×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb encorbar |
Freqüència total: 118 |
CTILC1 |
| pare, els oncles Gaspar, Josep i el seu cosí Enric passen a poc a poc, | encorbant | -se per aferrar les nanses del bagul, com si haguessin d'acoblar molts | | com si fos vent, fred o pluja, que no hi ha més remei que ajupir el cap i | encorbar | les espatlles i esperar que fineixin. Una sola vegada provà de fer cara | | li comencen de pesar, els cabells li blanquegen i les espatlles se li | encorben | una mica. Però encara és ple de fortalesa i cap feina que no sigui massa | | lluentor especial, no sols, com ja he dit, anguilejava arran de la paret, | encorbant | -se bruscament, sinó que es movia rastrer i feixuc, com si algú l'anés | | de batejar aquell indret amb el nom de "torradora". Demés el mur s' | encorba | lleugerament, ço que produeix una concentració dels raigs calorífers, | | com dir-ho", o en un "tu ja em comprens". La Catarina acostumava a | encorbar | l'esquena una mica. Molt sovint sa mare li deia: Redreça el cos, filla | | alhora! Va! Tots quatre empenyeren, costat per costat: el mur exterior s' | encorbà | , s'aclivellà i caigué, mentre els camperols, muts de terror, veien | | la terra la seva arrel gruixuda i un cop ha format la conca d'un banc s' | encorba | per marcar-lo millor i després tomba i esclata en nombrosos rebrolls que | | gran els aixeca al cel, desolada i suplicanta. Després segueix la mare, | encorbada | per la càrrega del fill petit, que duu a l'espatlla. Tota la vida | | fins al matí, tot i que sofreix físicament i, de vegades, el dolor l' | encorba | . A la fi, ja no puc aguantar-me, i faig com si em despertés: — | | per quina gran necessitat l'home, dreçat naturalment envers els estels, s' | encorbà | i es colgà, submergint-se fins al fons més remot de la terra, per | | llurs femenins o derivats: corb (derivats corba, corbo, | encorbar | ), superb (superba, ensuperbir), verb | | doncs: saber, sabem, etc.; corb, doncs: corba, corbar, | encorbar | ; adob, doncs: adobar. (V. §§23 i 135). | | i registrar; emmustigar-se i mustigar-se; | encorbar | i corbar; enagrir i agrir; enllitar-se i | | l'acció deletèria de la seva passió: la seva cara envelleix, el seu cos s' | encorba | , fuig del contacte social, s'abstreu i submergeix massoquísticament dins | | la visual d'aquest pèl ni de l'ungla, còrnia, atrofiada i brillant que s' | encorbava | per l'extrem, garfiada i rampinyaire. Era, tanmateix, un magnífic | | ferm i decidit. Sota el relleu enèrgic de les celles, el nas robust s' | encorba | damunt uns bigotassos grisos que fan joc amb una barba del mateix color | | que el seu cor, el seu seny, els seus nervis, patien sota el feix i s' | encorbaven | i defallien heroicament. Però la voluptat del sofriment no l'impel·lia | | poca cosa en restava. S'havia amagrit d'una manera alarmant, el cos se li | encorbava | , la fulgor dels ulls s'havia cobert d'opacitats, i els polsos li | | que veié en el dofí les formes més belles de la geometria, parla de com | encorba | el cos, doblegant la cua com la corda d'un arc molt tibant i com dispara | | primer s'aflaquia una mica; després s'aflaquia més notòriament i s' | encorbava | . El bastó que transportava anava prenent una importància cada vegada més | | diades fredes, mentre per la xemeneia udolen furients les ventades que | encorven | les branques dels arbres centenaris. La taula d'alzina o de roure, | | Acostar el llibre més de 30 cm als ulls, tenir-lo pla, o | encorbar | l'espatlla. II Fregar els ulls: si m'hi va una busca, la trauré | | vella, i a Dieulafoy, al costat seu, se li tornà el bigoti blanc, se li | encorbà | l'espatlla i es convertí en el carbassó decadent que jo vaig contemplar a | | lloba perquè escrivim llop, corb perquè escrivim | encorbar | ; però escriurem: nova perquè diem nou, haver perquè | | d'aquests avantatges és elevat: a) La columna vertebral s'ha d' | encorbar | , formant les concavitats o lordosis cervical i lumbar, i la convexitat o | | als tres anys les de la mandíbula inferior creixen en gran, cap amunt, | encorbant | -se lleugerament. Les de la mandíbula superior, que s'encorben també en la | | cap amunt, encorbant-se lleugerament. Les de la mandíbula superior, que s' | encorben | també en la expressada direcció, no arriben a tenir més que la meitat de | | com els del mascle. Quan el Senglar és vell, els uials inferiors s' | encorben | mólt, fins arribar a ésser inservibles pels efectes de arma de combat; | | és d'uns nou; després, és a dir a una llargaria d'uns quinze, elles s' | encorben | cap enrera i obliquament, en linia descendent formant ganxo, terminant | | inanimada. Quan la trajectòria d'un electró, de primer rectilínia, s' | encorba | entre les armadures d'un condensador, es produeix un canvi mecànic | | per a doblegar la llauna i d'altres amb punta cònica que serveix per a | encorbar | i fer tubs curts. Picant la llauna damunt barres cilíndriques de fusta o | | operació s'empra una eina de fusta amb un nombre indeterminat de pues | encorbades | a la part superior. El matoll de cànem net es passa per aquest atuell, | | la llana solen ésser de freixe, d'un metre i mig de llarg i | encorbades | en angle molt agut per l'extrem més prim i sense asprors on es pugui | | El peu però, que en el moble europeu del segle XVIII s' | encorba | sempre cap enfora, en forma de grapa de lleó o de voluta, en aquests | | d'una cavernal bronquitis, la seva honorabilíssima esfinx mai no s'hauria | encorbat | , presa de l'agitació esternudadora. Minúcies, en definitiva. Durant tot | | unes, de fusta de xacaranda, en les quals el barratge de l'espatller s' | encorbava | fent una mena de bomba el·lipsoide en jugar amb el través encorbat de | | ja al segle XVI s'empeltaren d'olivera); és curiós veure com, | encorbats | per la tramuntana, endinsen fondament les arrels en la roca, com un | | memoria; imposantli mes tart son idioma, sempre castellá, may espanyol; | encorvant | lo en sempre ab lo pes insoportable de contribucions é impostos; | | com un pesol per exemple, s' observa que, á partir d' un punt, s' | encorva | una part cap á baix y l' altre cap á dalt, fins assolir la vertical ó | | de la regió superior es major que la de la inferior, per lo que s' | encorva | cap á baix, mentres que á la part corresponent al tronc succeheix lo | | y la clavellina. La capficada consisteix en una branca que s' | encorva | y s' enterra en un punt, deixant sortir el seu estrem á fora. Quan la | | y demés Graminees), (F), y curvinervies, si s' | encorven | de la base al apex (sagell de Salomó, arinjol ó Smilax, | | adulta. D' aquí prové, que si reben la llum pel costat, les primeres s' | encorven | vers el manantial lluminós, y les segones en sentit contrari; lo qual s' | | (campolítrop), si creixent més per un costat que per l' altre, s' | encorva | sobre aquest, simulant un ronyó, aproximantse 'l micrópil al llombrígol, | | durant la nit; y á un heliotropisme positiu, rahó per la qual, s' | encorva | cap al sol, sent moltes les flors que l' acompanyen en sa carrera. També | | estams son més curts que 'ls pistils, la estremitat de l' eix floral s' | encorva | y les flors se posen capbaixes (marxíbul y lletrera dita Euphorbia | | pel micrópil la radícula, la qual obeínt al seu geotropisme positiu, s' | encorva | y descendeix verticalment. Després que la radícula assoleix certa | | de pujador; de taula els xicots per repartirse las moras; y lo comparet, | encorvat | pe'l pes dels anys, al tornar del travall, s' hi haurá assegut més d' un | | lo remanent de sa construcció enllá y per alt del ambulatori, veyentse | encorvar | alquant los quatre murs que en aquella secció enclouhen una voltada de |
|