Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

llars holandeses, cenyides de neu, però ...la neu serà trista,	encongida	, sola amb la meva paraula. Després ens llegeix dos poemes
Arreu es drecen falgueres tendres. Tenen la punta de les fulles	encongida	com les urpes dels dracs xinesos, com l'escuma amenaçadora de La
nit, el gran de can Mates havia estat trobat mort dins les maresmes,	encongit	a la barqueta. La nit anterior no havia acudit a la barraca; a punta de
és un vapor més vell i més sofert que el "Ramel", la vida s'hi sent més	encongida	i més dura; però la cuina, el servei i la sinceritat aquí són superiors.
a cop d'erotisme, de sentiment i de sadisme. Però jo que estic	encongit	, que he passat Freud, i em veig venir quan m'exalta
i aquell vent i les fulles passejant-se i volant, caminava amb el cor	encongit	. Ell li havia dit que l'esperaria a l'entrada del reixat, però que si no
d'ell, em va córrer al darrera perquè jo feia una cara que el va deixar	encongit	i va pensar que me'n passava alguna de molt grossa. I li vaig dir que no
flotant com una entranya en remull. Aquella cambra de bany, petita,	encongida	, amb el joc de gomes vermelles que penjaven de les parets i amb les
que tenia un gust fet d'aberracions, de petxines i d'ocells dissecats—	encongits	dintre una peça insuficient, doblegant-se com els contorsionistes per fer
aquestes coses. De fet, aquí d'aristocràcia no n'hi ha. Tot té un aire	encongit	de classe mitja amb fums. Imagina't que ara jo em posés a fer de marquès.
de sang jove i excitada, d'estrena de músculs fins en aquell moment	encongits	o inútils. Hi havia molts motius per a sentir-se despert de sobte. I el
per a l'aigua de les locomotores... Laura ho entreveu i passa una mica	encongida	, agafada al braç del marit, el qual saluda abundosament els coneguts que
obeeix, com el cavall a la pressió de la regna. És un capellà menut,	encongit	dins la sotana que li curteja; duu una de les sabates no gaire ben
ben vestida i sentir-se bella i admirada; poder donar la mà als masovers	encongits	, amb la benvolença d'una princesa; acaronar el banyam dels bous a
miralls, d'aquelles clarors tenyides de rosa; accepten l'oferiment,	encongits	com si ella fos la mestressa i ells uns camperols que acaben d'entrar en
altra dona no aconseguirà pas l'amor que Teresa ha de deixar que cremi	encongit	, com si emparés amb la mà el flamaró d'una llàntia. No se'n gaudirà cap
aquell home i que ell no sabrà mai. —Veus? —fa l'oncle amb el seu somriure	encongit	. —Aquests moments sí que ens rescabalen de les altres males estones! Si
Laura balbucejà una paraula amable i de seguida compadí aquell grup	encongit	. Jaume, l'hereu d'abans, rialler i galant, s'havia tornat un pobre d'ulls
No cal dir com totes les senyores, velles i no velles, del Castell,	encongides	i limitades com eren, estaven espaordides i, com sol passar en aquests
més la puixança de la vida: superfície corporal reduïda, dits del peu	encongits	, turmells arrugats, músculs relaxats, ventre flàccid, costelles
simpàtica amb la qual desarma tothom. Jo em trobo entre les seves cames	encongit	com el gat entre les bótes. Passem a la cambra del director.
de tenir el suspens a la butxaca. Vam passar el matí ronsejant,	encongits	, pels claustres de l'Institut, talment els gossos quan es veuen segura la
amors vaig ésser d'una timidesa increïble. Davant la noia estimada era un	encongit	que no sabia fer res més sinó sufocar-se. No desitjava carnalment les
cap a la farmàcia amb l'ànima amarada de tedi i de lassitud, covardament	encongit	, o exasperat d'haver fracassat una vegada més en el meu intent de
d'orgull i de vanitat; por davant la vida, capteniment reservat i	encongit	prop dels homes, persona esborradissa i humil que no pensa cridar en res
