Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que ens envolta: són, així mateix, gestos amb què mirem de pal·liar o d'	encobrir	les expansions insolents del nostre cos. Els fets sexuals han merescut
serà partera, mes sempre es troba la manera d'	encobrir	-ho, si es considera. L'amor és com una llepassa. Puja per les
pot enunciar directament, que hi ha veritats que han de dissimular-se, d'	encobrir	-se per a esdevenir després més transparents i més clares. Perquè la
de la ironia en aquelles èpoques ens demostra que la seva funció és	encobrir	la desesperació que en tals moments s'accentua, i per això l'home irònic
als ulls que aquest quadre, que formula el cànon de la lògica indígena,	encobreix	una contradicció. En efecte, els homes són superiors a les dones, els
de vista teòric— i escometre eficaçment el concret, si aquest concret	encobria	un residu d'inintel·ligibilitat, al qual residu, al capdavall, es
porta, fins i tot, a suggerir la impossibilitat d'una ciència biològica,	encobreix	, també, una paradoxa curiosa: car l'obra titulada Critique de la
féu l'estrena de la falsia amb una santa túnica per a	encobrir	la penetrant malícia i la venjança; amb tot, no essent-hi
del poder reial. Alguns d'ells els protegiran a totes passades, i	encobriran	sense escrúpol el retorn subreptici a les pràctiques islàmiques. Un
som com a homes cristians, el resultat no fóra gens negatiu. Superant, no	encobrint	, les nostres limitacions, els nostres defectes i fins el nostre pecat, hi
no passarien. Ni el negociant m'hauria estafat, ni la muller m'hauria	encobert	certes marranades, que sospito, ni cap intriga podria reixir. Heus-vos
per un llamp, un volcà, un precipici, etc.) i que aquest fet pot	encobrir	una actitud ètica, o en tot cas una certa malfiança. Sense voler-ne
—exclamà estranyada la dida—. Qui els manté? A casa, de qui viuen? Qui els	encobreix	? Qui els ha portat ací? —Joan Antoni callava atorrollat. Ella insistia:
per prosaics i materialistes, i els arquitectes procuraven dissimular i	encobrir	les noves tècniques constructives donant-los "bella aparença",
de la base del Dret, del Dret amb majúscula, que tan sovint serveix per a	encobrir	conceptes tan diferents del que el Dret, en efecte, representa. És
qui té cor. Però és que les meves manifestacions no van pas dirigides a	encobrir	i disculpar tot el molt que socialment és dolent; parlo precisament per a
p. p. enclòs, enclosa. Els altres temps com cloure.	Encobrir	. Es conjuga com cobrir. Encórrer. Es conjuga com
les conseqüències del crim. Els instigadors d'aquella matança d'homes	encobrien	les seves malifetes dient que cercaven la pau social. Ells, però,
tal volta de les persones, utilitzant-les com a mitjans de propagar o	encobrir	immoralitats. Després d'aquests desordres, sobretot si han durat llarg
de factors objectius. Rebutgem la doctrina racial alemanya que ha	encobert	els crims polítics més vituperables de la història. No. La nacionalitat
I aquesta nova assignatura introduïda al programa de l'establiment, no	encobria	cap favoritisme, car, tanmateix, no deixava d'ésser útil i agradable. Per
li caldria valer-se per a deixar entendre que l'aparença de normalitat	encobria	sovint els secrets més impenetrables. Es retirà a un racó de la sala, i
i el shimmy. Calia veure l'alegria, que tot just la política turca podia	encobrir	, amb què celebraven la imminent sortida dels representants de la
de ben viure a costa de mal obrar; que la política és la sàvia manera d'	encobrir	les més dures injustícies; que la política és el còmode refugi dels
signada per "Julia", pseudònim amb què Víctor Balaguer, l'autor,	encobria	la seva personalitat i que descriu una festa celebrada al Tívoli el
