Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

a la porta, i manta vegada pujava àdhuc un bon tros de carrer al seu	encontre	. Després, Mila gaudia amb la il·lusió de caminar al costat d'ell aquell
l'amic de Tino Costa, que la volia des de molt de temps, li sortí a l'	encontre	. —Sileta... —Ah! Ets tu, Quim? Què ha passat? On és el meu
i enfonsà les mans en l'aigua fresca. Un dels camperols s'avançà al seu	encontre	i, empenyent-la endarrera, li privà que toqués aquella aigua, mentre els
aquella vida tornava a ell per alliberar-lo dels seus terrors. Sortí a l'	encontre	de sa mare. En el seu rostre hi havia impresa una expressió tan nova, tan
el cap, el veié i, deixant els jocs i les amigues, va córrer al seu	encontre	i passà el seu braç entorn de les cames d'ell. —Mano... Però Tino Costa
fes el que et diré. Quan arribi ell, aixeca't, fes un esforç. Surt al seu	encontre	i demana-li perdó. Es sentirà desarmat al moment. Però ella no podia
el cap; una alegre sorpresa se li retratà al rostre, i sortí ràpid al seu	encontre	. —Hola, Tino Costa. T'has cansat ja de sentir els grills i les granotes?
potser el sentia contra la nit, contra la dona que li havia sortit a l'	encontre	amb l'infant als braços, contra els qui passaven prop d'ella, contra ell
treball. La primera cosa que havia fet aquell matí havia estat anar a l'	encontre	de la seva mare. Havia passat una nit horrorosa, una nit de malson
meravellós, quasi primaveral, tenia la sensació que l'acompanyaven a l'	encontre	del seu estimat, amb el qual anava per fi a reunir-se. Només
no hi havia tristesa (tots tenien la sensació que l'acompanyaven a l'	encontre	d'ell), i a ella la deixaren una mica més amunt, en el recinte solitari
són parelles fortuïtes, sense cap vinculació afectiva, que busquen en l'	encontre	un simple —o complicat— acompliment del desig. La representació crua de
que s'aixeca, surt per la porteta de darrera de la garita i avança al seu	encontre	. —On aneu, vós? —Buscava les oficines. —Són fora —diu el porter—
la galleda cap al centre, fregant culs i pits que avancen al seu	encontre	. —Potser valdrà més que sortim tots... Però a la sala ja han acabat,
prengué el camí del poble. Tornà descoratjat. Maria Rosa li sortí a l'	encontre	i li preguntà com havia anat. —Malament. I no digué res més, i, quan
va imposar-se'm i, altra vegada, com en els dies llunyans del nostre	encontre	al vaixell, envaí amb força deletèria el meu passat fins a esborrar tot
abans de l'hora en què acostumàvem a trobar-nos perquè per a mi el nostre	encontre	ha començat amb el dia, a trenc d'alba. He contemplat des d'aquí el sol
el seu pas i omple els seus ulls asservits en el pensament de l'	encontre	i s'acompanya ja de l'abraçada i la veu, ara jo,
bata un poc trèmul i provocatiu.)] Júlia. [(Avançant a l'	encontre	de Víctor, mentre insinua un somriure.)] Ah! És aquí l'Ernestina? Jo
l'espasa blanca de l'alba talla el fil del nostre	encontre	emmatxucat de silenci. Cap a França és dia negre, i
la reial princesa, de la calrada encesa que a l'	encontre	del jove l'enrogí; del jorn que fou promesa per
tal manera us vaig empènyer amb la meva llança gascona..."] I, en aquest	encontre	, Mataplana hauria mort el trobador si la seva llança no hagués estat
d'aquelles del segle XV que es trencaven gairebé a cada	encontre	, resta ben clar al bell capítol de Desclot sobre el "gran ardiment
fet, en la qual, amb una minuciositat sovint sorprenent, es descriuen	encontres	de llança amb l'esment detallat de les diverses peces de l'arnès que
florins" (1425, 16 maig). A la narració dels	encontres	del Passo Honroso les "platas" són esmentades molt
