstruir els fets. De sobte el director d'/El Adalid\ botà
deduir que Mallorca és cosa perduda. Però jo us assegur que un poble que	encerta	a valorar el sentit esotèric d'aquesta frase: "sa meva neboda Maria
maneres has obrat perfectament exposant-me els teus dubtes. Pensa mal i	encertaràs	. Ai, sí! Cal apressar el casament de l'Ernestina. Ens en malfiarem del
mal cap. Jo vaig triar la vida més tranquila, tu el córrer foll. Qui ho	encertà	? Perot Qui sap? Et soc franc... un hostal és una vinya. I si et
primavera\ i /El noguer\, de Schumann, sense haver-ne pogut	encertar	mai la melodia justa. I aquella veu de repte és la pròpia veu d'ella que
làmpara i que inciten un rondineig de protesta en un vidre de balcó quan	encerta	el punt de coincidència de vibracions. Un eco del pensament de Mussorgsky
tots serà l'oncle Llibori. Em té rancúnia perquè quan anem de cacera, jo	encerto	bé els trets, mentre que a ell li fa por l'escopeta i sap que ho
esperança que Nostre Senyor ja procura que l'enteniment dels mortals	encerti	el camí més dreturer que mena als resultats favorables als propòsits
de mi, què en pensaries? Tomàs vol respondre. Sembla que la seva boca no	encerti	a formular una amenaça prou contundent. Però veu l'actitud desolada de
somriures, les boques fan una ganyota amarga. Amb el to més falaguer que	encerta	, canvia de conversa; comenta l'excel·lència del menjar: la benestança que
negre! Però no li cal preguntar-ho del tot: pel mirall del moble acaba d'	encertar	l'esguard de la cunyada pres, del vidre estant, a l'esguard de Pere
sofrien greus accidents quan abaixaven la llança massa aviat o no	encertaven	el cop, car l'arma, quan no topava amb l'adversari, es balancejava i es
regna"), tragué l'atxa i començà de colpir l'adversari, el qual no	encertà	a embeinar la seva espasa per prendre ell també l'atxa, i es posà aquella
Sovint —almenys quan ja me'n sento una mica segur— resulta que ho	encerto	i, de vegades, del tot, i fins em fa servei en la pràctica. Més per a
els jugadors que han estat més encertats en un partit determinat, solen	encertar	el judici quan es tracta d'equips o de jugadors inconeguts, o poc
crític, per bo que sigui, i que seria absurd de demanar-li que les	encerti	totes. Aleshores li demanem que ho intenti, que ens digui què pensa de
ajudi a veure clara aquella obra; és a dir, que tiri a gol per veure si l'	encerta	. I qualsevol gran crític ho és pels judicis encertats, que si són prou
cap rastre; vull dir, com a gran escriptor en l'ordre literari. Si ho	encerto	, hauré guanyat la meitat de l'aposta... Per a pronosticar sobre l'altra
a la testa, nou per a mi, com l'art de Renan. El maligne company havia	encertat	: "Si trobéssiu una franceseta..." El professor em devia esperar aquella
tot el dia pel poble i ens en tornarem sense veure Mistral. El company ho	encerta	. No em costaria gaire de fer marxa enrera. —Anem! Ens aturem, unes
La boira de la tarda, espessida, enfosquida, plora. Caminem d'esma, no	encertem	a trobar l'ample vial per on hem entrat a la casa. El gran plaer Aquell
! ¿qué hi vol fer, fillet? L' amor es cego y aixis com endevina tot lo qu'	encerta	, altras vegadas fa fer uns cops de cap qu' estaborneixen y donar unas
canti vá á la font... Xich. Que 's trenca. Pep. L'has	encertada	. Xich. Y ell que tant ódia als francesos ara estima á una
promesa de tempesta? Bé, accepto aquesta semblança. Tant de bo que ho	encertis	! Clitemnestra. —I tu? ¿Qui ets tu, que fites d'aquesta manera
la vostra obra i la vostra santa intenció. Però insisteixo: no ho vau	encertar	. Malthus. —Què s'ha esdevingut? ¿És que Europa encara no sent la
sàpigues, massa tard, que, de vegades, sols ho	encerten	uns pocs, quan milers s'erren". L'Enemic, amb desdeny, va contestar-li
tingues fe, i que passi el que passi; o fallaràs el cop o bé	encertaràs	! Una desena d'obrers que dormien vora la mina sentiren les cançons.
Doncs, perquè vull veure si he trobat la inclinació justa. Si no l'he	encertada	, estem fotuts, patró. Com més aviat ho sabré, millor! Menjà a
fina olor de la muntanya són les corrioletes que la crien. De vegades n'	encertes	un clap entre la llosa o les destries una per una en un camp de bruc. Són
el sarronet a l'esquena, puja que pujaràs, s'encaminaven cap a la clina.	Encertaven	a vegades una roca llisa i s'aturaven per descansar una estona. Si per

Pàgina 1 (de 36)

50 següents