×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb encontre |
Freqüència total: 1506 |
CTILC1 |
a la porta, i manta vegada pujava àdhuc un bon tros de carrer al seu | encontre | . Després, Mila gaudia amb la il·lusió de caminar al costat d'ell aquell | l'amic de Tino Costa, que la volia des de molt de temps, li sortí a l' | encontre | . —Sileta... —Ah! Ets tu, Quim? Què ha passat? On és el meu | i enfonsà les mans en l'aigua fresca. Un dels camperols s'avançà al seu | encontre | i, empenyent-la endarrera, li privà que toqués aquella aigua, mentre els | aquella vida tornava a ell per alliberar-lo dels seus terrors. Sortí a l' | encontre | de sa mare. En el seu rostre hi havia impresa una expressió tan nova, tan | el cap, el veié i, deixant els jocs i les amigues, va córrer al seu | encontre | i passà el seu braç entorn de les cames d'ell. —Mano... Però Tino Costa | fes el que et diré. Quan arribi ell, aixeca't, fes un esforç. Surt al seu | encontre | i demana-li perdó. Es sentirà desarmat al moment. Però ella no podia | el cap; una alegre sorpresa se li retratà al rostre, i sortí ràpid al seu | encontre | . —Hola, Tino Costa. T'has cansat ja de sentir els grills i les granotes? | potser el sentia contra la nit, contra la dona que li havia sortit a l' | encontre | amb l'infant als braços, contra els qui passaven prop d'ella, contra ell | treball. La primera cosa que havia fet aquell matí havia estat anar a l' | encontre | de la seva mare. Havia passat una nit horrorosa, una nit de malson | meravellós, quasi primaveral, tenia la sensació que l'acompanyaven a l' | encontre | del seu estimat, amb el qual anava per fi a reunir-se. Només | no hi havia tristesa (tots tenien la sensació que l'acompanyaven a l' | encontre | d'ell), i a ella la deixaren una mica més amunt, en el recinte solitari | són parelles fortuïtes, sense cap vinculació afectiva, que busquen en l' | encontre | un simple —o complicat— acompliment del desig. La representació crua de | que s'aixeca, surt per la porteta de darrera de la garita i avança al seu | encontre | . —On aneu, vós? —Buscava les oficines. —Són fora —diu el porter— | la galleda cap al centre, fregant culs i pits que avancen al seu | encontre | . —Potser valdrà més que sortim tots... Però a la sala ja han acabat, | prengué el camí del poble. Tornà descoratjat. Maria Rosa li sortí a l' | encontre | i li preguntà com havia anat. —Malament. I no digué res més, i, quan | va imposar-se'm i, altra vegada, com en els dies llunyans del nostre | encontre | al vaixell, envaí amb força deletèria el meu passat fins a esborrar tot | abans de l'hora en què acostumàvem a trobar-nos perquè per a mi el nostre | encontre | ha començat amb el dia, a trenc d'alba. He contemplat des d'aquí el sol | el seu pas i omple els seus ulls asservits en el pensament de l' | encontre | i s'acompanya ja de l'abraçada i la veu, ara jo, | bata un poc trèmul i provocatiu.)] Júlia. [(Avançant a l' | encontre | de Víctor, mentre insinua un somriure.)] Ah! És aquí l'Ernestina? Jo | l'espasa blanca de l'alba talla el fil del nostre | encontre | emmatxucat de silenci. Cap a França és dia negre, i | la reial princesa, de la calrada encesa que a l' | encontre | del jove l'enrogí; del jorn que fou promesa per | tal manera us vaig empènyer amb la meva llança gascona..."] I, en aquest | encontre | , Mataplana hauria mort el trobador si la seva llança no hagués estat | d'aquelles del segle XV que es trencaven gairebé a cada | encontre | , resta ben clar al bell capítol de Desclot sobre el "gran ardiment | fet, en la qual, amb una minuciositat sovint sorprenent, es descriuen | encontres | de llança amb l'esment detallat de les diverses peces de l'arnès que | florins" (1425, 16 maig). A la