×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb encolomar |
Freqüència total: 123 |
CTILC1 |
permet l'expressió pal·liativa—, però no perd el fil de la conversa. M' | encoloma | les obvietats de sempre: la lletgesa dels cossos, la regulació del | em cercaven un ferm partit per a proporcionar-me descendència; em volien | encolomar | dos o tres noies del meu ram, d'aquestes que per a despatxar-les les | t'ho cous, tu t'ho cruspiràs, pensava jo amb fruïció. Quan sigui l'hora t' | encolomarem | la criatura i que et faci bon profit. La passió folla i agressiva de la | al cementiri de Montroig i vint-i-dos capellans, grassos i lluents, m' | encolomaren | unes solemnes absoltes. I Laura, la desconhortada Laura, abans que | produïts per la misteriosa intervenció sobrenatural. Quan tracta d' | encolomar | a la meva mare aquestes adorables fantasies, ha de parar ràpidament i en | de la Glòria". Ah, no! més aviat, si sap que toca el violí, li | encolomarà | aquella "Suite" de Sauguet.— I un cop fort (havia estat la porta del | Castell Vell camí de can Pach? ¿Quina història romàntica li hauria volgut | encolomar | ? No li esqueia, al Doctor Vancells, aquell patetisme, ni aquells | —No resis ara, home; prou temps tindràs. Escolta'm. I li vaig | encolomar | tota la meva història amb la carlana: —Ja veus si he arribat | el fals cec de naixença que per sobre les ulleres fumades filustra si li | encolomen | moneda falsa. En el Superior es donaria com a treball a desenvolupar, | les excel·lents facultats plàstiques, deixant-lo el que podria dir-se'n — | encolomant | un joc de paraules compost amb un terme de tècnica en la composició | i l'agonia d'un poble. Joaquim Ibarz. Sta. Coloma de Gramenet. Ens han | encolomat | el Bingo. Eugeni Madueño. Badalona. "Comarca/Exprés", nova | l'herba. * * * [29] Santa Coloma de Gramenet Ens han | encolomat | el Bingo Confirmant la informació que donava Arreu, els promotors | sense embuts. Si anem a veure {El gran cara de palo}, que no ens | encolomin | {El maquinista}. Hi anirem igual o més, però no hi anirem | i d'Habsburg (/mi amigo Plandiura\, com li deia ell), intenta | encolomar | a la ciutat una col·lecció artística, el mèrit de la qual no discutim ni | casa van sortir al crit de "/Vive la revanche\!" i xano, xano, | encolomaren | tres tantos als dels "Wienner", sense que gairebé se n'adonessin; | Senyor [(rient)]. Quins paios, tu i aquests que em vols | encolomar | ! Wang. Guenyo del dimoni! No tens temor dels déus? En una | 21 d'Agost) Un projecte no gaire clar pot passar de taca d'oli i | encolomar | -vos molts de maldecaps. Verge (Del 22 d'Agost al | perquè estigui contenta. Dolors. —Ara. Perquè no vols que t' | encolomi | feina. Joan. —Adéu. [(Mutis.)] Eulàlia. —I on ens | de la mossa falsament indignada, i em va clavar una gran bronca i em va | encolomar | una sanció de mil peles i amenaça de passar informació als de dalt. La | a la feina, aquella mateixa tarda amb la bleda assolellada que ens han | encolomat | per cap de secció amb l'excusa que té no sé quantes carreres tècniques i | ... [(Digníssima va cap a Tartan, que reposa en un racó.)] Jove, m' | encoloma | la informació o què? [(Tartan es col·loca en una inconfusible posició | Pagesa: Maleït siga! Si jo arribo a ser a casa no t'haurien | encolomat | les ampolles. Aquell sí que ens va ben esqueixar la grua! Et va fer | quedaran ganes de tornar. Al que demani un tònic contra la calvície, li | encolomaré | un dentrífic. A la que em demani un carmí pels llavis que no deixi, li | al coll. I les amigues, a la seva. Em feia una ràbia! Al final vaig poder | encolomar | la nena a una senyora escarxofada al primer rengle; li vaig fer llàstima | Jo'm penso que perquè són guapes. En Quics Les lletges les | encoloma | a la fonda. Constança [(amb emfasi)] Bé: ¿que ho són molt de | Els dos coloms eren els dos