×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb encobeir |
Freqüència total: 29 |
CTILC1 |
| mort va impedir realisar i que tan útil hauria estat a Mallorca, la va | encobeir | durant cert temps: a una altra llibreta he trobat dos índexs més sobre el | | era repugnant aquexa tasca. Encara la senyorívola Inglaterra no l' havía | encobeida | ab lo nom de folk-lore; y se mirava lo popular ò lo anterior al | | centuria de disputes les més antipatriòtiques que pugan donarse. Lluny d' | encobehir | baix d' un mateix dosser el triple patrimoni, se l' ha volgut escindir, | | pera acabar. L'atmosfera del nostre país s'escalfa novament am l'idea, | encobeída | per les corporacions populars, de rendir, en forma digna i grandiosa, el | | acabar. L' atmósfera d' el nostre país s' escalfa novament amb l' idea, | encobeída | per les corporacions populars, de rendir, amb forma digna y grandiosa, el | | els segles el cor sempre ha escoltat. I torn amb amor nova als llocs que | encobeïa | d'infant, on despertava al gaudi i al sofrir, que, si | | com les voldria, amb la bona voluntat que el Minyó | encobeiria | . 1954. VII Ja l'Estel cerca el Portal, | | perfecte interpretant Corelli per a ell, asseguda sobre el seu ventre, | encobeint | la seva cigala enfollida dintre el seu sexe humit i tebi fins arribar a | | per veure les còses bones que té aquella hermosa ciutat, y lo molt que l' | encobehía | son marit tractantla com una princesa; y lo grassa que la trobaría per lo | | es va veure obligat a renunciar a bona part de les aspiracions llargament | encobeïdes | durant els anys en què, fora de l'illa, omplia el futur de somnis. Érem | | conduir. Em queda, tanmateix, el gust de la impotència, la sospita, | encobeïda | en un racó de l'ànima, que potser hauria pogut combinar les peces del joc | | seva insolència d'infant malcriat, un jove tímid, freturós de sentir-se | encobeït | per l'amor de la mare que no vàrem tenir. Na Marta va captar-la tot d'una | | només cercava la calidesa d'uns braços, potser d'un ventre, disposats a | encobeir | -lo; mentre no s'adonava com li era a ella de necessari sentir a prop seu | | féu que na Constança dirigís cap a mi gran part del seu afecte. La vaig | encobeir | , ni que fos la pròpia filla, i arribà a estimar-me amb obsessiva febre. | | cedir. Les frontisses varen gemir, la pols es va alçar, la humitat em va | encobeir | ... La meua decepció fou, a primera vista, total, esperava trobar alguna | | un moment, mentre l'aire humit i fresc, amarat d'olor de terra, m' | encobeïa | completament. Aquelles primeres hores del matí han estat les més | | capellans del seminari d'on fugí fa dos anys? A son pare, que mai no l'ha | encobeït | tot i ser un mercader poderós...? No és ell precisament el predilecte | | Feis bonda, mu mareta. La boja s'arrenglera contra la paret | encobeïda | per Esther Bonnín que exclama: Senyor Agutzil, que no tendreu | | violència a la porta de Beatriu, que era suficientment eixelebrada per | encobeir | qualsevol que li fos llépol. La mestressa l'advertí que encobrir un | | perquè fes de més bon passar. A Sara de les Olors no li fou gens difícil | encobeir | aquella nina que agraïa amb un somriure cada gest i admetia complaent les | | aleshores hauria tingut l'edat de la Cecília i potser per això encara l' | encobeïren | més. Sort en tingué, d'ells, perquè se l'endugueren cap a Bordeus, on | | es basà la posterior fortuna perquè comptà amb l'ajut d'un capitost que l' | encobeí | , un antiquari important de Ciutat, de la dubtosa fama del qual, com a | | el pobre, amb aquelles dues nenes al seu càrrec, es devia sentir més | encobeït | al costat d'altres compatriotes... Però estava segura que no s'havien | | fer-se anunciar per l'àngel, s'havia fet part del temps de la música per | encobeir | -m'hi. Vaig creure sentir que la súplica feta en nom seu, anyell de Déu, | | l'episodi anterior un dia se n'anava pel carrer i duia un moixet tendre, | encobeït | entre els braços, i volgué la casualitat que quan passava per davant una | | Permeteu-me un altre excursus que serà molt més mal d' | encobeir | sota el títol de l'obra que no el fet de la gota espessa de les terres | | un món de rics que na Titín Forteza li descrivia amb trets enlluernadors, | encobeí | el somni de tenir un rol rellevant —imprescindible— en l'enginyeria | | he pogut. Crec que Néstor, que no ha tingut fills, almenys reconeguts, | encobeí | el somni d'esdevenir el mestre, no el professor, sinó el mestre d'en Biel | | ocellons, encara que va tenir la protecció d'una cosina de Muro que la va | encobeir | . Jo em vaig posar a fregar escales perquè tant la família del meu home |
|