Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

pare, els oncles Gaspar, Josep i el seu cosí Enric passen a poc a poc,	encorbant	-se per aferrar les nanses del bagul, com si haguessin d'acoblar molts
com si fos vent, fred o pluja, que no hi ha més remei que ajupir el cap i	encorbar	les espatlles i esperar que fineixin. Una sola vegada provà de fer cara
li comencen de pesar, els cabells li blanquegen i les espatlles se li	encorben	una mica. Però encara és ple de fortalesa i cap feina que no sigui massa
lluentor especial, no sols, com ja he dit, anguilejava arran de la paret,	encorbant	-se bruscament, sinó que es movia rastrer i feixuc, com si algú l'anés
de batejar aquell indret amb el nom de "torradora". Demés el mur s'	encorba	lleugerament, ço que produeix una concentració dels raigs calorífers,
com dir-ho", o en un "tu ja em comprens". La Catarina acostumava a	encorbar	l'esquena una mica. Molt sovint sa mare li deia: Redreça el cos, filla
alhora! Va! Tots quatre empenyeren, costat per costat: el mur exterior s'	encorbà	, s'aclivellà i caigué, mentre els camperols, muts de terror, veien
la terra la seva arrel gruixuda i un cop ha format la conca d'un banc s'	encorba	per marcar-lo millor i després tomba i esclata en nombrosos rebrolls que
gran els aixeca al cel, desolada i suplicanta. Després segueix la mare,	encorbada	per la càrrega del fill petit, que duu a l'espatlla. Tota la vida
fins al matí, tot i que sofreix físicament i, de vegades, el dolor l'	encorba	. A la fi, ja no puc aguantar-me, i faig com si em despertés: —
per quina gran necessitat l'home, dreçat naturalment envers els estels, s'	encorbà	i es colgà, submergint-se fins al fons més remot de la terra, per
llurs femenins o derivats: corb (derivats corba, corbo,	encorbar	), superb (superba, ensuperbir), verb
doncs: saber, sabem, etc.; corb, doncs: corba, corbar,	encorbar	; adob, doncs: adobar. (V. §§23 i 135).
i registrar; emmustigar-se i mustigar-se;	encorbar	i corbar; enagrir i agrir; enllitar-se i
l'acció deletèria de la seva passió: la seva cara envelleix, el seu cos s'	encorba	, fuig del contacte social, s'abstreu i submergeix massoquísticament dins
la visual d'aquest pèl ni de l'ungla, còrnia, atrofiada i brillant que s'	encorbava	per l'extrem, garfiada i rampinyaire. Era, tanmateix, un magnífic
ferm i decidit. Sota el relleu enèrgic de les celles, el nas robust s'	encorba	damunt uns bigotassos grisos que fan joc amb una barba del mateix color
que el seu cor, el seu seny, els seus nervis, patien sota el feix i s'	encorbaven	i defallien heroicament. Però la voluptat del sofriment no l'impel·lia
poca cosa en restava. S'havia amagrit d'una manera alarmant, el cos se li	encorbava	, la fulgor dels ulls s'havia cobert d'opacitats, i els polsos li
que veié en el dofí les formes més belles de la geometria, parla de com	encorba	el cos, doblegant la cua com la corda d'un arc molt tibant i com dispara
primer s'aflaquia una mica; després s'aflaquia més notòriament i s'	encorbava	. El bastó que transportava anava prenent una importància cada vegada més
diades fredes, mentre per la xemeneia udolen furients les ventades que	encorven	les branques dels arbres centenaris. La taula d'alzina o de roure,
Acostar el llibre més de 30 cm als ulls, tenir-lo pla, o	encorbar	l'espatlla. II Fregar els ulls: si m'hi va una busca, la trauré
vella, i a Dieulafoy, al costat seu, se li tornà el bigoti blanc, se li	encorbà	l'espatlla i es convertí en el carbassó decadent que jo vaig contemplar a
lloba perquè escrivim llop, corb perquè escrivim	encorbar	; però escriurem: nova perquè diem nou, haver perquè
