DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
encomanar V 2394 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb encomanar Freqüència total:  2394 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

en aquella evocació que en aquesta nit de dubte i de terrible solitud li encomanava una sensació consoladora i trista alhora: consoladora per la pau i la
que celebràvem era ella l'element principal, i semblava com si ens encomanés a totes la seva alegria. Les festes sense Mila, dèiem, no són festes."
li queda alguna pols entre els dits. Alguna saviesa, doncs, se li degué encomanar, a força de manejar saviesa d'altri: no direm que no, i tant és així, que
de Nadal i pensava en l'alegria d'ella. I també l'alegria de sa mare li encomanava tristor. No obstant això, insistia: "Potser aquesta vegada serà
literat, com el comerciant, ha de pensar ja en una "clientela". I se li encomana l'ètica burgesa del mercat. El plagi, aleshores, es presenta com un truc
Quan s'acabarà l'exili? 3 juny. Vaig a un poble veí, on encomano mel. Quin dia pur, joiós! Passo entre mars de ginesta d'or: he de
no teniu en compte el poder de... de contaminació. Sabem de malalts que encomanen la seva malura a d'altres persones que en moren mentre ells sanen. —Això
deixat sol." Badalla més, tan amplament com de primer, i a ell se li encomana, alça la mà a l'altura de la boca. —Encara tens son —diu. El noi
mort feia tres-cents anys, era simplement el seu avi, qui li havia encomanat, fiant-se de la seva perícia, la feina de recollir l'herència. Val a dir
a Barcelona, i reemprendre les classes al Col·legi Tridentí, Jeroni encomanà a la dida que li portés els llibres, aprofitant un dels seus sovintejats
un estrafolari papa-sastres m'ha invitat a veure com els musulmans s'encomanen a Déu. Li he donat cinc francs i ens ha fet penetrar dins la mesquita.
d'aquest ritme de les aigües, d'aquesta mansa respiració de la mar, que s'encomana a la fusta del vaixell i al carmí dels llavis de les senyores. El cor
Tot el contrari. El tahitià no ha après res de bo dels americans ni s'ha encomanat cap de les virtuts que ells creuen posseir. I, respecte al paisatge,
tranquil·lament; i les mosques, i els mosquits, que, encara que no encomanin el paludisme com a les Hèbrides, us piquen sense gens de consideració.
de la mestressa, no esperançàvem gaire cosa del dinar que havíem encomanat; però, com que aquest hemisferi austral és una pura paradoxa —si fa no fa
taules i més guitarres i més torrats. El capità de la "Potii", sense encomanar-se a ningú, abandona el vaixell, la càrrega i el passatge i, penjat del
¿Blasfemes contra el teu Senyor? Caín. Jo? Quer· M'encomanes males idees i tot. Abans de crear-vos a vosaltres els homes, Jahvè ens va
aquí una altra manera d'amargar-nos les hores. Jo mateix sense voler me n'encomano! Caín. [(A l'àngel.)] És un cas perdut. Salut, àngel.
