×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb encoratjar |
Freqüència total: 937 |
CTILC1 |
Aquests casos, que es presenten tan rarament, són previstos i fins i tot | encoratjats | . —I de cara al xicot, tendrament—: Tindreu les vostres baguetes, soldat. | col·lectives, les quals haurien pres una altra volada si haguessin estat | encoratjades | i no pertorbades per un Estat més comprensiu de les veres necessitats del | N' Estel d'Or es presenta (13) i en extens duo tracta d' | encoratjar | -lo. La música devé cada vegada més dramàtica. Quan En Bernat llança la | forta, superior a les malvolences. El triomf li era com un vi que l' | encoratjava | a no desdir-se en la pugna, lliure de cap retret interior dels seus | anys abans. Els tolosans són manats per Bernat de Casnac, el qual els | encoratja | amb aquests mots: Baros, vos de Tholosa, ve¢us vostres frontaliers | i el patriotisme sincer i desinteressat del gran home m'impressionen. M' | encoratja | molt, i em diu, ben seriós i sincer, l'alegria que li produeix veure gent | l'aspiració humana i turmentadora de Beethoven, sovint em situen més, m' | encoratgen | més, em donen un goig més a la meva mida, em deixen més a la vora de l' | sobretot amb en Castellet, i d'una amb en Triadú, ja a Barcelona, que m' | encoratjava | a fer-ho, en va sortir la iniciativa de presentar un llibre al Premi | no sobreviuran a la desaparició de les creences del mateix tipus, que les | encoratjaven | —amb el pretext de referir-s'hi— a fi de diagnosticar —en lloc de | 'l nen y l' esperit de caritat que sempre flamejava en son cor, podían | encoratjar | la á dar aquell pas. Li semblava que tothom havía de llegir á la cara qu' | una minoria ben petita d'homes. I aquest pensament no m'entristeix. M' | encoratja | . Quelcom s'ha produït dintre meu, un canvi, una decisió. Sí, estic | per l'Aladern! —És el meu mestre, dic jo, el meu protector. Ell m'ha | encoratjat | a escriure. Som de la mateixa província, de Tarragona... —Ah! Tarragona, | el desorienta: damunt la seva falda una mà busca l'altra com si intentés | encoratjar | -se i fer-se companyia a si mateixa. Gaspar prossegueix la lectura. | Mònica li enclou la mà entre les seves petites mans i l'estreny com si l' | encoratgés | . L'amorosa energia que es desprèn del seu gest i de la seva veu els | l'empenyia, tenia pressa. "La mare no m'enganya!", es repetia per | encoratjar | -se i com si a cada passa se li fes més i més reveladora la conxorxa de | mètode experimental d'abordar els problemes de les ciències de la natura — | encoratjat | d'igual manera per l'eixamplament de la nostra concepció del món degut a | insistir sobre una qüestió epistemològica comuna a ambdós camps, i | encoratjar | -nos així a veure fins a quin punt la solució de problemes físics | i ho aclamà. Ja més tranquils llurs ànims, i | encoratjats | per esperances fàtues i enganyoses, els rengles es dispersen, | la manassa, empunyà el seu vas de vi, l'engolí d'una encanyonada, es va | encoratjar | : —Per què no hi havia d'anar? —cridà—. Hi vaig anar, ves. | el seu nom: —Stavridakis! Stavridakis! Stavridakis! Com si el volgués | encoratjar | ; però la meva veu es va perdre poques passes davant meu, esvaint-se en | Desert. Si tant canten és perquè xerriquen. Entusiasmades del xerricar, s' | encoratgen | unes amb altres, s'animen i s'encomanen l'alegria. Totes s'arrapen de | castells de deu o dotze torres. Quan la "eremita" del Combret us ve a | encoratjar | amb un senyal precís entre l'esquenam del Set Homes i de Tres Vents, ja | la taverna amb no sé quin ram de gelosia que em destorbava la dansa, jo l' | encoratjava | a beure altra vegada. I no anava la beguda sense la barreja d'una mixtura | per a portar una manifestació per bon camí calen unes consignes capaces d' | encoratjar | la gent, capaces de conduir els participants de manera que se sentin | que no aquests sentiments, era una necessitat d'insurrecció social que | encoratjava | els combatents indígenes. Es tracta