narració dels | encontres | del Passo Honroso les "platas" són esmentades molt | (la "souris" del text francès citat), ho demostra un dels | encontres | del Passo Honroso (1434): "A esta primera carrera | donada per lança trencada". Que això s'esdevenia, ho demostra un | encontre | del Passo Honroso (1434): "A las çinco carreras | gardebras" equival als nostres "espatllassos". Als | encontres | de llança del Passo Honroso (1434) el vairescut és atès | grossa lança que demanà", i, en lluitar amb el Gran Noble, en un | encontre | "rebaté en l'elm" (cap. 189, pàgs. 590 i | elmete e rompió su lança" (fol. 126 v.). Comparem aquest | encontre | amb un del Tirant lo Blanch, on un cavaller ataca amb la | dos braços, és d'un pam (0,194); i sospito que amb el terme | encontres | (escrit "enquantres") Genís Miquel designa la divisió del | aquella hauria relliscat sota l'aixella del cavaller en el moment de l' | encontre | . Vegem un altre cas. Lluís Aguiló de Codinats (1472) proposa de | era molt usada pels francesos, i és la més lògica, car, en el moment de l' | encontre | , el que realment compta és que els cavallers estiguin en condicions | de museus i de col·leccions, a determinar clarament com es produïa un | encontre | amb la llança. La llança, arma de gran pes i d'una llargària que la fa | e d'una grandesa". Al Passo Honroso són innombrables els | encontres | del ferro de la llança d'un cavaller en la roda (castellà | els motius de la ferida que inutilitzà el mantenidor Suero de Quiñones. L' | encontre | fou així: "A las tres carreras encontró Suero de Quiñones a Juan de | tanques del reng. Ara, la llança en posició horitzontal, ve tot seguit l' | encontre | : "Portant la lança en lo rest, no vaja uberta, mas sobre lo rench, | a la dreta (l'adversari sempre ve per l'esquerra) i que al moment de l' | encontre | giri una mica el cos, o sia que faci una contorsió per tal d'adreçar bé | per tal d'evitar els cops que aquest podia donar sobre aquell en rebre un | encontre | de llança. Figura un flaó al costat esquerre del peto de junyir, | prendre sus". 87. Les batalles a cavall solen començar amb | encontres | de llances, que de seguida es trenquen, i segueixen amb espasa. Els | que de seguida es trenquen, i segueixen amb espasa. Els nombrosos | encontres | de llança puntualment descrits al Libro del Passo | interès perquè aquest hi trobà la mort. A la primera carrera no hi hagué | encontre | . "A las dos carreras encontró Esberte de Claramonte a Suero, fijo de | Aquestes paraules són les que m'han recordat, després, aquell breu | encontre | . Va ésser la primera vegada que veia en Cambó i en vaig treure —ni cal | quals és finit, en fi, i sobretot, aquests arranjaments, engendrats per l' | encontre | d'esdeveniments contingents —la girada de l'instrument per l'observador— | del zoòleg, no cal invocar principis separats per a explicar l' | encontre | d'aquestes dues actituds en el pensament dels pobles dits primitius. | l'esperit científic, en la seva forma més moderna, ha contribuït, per un | encontre | que només ell sabé preveure, a legitimar els seus principis i a | eixís de trascantó; mes, una darrera l' altra, anaren desfilant sense l' | encontre | temut, y, á la fí, s' acusá ella meteixa de tonta per haver ni un sol | demunt un abrich y 's cubrí 'l rostre, y emprengué 'l camí refugint tot | encontre | ab son espós que l' hauría detinguda, escapant Rambla avall á la | un motiu perquè l'oncle i la mare s'estarrufessin d'orgull i d'alegria. L' | encontre | amb l'Aladern Un matí, en arribar a Reus, vaig veure en un quiosc de | un afectuós interès per mi que durà tant com la seva vida. Quant a mi, l' | encontre | amb aquest home fou decisiu per a la meva vocació literària. Des d'aquell |
|