ben veritat que no la teniu mai quieta. /Maurici\ Això se'ls deu encomanar de tant veure l'aigua que es belluga. /Antònia\. [(A
allò que et mossega per dintre et torna molt més baixa del que no ets. T'encomana el desig de fer mal, d'ensorrar-te per sempre, de vendre't d'un cop al
que prometien esser solemníssims, i a la Seu ja espolsaven draps negres i encomanaven cera. Aina Cohen, assedegada d'exhibicionisme, abandonava per alguns
més neboda pròpia que Na Violeta de Palma, i ella és sa meva hereva. Li encoman que faça bondat: ara que serà rica, que no faça més sa loca, perquè ja
Na Maria Antònia seran ses primeres a fer-li la bona: jo conec el món. Li encoman, sobretot, que propagui sa devoció al beat Joan de Montcada, que és un
i què designen tants escarafalls?). Dona, no em besis: t'encomanaré la nafra de la boca, o la del cor. Tira endavant, que
Estic embasardit! Ernestina. També jo, Víctor. M'has encomanat la teva superstició de pare. Infeliços de nosaltres! [(Resten
que sigui menester. Creu-me: en aquests dies he posat enteniment. M'has encomanat la teva amargura. Es veu que... [(Veient eixir en Víctor de la cambra
[(anant envers Golferic)] I amb la besada voleu guarir, o encomanar-me l'afany a mi? [(D'ara endavant, i fins que s'acabarà l'escena
brunzir la seva copa d'un brunzir fi i massa clar que encomana esgarrifances i un regust al paladar de cendra
i de tant en tant, quan podia, deia: no faci aquesta cara... I em va encomanar el riure i sense saber de què reia jo també em vaig posar a riure i rèiem
senten una mena de displicència elegíaca que els estova els ossos i s'encomana a tots els detalls que els volten; s'ajassa pels mobles i pel pentinat de
iniciativa, gemegaire, agre, displicent, que de mica en mica s'havia anat encomanant el limfatisme polsós de casa seva. Maria vivia fora de la seva època;
donat la meitat de la seva fortuna. Però a Bobby encara no se li havia encomanat el dinamisme colèric a la punta de la llengua, i insinuà amb el seu to de
de sang; Conxa l'invità amb un somriure de gel, i aleshores ell, sense encomanar-se a Déu ni al diable, li ventà dues bufetades amb tota l'ànima. Conxa
monja, ni de cap imatge de la capella, ni en besar la galta d'una noia li encomanava el borrissol, poc higienitzat, intencions contingudes i nebuloses,
saber res d'ella. Pat no creia en la sinceritat de les dones; se li havia encomanat aquella teoria una mica brutal dels joves esportius, acostumats a sentir
i aquella tebior de les llàgrimes de Maria Lluïsa, a la seva cosina li encomanaren una voluptuositat estranya. Després d'esbravar-se amb el plor, a Maria
carregats de bales de cotó, i amb l'aire gris arrapat a la fusta, encomanaven al comerç del país una certa correcció i una certa moralitat britàniques.
la nit véngui, serà el vi trascolat! "Per fat i fat que la mia mare m'ha encomanat i un punt més, que lo que diré sia veritat!" Escena VI [(N'
esquitxat de fang. Com a bon hereu dels Muntanyola, ell va poder encomanar uns quants milers de misses per a l'ànima de la seva mare, que sempre
. —I rep qui no hi té cap culpa —remuga la Ventura, senyant-se un badall encomanat pels badalls imaginaris dels barcelonins. —Ara que, de bon gust a
dels mobles nous: el daurat d'una cornucòpia: l'iris melangiós que s'encomana de prisma a prisma a l'aranya del saló: l'ombra solemne del piano de cua
amb el seu esforç. A Tomàs, que l'espera assegut a la butaca, se li encomana el somriure; i diu: —Veig que t'agrades; presumida! Laura no respon
no costa res de ser feliç? —interroga tot prement el braç de l'home, per encomanar-li la seva vibració. —Només cal fixar-nos en les coses del món, fins en
la pluja movia les fulles tendres. Cert que els carrers amples us encomanen un sentiment d'independència; aneu per entre la fragor de la multitud;
famosa a tot el Pla; s'entretenia a jugar-se els diners amb mesura i encomanava i assistia a misses commemoratives d'aniversaris de dols familiars. Per a
s'emmena ara lluny a través dels camps xops, desolats, ara tan prop, que encomanen als vidres del balcó una queixa tremolosa. Silencis sonors de sabates
/Siau saludat, Jesús, de tot cor\". Un gran núvol que passa, encès, encomana tot de resplendors violentes a les pedres cremades del recinte, quan
a la sufragània de les "Moreres", i fins sé que amb el vicari s'encomanaven a Satanàs perquè els dugués bona sort. Fins la majordona entrava en la
fundes blanques, l'ambient de solitud de les cambres on no s'habita, li encomanen una sensació d'estranyesa. Mira amb ulls de forastera; res de tot allò no
les mans contra els ulls, i prega amb tota la vehemència que l'espant li encomana: —Déu meu, ajudeu-me! —I es senya, fervorosa, tremolant. Pere,

  Pàgina 1 (de 48) 50 següents »