d'una vertadera rebel·lió contra el | ha tractat, amb cert èxit, de convertir-se en plataforma comuna, | encoratjant | les altres protestes: la indígena, amb la seva doctrina anticolonista, i | raó em vagarejava; i solament per un violent esforç jo reeixia a la fí en | encoratjar | -me per la tasca que el deure em tornava a senyalar. Hi havía ara una | amb els més altívols hereus dels més rics comtats de la Gran Bretanya. | Encoratjat | al vici per aqueixos mitjans, el meu temperament constitucional esclatà | del moment espiritual dicta la sinceritat de tot el que hem dit, però | encoratja | també l'optimisme d'afirmar que si avui demanem la grandesa, demà podrem | Un vers del Dant que serveix de lema al treball del Verdaguer i Callís, | encoratja | , anima i amplifica la significació vital de la traducció: /Mostrà la | revistes i elements intel·lectuals de Catalunya, València i Mallorca, | encoratjant | la supressió dels Jocs Florals de barri, de colla o d'envelat i demanant | posar una mica de lleugeresa demanant també l'estímul que calgui per | encoratjar | la publicació d'anecdotaris descongestionadors de la nostra serietat, | però, no ben precisat ni ben compartit. Per ajudar la precisió, per | encoratjar | la solidaritat dels solitaris patidors, potser decebuts d'algunes | feina"; vaig conèixer el valent que crida i renega de tant en tant per a | encoratjar | -se an ell mateix; el valent senyoret que ha anat a més, que ha començat | rompre ella el foc preguntant-me: —Què vols? —preguntà un xic seca per a | encoratjar | al preguntador. —Doncs vull —vareig dir jo— que ja ho saps. Vull... que ja | semblà que es refeia al sentir aquestes reflexions, i jo vareig seguir | encoratjant | -la: —Mira Carmeta —li vareig dir amb la mà al bell mig del cor.— | saben seure en un palco, i anar escotades, i pendre més tè, i presidir o | encoratjar | juntes de beneficència o reunions de maladicència; allí, avui un i demà | que t'ofereixo i fem les paus d'una vegada.— L'efecte del sermó no | encoratjava | pas a tirar avant pel camí de la concòrdia. Com més m'esforçava | , que, això de dir-ne virtut, ho ha inventat el qui no treballa, pera | encoratjar | als que fan feina. Aquet modo d'esser, doncs, melangiós i meditador que, | solituts no pot tenir amics que l comprenguin ni amor de dòna que l' | encoratgi | . No sab lo que passa pel món, però té dues forces que no l deixen mai: l' | l reglament priva la massa amistat, pera evitar que ls uns als altres s' | encoratgin | am la tristesa, que la tristesa és una mala amiga, quan se té un abim a | esperona l'atreviment de la mascarada; la multitud l'aplaudeix i l' | encoratja | . Es topen les colles; s'encaren i s'apostrofen; insulten els transeunts; | va retreure'l a Sitges, ningú tant com ell, ni d'una manera tant decidida | encoratjà | el /Vocabulari ortogràfic\ ara a punt de sortir. Ell esperava | de guerra" fou imposat per les circumstàncies, però el partit comunista, | encoratjat | pels resultats obtinguts, cregué possible accelerar la transformació | batallava per guarirvos ab tot el pit d'un pare aymant, y m'animava y m' | encoratjava | a mi ab l'exemple de sa fè y de sa esperansa inestroncables... Ara, | nostres principals qualitats i virtuts. El sacrifici del pessimisme que | encoratja | ; el sacrifici de la tristesa que somriu; el sacrifici del desencant | ens comunica l'esperança, l'esperança que aconsola els febles, que | encoratja | els forts i que és la fe de tots. Marina Una vegada, ja fa molts anys, m' | la certesa d'arribar al terme desitjat. Això ens aconhortava a tots, bo i | encoratjant | els més llassats. A les tres de matinada trucàvem a l'hostal d'Arties. La | de La Revista ens deia: No defalliu mai! Poc abans de morir ens | encoratjava | encara: No mireu enrera i penseu que ens cal aguantar! Brahms Moltes | perenne associen govern i plèiades de l'humanisme. El Rei de França | encoratjava | el poeta Joaquim du Bellay propulsor de la vida contra el didactisme i de |
|