Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i acriaturat, i els dits amb un desfici de manicura, tot allò que l'	encisava	en el seu fill, encara que ella ho hagués posat al món, no tenia res a
manifestá l' estudiant un criteri tan original, enginyós y alegre, qu'	encisá	á la noya quasi tant com la forma lleugera y franca ab qu' aquell ho
fos capás de ficsarme en alguna dona, ella fora. Ho conech, m' atrau, m'	encisa	. No vull jugarhi, no dech jugarhi: ella s' interessa de debó y es una
—qui devia ésser aquest Jaume Giralt?— El Born vell i Santa Maria m'	encisaven	; el carrer de Mirallers em feia pensar en l'antigor i m'agradava de veure
vores d'un gran riu sovintegen les ciutats, els pobles i els poblets. I t'	encisen	els ponts històrics o meravelles de l'enginyeria moderna: els molls, les
perquè jo li trobava la mateixa expressió dolça i somniosa que m'havia	encisat	en els retrats, era com veure'l en la immortalitat, aleshores que
jo no veia l'estàtua, sinó l'home i les seves criatures que encara m'	encisaven	. Tot era viu i etern. Daudet em mirava i em parlava com parlen els homes,
cama que jo, aquest vell. Arribem en una placeta. Així que hi entrem m'	encisa	. És un oasi de frescor, de verdor. Em fa pensar en el claustre d'un
i em penso que tenia raó en aquest punt. A mi aquella vida natural m'	encisava	pel que tenia de nou i de poètic, i ell ja començava d'estar-ne cansat.
d'ell jo repudiava força lletjors de paraula i de capteniment, però m'	encisava	la seva mena d'ironia dolça, que, àdhuc quan esdevenia sarcasme, no tenia
puresa que llensaba suáu fragancia: era la tendra viola que tots los ulls	encisaba	: era la flor purpurina plena de perfums y galas, y al topar en lo torrent
Terra, i ells, obstinats en llur tabola i dansa, li	encisen	amb so alegre les orelles; i el cor li bat ple de basarda i
perquè d'una passada a l'altra l'ocell tot ho prova i tot ho revira per	encisar	el silenci. I només ell viu al món: el rossinyol. Al maig, quan una banda
Ara em sembla enraonat de pensar i creure que lloen el sol que les	encisa	i que proclamen juntament: és el mestre, és el mestre, és el senyor! De
i la gent que s'hi mou. Els homes de pena i els galifardeus del port l'	encisaven	, i el vi claret, el crostó de pa, la taula venturera de les tavernes.
serà una altra qüestió que ja tractarem. Confesso que des de fa temps m'	encisa	la figura de Peirce. Vaig descobrir-lo fa força anys, el meu primer any
les conclusions que ell assenta amb una força de sistematització que	encisa	que és un estudi que el farem fent constar que som admiradors d'aquest
de la poesia de Verdaguer. Sospito que no serà pas allò que havia	encisat	la nostra joventut, vull dir, ni la seva poesia patriòtica ni les imatges
haver-ho cridat de por d'escandalitzar els companys. Cal haver-se deixat	encisar	per les realitzacions de la pulcritud sense fantasia i de la grandesa
que tremolen de pensar-hi, solitut misteriosa de dos, que esvera i	encisa	al mateix compàs d'espera, paradís de pau o camp de guerra, segons on
No hi ha perill que posi afecte sinó a gent de cor senzill, que saben	encisar	-se amb l'irisada meravella d'una petita flor de bosc o el bell dibuix
i menyspreus, ningú no dubta que ha de ser un hèroe el que un dia l'	encisarà	: ja ha triat, és un petit monstre sense talent. Hi ha dones ja marcides
en certitud. S'allunya d'Eufrosina, ja li desconeix el mèrit que l'havia	encisada	, perd el gust de la seva conversa; no l'ama pas, i aquest canvi li fa
en termes cristians, en diríem el lliure albir. Però els grecs potser s'	encisaren	excessivament davant el mirall, i, sia per la fixedat mateixa d'aquest
poch viva que'ns acaronava ab fresques y vaporoses salabrors, ajudaven a	encisar	nos, y després... la vista d'aquella turquesa immensa, que's difumava al
