×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb encorralar |
Freqüència total: 16 |
CTILC1 |
enagrir i agrir; enllitar-se i allitar-se; | encorralar | i acorralar; encoblar i acoblar. Tenen, al contrari, | vostra neteja...— Y com ella l'interrogués ab la mirada, afegí: —Gequiume | encorralar | , que'l menut ja es a baix, y torni desseguida.— Y a gambades llargues pujà | ses càrregues de garrigues y coixinets de monja, y fins el pastor ja no | encorralava | en les hores de sol, com al pich del estiu, pera tornar a sortir ab la | semblava foll, no volent que ningú foraster s'acostés al clot, y ha fet | encorralar | les ovelles que tota la nit havían rodat esgarriades per la montanya...— | on eres i no et recordes pus mai d'aquesta terra. Entre tots, m'havien | encorralat | , però jo no me'n volia anar sense parlar amb na Martina. Sabia que, si no | per allà. Enfilaven la costa i el Roig panteixava cansat... Altres, els | encorralava | en un carreró i, aleshores, semblava que les manotes disforges del Roig | de la escena de Serra Calma, reapareig, amotina'l poble contra'l senyor | encorralant | lo per la forsa dins de sa casa. Aquesta part pensava titularla /La | hervas superfluas en sech, com també será prohibit al arrendatari lo fer | encorrelar | en terras estrañas encaraque fosen propias del arrendatari, lo bestiar de | fet altras, y com s' havía fet aquí mateix tantas vegadas com s' intentá | encorralar | nos cap á la frontera, ó si fou lo plan d' algú que cregué donar lo gran | preguntà en Tomas al cap d'una estona. —Sí: ja fa més de mitja hora que ha | encorralat | . —I les finestres del paller ja són tancades? —Bé li he dit que anés a fer | ¿Y ara qu'hem de fer? —exclamà en Rafel,— ¿com ho agafem pera | encorralar | a aquest llop y ferli desmossar la presa? Jo estich en que n'hem de fer | a castigar la meva gosadia. Era —mai no se m'esborrarà la imatge d'animal | encorralat | — una fera caiguda en una trampa, incapaç d'afrontar la situació amb | fantàstic —l'encoratjà Catalina Bibiloni. —I tant —continuà la regidora, | encorralada | —. Ho sap tot. —¿Què sap? —temé el director de banc. —Uf | mai la Desconeguda no sabrà esperar més que com a animal canut, | encorralat | —furient a estones i encontinent grinyolant ferm—, de | que pensa és autònom del discurs del ramat, que l' | encorrala | ? —Això és el més corrent, però té instants de glòria, | Era un dels pocs moment de joc, ja que de ben petites ajudaven a escurar, | encorralar | els bens, menar les vaques o collir i enfilar els tomàtics de penjar. Les |
|