d'aquests avantatges és elevat: a) La columna vertebral s'ha d'	encorbar	, formant les concavitats o lordosis cervical i lumbar, i la convexitat o
als tres anys les de la mandíbula inferior creixen en gran, cap amunt,	encorbant	-se lleugerament. Les de la mandíbula superior, que s'encorben també en la
cap amunt, encorbant-se lleugerament. Les de la mandíbula superior, que s'	encorben	també en la expressada direcció, no arriben a tenir més que la meitat de
com els del mascle. Quan el Senglar és vell, els uials inferiors s'	encorben	mólt, fins arribar a ésser inservibles pels efectes de arma de combat;
és d'uns nou; després, és a dir a una llargaria d'uns quinze, elles s'	encorben	cap enrera i obliquament, en linia descendent formant ganxo, terminant
inanimada. Quan la trajectòria d'un electró, de primer rectilínia, s'	encorba	entre les armadures d'un condensador, es produeix un canvi mecànic
per a doblegar la llauna i d'altres amb punta cònica que serveix per a	encorbar	i fer tubs curts. Picant la llauna damunt barres cilíndriques de fusta o
operació s'empra una eina de fusta amb un nombre indeterminat de pues	encorbades	a la part superior. El matoll de cànem net es passa per aquest atuell,
la llana solen ésser de freixe, d'un metre i mig de llarg i	encorbades	en angle molt agut per l'extrem més prim i sense asprors on es pugui
El peu però, que en el moble europeu del segle XVIII s'	encorba	sempre cap enfora, en forma de grapa de lleó o de voluta, en aquests
d'una cavernal bronquitis, la seva honorabilíssima esfinx mai no s'hauria	encorbat	, presa de l'agitació esternudadora. Minúcies, en definitiva. Durant tot
unes, de fusta de xacaranda, en les quals el barratge de l'espatller s'	encorbava	fent una mena de bomba el·lipsoide en jugar amb el través encorbat de
ja al segle XVI s'empeltaren d'olivera); és curiós veure com,	encorbats	per la tramuntana, endinsen fondament les arrels en la roca, com un
memoria; imposantli mes tart son idioma, sempre castellá, may espanyol;	encorvant	lo en sempre ab lo pes insoportable de contribucions é impostos;
com un pesol per exemple, s' observa que, á partir d' un punt, s'	encorva	una part cap á baix y l' altre cap á dalt, fins assolir la vertical ó
de la regió superior es major que la de la inferior, per lo que s'	encorva	cap á baix, mentres que á la part corresponent al tronc succeheix lo
y la clavellina. La capficada consisteix en una branca que s'	encorva	y s' enterra en un punt, deixant sortir el seu estrem á fora. Quan la
y demés Graminees), (F), y curvinervies, si s'	encorven	de la base al apex (sagell de Salomó, arinjol ó Smilax,
adulta. D' aquí prové, que si reben la llum pel costat, les primeres s'	encorven	vers el manantial lluminós, y les segones en sentit contrari; lo qual s'
(campolítrop), si creixent més per un costat que per l' altre, s'	encorva	sobre aquest, simulant un ronyó, aproximantse 'l micrópil al llombrígol,
durant la nit; y á un heliotropisme positiu, rahó per la qual, s'	encorva	cap al sol, sent moltes les flors que l' acompanyen en sa carrera. També
estams son més curts que 'ls pistils, la estremitat de l' eix floral s'	encorva	y les flors se posen capbaixes (marxíbul y lletrera dita Euphorbia
pel micrópil la radícula, la qual obeínt al seu geotropisme positiu, s'	encorva	y descendeix verticalment. Després que la radícula assoleix certa
de pujador; de taula els xicots per repartirse las moras; y lo comparet,	encorvat	pe'l pes dels anys, al tornar del travall, s' hi haurá assegut més d' un
lo remanent de sa construcció enllá y per alt del ambulatori, veyentse	encorvar	alquant los quatre murs que en aquella secció enclouhen una voltada de

Pàgina 1 (de 3)

50 següents