(la "souris" del text francès citat), ho demostra un dels	encontres	del Passo Honroso (1434): "A esta primera carrera
donada per lança trencada". Que això s'esdevenia, ho demostra un	encontre	del Passo Honroso (1434): "A las çinco carreras
gardebras" equival als nostres "espatllassos". Als	encontres	de llança del Passo Honroso (1434) el vairescut és atès
grossa lança que demanà", i, en lluitar amb el Gran Noble, en un	encontre	"rebaté en l'elm" (cap. 189, pàgs. 590 i
elmete e rompió su lança" (fol. 126 v.). Comparem aquest	encontre	amb un del Tirant lo Blanch, on un cavaller ataca amb la
dos braços, és d'un pam (0,194); i sospito que amb el terme	encontres	(escrit "enquantres") Genís Miquel designa la divisió del
aquella hauria relliscat sota l'aixella del cavaller en el moment de l'	encontre	. Vegem un altre cas. Lluís Aguiló de Codinats (1472) proposa de
era molt usada pels francesos, i és la més lògica, car, en el moment de l'	encontre	, el que realment compta és que els cavallers estiguin en condicions
de museus i de col·leccions, a determinar clarament com es produïa un	encontre	amb la llança. La llança, arma de gran pes i d'una llargària que la fa
e d'una grandesa". Al Passo Honroso són innombrables els	encontres	del ferro de la llança d'un cavaller en la roda (castellà
els motius de la ferida que inutilitzà el mantenidor Suero de Quiñones. L'	encontre	fou així: "A las tres carreras encontró Suero de Quiñones a Juan de
tanques del reng. Ara, la llança en posició horitzontal, ve tot seguit l'	encontre	: "Portant la lança en lo rest, no vaja uberta, mas sobre lo rench,
a la dreta (l'adversari sempre ve per l'esquerra) i que al moment de l'	encontre	giri una mica el cos, o sia que faci una contorsió per tal d'adreçar bé
per tal d'evitar els cops que aquest podia donar sobre aquell en rebre un	encontre	de llança. Figura un flaó al costat esquerre del peto de junyir,
prendre sus". 87. Les batalles a cavall solen començar amb	encontres	de llances, que de seguida es trenquen, i segueixen amb espasa. Els
que de seguida es trenquen, i segueixen amb espasa. Els nombrosos	encontres	de llança puntualment descrits al Libro del Passo
interès perquè aquest hi trobà la mort. A la primera carrera no hi hagué	encontre	. "A las dos carreras encontró Esberte de Claramonte a Suero, fijo de
Aquestes paraules són les que m'han recordat, després, aquell breu	encontre	. Va ésser la primera vegada que veia en Cambó i en vaig treure —ni cal
quals és finit, en fi, i sobretot, aquests arranjaments, engendrats per l'	encontre	d'esdeveniments contingents —la girada de l'instrument per l'observador—
del zoòleg, no cal invocar principis separats per a explicar l'	encontre	d'aquestes dues actituds en el pensament dels pobles dits primitius.
l'esperit científic, en la seva forma més moderna, ha contribuït, per un	encontre	que només ell sabé preveure, a legitimar els seus principis i a
eixís de trascantó; mes, una darrera l' altra, anaren desfilant sense l'	encontre	temut, y, á la fí, s' acusá ella meteixa de tonta per haver ni un sol
demunt un abrich y 's cubrí 'l rostre, y emprengué 'l camí refugint tot	encontre	ab son espós que l' hauría detinguda, escapant Rambla avall á la
un motiu perquè l'oncle i la mare s'estarrufessin d'orgull i d'alegria. L'	encontre	amb l'Aladern Un matí, en arribar a Reus, vaig veure en un quiosc de
un afectuós interès per mi que durà tant com la seva vida. Quant a mi, l'	encontre	amb aquest home fou decisiu per a la meva vocació literària. Des d'aquell

Pàgina 1 (de 31)

50 següents