dexat parats a tots. Si'n serà d'atractívola la bellesa femenina quan	encisa	axís fins a les matexes dònes! —Sí, —repetía la bellíssima Molins,
predilecte, Alonso Fitz Clarence. Bah! Tots dos sóu persones com cal, i m'	enciseu	: així és que us confio l'un a l'altre mentre jo m'ocupo d'uns quants
vent a través del bosc, és quan un se n'enamora de debò. I és un amor que	encisa	i va captivant el cor enamoradís fins que se n'apodera, dient-li amb veus
tan bé com el seu i els deixà estar. Per fi trobà quelcom que l'	encisà	de bo de bo: i estava damunt un pavelló d'elefant mig colgat entre les
anarquistes que no pas una conversa de dues majordones). M'	encisen	els vells monuments de les ciutats, i els parcs, i el riu sota els ponts
sempre la necessitat de reproduir per una imatge, la forma que l'ha	encisat	, i, paralelament, d'embellir els objectes per ell fabricats, amb aquestes
gracia de les nostres dones en el camp i en la ciutat, i com aquella, ens	encisa	. Perque aquella i la nostra, són la mateixa; sols que aquesta ens pertany
s'assisteix al drama esgarrifós de quan la fatídica sirena, després d'	encisar	al mortal amador amb ses canturies, l'atrau i se'l xucla mar endins.
i escumaralls. El perill us oprimeix el cor, però alhora l'espectacle us	encisa	. Si feu com el capità, si atalaieu el fons del mar descobriu la
arreu! el silenci perfumat, que ens arriba de terra, tot em sedueix i m'	encisa	! I la poètica i vella nau plega veles. Una multitud riallera l'acull. Fa
i suredes que anaven trobant, Innocenci caminava abstret, melangiós, però	encisat	per les variades i frondoses perspectives que a cada revinclada del camí
el seu patir. I se'ls imaginava el dia de demà —demà venturós!—	encisats	per la simpatia d'Eugènia i pel seu esguard serè. La bellesa del
mateix que els peladors, que Innocenci era un brau minyó. Els	encisava	el seu tracte obert i entusiasta, la seva estampa d'home ni alt ni baix,
i castellans que arribaven a aconseguir que Carles II l'Encisat,	encisat	per la política francesa, fes testament a favor del nét de Lluís XIV,
mediterranis són, també, el malaguanyat Jaume Guàrdia, ple de candor, que	encisava	amb unes obres riques en ingenu sabor i tendre primitivisme, i alguns
us direu, més sincerament feliç se sentirà En Plana. Parleu-vos,	enciseu	-vos, meravelleu-vos de vós mateix i de la vostra obra. En Plana us
per Holanda trobeu les composicions de l'escola a cada pas. El natural us	encisa	per la seva simplicitat; la terra hi parla un llenguatge corrent, sense
i de vegades les veles de coure treien una lluïssor vaga. També vaig	encisar	-me davant dels venerables campanars de Bremen, pares de tots els
per arrossegar els peus pels carrers, per entrar en els parcs deserts i	encisar	-vos amb les taques de sol sobre l'herba retallada i amb les oques,
país viuen de cara a França i l'aristocràcia de cara a Alemanya, país que	encisarà	sempre, degut al seu sensualisme primari, la gent de pergamins i de botes
li havia llevat l'humor de treballar. Aquella dona que l'havia	encisat	, Maria, quin altre desengany! Tanta formosor en el rostre, tanta gràcia
massa, que bombollava dins la caldera fent uns virolaments que haurien	encisat	a qualsevol no tan abstret com Arandó. Així s'escolà tota la nit. L'alba
en els colors de l'iris com puntes de diamant. A l'hivern, el gebre	encisa	el moixal i els degotalls s'allarguen en platejades formes, gairebé de
del teu amor, que aquí on em veus, mesquí, he consumit sots la campana,	encisat	per Nemina, tot el temps que el diable havia capdellat per a mi. Ai
mel a la boca. Doncs d'un dijous en va venir un altre, i si als savis els	encisava	el perfum del seu trastejar, a ella li plavia de sentir-se seguida en

Pàgina 1 (de 10)

50 següents