testicles, la verga la Coloma que s' | encoloma | , els coloms el Collar de la Coloma, poder pintar-ho | de sobre. L'estament dels subsecretaris li havia | encolomat | el motiu "la vironera d'Atenes", perquè, on picava, | fàcil, oi? Per a un viatge així m'agradaria que em diguessis qui m'ha | encolomat | les alforges. —No em pots negar que és una solució definitiva... —Si fos | la factura i que s'emportés de seguida tot el personal que m'havia | encolomat | . La seva reacció va ésser esgarrifosa, em va deixar glaçat. Se'm va | que tenia el gust exacte del model amb arròs i fideus, però ja hi havia | encolomat | el clordiacepòxid. El senyor Codina-Fortiac no hi va entrar de seguida, | de mig a mig. La música i gairebé la lletra de la cançó que els vaig | encolomar | eren d'una famosa sardana molt coneguda per tothom. Em pensava que elles, | i, en el millor dels casos, a dèficits culturals que quasi sempre s' | encolomaven | a la dona. El doctor Muldworf, en referir-se a "l'amor difícil", no | de guanyar anys endavant, origen del malnom de Grossa Carlota que va | encolomar | -li la vila. L'execució de la pintura havia resultat un procés fascinador; | Perquè, mira que pagar vint-i-cinc mil pessetes pel trasto que t'han | encolomat | !... [(Inquietut en Albert i Pau)] Pau. La marca és de primera! | amb sortides extravagants —almenys, les històries que els pirinencs els | encolomen | —, es burlen manta vegada de la religió i del sexe, els dos grans tabús de | així una rècula d'expressions burlesques —nomarrots, refranys, corrandes— | encolomades | sempre als veïns del poble del costat. I també facècies gracioses, que | però la policia i la família no. Pensem que hi ha molts interessos per | encolomar | -nos el segrest a nosaltres. —En definitiva, vosaltres mai hauríeu | creure que allò era un bon dinar, convicció a partir de la qual li podien | encolomar | o s'encolomava ella mateixa Marx, López Vázquez, l'acoso sexual i el que | era un bon dinar, convicció a partir de la qual li podien encolomar o s' | encolomava | ella mateixa Marx, López Vázquez, l'acoso sexual i el que fos. La tia | fa segles que ni m'ho acosto. És gent que ja té habitatge i no li puc | encolomar | cap pis. Una cosa, però, hauria fet al restaurant: udolar. Udolar ignoro | del gos, em pareixia que em rebaixava que aquell Hèlios que m'havia | encolomat | Lola anés unit dins el seu cap al de l'errívol savi jueu i, a sobre, que | i el concepte de Maimònides. Però entenem-nos amb això del Mal: el que m' | encolomessin | a mi. D'aquell mascarot em devia impressionar, així, el que tenia | menysprear, que ho faig de primera, i l'altra inexistir, que encara m'ho | encolomen | millor. Tota la meva despectiva actitud al restaurant s'havia basat, | . Però menys la tinc jo i he hagut de rebre. I si no vaig viu, Lola m' | encolomarà | les cabòries que voldrà. Me n'he de desfer, sí. Com d'El Oro del | Llull aquí no havia tingut continuadors. Per ell qualsevol fet al qual | encolomen | el qualificatiu d'«atzarós» té una causa real o prové d'uns esdeveniments | vigila...» Ja ho veuria, ja, si el feien anar a declarar, encara li | encolomarien | les culpes a ell. Per no sentir-la més, s'havia alçat sense dir ni piu. | passa amb les persones, la primera impressió costa molt d'esborrar; si t' | encolomen | un penjament, ja pots fer sants, sempre faràs dimonis. No n'hi ha prou, | 1873 proclamen la República: foc d'encenalls. Vulgues no vulgues, acaben | encolomant | -nos el rei Alfons, el fill de la Isabel. Al començament de l'any passat, | de Baltasar Garrigues, precursor riberenc dels guies turístics, li | encolomés | un discurs sobre les trifulgues polítiques recents del país i, de retruc, | la cara d'estupor de l'hoste davant l'intent de Brumari Montornès d' | encolomar | -li la mercaderia resulta hilarant. D'altra banda, comptat i debatut, no |
|