que la de les coses que m'envolten. La meva mare és una dona poruga,	encongida	. La seva instrucció és escassa; la seva voluntat, fluctuant. És de
ha rebut contesta de París. —I quan marxes? —preguntà la meva mare, tota	encongida	. —Digues-ho, per si se t'ha de fer alguna cosa de roba... —Encara
viure persones aquí sense estar malaltes? —vaig fer jo, que tenia el cor	encongit	i ja me n'hauria tornat. —No et pensis —va respondre el meu amic,
valer de no sabia quin dret per a acompanyar-la, mentre jo els esperava	encongit	com un mussol. Em dolia de no haver-hi anat jo i tot, jo que pagava,
proposta. Els darrers moments de la conversa jo havia pres un aire tímid,	encongit	. Roig de vergonya, vaig trobar-me altra vegada al moll, sense gosar girar
desig o una amenaça. Es va fer un silenci, durant el qual em vaig sentir	encongit	. I, de sobte: —Per què dormíeu amb la mà arrapada al costat? ¿No compreneu
Als ulls petits del mestre s'ensonyava, tèrbol, l'acovardiment. Caminava	encongit	com un infant humil que han castigat. —Cal reaccionar. Pensa que s'acosta
mur, dintre una petxina tan lluent de metall que sembla d'or? Em sentia	encongit	, espaordit, desanimat abans de començar. ¿On era la velleta d'ahir, que
atansat a l'"espècie femella". I madam Hortènsia, arronsada, amb el cap	encongit	entre les espatlles, sentia sobre ella, tremolosa, el càlid alè de vi.
seu color bru fosc, perquè la Mort no la pogués distingir. Tenia el cap	encongit	entre les seves espatlles grasses i bombades; tremolava. S'arrossegà a la
i la seva veu s'havia endolcit. Avançà encara un altre pas, callada,	encongida	, a punt de saltar. —El patró? —preguntà de nou, sufocada. —Sí.
. La vídua llançà un crit; va posar-se les mans a la cara, s'arrupí,	encongida	, per fugir. Però ja havien arribat els joves a la porta de l'església, i
acudir. Tal com et vaig veure assegut en un racó del cafè, tan tranquil,	encongit	, tremolant de fred i acotat sobre un llibret de cantells daurats, no sé,
opressió de cor. I de fet, què fèiem en aquella era? En Quimet callava,	encongit	i mig agafat a la ratera del subconscient. —Tant val tornar a casa —vaig
la pitrera, segons la coneguda imatge napoleònica, i l'esquerre una mica	encongit	, avançat cap endavant, i amb un cigar entre el dit llarg i l'índex.
sota l'aixella. Vaig fer molt pocs gestos. Vaig semblar un àngel tímid i	encongit	. Així que l'Anunciata ha estat promulgada i l'àngel ha desaparegut, de
a llum un bell tros de la nostra història. El Museu de Palerm, massa	encongit	dins un local bell però escàs, mereix una llarga visita, baldament fos
modèlics i exemplars, si ens acontentéssim d'unes idees manllevades i	encongides	. La nostra grandesa depèn de l'altura i l'originalitat vital del nostre
que no poetes inspirats, la Renaixença es desplegava en un ambient	encongit	de trobadorisme convencional i d'arcàdia estantissa. N'hi ha prou de
l'esguard de la llur fixesa vidriosa, per contemplar els llavis minces i	encongits	. Se desclogueren; i dins un somriure d'una singular significació, les
de certs efectes dels instruments de corda. Eren per ventura els límits	encongits	dins els quals ell s'era tancat amb la guitarra, el que donava naixença,
pres per son amor i sens gaire tracte social, era extremadament	encongit	amb tota dona que no fos la seva estimada, i en aquell dia solemnial féu
ha velat altra vegada la llanterna, i ell i la dama reposen, una mica	encongits	, entre el vell oficial i monsenyor. El minyó secardí i la serventa jove
se deya'l fabricant, no passava d'esser un menestral de pessa curta, tot	encongit	y esquifidet de figura y de maneres, ni la seva dòna una tova de tantes,
orella. Sos polsos es deturaren; escoltà amb els llavis badats i l'alè	encongit	. La cançó seguia fluint, i ell esperant, posant-hi esment, abandonant a

Pàgina 1 (d'11)

50 següents