Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

terror que es troba a la mateixa vora primitiva. Les aigües avancen, s'	encrespen	, bramulen aïrades; la terra s'esllavissa i es sent un horrible fragor...
que nosaltres seguirem creient que el vent bufa fort i que el mar s'	encrespa	així que el baròmetre ateny una certa valor. Els cossos són impulsats o
que ni castanyes. Y tota aquella riuada de parents y vehins que venía	encrespant	se escala amunt, va anar encabintse de mica en mica per les emblanquinades
d'abaix. La porta ha cedit. Trencada la resclosa, tota la riuada s'ha	encrespat	y s'enfila escala amunt. A la brusca proximitat del perill, les
pagès ja no era el renegaire vulgar, quasi inconscient. El seu esperit s'	encrespava	i sublimava com el de les pitonises. La seva pensa fulgurava de llums
predestinació sagrada. Tot el seu passat d'hereu es reviscolava, bullia,	encrespant	-se tumultuós i ardent en la memòria. Era necessari donar-li sortida, car
d'altres no n'ocultaria, encara! Els dies de tempestat, quan les ones s'	encrespaven	feréstegues i rompien estrepitosament trasbalsant la sorra dels fons, es
dels ravals, tradicionals enemigues de la civilització romana i que feia	encrespar	, en un moment donat, a manera d'ondes d'una mar en flux, els batallons
de port a Antioquia. Es cansaren d'aquest duríssim treball i s'alçaren i	encresparen	en revolta, i posaren en perill la vida d'un Eugeni que era llur caporal.
* * * [24] Recordant Garreta Mar tumultuosa que t'	encrespes	i bats la costa ressonant; mar plana d'infinits
que el posava nerviós, o potser havia pres massa cafè. Les idees se li	encrespaven	i l'enfellonien un cop més contra els polítics de París. No podent
un problema demogràfic: la llei del nombre actua a favor dels moriscos i	encrespa	els cristians vells. Examinant l'evolució demogràfica del regne de
de l'exclaustració i la desamortització de Mendizábal (1835),	encrespà	i radicalitzà els ànims dels uns i dels altres, tensió que minvarà —en el
Seu de Mallorca en l' augusta pompa d' una diada solemne, quant l' orga	encrespa	les seves notes brillants demunt les onades grandioses y lentes de la
aquella nau que en temporal d'hivern porta les veles arnades, i la mar s'	encrespa	, i un colp de vent n'esquinça el teixit. Tramuntana orgullosa s'emporta
frisança.— Planyent el vent es romp, s'	encrespa	, juga i dansa. Prims, infecunds, per l'aire gris els núvols
sense esperança. Dement, el vent es romp, s'	encrespa	, juga i dansa. En l'espiral del terbolí la pols s'eriça, els
amb recança. Fervent, el vent es romp, s'	encrespa	, juga i dansa. Salut, oh vent! Tos vidres fins ens aguditzen la
frisança.— Brunzent, el vent es romp, s'	encrespa	, juga i dansa. Tot sol Plorat pel dolor del cel entelat,
segons va apuntar ahir Juan María Bandrés. Si més no, aquesta mort ha	encrespat	el sector més abertzale de la societat basca. La família Lopetegi no creu
com els meus. Ha sentit sota els seus dits que la fera engabiada s'	encrespava	més i més. I no se li ha ocorregut altra cosa que recomanar-me que me la
passá cantant part-damunt lo marge del camí, y onadas de furiosa rabia s'	encrespáren	en l' ánima de 'n Biel: onadas en que hauría vist gustós anegarse al
las respectivas finestretas pera traure 'l cap. Peró un' ona de pols,	encrespant	se desde las rodas, caygué sobre las finestras de má esquerra, causant en
s' arredossaren á las brancas tremolant convulsivament, y 'ls sembrats s'	encresparen	en suaus onadas. Lo temporal se 'n venia á sobre amenassador. Potser lo
