×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb encrespar |
Freqüència total: 55 |
CTILC1 |
terror que es troba a la mateixa vora primitiva. Les aigües avancen, s' | encrespen | , bramulen aïrades; la terra s'esllavissa i es sent un horrible fragor... | que nosaltres seguirem creient que el vent bufa fort i que el mar s' | encrespa | així que el baròmetre ateny una certa valor. Els cossos són impulsats o | que ni castanyes. Y tota aquella riuada de parents y vehins que venía | encrespant | se escala amunt, va anar encabintse de mica en mica per les emblanquinades | d'abaix. La porta ha cedit. Trencada la resclosa, tota la riuada s'ha | encrespat | y s'enfila escala amunt. A la brusca proximitat del perill, les | pagès ja no era el renegaire vulgar, quasi inconscient. El seu esperit s' | encrespava | i sublimava com el de les pitonises. La seva pensa fulgurava de llums | predestinació sagrada. Tot el seu passat d'hereu es reviscolava, bullia, | encrespant | -se tumultuós i ardent en la memòria. Era necessari donar-li sortida, car | d'altres no n'ocultaria, encara! Els dies de tempestat, quan les ones s' | encrespaven | feréstegues i rompien estrepitosament trasbalsant la sorra dels fons, es | dels ravals, tradicionals enemigues de la civilització romana i que feia | encrespar | , en un moment donat, a manera d'ondes d'una mar en flux, els batallons | de port a Antioquia. Es cansaren d'aquest duríssim treball i s'alçaren i | encresparen | en revolta, i posaren en perill la vida d'un Eugeni que era llur caporal. | * * * [24] Recordant Garreta Mar tumultuosa que t' | encrespes | i bats la costa ressonant; mar plana d'infinits | que el posava nerviós, o potser havia pres massa cafè. Les idees se li | encrespaven | i l'enfellonien un cop més contra els polítics de París. No podent | un problema demogràfic: la llei del nombre actua a favor dels moriscos i | encrespa | els cristians vells. Examinant l'evolució demogràfica del regne de | de l'exclaustració i la desamortització de Mendizábal (1835), | encrespà | i radicalitzà els ànims dels uns i dels altres, tensió que minvarà —en el | Seu de Mallorca en l' augusta pompa d' una diada solemne, quant l' orga | encrespa | les seves notes brillants demunt les onades grandioses y lentes de la | aquella nau que en temporal d'hivern porta les veles arnades, i la mar s' | encrespa | , i un colp de vent n'esquinça el teixit. Tramuntana orgullosa s'emporta | frisança.— Planyent el vent es romp, s' | encrespa | , juga i dansa. Prims, infecunds, per l'aire gris els núvols | sense esperança. Dement, el vent es romp, s' | encrespa | , juga i dansa. En l'espiral del terbolí la pols s'eriça, els | amb recança. Fervent, el vent es romp, s' | encrespa | , juga i dansa. Salut, oh vent! Tos vidres fins ens aguditzen la | frisança.— Brunzent, el vent es romp, s' | encrespa | , juga i dansa. Tot sol Plorat pel dolor del cel entelat, | segons va apuntar ahir Juan María Bandrés. Si més no, aquesta mort ha | encrespat | el sector més abertzale de la societat basca. La família Lopetegi no creu | com els meus. Ha sentit sota els seus dits que la fera engabiada s' | encrespava | més i més. I no se li ha ocorregut altra cosa que recomanar-me que me la | passá cantant part-damunt lo marge del camí, y onadas de furiosa rabia s' | encrespáren | en l' ánima de 'n Biel: onadas en que hauría vist gustós anegarse al | las respectivas finestretas pera traure 'l cap. Peró un' ona de pols, | encrespant | se desde las rodas, caygué sobre las finestras de má esquerra, causant en | s' arredossaren á las brancas tremolant convulsivament, y 'ls sembrats s' | encresparen | en suaus onadas. Lo temporal se 'n venia á sobre amenassador. Potser lo | mar de caps. Y un trángul contínuo, plè de remolins y onas contraposadas, | encrespava | aquella mar bramadora, en la que suravan tremolosos, acalorats nadadors, | caps que sobreixían duyan lo barret á las orellas; las negras onadas s' | encrespavan | y, com borrillons d'escuma, las salpicava algun mocador xop de suhor. En | com entre gladiadors romans. Las bofetadas y 'ls cops de puny s' | encresparen | y 's reproduhiren. Allò era un taller, un molí, una fábrica de truchs á | assota ab vents y tràmpols; la mar, esparverada, s' | encrespa | ab ronchs y clams y colga entre ses ones les naus que | Plaume mirar de la segura costa cavalls marins qui desbocats | encrespan | les blanques crins heroyques en la lluyta del Rey de | un crit d'enyor trist humidificat per la cervesa. La cresta se li havia | encrespat | i modulava l'udol com un avís encantatori a la muntanya. Havia après a | La Massa es com la mar, joguina de tots els vents que la agiten, la | encrespen | , y ella, en sos accessos de desvari, aixeca ses furientes ones | cap al meu alberg de port de Reig —bufava el mestral i el mar s' | encrespava | i enfosquia—, m'han aturat els Frigola, de Caçà de la | I el dolmen on vessàvem llets tendres i sang calda? S' | encrespen | les ciutats a la maror dels núvols, Encallen els navilis a les | del brancam dels decàlegs; Exulteu si, al port vell, s' | encrespen | els velams, Als solius ja no ens fan por els qui seuen, tibats, | i es transbalsen les montanyes a la mar. Que bramulin i s' | encrespin | les ones, i a la seva embransida tremolin les muntanyes. | Tu ets qui domina la bravesa de la mar, quan s' | encrespen | les onades tu les amaines. Tu vas aixafar Rahab com un cos | vent penetrà la petita vall i arrissà aquella aigua. Fou l'aire tímid que | encrespà | , tènue, els cossos d'aquells joves. Els pares sabien que l'oncle Guillem | xemeneia, s'estarrufa les plomes una cotxa fumada. S' | encrespa | d'ones un camp de teranyines contra la posta. | les fulles argentades. El mar palpita just quan el garbí l' | encrespa | i l'olivera, l'arbre seu, el gris que l'acompanya. El | perquè, a la mínima indicació, aquestes aigües que semblen calmades poden | encrespar | -se de cap nou. Per a desgràcia nostra, doncs, la qüestió del control | Meeu! —el renya la mare. —Ja saps com m'agraden les coses, mare —s' | encrespa | —. Com més clares millor. Si hi ha una cosa que no suporto és topar amb | dins una cala rocosa, oh Protoe. Cap sentiment no s' | encrespava | en mi. I aquests mots, «tingues calma», ara m'alteren | Jaufré accepta de dormir. La nit s'ha fet més negra, i la mar s' | encrespa | cada vegada més. En plena nit, Jaufré té un somni i es desperta | Pelegrí, i tinc por de viure, em comprens? (El dia neix, però la mar s' | encrespa | cada vegada més. Jaufré està aferrat a la borda, lívid.) | profundes de l'oceà, que vorejaven la regió mexicana i més enllà, s' | encresparen | en un terrorífic tsunami, una onada monstruosa que potser arribà a un | pessebrós de veure que, com més les paraules se suroensotaven, més se'ls | encrespava | , damunt, l'oneig desaforadament geològic del manto pirinenc. | s'escapen tots els vents, amb esmolada fúria. S' | encrespa | el mar, la maltempsada esclata... I, timoners maldestres, no | vell és callar i viure a la intempèrie. Quan els cabells s' | encrespen | amb el vent de la por —al terrat o a les golfes de casa, | quan diu que «...corrent a la ribera, / entre espessa polseguera / | encrespen | la cabellera / los blancs cavalls de la mar». I ara, un servidor, està | d'Einstein és correcta. I encara més: la teoria prediu que l'espai s' | encrespa | com la superfície del mar, i els efectes d'aquestes «ones gravitatòries» |
|