no ha sigut més que amb mires polítiques algunes vegades quan no per	encobrir	actituts en les quals no hem d'entrar en aquest treball. El comerç, en el
a la tela. Les imatges s'imprimeixen fortament a l'ànima, car la foscor	encobreix	tot element que podria distreure. El noi és suggestionat. L'acció
aquesta obra. Era el darrer crit, la darrera rialla que pretenia	encobrir	l'agonia... Però, que poc us parlo dels metges i de la medicina befada
de guariment, quan en realitat l'atenuació clínica dels símptomes	encobreix	una infecció encara latent. En aqueixes circumstàncies les recaigudes són
de demostrar que el saber no trasbalsa els cors, que el dret formal pot	encobrir	desordres rebels, que l'organització i la ideologia, si desdenyen
enllà del gust de viure instintiu; i el refús de matar pot limitar-se a	encobrir	la repugnància a ésser matat, ennoblida per projecció. Ara bé, voler
collides en les províncies espanyoles més significatives) i qualitats s'	encobreixen	i encara dintre la mateixa província les diferències en resultats són tan
Cal aconseguir-ho sense dubtes i, sobretot, sense les trampes que sovint	encobreixen	falles que, si bé no s'ignoren, es prefereix, per comoditat, passar-les
les seves injustícies; la qual cosa pot fer-se o ocultant el robat o	encobrint	el lladre. No solament són ocultadors aquells que amagant els lladres a
s'han armat, en tots els temps, amb la terrible pompa dels mots per a	encobrir	sota els mots més augustos les coses més vils. En el segle XVI,
una força poderosa per al bé; lliurada a la iniquitat, és un mitjà per a	encobrir	amb l'elegància de les formes els crims més abjectes. Els fets, d'altra
perquè pot efectuar el dany i estendre el mal amb procediments refinats,	encobrint	sota una forma elegant els crims més perversos. Ineficàcia de la moral
saber que l'atzar és un mot buit, és una paraula que només serveix per a	encobrir	la nostra ignorància dels problemes de l'univers. En el món físic, com en
l'esverament dels pares de família, els laïcistes, amb fina hipocresia,	encobreixen	llurs intencions distingint subtilment entre l'escola atea i l'escola
l'escola sense Déu —sigui com sigui l'aparent neutralitat amb la qual vol	encobrir	-la l'ateisme— és per necessitat una escola contra Déu. En totes parts
glòria i empremta de la seva substància (He 1, 3),	encobria	l'esclat de la seva magnificència i apareixia entre els homes semblant en
a la vista de tots, perquè es guareixin; mes els càncers de l'ànima	encobreixes	curosament, com si ocultar-los fos llevar-los: tot i que difícilment pot
subtilíssim, en el qual l'ànima molts cops queda atrapada, per voler	encobrir	sota motius de necessitat afers de voluptat. ¿Vols saber amb quina poca
va haver pecat, desvestit de la capa d'innocència, que suficientment l'	encobria	, es féu necessari el vestit exterior per a cobrir el pudor. I vet aquí
mania donívola. Vergonya et donaràs de l'ornament exterior si penses què	encobreix	. Qui posseeix per dins l'ornament de la virtut no el cerca per fora.
com a lliures, però no fent de la llibertat com un vel per	encobrir	la dolenteria, sinó com a servents de Déu" (1 Pe
clarament negatius: unes ressonàncies d'afectació exterior que pot	encobrir	un fariseisme, un centrament refinat sobre si mateix i una manca
i per l'afany de prestigi. En un món en què l'autosuficiència pot	encobrir	penoses esclavituds, els monjos elegim lliurement la dependència total de
influïts per l'ambient del nostre món, on el culte a l'autosuficiència	encobreix	tantes esclavituds. Hem de viure lliurement les limitacions i les
completa el primer amb una constatació de les misèries humanes, capaces d'	encobrir	a una mirada superficial la grandesa de tota persona: "que se suportin

Pàgina 1 (de 6)

50 següents