mar de caps. Y un trángul contínuo, plè de remolins y onas contraposadas,	encrespava	aquella mar bramadora, en la que suravan tremolosos, acalorats nadadors,
caps que sobreixían duyan lo barret á las orellas; las negras onadas s'	encrespavan	y, com borrillons d'escuma, las salpicava algun mocador xop de suhor. En
com entre gladiadors romans. Las bofetadas y 'ls cops de puny s'	encresparen	y 's reproduhiren. Allò era un taller, un molí, una fábrica de truchs á
assota ab vents y tràmpols; la mar, esparverada, s'	encrespa	ab ronchs y clams y colga entre ses ones les naus que
Plaume mirar de la segura costa cavalls marins qui desbocats	encrespan	les blanques crins heroyques en la lluyta del Rey de
un crit d'enyor trist humidificat per la cervesa. La cresta se li havia	encrespat	i modulava l'udol com un avís encantatori a la muntanya. Havia après a
La Massa es com la mar, joguina de tots els vents que la agiten, la	encrespen	, y ella, en sos accessos de desvari, aixeca ses furientes ones
cap al meu alberg de port de Reig —bufava el mestral i el mar s'	encrespava	i enfosquia—, m'han aturat els Frigola, de Caçà de la
I el dolmen on vessàvem llets tendres i sang calda? S'	encrespen	les ciutats a la maror dels núvols, Encallen els navilis a les
del brancam dels decàlegs; Exulteu si, al port vell, s'	encrespen	els velams, Als solius ja no ens fan por els qui seuen, tibats,
i es transbalsen les montanyes a la mar. Que bramulin i s'	encrespin	les ones, i a la seva embransida tremolin les muntanyes.
Tu ets qui domina la bravesa de la mar, quan s'	encrespen	les onades tu les amaines. Tu vas aixafar Rahab com un cos
vent penetrà la petita vall i arrissà aquella aigua. Fou l'aire tímid que	encrespà	, tènue, els cossos d'aquells joves. Els pares sabien que l'oncle Guillem
xemeneia, s'estarrufa les plomes una cotxa fumada. S'	encrespa	d'ones un camp de teranyines contra la posta.
les fulles argentades. El mar palpita just quan el garbí l'	encrespa	i l'olivera, l'arbre seu, el gris que l'acompanya. El
perquè, a la mínima indicació, aquestes aigües que semblen calmades poden	encrespar	-se de cap nou. Per a desgràcia nostra, doncs, la qüestió del control
Meeu! —el renya la mare. —Ja saps com m'agraden les coses, mare —s'	encrespa	—. Com més clares millor. Si hi ha una cosa que no suporto és topar amb
dins una cala rocosa, oh Protoe. Cap sentiment no s'	encrespava	en mi. I aquests mots, «tingues calma», ara m'alteren
Jaufré accepta de dormir. La nit s'ha fet més negra, i la mar s'	encrespa	cada vegada més. En plena nit, Jaufré té un somni i es desperta
Pelegrí, i tinc por de viure, em comprens? (El dia neix, però la mar s'	encrespa	cada vegada més. Jaufré està aferrat a la borda, lívid.)
profundes de l'oceà, que vorejaven la regió mexicana i més enllà, s'	encresparen	en un terrorífic tsunami, una onada monstruosa que potser arribà a un
pessebrós de veure que, com més les paraules se suroensotaven, més se'ls	encrespava	, damunt, l'oneig desaforadament geològic del manto pirinenc.
s'escapen tots els vents, amb esmolada fúria. S'	encrespa	el mar, la maltempsada esclata... I, timoners maldestres, no
vell és callar i viure a la intempèrie. Quan els cabells s'	encrespen	amb el vent de la por —al terrat o a les golfes de casa,
quan diu que «...corrent a la ribera, / entre espessa polseguera /	encrespen	la cabellera / los blancs cavalls de la mar». I ara, un servidor, està
d'Einstein és correcta. I encara més: la teoria prediu que l'espai s'	encrespa	com la superfície del mar, i els efectes d'aquestes «ones gravitatòries»

Pàgina 1 (de 2)

50 següents